Category Archives: Cultura clàssica

La música en la ceràmica grega

Dia 22 de novembre cada any celebrem Santa Cecília, patrona de la música, tot i que ho sigui per un error de traducció, enguany hem seguit amb la tradició i hem celebrat la festivitat amb música del cicle troià a L’empremta d’Orfeu i a Òpera amb referents, ja que llegim La còlera d’Aquil·les, una adaptació de la Ilíada d’Homer, i Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea, així com aquest Padlet de la ceràmica grega amb referents musicals i el lèxic de la música a L’univers clàssic dels nostres mots.

Reflecteix la ceràmica grega el paper que tenia la música en l’antiga Grècia?…

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

Imatge de previsualització de YouTube

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!

Epigrames matemàtics I: Quants guerrers aqueus varen lluitar a la guerra de Troia?

El llibre XIV de l’Antologia Palatina conté epigrames amb enigmes matemàtics.

Alumnes de Grec de segon, podríeu traduir aquest epigrama per tal que els alumnes de Cultura Clàssica de l’ESO, a punt de llegir La còlera d’Aquil·les (ed. Teide), puguim esbrinar, si cal, amb l’inestimable ajut del professor de matemàtiques jubilat Bernat Ancochea, quants guerrers aqueus varen lluitar a la guerra de Troia.

Ὅμηρος Ἡσιόδῳ ἐρωτήσαντιπόσον τὸ τῶν
Ἑλλήνων πλῆθος τὸ κατὰ τῆς Ἰλίου στρατεῦσαν

ἑπτὰ ἔσαν μαλεροῦ πυρὸς ἐσχάραι· ἐν δὲ ἑκάστῃ
πεντήκοντ᾽ ὀβελοίπερὶ δὲ κρέα πεντήκοντα·
τρὶς δὲ τριηκόσιοι περὶ ἓν κρέας ἦσαν Ἀχαιοί.
Anth. Gr. XIV 147

Si heu vist la pel·lícula Troia de Wolfgang Peterson (2004) podeu deduir que foren molts, però quants segons aquest epigrama homèric de l’Antologia Palatina?

Imatge de previsualització de YouTube

Segons el catàleg de les naus del cant II, 480-760 de la Ilíada d’Homer s’enumeren vint-i-nou contingents atacants considerats una unitat geogràfica i política. El nombre total de naus és de mil cent vuitanta-sis (1.186), procedents de cent setanta-vuit (178) punts geogràfics. Aristarc, al segle II aC, calculà que el nombre d’aqueus participants devia ser, atenint-se a aquest catàleg, superior als cent vint mil (120.000).

Quants foren exactament segons l’epigrama de l’Antologia Palatina?

Pàtria dels herois homèrics, grecs i troians.

Aquell antic missatge de l’amor de Vicenç Llorca

Vicenç Llorca ha publicat a Columna la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l’amor.  El 2011 va publicar Tot el soroll del món, la seva primera novel·la. També ha escrit narrativa curta En absència de l’àngel (2000), així com biografia i assaig. També és autor de traduccions literàries, professor i gestor cultural,… però fins ara ha estat molt conegut com a poeta. De fet, es defineix com un humanista del segle XXI: “una persona que intenta fer de la paraula literària i l’amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món”.

La narració d’Aquell antic missatge de l’amor s’ubica a Barcelona i al Baix Maresme (Alella, El Masnou, Teià) i en algunes ciutats i paisatges dels Estats Units. L’acció comença el novembre del 2011 i acaba l’abril de l’any següent. Està protagonitzada per Xavier Rius, un economista humanista català format a Nova York, que perd en el marc de la crisi financera  la dona, la Patrícia i la feina (ha de tancar el despatx). Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provoca un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la Barcelona fundacional i els misteris del seu cor. Una història d’amor, de voluptuositat  i de misteri d’aparença senzilla, però amb grans dosis d’erudicció (reflexió sobre la literatura i referències a autors literaris com Xenofont, Whitman, Proust, Shakespeare, Lovecraft, Sant Joan de la Creu, Ramon Llull, Paul Auster, Viviane Forrester, Fabià Estapé, Ernest Lluch, Lluís Boada, Salvador Espriu…; pintors com Pollock, Rubens, Hopper o William Louis Sonntagla… i pel·lícules com Viaggio in Italia o l’esment que fa de Woody Allen)  i molts referents clàssics (mitologia, etimologia, arqueologia…).  Grècia hi és present amb l’etimologia i sobretot amb els referents mitològics (centaures, unicorns…)  i Roma pel que fa als orígens fundacionals de Bàrcino.

