Cada cop que algú em demana l’adreça del meu bloc sé que, en respondre, em trobaré una cara d’estranyesa inquisidora… Aquè? Això és un nom?. Després d’aquestes exclamacions ve l’explicació, explicació que al bloc ja vaig fer als dos primers articles, per tant, com que ja no cal parlar del personatge ho farem del document, el papir que alterna el nom d’Ahmes, l’escriba redactor, amb el de Rhind, l’antiquari escocès que el va comprar l’any 1858.

Començarem amb dues curiositats anecdòtiques, els colors del text i el foie-gras. Ahmes va alternar l’ús de la tinta negra i la tinta vermella en la redacció del manual, la primera per al cos de text, la segona per al títol dels problemes i per a les solucions. Sembla doncs que l’ús del vermell, tant criticat ara per alguns psicòlegs i pedagogs temorencs dels traumes i depressions que pot ocasionar aquest color, té una llarga tradició. Ara tocaria parlar del foie-gras, però… què us sembla escoltar l’anècdota de forma directa?

Per descobrir aquesta història us convido a dues coses, primer que visiteu aquesta pàgina on podreu explorar amb tot detall el document i segon, que escolteu el programa de la sèrie A history of the world in 100 objects que l’emissora BBC Radio4 va dedicar al document que ens ocupa.