Category Archives: Cultura clàssica

A Tàrraco amb La butlla d’or de Neus Jordi

Dia 24 d’abril, els alumnes de 4t de Cultura Clàssica van tenir la sort de passar una jornada de vuit a vuit a Tarragona, gràcies al programa Argonautes, i guiats per la tarragonina Neus Jordi, autora de La butlla d’or. De Roma a Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de "La butlla d'or" per Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de “La butlla d’or” per Tàrraco

Els alumnes a la tornada han fet diferents exposicions de la seva visió d’aquest passeig literari i arqueològic per Tàrraco.

Natalia, Lucia i Alicia:

Aixa Santamaria, Alanna Lissa, Lucia Herrero, Claudia Muñoz, Natalia Rueda i Fanny Chacón:

Carla B., Carla F. i Laura M.:

Emilsy, Catherine Visita a Tàrraco

Bingo La butlla dor. De Roma a Tàrraco

També hem d’agrair al nostre coordinador pedagògic, en Pep Caballeria, que ens preservés per al record aquestes imatges de la sortida a Tarragona amb la Neus Jordi i la Montserrat Bolaño.


Per acabar, una curiositat:

Moltes gràcies Neus per haver escrit La butlla d’or. De Roma a Tàrraco, una autèntica guia per descobrir l’amor per la cultura i civilització romana a casa nostra, i per fer-nos de guia excepcional i entranyable per la Tàrraco d’en Marc, el protagonista del llibre.

Sortim a la revista Aula de Secundària de març

A la revista del mes de març d’Aula de Secundària que l’editorial Graó publica en català i en castellà, han publicat l’opinió de l’Alicia de 4t de Cultura Clàssica, de la Paula V. de 1r de Grec i de la Paula G. de 2n Grec a la secció Què ens expliques? tot responent a les preguntes Què fa el docent que et motiva més? Què no fa?

En la secció En la pràctica, també han publicat La guerra de Troia 2.0 de la Berta Cantó, un projecte interdisciplinari i multicompetencial que consisteix en la lectura actualitzada del contingut literari, cultural i artístic de la guerra de Troia i part del cicle troià. L’activitat es va portar a terme en format de joc de rol creant perfils a la xarxa social Facebook.

Preparats per llegir la Ilíada

Tal com ja vàrem anunciar fa temps, els alumnes de Grec i de Cultura Clàssica de l’institut Premià de Mar participem en grec i en català en la primera lectura mundial en diferents llengües de la Ilíada , liade/Iliades2019.

alumnes de Cultura Clàssica de 4t, després de forjar l’escut d’Aquil·les, l’Aixa i la Clàudia llegeixen un fragment del cant XVIII de la Ilíada “Hefest forja les armes d’Aquil·les”:

Alumnes de Grec de 1r de batxillerat “Hera prepara l’engany”:

Alumnes de Grec de 1r de batxillerat: “Hèctor entra a Troia i s’acomiada de la seva mare, de la cunyada i de la seva dona”.

Alumnes de Grec de 2n de batxillerat: “Príam visita la tenda d’Aquil·les per indicació d’Iris” (fragment en grec antic del cant XXIV de la Ilíada, llegit per l’alumne Jorge Velasco):

Vid. Facebook

El Dia π (pi) amb Berta García, campiona estatal amb la memorització de 2.200 decimals de π

Avui és el Dia pi. π és una constant coneguda com la constant d’Arquimedes, que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

A Classe de Cultura Clàssica hem fet recerca, i també pastissos, i entre tots hem fet i farem més grossa la nostra presentació Dia π:

Qui més qui menys sap que el número π equival a un valor de 3’1416, i n’hi haurà qui recordi que, en realitat, els decimals de pi són infinits.

Avui a classe de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO ens ha visitat l’alumna de segon de batxillerat Berta García Parra, actual campiona d’Espanya de la Pi World Ranking List. La Berta ha deixat el rècord nacional en 2.200 xifres del nombre pi.

Imatge de previsualització de YouTube

Berta García a classe de Cultura Clàssica convidada per la Margalida

Celebrant el Dia de pi amb Berta García i els seus trucs mnemotècnics

La Berta també és campiona d’Europa de Rubik i vuit vegades d’Espanya . Als seus disset anys ja ha publicat un llibre Manual del cubo de Rubik, on revela les seves tècniques.

L’enhorabona, Berta! Endavant! Aconseguiràs tot el que et proposis i per a nosaltres tot un model a seguir!

Vid. La música de pi

Fem el cim! Ascensió al Parnàs

Acaba de sortir el número de primavera de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou. A la secció Fem el cim!, aquest cop us proposo l’ascensió al Parnàs, consagrat al déu Apol·lo i residència de les Muses que inspiraven i inspiren els poetes, a tocar de Delfos i de la font de Castàlia.

Exposició “Dones gregues. Testimonis de vides silenciades”

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Aquesta setmana hem fet a l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar una exposició per commemorar el Dia Internacional de la Dona, tot reivindicant, a partir de textos grecs i de peces de ceràmica, la vida de les dones gregues que malgrat el menysteniment i l’aïllament despuntaran.

