Monthly Archives: abril 2010

Quin déu grec ets?

Mireu que m’ha enviat l’Andrea:

Hola Teresa!
Estava mirant una sèrie a internet quan, de sobte, he vist una imatge al costat d’aquestes que contenen enllaços que m’ha cridat l’atenció, en realitat és una tonteria però…

Si cliqueu a sobre la foto, s’obrirà l’enllaç.

L’Andrea té raó. Aquestes finestres emergents que us apareixen de cop en pantalla, sovint amaguen enganyifes o distraccions que poden convertir el treball en xarxa en dispers i poc efectiu. Per tant, si entreu al test a què fa referència la imatge, no se us acudeixi posar el número de mòbil per conèixer el resultat, vosaltres sabeu prou mitologia com per intuir cap a quin déu ens aproparà cadascuna de les possibles respostes a cada pregunta.

Aquest és l’exercici que us proposo, que em comenteu les preguntes i les possibles respostes i deduïu quina relació mitològica podeu establir. Al final, responeu la pregunta  inicial vosaltres mateixos sense veure disminuït en un sol euro el saldo de la vostra targeta. Per això estudieu oi?, per no caure en el parany de la incultura…

TERESA

Déus en vida

Existien els herois en l’antiguitat? Si fem cas a la mitologia, trobarem infinitat d’homes que eren considerats semidéus o herois, com va ser el cas d’Hèrcules. Però realment, què feien per guanyar aquesta reputació? Perquè cap d’ells havia nascut amb qualitats impròpies d’un ésser humà. Això i el fet que m’agradava la història antiga i els seus personatges em va moure cap a la meva idea de treball de recerca. Vaig escollir un personatge del qual ja sabia molt (Ramsès II) i un altre que se’m presentava envoltat de curiositat i fascinació (Alexandre III Magne o el Gran). Volia aprendre sobre ell i vaig aprofitar l’oportunitat del treball per endinsar-me encuriosida en la seva vida. A més, la comparació d’aquests dos homes em permetia l’oportunitat de comparar dos dels més importants imperis, Egipte i Grècia.
La millor manera de comparar aquests dos personatges era fixar-me en els actes que van fer al llarg de la seva vida, però em vaig adonar que igual d’important era analitzar totes les persones del seu voltant, el seu entorn, el qual va influir en les seves conductes i no només la seva biografia. Així vaig començar a redactar l’índex del treball, exposant no només la seva vida des de la infantesa fins a la mort, sinó també les seves batalles, el seu llegat i les dones. Les dones, perquè més endavant vaig descobrir que en tots dos casos van ser una forta influència en les decisions d’aquests personatges.
Un cop vaig tenir fet l’índex, vaig trobar la manera de redactar una qüestió complicada i no pel fet que fos en català, sinó perquè es tractava d’un tema que m’agradava tant que no sabia per on tallar informació, on ser més concreta. Si tot m’agradava! No obstant, tot i que sóc una persona que parla moltíssim, vaig saber cap a on dirigir el meu treball tenint com a referència l’índex. Em vaig adonar que de cadascun dels apartats que feia aprenia alguna cosa nova. En el cas d’Egipte, vaig descobrir molta simbologia, com la trena que tenien els nens i que simbolitzava la infantesa, o els jeroglífics més profunds fets a les parets que ens indicaven que eren de Ramsès II. Ramsès tenia por de què esborressin el seu nom i per aquesta raó va marcar més profunds els símbols. Aquests exemples es veuen en aquestes dues imatges:

En el cas de Grècia, vaig veure molts mites dels quals el propi Alexandre havia estat partícep. Mites com aquests dos, que trobo interessant explicar breument:

Aquest és un mosaic on apareixen Alexandre i Bucèfal. Segur que haureu escoltat el nom de Bucèfal. Era el cavall que Alexandre va aconseguir domesticar i que el va acompanyar durant tota la seva vida militar. El fet de com va guanyar el respecte del cavall ha creat moltes llegendes i diferents versions, però sens dubte és un altre fet que va fomentar la seva reputació com a heroi. Tot va començar quan Alexandre era un nen petit i el seu pare, Filip II, va decidir regalar-li un cavall. Aleshores, segons narra la llegenda, un dels cavalls va començar a mostrar-se tosc i salvatge, renillant per tot arreu, sense que ningú aconseguís tranquil·litzar-lo. Només el jove Alexandre va aconseguir muntar el cavall. Es va adonar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i, amb un gest, va fer que el cavall girés cap al sol, cegant-lo i pujant a la seva gropa. Davant d’aquest acte, diuen que el seu pare va pronunciar una cèlebre frase: “Fill, troba’t un regne que s’iguali a la teva grandesa, perquè Macedònia és petita per a tu”. Des d’aleshores, aquest cavall amb el nom de Bucèfal, només es deixava muntar per Alexandre.
D’altra banda, existeix el mite del nus gordià, representat en aquesta altra imatge. Segons l’antiga llegenda, un llaurador de Gòrdion (actual Anatòlia), anomenat Gordias, portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l’Est acompanyat d’un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Alexandre, quan va conquerir Frígia va decidir tallar el famós nus. Aquella nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, més tard Alexandre conquistaria Orient, convertint-se així en un heroi per al seu poble. En aquesta imatge es pot apreciar la reputació que va guanyar amb aquest acte.

Així, amb mites i curiositats com aquestes vaig anar fent, fixant-me en els punts en comú que tenien tots dos i en les seves diferències.
A l’hora de fer la comparació vaig pensar en quines coses tenien en comú com a homes que eren, homes amb una reputació diferent. No obstant, aquest estatus que van guanyar no va fer que deixessin de ser éssers humans amb els seus errors, com tothom, i per aquesta raó, tota la meva comparació tenia una base sòlida basada en les conductes humanes, no d’herois o déus. És cert que, tal i com afirmo a la meva hipòtesi, van ser considerats déus en vida, però per les conductes i actes que van fer al llarg de la seva vida des d’una perspectiva humana.
Ara bé, he de dir per finalitzar el que em va aportar aquest treball. No només representava un repte propi i una manera de superar-me, sinó que a més, va ensenyar-me història i conductes. He après, segon l’exemple d’aquests personatges, que cada persona es capaç d’arribar tan lluny com vulgui, sempre i quan sigui conscient i persistent en la seva idea. Si t’ho proposes, pots ser tot el que vulguis, heroi, déu, etc. Les limitacions les poses tu mateix i en el seu cas, no van trobar cap obstacle fins arribar al seu objectiu. De la mateixa manera que ells van guanyar aquella reputació i van ser elevats a la categoria de déu, un mateix pot fer-ho igualment si s’ho proposa.
Endavant!
Cristina Fernández
2n batxillerat I. Isaac Albéniz

Capus nec capus

 

Tot mirant la pel·lícula Quiéreme si te atreves – Jeux d’enfants m’he trobat amb moltíssims referents clàssics.
Quiéreme si te atreves és una pel·lícula molt de l’estil d’Amélie, del director Yann Samuell, estrenada a l’any 2002 i protagonitzada per Guillaume Canet i Marion Cotillard, potser perquè també és francesa, és una barreja d’amor, una mica de patiment i, sobretot, màgia.
Tornant a parlar dels referents, he trobat, per exemple, la imatge de la mare volant sota el sol, la idea d’amor etern, enterrar-se vius… La que més m’ha agradat és aquesta que dóna títol a l’article: CAPVS NEC CAPVS. Està molt relacionada amb la pel·lícula i forma part essencial del joc dels dos protagonistes, un joc que dura tota la cinta. A la imatge que us deixo de la frase surt també un altre referent que ja ha estat explicat en un article de El Fil de les Clàssiques: l’ull que tot ho veu.
Podríeu relacionar els referents que acabo de citar amb els clàssics? Si heu vist la pel·lícula, sou capaços de citar més referents? Podríeu dir què significa aquesta frase que tant m’ha agradat? Què us sembla el joc dels nens?

 

Coty Ledesma,
1º Batxillerat LLATÍ I GREC.

