Parc del Laberint VI: Altres mites

Eco i Narcís
La nimfa Eco s’encarregava de vigilar a distància la deessa Hera, perquè aquesta no descobrís Zeus quan cantava i jugava amb les nimfes. En assabentar-se’n, Hera  va transformar la nimfa en eco, de manera que no tenia control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú havia parlat. Retirada al camp, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís, que la va menysprear i la va ignorar totalment.
Amb el cor trencat, Eco va passar la resta de la seva vida en canyissars solitaris, sospirant per l’amor que mai no va conèixer, debilitant-se i aprimant-se fins que només li va quedar la veu.  Després un noi que també s’havia enamorat de Narcís i que també havia estat rebutjat per aquest, va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost, com el que havia fet passar als altres.
La pregària va ser escoltada per Nèmesi, la que arruïna els superbs, i aleshores va maleir Narcís i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l’aigua.
El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l’Hades, on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor que va portar el seu nom, narcís.

narcis

Nimfa Egèria
En l’antiga mitologia romana, Egèria és la deessa de les fonts. Fou l’esposa del llegendari segon rei de Roma, Numa Pompili, i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.

egeria

Deucalió i Pirra
Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l’omplís de provisions.
Zeus v enviar un diluvi i l’arca va navegar durant nou dies per damunt la terra inundada, fins que va arribar al mont Parnàs, que sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van anar a consultar l’oracle per saber com trobar altres persones. L’oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Desconcertats en un primer moment per la resposta, finalment van arribar a la conclusió que amb ‘mare’ l’oracle es referia a la Mare Terra i els seus ossos a les pedres. Així és que Deucalió i Pirra es van posar a tirar pedres i, efectivament, les pedres llançades per Deucalió esdevenien homes, alhora que les llançades per Pirra dones.

deucalio-i-pirra

Úran

Uranos o Úran, en grec “Oúranos” era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel. Un element masculí, el que fecunda la terra Gea, un element femení. Gea és la Mare Terra i Úranos el Cel, i actuen com esposos ja que el cel cobreix Gea completament; és l’únic ésser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus.
El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s’instaurés l’Ordre. Segons unes tradicions, Úranos i Gea van néixer d’Èteri d’Hèmera, mentre que en unes altres apareixen com a fills de Nix (la nit) i fins i tot Úranos apareix com a fill de Gea sense que intervingui cap element masculí, igual que les muntanyes i que Pontos.
Fills d’Úranos i de Gea són els sis Titans i les sisTitànides. I també els tres primers Ciclops, els tres Centimans i segons la tradició elegida també altres déus i deesses. Úranos tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Però Gea va donar una falç a Cronos, un dels Titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va néixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els Gegants, les Erínies i les Melíades.

uran

Ariadna Jiménez

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

10 thoughts on “Parc del Laberint VI: Altres mites

  1. sarah

    Ave,

    Está molt ben treballat l’article, es un recull dels mites que vem estudiar l’any passat a llatí, pero és una mica extens no, Ari?? 😛
    També cal comentar que en alguns dels mites están relacionants amb l’element de l’aigua, en Narcís es va enamorar d’ell mateix quan es va mirar en una font, Egèria es la deessa de les fonts i en Decaliò i Pirra, Zeus fa caure sobre la terra un diluvi. Em sembla interesant com aquests mites juguen amb aquest element.

    salve!

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Molt aguda, aquesta referència a l’aigua com element comú d’aquests mites, Sarah. L’aigua, font de vida però també de destrucció… Estaria bé un estudi sobre la presència de l’aigua en la mitologia….
    Si voleu saber amb més detall la història d’Eco i Narcís i veure la imatge de la flor visiteu l’article de la Carla Domingo.

  3. Alissa Komarova

    Molt be Ariadna,
    molt interesants els articles,
    pero el que més m’ha agradat és el primer.

    Teresa, molt interesant per part teva posar un enllaç per veure la flor:)

    !!!!

  4. nuria

    Salve!
    La veritat que els narcisos són unes flors precioses, encara que no hi ha gaires flors que siguin lletges… D’aquest personatge y mite em suposo que prové la paraula narcicisme; que és un trastorn de la personalitat.

