Dibuix fet per Laura Redondo
A Baco pide Midas que se vuelva
oro cuanto tocare (¡ambición loca!);
vuélvese en oro cuanto mira y toca,
el labrado palacio y verde selva.
5
Adonde quiera que su cuerpo envuelva,
oro le ofende, y duerme en dura roca;
oro come, oro bebe, que la boca
quiere también que en oro se resuelva.
La Muerte, finalmente, su auricida,
10
triunfó de la ambición, y en oro envuelto,
se fue secando, hasta su fin postrero.
Así yo, triste, acabaré la vida,
pues tanto amor pedí, que, en amor vuelto
el sueño, el gusto, de abundancia muero.
Si t’has llegit el mite ovidià que pots trobar a la segona part de Narracions de mites clàssics, sabràs què li passava a Mides, a més de convertir en or tot quan tocava, i quin era el seu secret? Qui el sabia i qui el va murmurar? Tornant al sonet de Lope de Vega, saps què significa auricida?
Laura Redondo
4t ESO Llatí opt.3
Salve!!
Midas era un rei de Frígia seguidor de Bacus, un dia va rebre a Silè borratxo i el va lliurar al déu Bacus, aquest li va concedir el do del fet que tot el que toqués es convertís en or. Aviat tot allò que tocava es transformava en or, fins i tot el menjar. Midas va suplicar a Bacus que li tragués aquest do i Bacus li va dir que havia de fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons fins a arribar a la deu del riu, allà havia de posar el cap sota una font i rentar el seu cos. Així ho va fer i el do va desaparegué. Midas va avorrir les riqueses i va habitar en el bosc, venerant a Pan. Un dia aquest va rater a Apol·lo, tots dos van fer tocar els seus instruments però va guanyar Apol·lo. Midas no hi va estar d’acord i Apol·lo el va convertir les seves orelles en les d’un ase. El seu barber quan ho va veure va prometre no dir-ho a ningú, però com que era incapaç de callar, va fer un forat a terra,i ho va explicar, després va tapar el forat. En aquell lloc i va créixer unes canyes tremoloses, que quan van ser madures van explicar el secret del rei Midas.
Valee!!
Salve!
En la mitologia grega Mides o Midas (Midas, Μίδας) era el rei de Frígia (Àsia Menor o Anatòlia, Turquia).
Va ser un rei deixeble d’Orfeu i promotor del culte a Dionís. A la seva riquesa proverbial s’al•ludeix en una història de la seva infància que diu que les formigues portaven grans de blat com a símbol de la seva futura riquesa, però sobre tot per un fet mític.
Per la seva hospitalitat amb Silè ,Dionís li va atorgar el poder de convertir en tot com toqués. Veient que no podia menjar dels aliments que un seu contacte quedaven transformats en metall , va demanar al déu que li alliberés del seu do, he aquí per qual tenir que banyar-se al riu Pactolo , Què des llavors va contenir sorres auríferes.
Per cert, el dibuix molt macu!
V—V—MMXV
Bonum diem!
Mare meva, us imagineu que, al tocar qualsevol cosa es torni en or? Recordo una cançó de Imagine Dragons anomenada «Gold» que també parla de exactament ho mateix. Però, què menjariem? Que llegiriem? Si tot es tornaria en or! Seriem rics però no podriem fer res amb aquell or! Seria massa trist…
I bé, no tenia ni idea de la existència d’aquest poema, tot i que estem ara fem a Lope de Vega a Llengua i literatura castellana! A veure si es troben més poemes en els que perduri la mitologia clàssica, perquè és molt emocionant veure la seva pervivència segle tras segle!
Salve!
Noèlia, m’agrada molt que animis els companys a buscar més pervivència de la mitologia en la literatura! A més, acabes de fer amb Gold una bona descoberta i una millor relació! Podries posar-la a L’empremta d’Orfeu? Encara no la tenim a la col·lecció de música i referents! Avant!
Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » Gold, d’Imagine Dragons
Bonum diem!
Felicitats Lauraa, per l’apunt i per el dibuix
Midas era un home tan avariciós que volia que tot el que toqués es convertís en or. Va arribar un moment en que es va donar compte de que no podia ni menjar ni beure res. Va demanar ajuda i li van dir que aixó s’aniria ficant el cap en un riu d’allà i diuen que per aixó aquell riu te sorra amb una mica d’or.