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Ver esta publicación en Instagram

Dones gregues a l'aula! Testimonis de vides silenciades.

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

DENIP 2019: Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida

Tot i que la cultura de la pau i de la No-violència ha format part de la cultura de la humanitat  i de la tradició clàssica, els llibres d’història i els mitjans de comunicació ens mostren molt més sovint la violència i les guerres que es produeixen al món, molt més que tots els esforços de persones, moviments socials, organitzacions humanitàries i de drets humans que promouen el diàleg, la convivència pacífica, la dignitat i la justícia per a tothom.

Com cada any, avui 30 de gener, volem commemorar la pau i la no-violència en el context del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per prendre consciència que la violència, les desigualtats i el sexisme no tenen lloc en la construcció de la societat i a l’aula de clàssiques enguany ho fem amb textos grecs, llatins i de la tradició clàssica sota el lema “Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida”,.

Els alumnes de Grec 2 han traduït el consell ètic d’Heròdot sobre la guerra i la pau.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

DENIP a l’ aula de clàssiques. Gràcies pels branquillons d’olivera @aulajardi

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

A Grec 1 ens hem reunit al voltant de l’olivera del nostre pati i després d’invocar l’olivera, patrimoni natural i cultural de la nostra cultura mediterrània, per tal que ens guïi:

Conta’ns, olivera, quin és el camí d’arrelament a la Pau

i hem començat el recitatiu de textos d’Homer (Ilíada i Alessandro Baricco, Ilíada “Una altra bellesa. Postil·la sobre la guerra”), Isop Bòreas i Hèlios, Eurípides (Les Troianes i Fenícies), Aristòfanes (Lisístrata)… i hem acabat cantant Mirall de pau.

A Llatí de 4t hem recordat el consell que dona Virgili a Les Geòrgiques al pagès de sembrar l’olivera, arbre de la pau:

Contra non ulla est oleis cultura, neque illae
procurvam exspectant falcem rastrosque tenacis,
cum semel haeserunt arvis aurasque tulerunt;
ipsa satis tellus, cum dente recluditur unco,
sufficit umorem et gravidas, cum vomere, fruges.
hoc pinguem et placitam Paci nutritor olivam.
Virgili, Geòrgiques 420

i hem celebrat, tot recordant la Pax Romana, l’aniversari de Lívia,  amb maquetes de  l’Ara Pacis, que el seu marit August li va regalar l’any 9 aC per celebrar la pau que havia aconseguit imposar després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia.

A Cultura Clàssica hem reflexionat sobre la pau i hem treballat  frases d’autors romans per fomentar la pau en llatí i en les llengües dels alumnes de la classe (català, castellà, portuguès, francès, anglès, alemany, àrab i coreà).

Els alumnes també han volgut fer les seves aportacions amb textos de la literatura catalana i universal:

L’estranger, Josep Palau i Fabre

-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-Com se diu?
-No ho sé.
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé.
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.

Fràgils muralles, Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Divisa, Maria-Mercè Marçal

Glosario de las flores del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985).

Tot això i més ha quedat plasmat al final del matí en  un mural reivindicatiu de la pau amb branquillons d’olivera que ens han portat els alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria i hem acabat amb música.

Arrelem la la pau, llegim la poesia i la bellesa de la vida. Visca la pau i la no-violència en els centres escolars i arreu.

Celebrem les Saturnàlia

TASCA VOLUNTÀRIA

Celebrar les Saturnàlia altre any, tot portant música, jocs, menjar, tallers, …

TASCA PRESCRIPTIVA:

Aconseguir fer un any més una felicitació o una videofelicitació en llatí o en grec (pot ser individual, per parelles, per petits grups, per tota la classe, en qualsevol suport).

Heus aquí la rúbrica de qualificació i que alhora utilitzareu els alumnes per triar la felicitació que tindrà l’honor de representar El Fil de les Clàssiques per felicitar les festes i un bon any 2019:



 

View this post on Instagram

 

L’amic invisible a Cultura Clàssica de 3r ESO. Io, Saturnalia!

A post shared by Margalida Capellà (@filaracne) on

Fa més d’una dècada!

Imatge de previsualització de YouTube

ANFF

Corona de llibertat, d’esperança…

Mosaic romà, segle IV. Museu Britànic

Aquestes corones circulars de branques verdes simbolitzaven el pas del temps i el cicle etern de les estacions de l’any i l’esperança en la vinguda de la primavera. Amb el temps els cristians, varen treure profit d’aquestes creences paganes i en varen fer el símbol d’Advent amb quatre espelmes que venen a simbolitzar les setmanes anteriors al naixement del Messies. Cada una d’aquestes espelmes té una virtut que s’ha de millorar al llarg de la setmana: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància, i la quarta, la fe… Altra vegada, la secularització d’aquesta antiga tradició ha fet que aquesta corona d’advent hagi abandonat el seu lloc inicial, tot presidint les llars en taules, i s’hagi col.locat en portes i finestres com a senyal de pau, alegria i esperança.