Arxiu d'etiquetes: Virgili

“Día de enero” de Shakira

Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.

Te conocí un dìa de enero
con la luna en mi nariz
y como vi que eras sincero
en tus ojos me perdí

Que torpe distracción
y que dulce sensación.

Y ahora que vamos por el mundo
como Eneas y Benitín
ya te encontré varios rasguños
que te hicieron por ahí

Pero mi loco amor
es tu mejor doctor

Voy a curarte tu alma en duelo
voy a dejarte como nuevo
y todo va a pasar
pronto verás al sol brillar

Tu más que nadie
merece ser feliz.

Ya vas a ver como van sanando
poco a poco tus heridas ya vas a ver
como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Y aunque hayas ido al extranjero
hasta en tu propio país
si yo te digo “como dices”
tu aún dices “que decís”

Y lloras de emoción
oyendo un bandoneón.

Y aunque parezcas despistado
con ese caminar pausado
conozco la razón
que hace doler tu corazón
por eso quice hacerte esta canción

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenada Mutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?

Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz

“Eurialo e Niso”, de Gang

Sabeu qui són Nis i Euríal? Quin escriptor llatí i en quina obra ens en parla? Per què són protagonistes d’aquesta cançó de Gang, inclosa en l’àlbum Rosa de primavera del 1993? A més del nom, quins altres referents clàssics hi trobeu?

 

 

La notte era chiara
la luna un grande lume
Eurialo e Niso uscirono
dal campo verso il fiume.
E scesero dal monte
lo zaino sulle spalle
dovevan far saltare
il ponte a Serravalle.
Eurialo era un fornaio
e Niso uno studente
scapparono in montagna
all’8 di settembre
i boschi già dormivano
ma un gufo li avvisava
c’era un posto di blocco
in fondo a quella strada.
Eurialo disse a Niso
asciugandosi la fronte
ci sono due tedeschi
di guardia sopra il ponte.
La neve era caduta
e il freddo la induriva
ma avean scarpe di feltro
e nessuno li sentiva.
Le sentinelle erano
incantate dalla luna
fu facile sorprenderle
tagliandogli la fortuna
una di loro aveva
una spilla sul mantello
Eurialo la raccolse
e se la mise sul cappello.
la spilla era d’argento
un’aquila imperiale
splendeva nella notte
più di una aurora boreale.
Fu così che lo videro
i cani e gli aguzzini
che volevan vendicare
i camerati uccisi.
Eurialo fu bloccato
in mezzo a una radura
Niso stava nascosto
coperto di paura
Eurialo circondarono
coprendolo di sputo
a lungo ci giocarono
come fa il gatto col topo.
Ma quando vide l’amico
legato intorno ad un ramo
trafitto dai coltelli
come un San Sebastiano
Niso dovette uscire
troppo era il furore
quattro ne fece fuori
prima di cadere.
E cadde sulla neve
ai piedi dell’amico
e cadde anche la luna
nel bosco insanguinato
due alberi fiorirono
vicino al cimitero
i fiori erano rossi
sbocciavano d’inverno.
La notte era chiara
la luna un grande lume
Eurialo e Niso uscirono
dal campo verso il fiume.

MAMBO 5 Viva Roma Nº V

No em digueu que de petits no escoltàveu aquesta cançó! Jo la recordo especialment, perquè vaig estar de vacances a Benidorm de petita i la ballava amb el meu pare totes les nits a l’hotel.

És una manera molt divertida d’aprendre la història de Roma, no creieu? Sabeu quins fets esmenta? De quins escriptors parla? Què diu en llatí? Quina relació tenen els romans amb els grecs? Per què Roma és gran?…

Laura Galán
2n batxillerat Llatí i Grec

Bob Dylan i els clàssics

El món clàssic és ben present en l’obra del músic i poeta nordamericà Bob Dylan i així es pot corroborar en el primer volum de les seves memòries Chronicles (ed. Simon & Schuster) en què confessa haver llegit a casa d’uns amfitrions a Nova York, Ray Gooch i Chloe Kiel, Els dotze Cèsars, lectures de Tàcit, les cartes a Brutus, L’Estat ideal de la democràcia, El general atenès, la marxa sobre Alexandre el Gran, De natura deorum (que erròniament l’atribueix a Sòfocles!), Ovidi… Admira sobretot Tucídides i Tàcit, i també es confessa lector de Robert Graves.

Fa un paral·lelisme entre el món antic i l’actual, “l’amor sempre és un principi democràtic. És un assumpte grec. Un professor universitari em va dir si llegeixes llibres sobre l’antiga Grècia ho sabràs tot sobre la història d’Amèrica”. També estableix paral·lelismes amb Roma però en sentit invers “Amèrica no era l’Imperi romà.

Preocupat per la caiguda dels grans imperis, en Bob Dylan hi podem trobar ecos virgilians i una forta petjada de l’Ars amatoria d’Ovidi.

Bob Dylan fa una referència explícita de l’ Ars amatoria d’Ovidi a Thunder On The Mountain dins “Modern Times” (2006):

Una altra cançó del mateix àlbum, “Workingman’s Blues #2”, amb un fort rerafons polític i social però amb format de balada d’amor. El poeta Cliff Fell en un article publicat el 2006 en el diari Nelson Mail hi va detectar grans similituds amb Epistulae ex Ponto d’Ovidi.

El professor Richard F. Thomas de la Universidad de Harvard va fer una investigació més profunda en l’interès de Dylan per Ovidi en su publicació The Streets of Rome: The Classical Dylan, publicat a Oral Tradition i encara va trobar més semblances amb Ovidi.

També podem trobar referències ovidianes a “Ain’t Talkin”, “Spirit on the Water” i “The Levee’s Gonna Break”.

Ens ajudes a acabar de fer la recerca i explicitar els ecos clàssics, especialment ovidians, en les cançons de Bob Dylan?