El secret de midas crec que era que tenia orelles d’assa. I ho va difondre el seu perruquer crec. Va començar a cantar: Midas te orelles d’assa. I així es va enterar tothom.
Salve!
Bonum diem,
Primer de tot, he de dir que el dibuix és molt maco!
Midas era un home molt avariciós i egoista que va voler que el que toqués es convertís en or. Però es va donar compte de que no podia fer res! Ja que tot el que tocava es convertia en or, per tant no podia menjar, no podia beure, etc. Com a solució, li van dir que fiqués el cap dins un riu, aquell riu té una sorra que sembla daurada, i diuen que és l’or de Midas.
Midas tenia orelles d’asse, i es va saber gràcies al seu perruquer.
Salve!
Mides era conegut per la seva avaricia, el seu desig de convertir en or tot el que toques o deixava ben clar. Amb el temps es va donar compte que aixó no li portava res de bo, ja que no podia ni menjar ni fer res per ell mateix.
Bonumdiem!
El dibuix és molt bonic Laura!
Midas era un home tan avariciós que volia que tot el que toqués es convertís en or. Es va donar compte de que no podia fer res. Midas va demanar a Bacus desferse d’aixo i Bacus li va dir que havia de fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons fins a arribar a la deu del riu, allà havia de posar el cap sota una font i rentar el seu cos. Ho va fer així. El secret era que tenia les orelles d’asse, i ho va difondre el seu perruquer.
Salve!
En la mitologia grega Mides o Midas (Midas, Μίδας) era el rei de Frígia (Àsia Menor o Anatòlia, Turquia).
Va ser un rei deixeble d’Orfeu i promotor del culte a Dionís. A la seva riquesa proverbial s’al•ludeix en una història de la seva infància que diu que les formigues portaven grans de blat com a símbol de la seva futura riquesa, però sobre tot per un fet mític.
Salve!
Quan toquis qualsevol cosa es converteix en or? A priori pot sembla una cosa bona però no seriem feliços. No dic que tenir or no sigui bo, tot el contrari, qui pogués tenir or pe viure d’aquest, però com ja han comentat els companys en previament al meu comentari, que fariem per menjar o beure? Quin dilema!
Vale!
Retroenllaç: Referents del rei Midas | Aracne fila i fila
Midas fou un rei de Frigia que goberná en el períoda entre el 740 a. C. y el 696 a. C., aproximadament.
Midas era un home tan avariciós que volia que tot el que toqués es convertís en or. I quan va aconseguir-ho, es va donar compte de que no podia fer res ja que tot el que tocaba es convertia en or. Midas va demanar a Bacus que ho desfes i Bacus li va dir que havia de fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons fins a arribar a la deu del riu, allà havia de posar el cap sota una font i rentar el seu cos. I així ho va fer.
Bonum diem!
Midas va ser una persona molt avariciosa i era conegut per allò, volia que tot el que toques es convertís en or. Al principi pot semblar una cosa bona perquè podries ser ric, però després no podries fer res ni menjar ni beure perquè tot es convertiria en or. Ell va adonar-se d’això i va demanar ajuda. Van dir-li que havia de fer d’anar en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons.
El seu secret era que tenia les orelles d’assa i tothom ho va saber gràcies al seu perruquer.
El dibuix m’agradat, està molt ben fet.
Salve!
Bonum diem!
Midas era un home molt avariciós i egoista que va voler que el que toqués es convertís en or. Però es va donar compte de que no podia fer res! Ja que tot el que tocava es convertia en or, per tant no podia menjar, no podia beure, etc. Com a solució, li van dir que fiqués el cap dins un riu, aquell riu té una sorra que sembla daurada, i diuen que és l’or de Midas.
Midas tenia orelles d’asse, i es va saber gràcies al seu perruquer.
Vale!
Salve!!
Laura el dibuix és precios
Midas era un home tan avariciós que volia que tot el que toqués es convertís en or. Se’n va adonar de que no podia fer res. Midas va demanar a Bacus desferse d’aixo i Bacus li va dir que havia de fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons fins a arribar a la deu del riu, allà havia de posar el cap sota una font i rentar el seu cos. Ho va fer així. El secret era que tenia les orelles d’asse, i ho va difondre el seu perruquer.
