Per tal de continuar ampliant els referents clàssics en els grups musicals, he preparat aquest kahoot (no en llatí sinó en castellà). A veure què us sembla!
Andrea Gómez
2n Batxillerat Humanístic (exempta de català)
Arxiu de la categoria: Mitologia
Més referents clàssics en la música metal
A mi m’agrada molt la música metal i escoltant-la me n’he adonat dels referents clàssics que utilitzen. M’ajudeu a trobar-ne més? Per començar teniu aquí les meves cançons amb referents clàssics:
Megadeth – Elysian Fields
La cançó de “Camps Elisis” pertany a l’àlbum “Youthanasia” de Megadeth en el qual la paraula Youthanasia es compon de dues paraules Youth (joventut) i euthanasia (del grec εὖ i θάνατος) eutanàsia vol dir una tranquil·la mort sense dolor. La qual cosa, Youthanasia significa mort “no dolorosa” de la joventut.
Camps Elisis, en grec antic: Ἠλύσια πεδία (Elísia Pedia) “camps” o “planes del lloc aconseguit pel raig”. És una de les denominacions que rep la secció paradisíac de l’inframón (l’Hades, els Inferns o la Ultratomba); el lloc sagrat on les ànimes immortals dels homes virtuosos i els guerrers heroics han de passar l’eternitat en una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits, per contraposició al Tàrtar (on els condemnats sofrien eterns turments).
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fin4bIV0R2M[/youtube]
lyrics:
Uneasy feeling, burning out my eyes
I hope the end is less painful than my life
I stand on trial before the gods
On judgement day
A blink of an eye between
The cradle and the grave
One last look at visions of flesh
The last best hope of man on Earth
Pontius Pilate still washing his hands
The world don’t want to be saved
Only left alone
Elysian Fields…
We are storming the heavens
We raise the swords and shields
We ascend to our destiny
To the Elysian Fields
Soaring to the sun
With blood upon their wings
Superstitious dust left twisting in the wind
Man still has one belief,
One decree that stands alone
The laying down of arms
Is like cancer to their bones
Lletra en castellà
Sentimiento incómodo, apagando mis ojos
Espero que el fin sea menos doloroso que mi vida
De pie en el juico ante los dioses
En el día del juicio
Un guiño entre
La cuna y la tumba
Un último vistazo a las visiones de carne
La última esperanza de un hombre en la Tierra
Poncio Pilato aun se lava las manos
El mundo no quiere ser salvado
Déjalo en paz
Campos Elíseos…
Estamos irrumpiendo en los cielos
Levantamos las espadas y escudos
Subimos a nuestro destino
A las Campos Elíseos
Alzándose al sol
Con sangre sobre sus alas
El polvo de la superstición queda dando vueltas en el viento
Al hombre aun le queda algo en que creer
Un único decreto
Deponer las armas
Es como un cáncer en sus huesos
Un altre tema del mateix àlbum és “Blood Of Heroes”, en el qual també es parla sobre la mitologia i immortalitat dels herois.
Aquí us deixo la cançó i la seva lletra:
[youtube]https://youtu.be/8P7USGiEG54[/youtube]
Lletra en castellà
Caminando firmes, déjennos decirles
Los mejores abandonados para morir
Y ahora estamos en una misión
Bien, ¡Adelante a toda máquina!
Mis legiones, cuando cometemos el crimen
Dejamos clara una cosa
Para madrugar a la hora
Y revelar que “a la hora” es tarde
Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Un Ángel en nuestro bolsillo, el Diablo de nuestro lado
No iremos a ningún lado porque los héroes nunca mueren
Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca mueren, ellos nunca mueren
Hemos recorrido cada cerro
Perseguido por todos los callejones
Pero si intentas detenernos
Conseguirás ser apuñalado por la espalda
Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Abróchense los cinturones, es hora de recorrer los cielos
Es hora de ser inmortal, porque los héroes nunca mueren
Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca jamás mueren, ellos nunca mueren
Sangre de héroes
El grup de heavy metall Barón Rojo té un cançó anomenada “El gladiador”, en la qual es compara el futbol amb els antics gladiadors. El gladiador era un combatent armat que entretenia el públic en l’Antiga Roma en confrontacions violentes i mortals contra altres gladiadors, contra animals o contra condemnats a mort. Encara que alguns gladiadors combatien per voluntat pròpia, la majoria eren esclaus o condemnats, que eren entrenats en condicions molt dures i estaven socialment marginats i segregats.
Aquí us deixo la cançó on es pot apreciar clarament el referent:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ADrvzc8h2ac[/youtube]
Lletra:
Una estrecha habitación
de una casa vecinal
hay un chico que
finaliza un ritual.
Sus gestos tienen precisión
haciendo honor a la ocasión
porque son las tres
de un domingo y él
va a una mística reunión
Cuando sale del portal
marcha con seguridad
al encuentro de sus amigos cómplices
Agrupado en formación
y con nueva identidad
toma posesión del estadio mágico
Ahora se siente bien
ahora podrá gritar
oh rey fútbol mi señor
que se haga tu voluntad
Embriagado de poder
que la masa le otorgó
su agresividad se desborda sin sentir
no se para a meditar que se puede provocar
la avalancha que hoy sería trágica.
El grado de su pasión
depende del marcador,
oh rey fútbol mi señor
concede el ansiado gol
Es tan feliz
al compartir ese momento
Por fin la ofrenda se consumó
el mundo es un gran balón
entrando hasta la res
Por fin llegó la tranquilidad
los héroes saludan ya
a un campo puesto en pie.
Piensa que es un gladiador
que en combate intemporal
puede ser capaz de morir o de matar
No termina su misión
cuando pitan el final
porque siempre habrá un torneo más
Vuelve a casa el gladiador
y se acuesta sin cenar,
el domingo irá
a una nueva lid.
Marcar, vencer, ganar…
Warcry – El guardián de Troya
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1DfFI7n9xts[/youtube]
El que parla en aquesta cançó és Hèctor. Parla d’una dona, Hèlena, i al regne al que es refereix que va condemnar, Troia.
Hèlena era l’esposa de Menelau, però es va escapar amb Paris a Troia.
El fet que en la cançó digui que no ha triat aquesta situació ni l’entén és perquè ell no entén l’amor entre Paris i Hèlena, així com que ell no va acceptar el segrest, ja que ho va fer Paris pel seu compte.
La idea que es troba en les paraules “Sóc el guardià, la clau de la meva ciutat, el que dins vulgui entrar barallarà amb mi…” és que Hèctor era un príncep de Troia al que se li va encarregar la defensa de la ciutat.
Quan diu que molt va durar la batalla es refereix al fet que el setge a Troia dur 10 anys i quant al cor venjatiu es refereix a Aquil·les, que va voler venjar la mort de Pàtrocle.
El valor que té la destinació en aquesta cançó és que ell sap que d’enfrontar-se a Aquil·les morirà però així i tot, per la seva ciutat ell s’enfronta Aquil·les.
Al final, el protagonista de la cançó mor a les mans d’Aquil·les. Príam, el pare d’Hèctor, va ser degollat per Neoptòlem , fill d’Aquil·les, al costat d’un altar del palau de Troia, o bé al costat de la tomba d’Aquil·les. El seu cadàver va quedar insepult.
Andròmaca, la dona d’Héctor, va marxar com a esclava i concubina de Neoptòlem a l’Epir; allí li va donar tres fills i després es va casar amb Hel·len, el seu cunyat, que també havia estat portat a aquesta regió. Se suposa que va morir anciana.
Astíanax o Escamandri, fill d’Hèctor i Andròmaca, va morir en ser llançat pels grecs, encara nen, des d’una de les torres de Troia.
Warcry – Alejandro (Alexander the great)
Alejandro III de Macedònia Va néixer en Pella, Macedònia, en el 356 a. de C. i va morir en Babilònia en 323 a. de C. Rei de Macedònia les conquestes del qual i extraordinaris dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s’estenia des de Grècia i Egipte fins a l’Índia, iniciant-se així l’anomenat període hel·lenístic (segles IV-I a. de C.) de l’Antiguitat.
Aquí us deixo el vídeo sobre aquest personatge:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gQNQd0Kaxgg[/youtube]
Traducció
Que duro fue todo lo alcanzado lo conquistado
Luché hasta el fin, para darte otra gran victoria
fui general como tantos otros dispuesto a todo
confié en mi rey.
Y ahora, tras tantas batallas me acusas de traición
así es como me pagas mi lealtad
me desprecias, me degradas, me condenas sin perdón
que los dioses te quieran perdonar
No lo haré yo.
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Alejandro, medio mundo conquistó
nadie duda de su genio y su valor
pero junto a él había muchos mas…
ningún hombre solo puede reinar
ni un día mas
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Metallica – …And Justice for All
Aquesta cançó titulada igual que l’àlbum fa referència a nocions de la injustícia política i jurídica, com es veu a través del prisma de la guerra, el discurs censurat i política arriscada nuclear. I en la caràtula de l’àlbum es pot apreciar a Iustitia, Justitia o Senyora Justícia, la deessa romana de la justícia, que és equivalent a les deesses gregues Themis (llei divina). És una al·legòrica personificació de la força moral en els sistemes judicials. Les escales de la justícia representa la veritat i la mentida.
En la imatge es pot observar amb els ulls embenats. La bena dels ulls representa l’objectivitat, en el qual la justícia és o ha de ser infligida amb objectivitat, sense temor ni favor, sense importar els diners, la riquesa, el poder o la identitat, la justícia i la cega imparcialitat.
A la seva mà dreta, la Justícia es veu que té una espasa que està orientada cap avall. Aquesta espasa representa el càstig. Aquesta espasa es manté per sota de les escales per demostrar que les proves i els tribunals sempre es duu a terme abans de càstig.
Aquí us deixo el vídeo amb la lletra:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1NEP0GE0SY0[/youtube]
Traducció
Pasillos de la justicia pintados verdes
El hablar del dinero
Los lobos de la energía sitiaron tu puerta
Oírlos el acechar
Pronto satisfarás su apetito
devorar
El martillo de la justicia te machaca
Dominar
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagas
Nada puede ahorrarte
Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia
No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero
Apatía su piedra el caminar
Tan insensible
Animosidad profunda ocultada
Tan engañando
A través de tus ojos sus quemaduras de la luz
El esperar encontrar
Inquisición que te hunde
Con mentes que alzapriman
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagar
Nada puede ahorrarte
Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia
No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero
Señora Justice ha sido violada
Asesino de la verdad
Rolls del sello burocrático tus labios
Ahora adentro te hacen
Su dinero la inclina las escalas otra vez
Hacer tu reparto
¿Apenas cuál es verdad? no puedo decir
No puede sentirse
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagamos
Nada puede ahorrarte
Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia
No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero
No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero
Iron Maiden – Powerslave
Powerslave, (esclau del poder) és el cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica de heavy metall Iron Maiden publicat el 1984. La portada presenta a Eddie the Head (la mascota de Iron Maiden) com l’estàtua enorme d’un faraó.
Aquí us deixo la cançó Powerslave…
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TzrfJsIQNrg[/youtube]
Traducció
Dentro del abismo caigo – el ojo de Horus
Dentro de los ojos de la noche – viéndome ir
Verde es el ojo del gato que resplandece – en este templo
Entra el Osiris resuscitado – resuscitado nuevamente
Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte
Cuando vivía esta mentira – el miedo era mi juego
Las personas me habrían adorado y se habrían arrodillado
Así que traigan sangre y vino tinto
Para aquel que me suceda
Porque el es un hombre y un Dios
Y él morirá también
Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte
Ahora estoy congelado pero un fantasma vive en mis venas
Silencia el terror que reinó – esculpido en piedra
El cascaron de un hombre hecho Dios preservado – miles de generaciones
Pero abre las puertas de mi infierno
Y atacaré desde mi sepultura
Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte
…Esclavizado al poder de la muerte
La cançó, titulada igual que l’àlbum, explica la història d’un faraó al que li ha arribat la seva hora i de qui davant la impotència dels seus poders enfront de la mort escoltem un fosc lament. L’àlbum ja de per si planteja un context bastant egipci i mitològic.
En la primera línia “The Eye of Horus” té un significat especial en la cultura egípcia. Per als egipcis l’ull d’Horus o wedjat (el “complet”) era un poderós símbol de protecció que a més proveïa saviesa, salut i prosperitat. Horus, era un dels més importants déus de l’antic Egipte, un déu solar, sovint representat com un falcó, l’ull dret del qual era el Sol i l’esquerre la Lluna. Horus era fill de Osiris (Déu del inframón) i Isis (Mare deessa). Osiris va ser assassinat pel seu propi germà el malvat Set (Déu de la nit), davant la qual cosa, Horus lluito contra Set amb l’objecte de venjar al seu pare, aconseguint al victòria però perdent un ull en el procés. L’ull va ser restaurat per la màgia del déu de la saviesa i de la lluna, Thoth, i gràcies a això Horus va poder renéixer a Osiris en el inframón. D’allí que en la cançó també trobem la frase: “Enter the risen Osiris, risen again” (Entra alçat Osiris, aixecat de nou).
Què n’opineu? Si trobeu més referents clàssics en la música metal, ajudeu-nos a engrandir la discoteca metal amb referents de L’emprempta d’Orfeu?
Andrea Gómez de Blas
2n Batxillerat Humanístic
Sirena de Faun
Faun és una banda de folk pagà germànic i darkwave, encara que alguns dels seus temes pertanyen a la tradició de música antiga religiosa (com les Cantigas de Santa Maria), ja que la seva investigació musical pretén abastar tot tipus de cultures. La banda va ser formada el 2002. L’originalitat del seu estil musical recau en l’ús d’instruments antics (l’arpa celta, l’arpa sueca, la viola de roda, la gaita, la cítara, flautes, entre d’altres) i en el cant, que és el centre d’atenció. Les cançons són escrites en una gran varietat d’idiomes, incloent-hi l’alemany, el llatí, la llengua galaico-portuguesa, i llengües escandinaves.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HlDr2Md9QKM[/youtube]
Sirena
Mi esposita está en el baño,
vestida de colorado.
Si, a la mar yo bien me echaba;
si la sirena licencia me daba.
Échate a la mar y alcanza,
Échate a la mar!
Mi esposita está en el río,
vestida de amarillo.
Mi esposita está a la fuente,
vestida un fustán verde.
Entre la mar y el río,
hay un árbol de bimbrillo. 1
Entre la mar y la arena,
hay un árbol de canela.
1. membrillo
- Què vol dir el terme Sirena?
- Qui és Atargartis?
- Amb quin animal marí es relaciona les sirenes?
Abril Gabutti, 1r Batx
Lvpercalia de Faun
Faun és una banda alemana formada el 2002 que principalment, recupera música medieval. Les seves cançons es realitzen en una gran varietat d’idiomes, incloent l’alemany, el llatí, el grec…
El seu nom prové de la mitologia grega, Faune, que és la deïtat dels pastors, també anomenat Pan. Segons la banda, aquest nom, que sovint també es representa com un esperit natural o forestal, ha d’expressar la connexió dels membres amb la natura. Per la mateixa raó el pseudònim d’Oliver Pade és Sàtir, que està estretament relacionat amb Faune.
[youtube width=”525″ height=”444″]https://youtu.be/CbUmKsSANp0[/youtube]
Ipse Deus
Velox Discurrere
Gaudet
In Altis Montibus,
Et Subitas
Concipit
Ipse Fugas:
Ipse Deus Nudus
Nudos Iubet Ire Ministros;
Nec Satis
Ad Cursus
Commoda
Vestis
Erit.
M’ajudes a fer-ne la traducció?
Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l’Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus). Se celebraven cada any en honor de Luperc el déu de la fertilitat i en honor del déu dels socors Faune (Faunus). Fou un dels festivals romans més antics i destacats. Era originalment un festival ramader que se celebrava cada 15 de febrer; els luperci feien diversos sacrificis d’animals i corrien pels carrers.
Saps qui era Luperca? Quina relació tenen les Lupercàlia amb el nostre Carnaval?
Julia París, 1r Batxillerat Humanístic IPM
Ulisse, de Premiata Forneria Marconi
Fa uns dies vàrem celebrar el dia de Santa Cecília, patrona dels músics. Avui us convido a escoltar aquesta cançó del grup Italià de rock, Premiata Forneria Marconi, un grup molt important durant la dècada dels 70.
Aquesta cançó pertany a l’àlbum Ulisse, 1997:
Ulisse
Cammino in un tramonto
di mille anni fa
con un vento, un sentimento
che mi invade nell’anima…
Un canto dolce di sirene
mi chiama tra gli uomini e le vie
io ti tendo le mie mani
ma non trovo le mani tue…
E l’anima mia soffre
vuole uscire, andare perché
nessuno può capire un porto
se non sa il mare che cos’è…
E a casa non ritornerei,
con le nuvole sogno di andare via
dai palazzi di vergogna
dalle strade di ipocrisia…
Amore un’isola prima o poi ti darò
per ogni lacrima che per me verserai
sulla tela dei sogni tuoi…
Cambierà… cambierà…
cambierà… oh cambierà…
come un fiore dentro un muro
vive l’anima che è in me
cerca quello che non ha
nuvole… alberi… noi…
…io ti tendo le mie mani
dove sono le mani tue?…
Il canto dell’amore
mi tormenta e chiede di te
ma un animale nel mio cuore
ha deciso la via per me
per non tornare più…
Cambierà… cambierà… cambierà…
cambierà… oh cambierà…
Come un fiore dentro un muro
vive l’anima che è in me
cerca quello che non ha
nuvole… alberi…
cambierà…
cambierà…
Quines referències al cicle troià hi trobeu? En quines altres cançons de l’àlbum Ulisse en trobeu també?
Juls Paris
1r Batx. Humanístic
Sabina i la mitologia en les seves cançons
La mitologia no només es troba representada en els llibres, sinó que també la podem trobar en la música. En aquest cas, vull comentar la coneguda cançó de Joaquim Sabina: ”Y nos dieron las diez.”
Aquesta va ser una polèmica cançó, però no precisament pel seu missatge, sinó que per la semblança amb la cançó ”Ojos de gata” de Enrique Urquijo, ja que les dues primeres estrofes són exactament iguals! Realment no va ser cap plagi, sinó que Sabina i Urquijo compartien una bona relació d’amistat i Sabina li va escriure el text de la cançó en un tovalló, i finalment, per un mal entès cadascú va publicar les cançons en diferents àlbums!
El tema de la cançó té una certa similitud amb el mite que van protagonitzar Ulisses i Penèlope.
El mite d’Ulisses i de Penèlope ens parla sobre la separació d’aquest matrimoni durant el termini de la guerra de Troia i la tornada d’Ulisses a Ítaca (L’Odissea) i representa la lleialtat i la fe del matrimoni.
Ulisses i Penèlope estaven casats, i tenien un fill, Telèmac. Quan es va cridar Ulisses per lluitar a la guerra de Troia, el Laertíada no volia deixar la seva jove esposa i el seu fill per anar a una guerra que preveia de llarga durada; de manera que va fingir estar boig. L’astut Ulisses tenia l’esperança que això el feia incapaç per lluitar. Però Palamedes era més astut encara, i va agafar el fill d’Ulisses simulant de malmetre’l i això va provocar una ràpida reacció d’Ulisses per salvar el seu fill, donant a entendre que no estava boig. Després de tot es va haver d’unir a la flota que va partir cap a Troia.
La guerra de Troia es va perllongar durant deu anys, però quan per fi Ulisses va aconseguir iniciar la seva tornada a casa, se li van interposar més obstacles durant el viatge de tornada. Va haver de superar nombroses proves i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de la maga Circe, de la bella nimfa Calipso i de la princesa Nausícaa. Però, per sobre de tot, en la seva ment sempre estaven presents la seva dona i el seu fill; i encara que el va portar deu anys, finalment va aconseguir completar el seu viatge a casa.
Mentrestant, Penèlope es va mantenir en l’esperança que el seu estimat espòs tornés amb el seu fill. Durant la seva absència es van presentar molts pretendents a Ítaca i va haver de trobar una manera de rebutjar els pretendents, per la qual cosa va prometre que, un cop hagués acabat de teixir un sudari per al seu sogre, en triaria un d’ells per casar-s’hi. No obstant això, tot i que treballava intensament en el seu teixit durant el dia, de nit desfeia secretament la feina que havia fet durant el dia, de manera que mai no completava la seva tasca.
Encara que era difícil seguir creient en el retorn d’Ulisses després de vint anys, Penèlope va mantenir la seva fe i lleialtat, i va ser recompensada amb el definitiu retorn del seu marit i la seva feliç reunió. Penèlope simbolitza la proverbial fidelitat femenina.
Bé, la cançó Y nos dieron las diez de Sabina, com d’altres, ens tracta un tema similar al del mite: l’amor, i els obstacles d’aquest. Els dos enamorats han de separar-se i això els hi causa dolor.
El final de la cançó, en canvi, no coincideix amb el del mite, ja que a la cançó ens diu que ell no acaba trobant la noia del bar després d’una llarga cerca pel seu poble, però en el mite Ulisses i Penèlope sí que s’acaben retrobant i acaben els seus dies feliços.
Aquí us deixo la lletra completa de la cançó i us convido a reflexionar (no us oblideu de comentar) sobre la seva similitud amb el mite:
Fue en un pueblo con mar
una noche después de un concierto;
tú reinabas detrás
de la barra del único bar que vimos abierto
-“cántame una canción
al oído y te pongo un cubata”-
-“con una condición:
que me dejes abierto el balcon de tus ojos de gata”-
loco por conocer
los secretos de su dormitorio
esa noche canté
al piano del amanecer todo mi repertorio.
los clientes del bar
uno a uno se fueron marchando,
tú saliste a cerrar,
yo me dije:
“cuidado, chaval, te estas enamorando”,
luego todo pasó
de repente, su dedo en mi espalda
dibujo un corazón
y mi mano le correspondió debajo de tu falda;
caminito al hostal
nos besamos en cada farola,
era un pueblo con mar,
yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola…
y nos dieron las diez y las once, las doce y la una
y las dos y las tres
y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
nos dijimos adios,
ojalá que volvamos a vernos
el verano acabó
el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno,
y a tu pueblo el azar
otra vez el verano siguiente
me llevó, y al final
del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente,
y no halle quien de ti
me dijera ni media palabra,
parecia como si
me quisiera gastar el destino una broma macabra.
no había nadie detrás
de la barra del otro verano.
y en lugar de tu bar
me encontré una sucursal del banco hispano americano,
tu memoria vengué
a pedradas contra los cristales,
-“se que no lo soñé”-
protestaba mientras me esposaban los municipales
en mi declaración
alegué que llevaba tres copas
y empecé esta canción
en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa
y nos dieron las diez y las once, las doce y la una
y las dos y las tres
y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
Quines altres cançons de Sabina tenen referències Clàssiques (mitològiques, literàries,tòpics literaris, locucions llatines…)?
Laia Costa,
1r Batxillerat Humanístic
Ulysses de Franz Ferdinand
Χαίρετε!