…els mites no van ser, sinó que són amb nosaltres, que som nosaltres perquè ens ajuden a comprendre i a expressar el que sentim, el que anhelem, el que enyorem. No desapareixen, es transformen en el nostre interior i, per això, els relats són metamorfosis i els poemes, metàfores. La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciència de l’efímer i l’evanescent, un impuls personal que ajuda a créixer“. (Aquell antic missatge de l’amor pàgs. 379-380)

I si no n’hi ha prou amb l’excel·lent prosa de Vicenç Llorca us confesso un secret: és un plaer anar submergir-se en la seva novel·la tot escoltant la música, molt diversa, però majoritàriament d’arrel anglo-saxona que acompanya el personatge de Xavier Rius, amb totes les connotacions emocionals que cada record li evoca: Oh Shenandoah, Freedom Cry, California Dreamin’, Stay, A Message, No Too Late, Back to Manhattan,  December, Loving Ways, I May Want a Man, The Miracle, Come Here o Cançó de l’albada, entre altres.

Hi he trobat molts referents clàssics! Tanmateix, no us els desvetllaré. Llegiu la novel·la de Vicenç Llorca! Us emocionarà!

Aquell antic missatge de l'amor, de Vicenç Llorca

Referents clàssics a “Aquell antic missatge de l’amor”, de Vicenç Llorca

Avui hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües

Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.

A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.

Dia Europeu de les Llengües 2018

I per acabar, un kahoot!

Kahoot Dia Europeu de les Llengües

Comencem un nou curs amb Cultura Clàssica!

Què tenen en comú una ampolla d’oli d’oliva de les Borges, una altra de vi d’Alella, una Pepsi, la paraula telèfon, una moneda d’euro i el cotxe Seat Tarraco?

Oli d’oliva de Borges

Una moneda

Seat Tarraco

Què enteneu per cultura i civilització clàssica?

Quina fou la porta d’entrada de la cultura clàssica a la península ibèrica?

Per quin motiu arribaren els grecs a la península ibèrica? i els romans? Situem més o menys l’arribada d’uns i d’altres.

En quins aspectes de la vida moderna encara és patent la petjada de la civilització clàssica a casa nostra?

Heu vist mai alguna resta arqueològica grega? Quina? On?

Heu vist mai restes d’època romana? Quines? On?

Heu visitat algun museu? Quins?

Heu vist alguna pel·lícula de grecs o de romans? Quines? De què tracten?

Quina petjada tenen les llengües clàssiques en les nostres llengües?

Coneixeu alguna cançó amb referències clàssiques?

Per què heu triat Cultura Clàssica? Què n’espereu?…

Itineraris miticopoètics pel jardí del’IPM

És possible fer una ruta literària pel pati del nostre institut? Hi podem trobar referents clàssics? Llatí, literatura i mitologia en els arbres? Dones i arbres?…

A Cultura Clàssica de 4t, a Llatí de 4t i al CM de Jardineria i Floristeria hem treballat el nom dels arbres, les seves característiques (vid. Aula Jardí, el seu origen mitològic en una ruta botànica i literària amb explicacions per part dels alumnes de Jardineria del professor Sergi Viader i amb lectura dels mites ovidians a partir de Narracions de mites clàssics.

Sota l’ombra de l’olivera de l’IPM. Alumnes de CFM Jardineria de Sergi Viader i alumnes de llatí de 4t de Margalida Capellà

Tres alumnes de 4t, en Joel, en Ferran i en Leo n’han volgut fer el seu Projecte de recerca de 4t i ens ofereixen una ruta poètica en femení: Dones i arbres.

El jardí de l’IPM ofereix diferents lectures, diferents rutes literàries i això només és un tastet!

Acabem un curs especial llegint en veu alta…

Enguany ha estat un curs diferent i l’hem acabat llegint en veu alta a l’aula i al pati!

Recomanaríeu aquestes lectures?

A Grec 1 El viatge dels argonautes (vid. booktràiler):

A Cultura Clàssica de 3r, Les aventures d’Ulisses (Vid. BooktràilerGimcana i viatge, Kahoot…):

A Cultura Clàssica de 4t, La butlla d’or de Neus Jordi:

A Llatí de 4t, Narracions de mites clàssics:

Molt bon final de curs! Bona lectura!

Rodin i l’admiració per l’art de l’antiga Grècia

El British Museum de Londres exposa Rodin and the art of ancient Greece des del 26 d’abril fins el 29 de juliol de 2018.

Imatge de previsualització de YouTube

El 1881 l’escultor francès Auguste Rodin (1840-1917) va visitar Londres per primera vegada, mai no va visitar Grècia. En un viatge al Museu Britànic, va veure les escultures del Partenó i va quedar instantàniament captivat per la bellesa d’aquestes obres mestres de l’escultor Fídias que lord Elgin se’n va emportar de Grècia i que encara no han tornat.

Secció del Fris del Partenó (438–432 BC.)

August Rodin (1840–1917). Estudi de la cavalcada sud del Partenó. Grafit i ploma i tinta, abans del 1870. © Musée Rodin. Foto: Jean de Calan.

Més de quinze vegades Rodin va visitar el Bristish Museum en la seva admiració per l’obra de Fídias, tot i que 2.320 anys separen els dos artistes.

«Cap artista mai no podrà superar Fídias. El més gran dels escultors, que va aparèixer en el moment en què tot el somni humà pogués contenir en el frontó d’un temple, mai no serà igualat.». Rodin, 1911

Rodin i Fídias. Retrat de Rodin.  La pintura de Fídias és de ‘L’apoteosi d’Homer’ d’Ingres, Museu d’Art de San Diego.

L’admiració de Rodin per a Fídias en la postura d’una figura del Bloc XLVII (figs. 132–136) en la cavalcada del fris nord del Partenó i l'”Edat del Bronze” (1877) de Rodin.

«Pal·las Atena camb el Partenó» (1896), de Rodin (Museu Rodin de París)

Les escultures del Partenó havien estat trencades i degradades durant segles, però Rodin es va inspirar en la potent expressió que transmetien només pel cos. Fins i tot va treure els caps i les extremitats de les seves pròpies figures per fer-les més properes a les escultures del Partenó. En fer-ho, va crear un nou gènere d’art contemporani: el tors sense cap.

Cent anys després de la seva mort, Rodin and the art of ancient Greece és una selecció dels treballs de Rodin amb exemples originals de guix, bronze i marbre de moltes de les escultures del Musée Rodin de París. Tot i que el 2013 ja hi va haver una exposició a Paris, Rodin, la lumière de l’Antique, que mostrava la connexió de Rodin amb els clàssics i també fa poc hem pogut veure a La Fundació Mapfre de Barcelona la Porta de l’infern de Rodin i la seva relació amb la Divina Comèdia de Dante Alighieri i Les flors del mal de Baudelaire, ara per primera vegada es poden veure les seves obres al costat d’algunes de les escultures del Partenó que l’artista tant va admirar, així com objectes seleccionats de la seva pròpia col·lecció d’antiguitats.

A l’esquerra, «Iris», figura N del frontó oest del Partenó. A la dreta, «Iris, missatgera dels déus» (1895), de Rodin

A l’esquerra “Ariadna” de Rodin i a la dreta “Déu del riu Ilissos”, figura A del frontó oest del Partenó.


Figures L i M de deesses en draperia diàfana del frontó oriental del Partenó i “El Petó” de guix (després del 1898)  d’Auguste Rodin (1840-1917)

Figura K d’una deessa des del frontó oriental del Partenó, c. 438-432 aC. Auguste Rodin (1840-1917), The Walking Man, 1907. © Musée Rodin.

Rodin és únic en la història de l’art per la seva intensa determinació de superar la bretxa entre el passat i el present, i en fer de la fredor del marbre el cos calent que batega de “El petó”. Aquest poder expressiu del cos és tota una herència clàssica que trobà en les obres de Fídias.

“El Petó” de Rodin, de marbre i de guix, a l’exposició del British Museum