Observa atentament aquesta pintura. Quin moment representa? Què en saps d’aquest moment històric? Quins autors ens parlen d’aquest episodi? De qui és la pintura? On la podem trobar? Hi ha una altra pintura semblant? Quina pel·lícula tracta aquest episodi?
Responde Latine:
Quin títol llatí posaries tu al quadre? Escriu en llatí el moment que representa.
Aquest curs, per primer cop en la meva carrera docent, no he posat llibres prescriptius de lectura (tret de 2n de batxillerat, és clar!) fins al punt que, des de Coordinació Pedagògica, me n’han demanat explicacions. Doncs, després d’adonar-me que els meus alumnes de Grec i de Llatí, tant de l’ESO com de batxillerat, no llegien els llibres demanats perquè avorreixen les lectures obligatòries i, a més a més, darrerament ni es compraven ni demanaven en préstec els llibres. Quan va venir a classe, l’escriptor Xavier Serrahima ho vaig veure clar i vaig prendre la decisió de no fer cap llistat de lectures prescriptives de l’àrea de Clàssiques, amb el ferm propòsit, però, de continuar despertant la meva passió per llegir i escriure en els alumnes i de fer-los gaudir amb la lectura dels escriptots clàssics.
Quis, quid, ubi, quibus auxiliis, cur, quomodo, quando?
Qui ha de llegir? Tot ésser humà.
Què llegir? Els millors llibres, i els clàssics ho són per a alguna cosa, en funció del nostre moment vital, emocional, cultural…
On hem de llegir? A casa, a la biblioteca, al parc, a l’aula, … a qualsevol lloc.
Amb quins mitjans? Amb llibre de paper, comprat o prestat, amb e-book, digital, per internet…
Per què? Per descobrir els avantatges i el plaer que proporciona retrobar la nostra essència com a éssers humans.
Com? En silenci i en companyia.
Quan? Sempre.
A Llegir avui Homer, ja deixava clar que cal llegir les obres gregues que inicien la literatura universal i que han pouat al llarg de la tradició en l’essència de l’ésser humà, la Ilíada i l’Odissea. De fet, acabo de llegir que l’escriptor Joan F. Mira tot reproduint els mots del crític literari alemany recentment traspassat Marcel Reich-Ranicki, escriu a El País que “totes les històries són només una història d’amor, o d’amor i de mort”. És ben cert! Tanmateix, també coincideixo amb Mira quan acaba citant les quatre històries de Borges, que en El oro de los tigres afirma: “Una, diu, la més antiga, és la d’una forta ciutat que encerclen i defensen homes valents. Els defensors saben que la ciutat serà lliurada al ferro i al foc i que la seua batalla és inútil: el més famós dels agressors, Aquil·les, sap que el seu destí és morir abans de la victòria. (La batalla és inútil, afegiré jo, repetint: sabem que és inútil i hi anem, perquè sabem que és necessària, i que la guerra de Troia, la mateixa o una altra de molt semblant, sempre tindrà lloc.) Els segles van anar afegint elements de màgia, continua Borges: hom digué que Helena de Troia, per la qual van morir els exèrcits, era un núvol bellíssim, una ombra; hom digué que el gran cavall buit on s’amagaren els grecs era també una aparença. Homer no haurà estat el primer poeta que relatà la faula; i algú, al segle XIV, va deixar aquesta línia que roda per la memòria del bibliotecari mig cec de Buenos Aires: The borgh brittened and brent to brondes and ashes, record —mal traduiré jo— de ciutats cremades reduïdes a brases i cendra. Les fantasies sobre el destí fatal són innombrables: Dante Gabriel Rossetti, diu Borges, imaginaria que la sort de Troia quedà segellada en l’instant en què Paris cremà en l’amor d’Helena, d’un foc a un altre foc; Yeats elegirà l’instant en què es confonen Leda i el cigne que era un déu, era Zeus. La ciutat condemnada i el destí ja previst i implacable, no diu Borges però dic jo, és també la sagrada Tebes i és Èdip, el seu rei,…”.
“Hèlena portada per Paris” de Benjamin West (1738-1820)
La literatura hel·lènica no ha deixat d’influir en tota la literatura universal. De fet, la literatura llatina, des dels seus inicis, rebé les influències de la literatura grega, influències que es van fer més paleses al segle II aC quan Grècia fou conquerida pels romans. Els autors llatins de tots els gèneres literaris, tret de la sàtira (satura tota nostra est) que a Grècia no hi era, imitaren obertament els autors hel·lènics fins al punt que la imitatio va arribar a ser una norma de seguiment obligat: calia seguir el model hel·lènic per tal de superar-lo. El gran Virgili va pouar en la Ilíada i l’Odissea per crear la seva Eneida.
Fa molts anys, durant el meu primer curs docent, vaig tenir el goig de tenir d’alumna a classe de grec a Sant Just Desvern l’actriu Clara Segura i és ben evident el seu amor pels clàssics, ja sigui representant magistralment Antígona o Electra, o llegint recentment en la presentació de la nova col·lecció “Clàssics de la literatura juvenil” del diari Ara La guerra de Troia de Robert Graves, una recreació d’uns fets essencials per tal de comprendre el món clàssic i la literatura èpica, “el primer intent modern -amb paraules de R.Graves- d’explicar tota la història de Troia, des de la fundació de la ciutat fins al retorn dels grecs victoriosos, en un sol llibre destinat a nois i a nois”.
Sentir passió per llegir i escriure requereix temps i entrenament, despertar aquesta passió en els infants i en el jovent de pares no lectors és encara més difícil, però no impossible. Escriure bé tampoc no és fàcil, és gairebé privilegi d’uns escollits que aconseguiran fer-se immortals. A la resta de moridors ens captiven l’amor, la passió per la vida i el respecte a la mort, -de fet, aquest és el gran tema universal dels escriptors segons Reich-Ranicki que defineix l’ofici d’escriure i, per tant de ser llegit, com “algú per a qui l’escriptura és més difícil que per als altres”. Ho provem, doncs? Llegim? Escrivim?
Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.
Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.
Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.
L’igualadí Salvador Oliva és professor de llengües clàssiques a l’institut Alexandre de Riquer de Calaf, artífex del grup Prometeu Encadenat de la Secció d’Estudis Clàssics del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i un estimat col·laborador aràcnida. A Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny ens convida a resseguir des de la segona meitat del segle XVIII fins a començament del segle XXI la mitologia clàssica a través de l’escultura de la nissaga d’escultors catalans dels Campeny: Damià Campeny, Josep Campeny i Xavier Medina-Campeny. L’il·lustre llinatge dels Campeny li permet no sols apropar al lector a la biografia i obra d’aquests tres escultors sinó també fer un interessantíssim recorregut històric i artístic pels tres corrents artístics més rellevants de l’escultura pública catalana: el neoclassicisme, el realisme i la postmodernitat; tres maneres, alhora, diferents d’assumir el llegat de la mitologia clàssica a casa nostra, tot un sistema simbòlic ben vigent que humanitza l’entorn urbà.
Neptú
Hèrcules
Prometeu
Igualada és la vila que té el privilegi de lluir tres escultures mitològiques: el Neptú de Damià Campeny, i el Prometeu i l’Hèrcules de Josep Campeny. A part de l’anàlisi històrica i artística corresponent, en destaca la tradició cultural i contextualitza aquestes obres. Mentre el Neptú és un dels millors exemples de l’art neoclàssic català, Prometeu i l’Hèrcules presenten les característiques pròpies del realisme escultòric de les acaballes del segle XIX. L’obra de Xavier Medina-Campeny ofereix una mirada actual, una baula imprescindible de tradició clàssica i modernitat. Un clar exponent n’és la Venus de Brooklyn.
