Aracne fila i fila

A la pel·lícula El Perfum de Tom Tykwer (2006) es van utilitzar diferents espais del Parc del Laberint d’Horta, el jardí històric més antic de Barcelona. En concret, la façana i la terrassa que apareixen en diversos plans de la mansió d’Antoine Richis a Grasse pertanyen al Palau Desvalls, avui dia parcialment tancat (en el seu pati nosaltres hi vàrem deixar les motxilles). També hi surten dos jardins: el dels boixos retallats amb uns brolladors circulars al mig, al costat del Palau Desvalls (davant de la reixa del qual vàrem explicar els mites dels dos relleus) i el famós laberint vegetal, fet amb xiprer, que dóna nom al parc en el qual ens vàrem perdre amb els cordills de colors. També surten a l’escena les escultures, els gerros de terracota, la pèrgola i els jocs d’aigua.

Si heu vist la pel·lícula El perfum i si no és un bon motiu per veure-la, podríeu acabar de localitzar les escenes que ahir vàreu contemplar en visitar El Parc del Laberint d’Horta. Recordeu què és Amor i Psique a El Perfum? i al Parc del Laberint?

Aquesta pel·lícula és la història d’un assassí i està basada en la novel·la homònima de l’escriptor alemany Patrick Süskind, publicada el 1985 i que va esdevenir un best-seller, traduïda a més de quaranta-cinc llengües. Si voleu un llibre impactant, no us el perdeu!

Avui fullejant un dels diaris que ens deixen setmanalment a l’institut Albèniz,  Preuniversitaris, buscant informació per una altra assignatura he trobat amb un article amb el titular en llatí, concretament “MENS SANA IN CORPORE SANO”que vol dir: Ment sana en cos sa. Així que m’he posat a llegir l’article i era força interessant. Aquí us en deixo un resum:
L’esport és una eina fonamental per tal de mantenir el nostre cos saludable. Tot un corrent psicològic s’encarrega d’estudiar la relació que hi ha entre l’esport i una ment sana. Els estudis han revelat que practicar l’esport ajuda a millorar la concentració, descarregar la tensió, reduïr la sensació d’estrès o millorar les relacions interpersonals.
En fer esport, el nostre cos ha de realitzar un esforç, això provoca que el cos produeixi unes hormones anomenades ENDORFINES, que actuen sobre l’estat psicològic de la persona tot aportant plaer i benestar. Aquestes endorfines també són capaces d’hinhibir les fibres nervioses que transmeten el dolor. Uns exercicis que van bé per un augment significatiu de la secreció d’hormones són concretament els de resistència. Les persones que practiquen aquest tipus d’exercici físic poden prevenir les depresions i contribueixen a la millora significativa de l’estat d’ànim i de l’autoestima.
Avui en dia les rutinesque s’estableixen en la societat [llevar-se, escola, dinar, escola, casa] inclouen cada cop més com a element indispensable l’esport [llevar-se, escola, dinar, escola, gimnàs / entrenament / dança / arts marcials..., casa]. Les persones que pateixen d’ansietat ho fan sota algun sentiment d’irritació i amb l’esport es podria previenir. Un excès d’ansietat pot afectar les capacitats cognitives de les persones [per això l’esport també es favorable, perquè t’ajuda en la concentració en l’estudi, etc...].
La proximitat dels exàmens importants i la por al fracàs ajuden a provocar aquesta ansietat juntament amb les depressions. Aquest sol ser el principal problema dels nois i noies preuniversitàris/ies. A més, els horaris dels estudiants no són fàcils, perquè sovint comporten una manca de son.
Així doncs practicar esport amb regularitat ens ajudarà a mantenir-nos sans per fora i per dins. I això, de ben segur, repercutirà de forma positiva en els diferents àmbits de la nostra vida diària. Quina raó tenia Juvenal, el poeta romà autor de la sentència llatina que encapçala l’article!
Andrea Sala
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

Foto Aida Caba

Diumenge 25 d’octubre de 2009 Esculapi, o potser Asclepi o perquè no Serapis, va celebrar el centenari de la seva troballa a Empúries. Emili Gandia va trobar la part inferior de l’estàtua abocada dins el temple del déu el 1909. L’any passat aquesta escultura va tornar a casa i amb braços. Què més en sabem?

Dànae
Segons la mitologia grega, Dànae era filla d’Acrisi i d’Aganipe. Acrisi, per mitjà de l’oracle es va assabentar que el seu nét el mataria. Va decidir tancar Dànae en una cambra de perdra, més tard va ser seduïda per Zeus, transformat en pluja d’or i d’aquesta unió va nèixer Perseu. Acrisi va ficar Perseu i Dànae en una arca i els va llançar al mar. Zeus, va fer arrossegar l’arca fins a l’illa de Sèrifos i la va trobar Dictis. Aquest els porta davant el rei Polidectes. El rei la pren per esposa acollint Perseu, que és educat al temple de Minerva.
Acrisi va emprendre el camí per reclamar-los, quan es va assabentar on es trobaben. Perseu va prometre al seu avi que mai el mataria. Polidectes va morir per culpa d’una tempesta. Van tenir lloc els jocs fúnebres: Perseu va llançar el disc, que el vent va portar fins al cap d’Acrisi, i el va matar. Per voluntat dels déus, Perseu va acabar matant Acrisi. Posteriorment Perseu va marxar a Argos on va regnar.
Adaptació del text d’Higini, Faules, 43. Font de la traducció: Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules.
(Si vols veure el text en llatí clica aquí).

Dànae rebent la pluja d’or (1545). Tizziano Vecellio (1485 – 1576). El Prado – Madrid

Rapte d’Europa, el relat segons Ovidi
Júpiter, anomenat Zeus en mitologia grega pren l’aparença d’un toro blanc i es posa enmig dels vedells, magnífic d’aspecte. El seu color, certament, és el de la neu. La musculatura del coll és ferma, les banyes són petites, qualsevol diria que han estat treballades a mà, molt lluents. Sembla pacífic. Europa queda admirada en veure que és tan bonic, que no amenaça d’atacar-la. A priori, tot i veure’l tan dòcil, té por de tocar-lo; després, s’hi acosta i li posa flors a la boca blanca. A Zeus li agrada i li fa petons a les mans; Fa saltirons en l’herba verda i frega el seu llom de neu en la sorra roja; i després de treure-li poc a poc la por, ofereix el pit a la noia perquè li faci copets amb la mà, o les banyes perquè les envolti amb garlandes de flors fresques. La princesa s’asseu damunt l’esquena del toro; i aleshores el déu, a poc a poc, va començar a allunyar-se de la terra i del litoral. La noia té por i es gira a mirar la costa; amb la mà dreta s’agafa ben fort a una banya, l’altra la té posada damunt el llom; els seus vestits ondulen al vent. Zeus se l’havia endut a Creta. Un cop allà el déu li revela la seva identitat i fan l’amor. De la seva unió van nèixer Minos, Ramadant i Sarpedó Zeus la va cedir a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casa i obté la sobirania sobre l’illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia.
Adaptació de les Metamorfosis d’Oividi. Font de la traducció: Mites, art i literatura:un treball interdisciplinari a les aules.
(Si vols veure el text en llatí clica aquí).

F. BOUCHER, El rapte d’Europa(1732). Oli. Museu del Louvre. París

El rapte d’Amfitrite
Pertany al grup de les filles de Nereu i Dóride, les Nereides. Posidó la va raptar quan ella estava un dia amb les germames, a prop de la illa de Naxos. També es diu que Posidó l’estimava des de feia molt temps, però que per por la jove el va rebutjar i es va ocultar en les profunditats de l’Oceà, més enllà de les Columnes d’Hèracles. No obstant això, va ser descoberta pels dofins, i conduïda per aquests enmig d’un solemne seguici a Posidó, qui la va fer la seva esposa. Amfitrite ocupava al costat del déu del mar el mateix paper que Hera al costat de Zeus i que Perséfone amb el déu dels morts. Sol ser representada envoltada de nombroses divinitats marines.

Pintura (c.1610) de Nicolas Poussin (1594-1665) titulada El triomf de Posidó i Amfitrite

Jéssica Llavero
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz