Tag Archives: Grec

Felicem Diem Natalem et ANFF vobis exoptamus!

Felicitació de l’alumne de 4t d’ESO Llatí, Jordi Álvarez

Els alumnes de Llatí de 1r de Batxillerat també han fet amb tot l’amor del món aquesta Nadala amb la cançó Jingle Bells en llatí i un “mannequin challence” ben nadalenc per desitjar-vos un bon Nadal i una bona entrada d’any!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies Faysal (per enllestir el muntatge) i alumnes de Llatí 1! Sou genials!

L’Abigail de 2n de Batxillerat ens felicita el Nadal i ens meravella amb aquest Adeste fideles!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies, Abigail, per aquest fantàstic regal!

Per molts anys i bones festes, filadors i filadores, amb els millors desitjos per al 2017! Que tingueu uns bons Reis!…

c1mt8mywgaawsve

GREC: Per cert, els desitjos d’aquest mosaic romà en grec coincideixen amb els nostres?

LLATÍ: Tot utilitzant correctament els temps verbals en llatí, feu un comentari desitjant el millor per al nou any comentant si heu tingut regals aquestes festes, …

LLATÍ 2: Quin personatge de lEneida, el trobem també per Nadal? Per què?

El plaer de conèixer les lletres gregues i llegir en grec!

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

Un any més i malgrat la LOMCE, molts alumnes han triat el Batxillerat Humanístic a l’IPM. Després d’una setmana, tothom ja se sap (amb colzes, a ritme de rap o de cançó grega, amb marques de cotxe…) el nom de les lletres gregues, les majúscules, les minúscules, transcriure el seu nom, tant a mà com amb l’ordinador. És bon bonic i emocionant aprendre a llegir en grec! Quins tresors ens desvetllarà aquesta llengua? Tota una herència cultural! Realment aprendre grec és un plaer!

“I would make them all learn English: and then I would let the clever ones learn Latin as an honour, and Greek as a treat”

Winston Churchill

Amb els tallers d’Una mà de contes, els alumnes de grec de l’IPM heu acabat de saber, un any més, les lletres de l’alfabet grec! Alguns heu demostrat, a més, que sou uns artistes! Per a aquells que encara no us ha arribat la inspiració i no heu enviat la vostra tasca, mireu i comenteu la feina dels companys:

Ha estat un plaer o una tortura aprendre les lletres gregues? Ja esteu afectats del virus de l’alfabet i veieu lletres arreu? Quina sensació teniu amb el grec?

“M’he convençut que de tot el que és veritablement simple i bell que ha produït el llenguatge humà, jo no coneixia res abans d’aprendre grec… Sense coneixement de grec no hi ha educació”

Leo Tolstoi

Escriviu el nom de les lletres gregues, les majúscules i les minúscules, tot canviant el teclat de l’ordinador o bé amb aquest editor de textos.

Ens ajuda una imatge a entendre millor el grec de Pausànias?

Ens consta encara entendre el grec a primer, ho provem també amb una imatge?

De què està feta l’estàtua? De qui és l’estàtua? Què és d’or i d’ivori? Què hi ha al mig del casc? Com està l’estàtua? Què té l’estàtua a la mà? Què hi ha damunt del pit de l’estàtua? Què es representa a la base dels peus de l’estàtua? Us ha semblat més fàcil traduir així aquest text?

Avui és dimecres, què en diria Hermes?

Vivim mentre algú ens recordi i hi ha gent que viu eternament si hem de fer cas a Horaci: “non omnis moriar“. Passen els dies i tots els dimecres continuo esperant amb candeletes Los sueños de Hermes, tot i que malaguanyadament els somnis es van esvair aquest estiu. Avui és un dia en què percebo un somni amb un adjectiu com aquells en què sols en Juanvi acostumava a excel·lir, com “nefelibata” després de les Jornadas de culturaclasica.com de fa uns anys a Mèrida; i no sé perquè, potser per inspiració divina, potser per enyor però gairebé sé del cert amb quin adjectiu qualificaria aquesta notícia (Joan Pons, Campanet (Mallorca) www.diariodemallorca.es 11/02/2014).

1601325_675945682448911_2016216509_n

Què és Grècia?

Acabem de començar un nou curs i mentre estem aprenent a Grec 1 l’alfabet grec, avui canviarem la imatge que teniu de Grècia dels telenotícies, ja ho veureu!. Ens aturem, doncs, i reflexionem: Per què Grècia? Per què som com som? Per què cal estudiar grec? Per què hem de conèixer les nostres arrels? Què és Grècia? … Ho farem tot visionant una magnífica conferència que l’escriptor Pedro Olalla va fer a Sagunt.

Imatge de previsualització de YouTube

Què n’opineu?

Vasos grecs: transcripció i transliteració

Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.

Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:

Base de dades “Vasos grecs” al Moodle Fil

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;

ΧΑΙΡΕΤΕ!

N.B.: Clica el play, escolta l’àudio amb atenció, observa la creativitat dels noms en transliteració i escriu en grec clàssic tota l’audició. Passa diapositiva amb la fletxeta superior i, si cliques damunt la imatge de dalt, descobriràs el nom en alfabet llatí. T’animes ara a immortalitzar el teu nom en grec com els companys de promocions anteriors?

Ja llegim en grec!

Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!

 

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.

ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

 

1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!

2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?

3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?

4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?

5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?

6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?

7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?

8. Per a què serveix estudiar grec?

Aprenem a escriure grec amb l’ordinador!

Ara que ja saps les lletres de l’alfabet grec, el seu nom, les majúscules i les minúscules, ara que ja les has dibuixat en línia, ha arribat el moment d’escriure en grec als blocs i al Moodle. Et recomano l’apunt al nostre bloc Tutorials per blocar bé i un canvi de teclat. Al centre (a l’edifici Cristòfol Ferrer), ja el tenim activat. Ara cal que te’l posis a casa o al teu ordinador personal. És molt fàcil!

Escriu en comentari el mot grec que surt en aquest vídeo (per què creus que surt així?) en majúscula i en minúscula (no t’oblidis de l’accent tancat a la iota!); coneixes aquest ballet? i aquest personatge mitològic?:

Després tria cinc mots grecs del llibre i escriu-los en comentari en majúscula (sense esperit, ni accent) i en minúscula amb accents i esperits. Aquest editor de grec també et permetre escriure’ls bé.

Fer grec, encara és possible!

Tot i que l’examen de selectivitat de grec de Catalunya d’enguany ha aixecat molt malestar entre professors i alumnes _com han recollit els diferents comentaris de l’APLEC _, també el d’altres comunitats autònomes, com les Illes Balears, amenaça en matar el grec, i arreu plana el fantasma de la desaparició del grec o cursar-lo “on line” (vid. exàmens de la selectivitat on line), tampoc hi ajuda  el decret de matèries de modalitat que determina el nombre mínim d’alumnes (8 a Catalunya), ni les decisions dels claustres, ni l’eliminació de les places de grec…  algunes veus en aquest paratge desolador, però, surten en la seva defensa -així Antonio Melero en el País Valencià-. La situació de les clàssiques a Catalunya és aquests dies portada a Chiron i precisament no és gens falaguera. El grec mor, és cert!, i el llatí comença a agonitzar: per  a què serveix estudiar llatí si ja no és matèria de tall a les noves PAU?… Enmig d’aquest clima de pessimisme que  ens urgeix superar ja mitjançant el diàleg amb qui correspongui,  a mi m’ha aixecat els ànims i l’esperit de seguir lluitant que en la selectivitat 2009-2010 l’examen de francès tingués aquest text: Le grec en banlieu, c’est possible. Curiós! Al meu institut fa anys que ja no s’estudia francès (quina llàstima!) i l’única persona que té la gosadia de tenir contactes amb França i fer desembarcar gairebé noranta alumnes francesos que no saben català ni castellà en una experiència plurilingüe, sóc jo. Una companya, ben coneixedora de les meves lluites amb el projecte El Fil (MoodleFil, El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, teatre, cuina, premis…), m’ha fet a les mans l’examen de la selectivitat de francès i he descobert el projecte Metis.  Quina alegria descobrir l’article que a principis d’aquest curs, que ja s’ha acabat, es publicava en el diari francès Le Figaro: Le grec en banlieu, c’est possible i en altres pàgines web i que jo, no m’ho puc perdonar, fins ara no he conegut i que m’hagués ajudat en la missió proposada de reinventar-me i de treballar en el centre que treballo i amb els alumnes que tinc a les aules:

Certament, segons el professor Augustin d’ Humières, que ha anat contra el corrent pedagògic dominant,  ha aconseguit en un liceu desprestigiat (no sé a què em sona!) de la perifèria de Paris que  el grec i la cultura clàssica poden contribuir a la promoció social i a reforçar els coneixements de la llengua materna, i a enriquir el vocabulari, també a fer pujar l’autoestima … Són els antics alumnes que en donen testimoniatge i fan l’apostolat per aquestes llengües dites mortes, esdevingudes fonts de vida. També utilitza el teatre i ha muntat una companyia teatral i representen davant la gent del barri Homer, Shakespeare (vid. YouTube, Dailymotion “le grec et le latin sont les meilleurs vecteurs de l’égalité des chances!”)… Quin canvi han fet els alumnes! No semblen els mateixos i, fins i tot, han rebut la felicitació de la defensora de les llengües clàssiques a França, Jacqueline de Romilly:

«J’ai toujours pensé qu’il fallait faire ce que vous faites: donner accès, par les racines mêmes, à notre culture.»

Ens cal coratge, ens cal voluntat, ens cal buscar els orígens i trobar nous camins en el teatre, en l’etimologia, en la web 2.0, en l’actualitat, en els valors, en les competències … per fer possible el grec als nostres centres avui en dia i,  si cal, sortir a la palestra pública per donar-lo a conèixer (per cert, ja heu votat El vaixell d’Odisseu que es presenta a la tercera edició de Premis bloc Catalunya?). Aquest mes, el capdavanter blog de la companya de grec de Benicàssim, Ana Ovando, Voces griegas és el blog seleccionat d’Educared (l’enhorabona, Ana!). Aracne fila i fila ha estat recentment premiat a La Mostra 2010 cap a l’excel·lència educativa amb TIC i TAC…  El grec i la cultura clàssica  bé que s’ho mereixen i els nostres alumnes encara molt més. No podem defallir i no som uns embacaudors, Lluís; no ens podem sentir culpables, Isabel, Lluís…, només volen el millor, tot i que sigui fent més hores lectives fins que aconseguim demostrar-ho de nou o lluitant pel grec fins a l’últim dia abans de la nostra jubilació i fins i tot després! Esperem que acabi bé la nostra resistència numantina! Units, podem i el que es tracta és de sortir de l’infern i contemplar sempre les estrelles.