Fa un parell de dies va ser Santa Cecília i és va celebrar el dia de la Música i avui porto una cançó de Franz Ferdinand. Un grup de música indie format a Glasgow el 2001, carregada d’influències del punk i l’art-rock. I us ensenyo aquesta cançó de Franz Ferdinand titulada “Ulysses”
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=31sZ9xZr_Ew[/youtube]
Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”
Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high
Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high
Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy
La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby
Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild
What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it
La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby
La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby
Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home
You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo
Fa referència a Ulisses que va ser el fill de Laertes i d’Anticlea. Era rei de l’illa d’Ítaca i de la d’Dulici. Va ser un príncep astut i prudent, i que a la guerra de Troia va contribuir al triomf dels grecs amb la seva astúcia. En intentar tornar d’aquella expedició a casa, per reunir-se amb la seva esposa Penèlope i el seu fill, Telèmac, es va trobar amb una sèrie de contratemps que el va portar estar allunyat de la seva família durant 20 anys, els quals van donar lloc a les famoses aventures d’Ulisses, on el guerrer lluita contra les adversitats per poder tornar a casa.
Què en sabeu sobre l’Odissea i la Ilíada? En quines altres cançons actuals trobem Ulisses? En quines òperes?…
Mariona Cava i Ruiz, alumne de Clàssiques de 1r de Batxillerat
Zeus rock band d’Eslovènia
Una de les cançons de Zeus rock band és:
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/7RGfdwNal1c[/youtube]
“Zeus rock band” és una banda de rock que en el seu logo conté símbols relacionats amb la mitologia grega:
L’òmega és l’última lletra de l’alfabet grec. L’alfabet grec és un repertori de vint-i-quatre lletres que s’ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC. És el primer alfabet complet.
Zeus és el déu suprem de l’Olimp, fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, els altres déus, el va derrotar i va recuperar el seu tron a l’Olimp.
Per què creus que han escollit aquest logo?
Rebeca Barroso
2n de batxillerat
Gold, d’Imagine Dragons
En un comentari que vaig fer a Quin és el secret de Mides?, vaig recordar aquesta cançó d’Imagine Dragons que potser coneixeu. Imagine Dragons és una banda estatunidenca, que va rebre grans crítiques, com la de la revista Rolling Stone: «el major èxit rock de l’any», cap al seu senzill Radioactive.
Aquesta cançó, Gold, està al seu nou àlbum Smoke + Mirrors, el seu últim treball fins ara, i aquest és el videoclip que van publicar al gener d’aquest mateix any:
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/Rl3ELiPXFRo[/youtube]
La lletra la deixo aquí, perquè pogueu veure les similituts i comentar-ne la vostra opinió.
First comes the blessing of all that you’ve dreamed
But then comes the curses of diamonds and rings
Only at first did it have its appeal?
But now you can’t tell the false from the real
Who can you trust, who can you trust?
When everything, everything, everything you
Touch turns to gold, gold, gold
Everything, everything, everything you touch
Turns to gold, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Statues and empires are all at your hands
Water to wine and the finest of sands
When all that you have is turning stale and it’s cold
Oh, you no longer feel when your heart’s turned to gold
Who can you trust, who can you trust?
When everything, everything, everything you
Touch turns to gold, gold, gold
Everything, everything, everything you touch
Turns to gold, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
I’m dying to feel again
Oh, anything at all
But, oh, I feel nothing, nothing, nothing, nothing
When everything, everything, everything you
Touch turns to gold, gold, gold
Everything, everything, everything you touch
Turns to gold, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Ooh, gold
Noelia Nistal García, 4t. C.
Joan Miquel Oliver torna sol amb “Pegasus”
El compositor, lletrista i guitarrista d’Antònia Font, Joan Miquel Oliver, ha publicat el seu tercer disc, “Pegasus“, el primer que edita després de la dissolució de la banda mallorquina el novembre de 2013.
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/OuWnNIcl5Rc[/youtube]
Amb el nom del cavall alat de la mitologia, Pegasus és el tercer disc en solitari d’Oliver, que en paral·lel a la seva activitat en Antònia Font va publicar Surfistes en càmera lenta en 2005 i Bombón mallorquín en 2009.
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/8UiAgNvTfuU[/youtube]
Aquí us deixem la cançó “Pegasus” de l’àlbum “Pegasus“:
Sabríeu trobar quin referent clàssic hi ha a l’àlbum de Joan Miquel Oliver?
Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón
2n de Batxillerat
Llatí