    En aquest segón mite hi trobo una certa similitud amb el pasatge de la Blibia en que Noe, construeix també una arca.

    El tercer mite, el de Uranos, sí que l’he treballat! Al principi quan es menja als seus fills, no és gaire maco, però després quan aquest mor, els seus fills “reviuen”.

    Valee! 😀

  5. Saraa

    L’Ariadna va defensar molt bé els mites a la sortida al Laberint. L’escultura d’Egèria va ser la que més em va agradar de tot el parc. El mite és molt trist però alhora és profund i bonic el fet que ella sigui feliç contemplant l’amor de les altres parelles. És un amor completament diferent a l’habitual i potser fins i tot, més pur i sincer.
    He de dir que el parc inspira moltíssim!

    vale! 😀

  6. Carla Pallach Ros

    Hola!!
    Zeus (Ζεύς en grec, Júpiter en llatí) és el déu del cel i el poder absolut. És fill de Cronos (Κρόνος)i Rea(῾Ρεα) i els seus atributs són l’àguila, el ceptre i el llamp.
    Hera(Ἥρα en grec i Juno en llatí)és la muller de Zeus. És la deessa del matrimoni i els seus atributs són el paó i la diadema.
    Hades (Ἅιδης en grec, Plutó en llatí) és també fill de Cronos i Rea. És el déu del reialme dels morts i la fertilitat. Els seus atributs són el gos Cèrber, el tron, i la cornucòpia.
    Úran ( Οὐρανός en grec i Eó en llatí) és la personificació del cel.
    Cronos ( Κρόνος en grec i Saturn en llatí) és el rei dels Titans. Per evitar que els seus fills el destronessin, cada cop que Rea (Ῥέα en grec) paria un dels seus fills ell els devorava. Un dia Rea va marxar a Creta on infantà el déu Zeus en la cova del Dicte. El lliurà als curetes que el nodriren i Rea embolcallà una pedra i l’oferí a Cronos perquè se l’empassés com si fos el nadó tot just nascut.
    Adéu!

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Que bé que ja puguin aparèixer els termes amb caràcters grecs! En el moment de fer l’article l’Ariadna segur que ho trobava a faltar.
    Veig que tens clar com vull que definiu les divinitats, Carla. Per completar la seva exposició podeu posar el nom llatí que a classe vam donar a Úran, potser més comú que Eó, que certament és un déu romà que se li va assimilar; o explicar la continuació de la història de Zeus criat lluny de les garres del seu pare Cronos.

  8. Michelle

    És un article fantàstic!
    Esta molt complet y es entenedor, la meva enhorabona.

    Sobre els personatges que hi aparèixen, he de dir que tots em sonen, pero que a classe, el que hem estudiat ha sigut Urán.

    ·Urán – “Oúranos” – Οὐρανός
    ·Era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel. Un element masculí, el que fecunda a la terra (Gea), un element femení. Gea és la Mare Terra i Úranos el Cel, i actuen com esposos ja que el cel cobreix Gea completament; és l’únic ésser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus.
    ·Eó o Aion és el déu de la mitologia romana equivalent al déu grec Urà. Gea equival a la deessa romana Tellus.

    Mite:

    El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s’instaurés l’Ordre. Segons unes tradicions, Úranos i Gea van néixer d’Èter i d’Hèmera, mentre que en unes altres apareixen com a fills de Nix (la nit) i fins i tot Úranos apareix com a fill de Gea sense que intervingui cap element masculí, igual que les muntanyes i que Pontos.

    Fills d’Úranos i de Gea són els sis Titans i les sis Titànides. I també els tres primers Ciclops, els tres Centimans i segons la tradició elegida també altres déus i deesses. Úranos tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Però Gea va donar una falç a Cronos, un dels Titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va néixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els Gegants, les Erínies i les Melíades.

    Aquesta és la meva recerca d’informació, espero que serveixi d’utilitat.
    Fins aviat!!

  9. Pingback: “Rei publicae finis – Dramatis personae” | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *