Mireu quin vídeo vàrem fer a Construint laberints de l’exposició Per laberints! a la CCCB el diumenge 17 d’octubre com a taller familiar! Trobareu més informació a Aracne.
Laberynthos from Construint Laberints / A Bao A Q on Vimeo.
Us ha agradat? Ja ens explicareu la vostra experiència i ens ensenyareu els vostres muntatges quan hi aneu! Us agradarà!
Oleguer, Valèria i Guifré
Ed. Primària
L’altre dia en Carlos Rocamora de segon de batxillerat va veure Mi gran boda griega (My Big Fat Greek Wedding) de Joel Zwick (2002) i va pensar en les nostres classes de grec i, segons el grec d’aquesta pel·lícula tot el món és hel·lènic. Mireu si no us ho creieu i fixeu-vos, entre d’altres, en les etimologies i amb l’aspecte de la seva casa:
Per cert, què n’opineu de tot plegat?
Els numerals que m’han tocat per la setmana de la ciència són el ια’(11), ιβ’ (12) i el substantiu ἕδρα.
Els ètims dels numerals cardinals són molt utilitzats com a prefixos, en canvi el substantiu ha evolucionat en un ètim que s’utilitza com a sufix.
| XIFRA | CARDINAL GREC | ÈTIM | ORDINAL GREC | ÈTIM |
|---|---|---|---|---|
| ια’ | ἕνδεκα | hendeca- | ἑνδέκατοs, -η, -ον | – |
| ιβ’ | δώδεκα | dodeca- | δωδέκατοs, -η, -ον | – |
| SUBSTANTIU | CLASSIFICACIÓ | ÈTIM |
|---|---|---|
| ἕδρα | 1a declinació femenina | -edre (cara, base) |
Entre les imatges, podem observar que n’hi ha algunes que estan compostes per dos ètims. Quines són i quin són aquests ètims?
Andrea Martínez Serrano
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz
Salutacions al bloc d’Aracne!
En ocasió de la Setmana de la Ciència els alumnes de Llatí i Grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Albéniz estem fent un estudi sobre els nombres cardinals i ordinals llatins i grecs. És un estudi, en la meva opinió, molt interessant, ja que això pot demostrar que els de Ciències i els de Lletres no som tan diferents com ens solen pintar. El grec i el llatí són l’origen de les matemàtiques, és a dir, en aquestes dues llengües trobem les arrels dels primers nombres que es conserven.
Particularment, jo faig el número V, el VI i l’adjectiu multus. Tant els dos números com multus són molt utilitzats en català, el castellà i d’altres llengües. Aquest és el quadre que jo he treballat per, posteriorment, poder trobar paraules actuals que conservin l’arrel:
Adjectiu
| Adjectiu | Enunciat | Siginificat | Ètim |
| multus | multus, -a, -um | molt (quantitat) | mult- |
Numerals
| Xifra | Cardinal Llatí | Cardinal ètim | Ordinal Llatí | Ordinal ètim |
| V | quinque | quinqu- / quinc- |
quintus, -a, -um | quint- |
| VI | sex | sex- | sextus, -a, -um | sext- |
En aquesta presentació o “slideshow” he posat paraules que he trobat amb els ètims que he treballat.
A més d’aquestes paraules, en coneixeu més amb aquests ètims?
Carlos Cuevas Agraz
Institut Isaac Albéniz
Segon de Batxillerat 2.2
Chaima Anzaoui
1r batx. Grec
Cada setmana a classe de llatí hem d’explicar un mite de Narracions de mites clàssics i després de posar-lo en comú, resolem els exercicis proposats a la guia de lectura, fem la feina manada en els blocs o en el Moodle per la Margalida. Quan va tocar fa un parell de setmanes resoldre l’enigma i fer després una recreació actualitzada a Ecce pictura VI, jo no vaig poder de cap de les maneres escriure res. En compensació, he fet per a tots vosaltres aquest muntatge i així els companys que no tingueu capacitat d’imaginar-vos històries, almenys podreu comentar aquí. Espero que us agradi.
Stefanny Restrepo
Llatí 1r batxillerat
Després dels articles en profunditat Do you speak Latin? i Plurilingüisme amb prefixos llatins, em disposo a continuar la feina ja començada per adinsar-me en el món de les paraules angleses que provenen del llatí d’alguna forma.
Com a espai real, ens hem de situar a les illes Britàniques i fer un viatge en el temps per seguir totes les conquestes i veure la influència d’aquestes, així sabrem com el llatí ha influït en la llengua anglesa. L’anglès és una llenguapertanyent la família indoeuropea que deriva del germànic, per tant ambdues llengües tenen un origen proper i llunyà a la vegada. Tal i com diu el primer article (cf. Do you speak Latin?), els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 durant l’època de l’emperador Claudi. Es va imposar el llatí com a llengua oficial i, quan els saxons la van tornar a envair i van imposar la seva llengua, el llatí va quedar restringit a l’àmbit litúrgic. Segles després, els francesos van conquerir part de les illes britàniques i van imposar la seva llengua en els estaments privilegiats com a la més culta pels seus origens clàssics.
Així doncs, l’anglès va ser un receptor d’influències de tota mena a nivell lingüístic i combina paraules de molts idiomes diferents juntament amb una gramàtica aparentment senzilla. Aquesta és la clau per la qual és un dels idiomes més internacionals que existeixen. No només s’incorporen algunes preposicions (cf. Plurilingüisme amb prefixos llatins) o alguns llatinismes/expressions llatines, sinó que el llatí també és present en bona part dels substantius utilitzats diàriament.
Qui no ha sentit mai etcetera, verbi/exempli gratia o idem abreujats amb etc., v.g./e.g. i id. en anglès? I modus operandi? No és gens estrany que una persona de parla anglesa utilitzi aquests termes! Per analitzar com de “llatina” pot arribar a ser la llengua anglesa, s’ha de separar les paraules que són directament cultismes de les paraules en préstec d’altres llengües (majoritàriament el francès).
I aquí plantejo les meves preguntes:
1) Reconeixeu algun dels noms i de quin ètim llati provenen?
2) Algú que sàpiga francès podria dir si detecta alguna paraula que és exactament igual en aquest idioma?
3) Se us acudeix algun mot anglès provinent del llatí?
Ànim, que aquí hi ha molta feina a fer i suculents comentaris amb bones reflexions!
Carla Asensio
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz
Aquest curs, com tots els altres, hem de fer una lectura cada trimestre. A Llengua i literatura catalana, durant el primer trimestre, hem de llegir La Bogeria de Narcís Oller, ja que ens examinem a les PAU i enguany és lectrura prescriptiva.
Durant la lectura, he trobat alguns llatinismes que m’agradaria compartir amb vosaltres, a veure si em podeu ajudar. Els podríeu identificar? Què signifiquen? Creieu que l’ús que n’ha fet l’autor és adient?
” Oh! -pensava jo-; bé has dit prou, noia!, bé has dit prou! Si m’has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos!
El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d’ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest raconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. Oh, vanitas vanitatis! I que n’acontentes, de beneits! ” (1)
“-Mira: els carlins han estat la meva sort, el meu pare està tan tip de sobresalts i disgustos, que ens en vindrem a viure a Barcelona un cop m’hagin fet l’ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.” (2)
” El germà li va entregar la legítima, i pax vobis. Enmig de tot, poder-se desfer tan fàcilment d’un cavallot tan tarat ja com aquell, per a en Daniel, era tota una sort.” (3)
” I aquest ridícul em feia pujar els colors a la cara, i me l’havia d’empassar velis nolis per no cometre una crueltat.” (4)
“Els sis o vuit capellans que la seguien van entonar, impassibles, el Dies irae des de l’altra part de la paret; i aquest cop d’efecte inesperat, teatral, profundament dramàtic , va escampar els contendents, retornà les desmaiades i restablí ben de pressa la veritat dolorosa que ens tenia allí reunits.” (5)
” Considerant amb calma tot això, és com hi vaig veure, a la Cerdanya, matèria per a una novel ·la sui generis, i com vaig concebre el pla, els tipus i els incidents de La bogeria amb tan poc esforç…[…]” (6)
(1) Narcís Oller. La bogeria. Editorial Proa. Edició de Romi Porredon, 2005. Pàg. 95
(2)Ibid. Pàg.99
(3)Ibid. Pàg.107
(4)Ibid. Pàg.137
(5)Ibid. Pàg.156
(6)Ibid. Pàg.177
Laura Galán
2n de Batxillerat
A mi m’ha tocat el numeral C (centum) que vol dir “cent”, i el numeral “M (mille)” que vol dir “mil”.
Aquests dos numerals han estat molt productius al llarg del temps, perquè centum avui dia s’utilitza per referir-se a cent vegades menor que la unitat. I mil·li– és una arrel que porta l·l perquè prové de mille, que porta ll, i s’utilitza avui dia per referir-se a mil vegades menor que la unitat.
| XIFRA | CARDINAL LLATÍ | ÈTIM | ORDINAL LLATÍ | ÈTIM |
| C | centum | cent(i)- | centesimus, -a, -um | centesim- |
| M | mille | mil·l(i)- | millesimus, -a, -um | mil·lesim- |
L’altre mot que m’ha tocat és l’adverbi bis. Avui dia s’utilitza per fer referència a la repetició d’alguna cosa i es col·loca darrere de la paraula que es vol assenyalar com a repetida. Apareix en els blocs de pisos on consta el mateix número dues vegades.
| PARAULA | TRADUCCIÓ | ÈTIM |
| BIS | dues vegades | bi-, bis- |
Ana Rosa
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz
En aquest article publicarem diverses figures que inclouen diferents paraules en diverses llengües. Les paraules que s’inclouen són: amor, pau, amistat, estrella, pare, mare i el fil de les clàssiques en homenatge al blog.
En aquest muntatge de paraules, hem fet servir el programa de imagechef.com.
Aquest programa me’l van passar unes amigues de França, i per això una vegada la Margalida mirant en el facebook el va veure i li va semblar una bona idea per acabar de fer l’exercici de llengües.
Fatima El Azouan
Oriol López
1r batxillerat