Ulisses en la música de Franz Ferdinand

Últimament escolto molt aquest grup de música escocès de Rock Indie, anomenat Franz Ferdinand pel rei d’Àustria Francesc Ferran, l’assassinat del qual va donar lloc a la Primera Guerra Mundial, cosa que hem estudiat fa poquet a Història del Món Contemporani.
Una de les cançons que més m’agrada d’aquest grup, Ulysses, està relacionada amb la mitologia clàssica, així que he decidit de dedicar-los aquesta entrada que podreu relacionar amb un apunt de a El Fil de les Clàssiques i amb un dels nostres llibres de lectura, Les aventures d’Ulisses. Per què el personatge d’Ulisses és tan atractiu encara avui per a un grup de rock indie com Franz Ferdinand? Per què atreu al públic?
Imatge de previsualització de YouTube

 

Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”

Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high

Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high

Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild

What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby

Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home

You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo

Coty Ledesma
1r batx grec i llatí

“Memorandum”, la cançó dels llatinismes

Anna&Carla

Anna&Carla


Enregistrat a l’aula 5 de l’I. Cristòfol Ferrer:

Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum

Ya desde Horacio podemos escuchar carpe diem
porque tempus fugit irreparabile y las costumbres siguen vigentes.

Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum

Empezaré hablando de mi alter ego, de lo mucho que deseo,
de esas cosas que pasamos:
buenos momentos y algun maremagnum.
Hablo de ése que quiero
y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba.

Y es que mi modus vivendi ya es contigo
y esto cada vez va más in crescendo.
Sería imposible cambiar la rutina de estar a tu lado
y es que sería mea culpa si pasara ipso facto;
pero tu me quieres y yo a tí te amo
y esto no va a tener ningún ultimatum.

Y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba
sino quien demuestra su amor facta non verba

Lletra original d’Anna Salas Tarré

Carla Domingo i Anna Salas
2n de batx. llatí

Un dia de teatre clàssic a Tàrraco

Foto: Sara Aguilar

Les Troianes. Foto de Sara Aguilar

menaechmi1

Menaechmi

El passat dimarts 20 d’abril vam assistir amb els alumnes de 4t d’ESO, llatí i grec de batxillerat al Festival de Teatre grecollatí de Tarragona. Pel matí vam veure la tragèdia d’Eurípides les Troianes i per la tarda la comèdia de Plaute Menaechmi, totes dues obres interpretades pel grup “La Parrocha” de La Corunya. Hem de felicitar la formidable actuació d’aquest grup amateur que va demostrar el seu talent amb el muntatge tant musical com visual de la tragèdia i l’actualització del clàssic de Plaute amb referències recentíssimes i molt conegudes per l’alumnat, que va riure amb ganes.
També va ser una satisfacció per al professorat de clàssiques veure aquell auditori de gom a gom demostrant que el teatre clàssic atreu el jovent, gràcies, com no, a l’esforç del professorat que lluitem cada dia des de les aules per promoure-ho.
Si heu assitit a aquest lloc o a d’altres on s’han fet representacions de teatre clàssic m’agradaria que féssiu algun comentari. Gratias ago!

Francesc Franquet

INS Berenguer IV. Amposta

El simposi de Sant Jordi

Els alumnes de batxillerat ens vàrem reunir a la pèrgola del jardí del darrere del nostre institut i a iniciativa d’en dani Costa vàrem celebrar un Sant Jordi diferent: vàrem portar menjar i beguda, vàrem parlar i vàrem riure, vàrem recitar poemes de Catul amb l’acompanyament de la guitarra i vàrem tocar peces amb guitarres i baixos elèctrics fins que tota la festa de l’institut ja s’havia acabat amb el lliurament de premis a la sala d’actes, que aquest any n’hi va haver per a les nostres recreacions mitològiques en prosa i en vers i per als nostres punts de llibre. Ben aviat podreu escoltar al bloc la balada de l’Anna i la Carla, al·lucinareu amb el que han aconseguit fer amb els llatinismes de la selectivitat de llatí! Ara mireu, si voleu, les nostres fotografies de la festa:

Les Parques

No sabeu la il-lusió que em fa aquest premi honorífic que m’ha otorgat Aracne fila i fila. Ja em direu com el podré veure o sentir. Aquesta nit, he escrit aquest poema per a Aracne. A veure si sabeu quina recreació mitològica vostra m’ha inspirat, a més de la vida? 

LES PARQUES

Tres puntes del triangle i un sol cau.
Tres dones de la mort, i de la vida.
Les tres Parques condemnades
a predir el destí.
Cloto que gira el seu fus
en moviment constant
fila que fila la vida.
Dècima mesurant el temps,
la màgia dels moments.
Àtropos, que amb dits intangibles,
talla el fil de la vida
i atura les hores, els instants.
Ai les Parques, ai el destí,
que donen corda als rellotges
i els aturen quan estenen la nit.

Pepita Castellví