Venus de Brooklyn
Per què es presenta Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny a Mataró? Doncs, en paraules del seu autor perquè la primera part del llibre tracta sobre Damià Campeny, que era mataroní. Passà els seus primers anys d’aprenentatge a la capital del Maresme abans de traslladar-se a Barcelona per ingressar a l’escola de La Llotja. És la figura més important del neoclassicisme català i qui connecta l’escultura catalana barroca amb el romanticisme. A més un institut de Mataró en porta el nom.
Aneu dijous a la llibreria Dòria de Mataró i coneixereu més detalls del llibre de la mà de Salvador Oliva, un entusiasta professor i un gran defensor d’apropar el llegat clàssic a la ciutadania.
Acabem de començar un nou curs i mentre estem aprenent a Grec 1 l’alfabet grec, avui canviarem la imatge que teniu de Grècia dels telenotícies, ja ho veureu!. Ens aturem, doncs, i reflexionem: Per què Grècia? Per què som com som? Per què cal estudiar grec? Per què hem de conèixer les nostres arrels? Què és Grècia? … Ho farem tot visionant una magnífica conferència que l’escriptor Pedro Olalla va fer a Sagunt.
Comencem un nou escolar per a alguns el primer al nostre institut de Premià de Mar, per a uns altres l’últim i per a la majoria encara us queda camí per recórrer; però desitjo a tothom que aquest sigui un curs inoblidable!
L’estiu és a punt d’acabar i s’han acabat les vacances. Avui comencem les classes, tot i que divendres vàrem tenir la presentació del curs. El temps passa i tot canvia encara que sembli que tot continuï igual. Malauradament aquest curs ja no tindrem els somnis d’Hermes i els dimecres almenys per a mi seran diferents ja que el seu déu, l’estimat Juanvi Santa Isabel, ha volat cap a l’Olimp i ens ha deixat malaguanyadament massa d’hora però amb un gran llegat i un entusiasme contagiós per a les clàssiques. Sovint ens comentava els nostres apunts i no hi havia setmana que no enllacés al seu bloc la nostra feina, un dels últims comentaris ens el va deixar fascinat per unes vambes amb ales que varen sortir en un dels seus últims somnis.
Enguany, la Cultura Clàssica la farà l’Aida López en anglès Classical Culture, tot un repte!. La resta continua igual, tret que el llatí de quart el farà el cap de Departament de català, el professor i escriptor Vicent Sanz. Compartirem l’aula virtual, un altre repte!. També faré totes les clàssiques del batxillerat: grec i llatí de primer i de segon. Tot i que no hi ha tanta matrícula de batxillerat, a Clàssiques haurem de fer canvis perquè ja no hi cabem a l’aula d’administració i curiosament la matrícula de grec ha estat esplendorosa.
Des del primer dia us informo dels canvis de les PAU Llatí (Grec continua igual), quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement, ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:
Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2014) ja no seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, sinó Miles Gloriosus de Plaute i els següents poemes d’Horaci, traduïts al català per Josep Rodríguez Perisé, de Josep Vergès i de Victòria Bescós):
Us recomano Epodes, Horaci, Horaci de l’editorial La Magrana. En aquest enllaç a l’edició de la Bernat Metge, hi trobareu Odes i èpodes corresponents i aquí les odes. Ramon Torné ha publicat a la revista Sárasuati la traducció catalana d’aquestes odes d’Horaci.
Juli Cèsar també us recorda el llistat de llatinismes PAU 2014! Cliqueu a sobre!
Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!
La primera promoció de clàssiques digitals de l’institut Premià de Mar ha recollit una pila de premis i de reconeixements. L’enhorabona a totes i a tots!
Chiron va atorgar el dia d’Internet un Centaure d’or a La cinta de NIKH, el blog de referents clàssics en el cinema, gestionat principalment per l’alumna de segon de batxillerat Núria Yela.
Deixeu el llistó molt alt a les futures promocions digitals i la vostra feina continuarà formant part de les nostres classes i no sols del vostre currículum digital. Moltes gràcies, alumnes, per tot el que hem compartit i m’heu ensenyat! Bona sort en els estudis i en la vida!
Qui ens ho havia de dir! Turisme arqueològic al Maresme, el treball de recerca de dues alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar, Hadyatou Camara i Georgina Tur, ha estat guardonat amb un dels setanta premis als Alumnes Baldiri Reixac 2013, tot un orgull per a les Clàssiques i per al nostre institut!
Ahir, diumenge 2 de juny va tenir lloc a l’Espluga de Francolí el lliurament dels XXXV Premis Baldiri Reixac, presidits pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aquests premis dels països de parla catalana, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala i cada treball premiat ha rebut un xec de 700 euros. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i amb la participació com a jurat de Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep González- Agápito, Anna Ramis i Maria Vinuesa. Va llegir el veredicte el poeta Carles Duarte, president del CoNCA.
Hady i Georgina, ara fa un any, em van proposar de continuar amb la recerca que havien endegat a quart de l’ESO en el seu Projecte de RecercaJaciments romans al Maresme i en el mateix format (una pàgina Jimdo). Tot i que la Georgina no ha fet llatí al batxillerat, no m’hi vaig poder negar perquè sempre he cregut que el treball de recerca del batxillerat ha de tenir a veure amb el projecte de recerca de 4t o amb qualsevol recerca començada anteriorment als blocs de clàssiques com a treball personal.
Turisme arqueològic al Maresme és un treball de camp que es va defensar davant d’un tribunal de professors abans de Nadal i que per Sant Jordi es va presentar, com a model a seguir, als alumnes de primer de batxillerat. Tot i partir d’una recerca anterior, varen obrir una nova pàgina web i varen començar amb una línia nova en què es varen plantejar com dinamitzar els jaciments romans que tenim a prop de casa (Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar i Mataró). Han anat a les activitats de dinamització cultural que ofereixen aquests jaciments, han fet entrevistes als responsables i llavors han aconseguit de muntar elles soles uns tallers a l’obrador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seu del futur museu del jaciment romà de Can Ferrerons. Els vídeos, les fotografies i tot el seu treball, fins i tot el de quart, es pot veure en aquest enllaç.
Durant dos caps de setmana van oferir cinc tallers. Varen entrevistar els infants, els pares i els adolescents que hi varen assistir.
Per acabar, fan un molt bon balanç de l’experiència i també són conscients de les seves limitacions. Els tallers van tenir una molt bona difusió al poble i fins i tot vàrem anar a parlar-ne a la ràdio i van ser actualitat a Premià notícies.
El Consell Comarcal del Maresme es va interessar pel seu primer treball, esperem que amb aquest puguin demostrar que malgrat la crisi cal donar a conèixer a tothom, i especialment als infants i als joves, el ric patrimoni romà que té el Maresme ja que som el que som gràcies als nostres avantpassats els romans: la nostra llengua, la nostra moneda, les comunicacions, el dret, la política, l’economia, la literatura, el plaer per l’oci, per l’aigua, pel vi etc.
En definitiva, HadyGeorgina, Georgina&Hady, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar al Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments. Consulteu el seu treball, gaudiu del nostre patrimoni romà també al Maresme!
N.B.: Hady no va poder assistir al lliurament dels premis i a través del Facebook li vàrem passar algunes fotografies fetes amb el mòbil. La Georgina i la seva família van viure amb il·lusió els nervis previs, l’emoció de l’acte, intercanviar unes paraules amb el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i deixar-se fer aquesta fotografia de família feliç, guardonada amb un Baldiri Reixac. L’ENHORABONA!
PD:
Arran del premi, ens conviden a “Les coses d’en Torrents” dins “Tot d’una” del 2 de juliol de 2013 (a partir del minut 24):