Tot i que l’examen de selectivitat de grec de Catalunya d’enguany ha aixecat molt malestar entre professors i alumnes _com han recollit els diferents comentaris de l’APLEC _, també el d’altres comunitats autònomes, com les Illes Balears, amenaça en matar el grec, i arreu plana el fantasma de la desaparició del grec o cursar-lo “on line” (vid. exàmens de la selectivitat on line), tampoc hi ajuda  el decret de matèries de modalitat que determina el nombre mínim d’alumnes (8 a Catalunya), ni les decisions dels claustres, ni l’eliminació de les places de grec…  algunes veus en aquest paratge desolador, però, surten en la seva defensa -així Antonio Melero en el País Valencià-. La situació de les clàssiques a Catalunya és aquests dies portada a Chiron i precisament no és gens falaguera. El grec mor, és cert!, i el llatí comença a agonitzar: per  a què serveix estudiar llatí si ja no és matèria de tall a les noves PAU?… Enmig d’aquest clima de pessimisme que  ens urgeix superar ja mitjançant el diàleg amb qui correspongui,  a mi m’ha aixecat els ànims i l’esperit de seguir lluitant que en la selectivitat 2009-2010 l’examen de francès tingués aquest text: Le grec en banlieu, c’est possible. Curiós! Al meu institut fa anys que ja no s’estudia francès (quina llàstima!) i l’única persona que té la gosadia de tenir contactes amb França i fer desembarcar gairebé noranta alumnes francesos que no saben català ni castellà en una experiència plurilingüe, sóc jo. Una companya, ben coneixedora de les meves lluites amb el projecte El Fil (MoodleFil, El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, teatre, cuina, premis…), m’ha fet a les mans l’examen de la selectivitat de francès i he descobert el projecte Metis.  Quina alegria descobrir l’article que a principis d’aquest curs, que ja s’ha acabat, es publicava en el diari francès Le Figaro: Le grec en banlieu, c’est possible i en altres pàgines web i que jo, no m’ho puc perdonar, fins ara no he conegut i que m’hagués ajudat en la missió proposada de reinventar-me i de treballar en el centre que treballo i amb els alumnes que tinc a les aules:

Certament, segons el professor Augustin d’ Humières, que ha anat contra el corrent pedagògic dominant,  ha aconseguit en un liceu desprestigiat (no sé a què em sona!) de la perifèria de Paris que  el grec i la cultura clàssica poden contribuir a la promoció social i a reforçar els coneixements de la llengua materna, i a enriquir el vocabulari, també a fer pujar l’autoestima … Són els antics alumnes que en donen testimoniatge i fan l’apostolat per aquestes llengües dites mortes, esdevingudes fonts de vida. També utilitza el teatre i ha muntat una companyia teatral i representen davant la gent del barri Homer, Shakespeare (vid. YouTube, Dailymotion “le grec et le latin sont les meilleurs vecteurs de l’égalité des chances!”)… Quin canvi han fet els alumnes! No semblen els mateixos i, fins i tot, han rebut la felicitació de la defensora de les llengües clàssiques a França, Jacqueline de Romilly:

«J’ai toujours pensé qu’il fallait faire ce que vous faites: donner accès, par les racines mêmes, à notre culture.»

Ens cal coratge, ens cal voluntat, ens cal buscar els orígens i trobar nous camins en el teatre, en l’etimologia, en la web 2.0, en l’actualitat, en els valors, en les competències … per fer possible el grec als nostres centres avui en dia i,  si cal, sortir a la palestra pública per donar-lo a conèixer (per cert, ja heu votat El vaixell d’Odisseu que es presenta a la tercera edició de Premis bloc Catalunya?). Aquest mes, el capdavanter blog de la companya de grec de Benicàssim, Ana Ovando, Voces griegas és el blog seleccionat d’Educared (l’enhorabona, Ana!). Aracne fila i fila ha estat recentment premiat a La Mostra 2010 cap a l’excel·lència educativa amb TIC i TAC…  El grec i la cultura clàssica  bé que s’ho mereixen i els nostres alumnes encara molt més. No podem defallir i no som uns embacaudors, Lluís; no ens podem sentir culpables, Isabel, Lluís…, només volen el millor, tot i que sigui fent més hores lectives fins que aconseguim demostrar-ho de nou o lluitant pel grec fins a l’últim dia abans de la nostra jubilació i fins i tot després! Esperem que acabi bé la nostra resistència numantina! Units, podem i el que es tracta és de sortir de l’infern i contemplar sempre les estrelles.