Bonnum Diem!
Mides era molt ambiciós per part meva, quan es converteix en or es dona compte de que no es el que es pensava ja que no podia fer res, no podia viure. Per solucionar-ho havia de posar el cap a un riu, el riu té sorra daurada i diuen que es l’or de Mides. Tenia orelles d’ase per el seu perruquer.
Bonum diem!
El mite tracta sobre que Midas era un home molt avariciós, volia que tot allò que toqués es convertís en or. Però això va ser un problema, ja que no podia menjar, beure, no podia tocar res. Va anar a buscar ajuda, i li van dir que fiqués el cap dins del riu.
Ara diuen que aquell riu té una sorra com deurada, ja que diuen que és l’or de Midas.
El seu secret era que tenia les orelles d’asse i el seu perruquer ho va difondre.
Ave!
Bonum diem!
M’agrada molt el dibuix.
Midas era un home molt avariciós i egoista que va voler que el que toqués es convertís en or. Però es va donar compte de que no podia fer res ja que tot el que tocava es convertia en or, per tant no podia menjar, no podia beure, etc. Com a solució, li van dir que fiqués el cap dins un riu, aquell riu té una sorra que sembla daurada, i diuen que és l’or de Midas.
Salve 😀
Bonum diem!
El mite tracta de Midas, un home molt avariciós i egoista que va voler que el que toqués es convertís en or. Però es va donar compte de que ja no podia fer res perquè tot el que tocava es convertia en or, per tant no podia menjar, ni beure, ni res.
Com a solució, li van dir que fiqués el cap dins un riu i per aquella raó aquest riu té una sorra que sembla daurada, diuen que és l’or de Midas. Per cert bonic dibuix!
El secret de Midas era que tenia orelles d’asse.
In proximum.
Bonum diem!
Primer felicitats Laura, per l’apunt i per el dibuix.
Midas era un home tan avariciós que volia que tot el que toqués es convertís en or.
Va arribar un moment en que es va donar compte de que no podia ni menjar ni beure res. Va demanar ajuda i li van dir que aixó s’aniria ficant el cap en un riu d’allà i diuen que per aixó aquell riu te sorra amb una mica d’or.
El secret de midas crec que era que tenia orelles d’assa. I ho va difondre el seu perruquer crec. Va començar a cantar: Midas te orelles d’assa. I així es va assabentar tothom.
Bonum diem!
El gran secret de Mides era que tenia orelles d’ase! Això va ser revelat a tothom pel seu perruquer. He estudiat a Lope de Vega a literatura castellana i la veritat és que era molt bon poeta.
L’apunt està molt ben fet! El dibuix m’ha agradat molt; em sembla molt bonic! Felicitats pel treball!
Salve!
Salve!
El seu gran secret era que tenia orelles d’ase.
Molt bon apunt, jo no sóc gran fan dels poemes, però el que he llegit ara no està gens malament.
Bonum diem!
Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo. El va lliurar al déu Bacus i aquest li va concedir allò que volgués. Li va demanar que convertís en or tot allò que toqués.
Va arrancar una fulla verda d’una alzina i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra i també es va fer d’or; va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrancar unes espigues seques de blat i es convertiren en or; agafà una poma i també es convertí en or; es rentà les mans i les gotes també eren d’or.
Quan va seure per menjar, no podia menjar res perquè tot es convertia en or.
Demana al déu Bacus que li tregui el do. Bacus li va dir que anés al riu Pactolos i que fes el camí en sentit contrari fins que arribés a la deu del riu i allà posés el cap sota l’aigua de la font. Es va ficar a l’aigua i va perdre el poder.
Midas es va quedar en els boscos, venerant al déu Pan. Aquest va menysprear els cants d’Apol·lo i va fer sonar la siringa. La cançó va fascinar Midas. Febos, coronat de llorer del Parnàs, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví el considerà vencedor. A Midas no li va agradar.
Febos va convertir les orelles de Midas com les dels ases i volia amagar-se-les ja que s’avergonyia. El que li tallava el cabell coneixia la seva deformitat i com que era incapaç de callar va anar a un lloc solitari, va fer un forat a terra i ho explicà. A l’any següent, allà, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan van madurar, van referir el secret enterrat i tothom va saber com eren les orelles de Midas.
Vale!