Sovint hi ha espectacles molt interessants, però que passen completament desapercebuts i això que ja fa tres anys que el grup Ardit Ensemble, formació vocal-instrumental interdisciplinària, nascuda al si de la Universitat de Barcelona l’any 2012 i especialitzada en la recerca, l’estudi i la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval, interpreta l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), una dona única per la seva època: com a abadessa va acabar sent consellera de papes i emperadors i, com a artista, és una de les poquíssimes compositores del segle XII de qui conservem la música anotada en els manuscrits originals.
La novetat del proppassat 12 de febrer a la parròquia de Santa Anna (carrer de Santa Anna 29) de Barcelona ha estat que l’experta Catherine Schroeder, reconeguda intèrpret en cant hildegardià i fundadora del Centre de Música Medieval de París, ha interpretat el personatge de solista principal en el paper de l’Ànima.
Catherine Schroeder interpretant el personatge de l’Ànima de l'”Ordo Virtutum”a la parròquia de Santa Anna
Hildegarda de Bingen va fer, a més de 77 obres vocals, l’Ordo Virtutum, poc després que fos fundat el monestir de Sant Rupert, a Bingen. Afortunadament, la tradició i el pas del temps ens han preservart aquest antic drama espiritual al·legòric escrit en llatí. La música de l’Ordo Virtutum en neumes és excel·lent tant en expressió, com en imatges, una delícia. El text llatí que n’il·lustra el contingut és amarat de ressons bíblics, d’una espiritualitat profunda, com les visions descrites en el Scivias: aquest drama tan antic és avui un text viu, que encara és vigent. És un drama espiritual i al·legòric, en el sentit que se’l relaciona estretament amb la vida monàstica i, particularment, amb la integració de les oblates, les noies que han de treballar la seva ànima per atènyer la salvació a través de les virtuts en la nova comunitat religiosa.
Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba
L’eix argumental de l’Ordo Virtutum ens descriu el camí que fressa una Ànima, peregrina d’aquest món terrenal, per tal d’atènyer la salvació: s’hi descriuen els perills mundans que li surten a l’encontre (diabolus) i les forces celestials (virtutes) que poden dissuadir-la’n. Per a Hildegarda, la via que mena a la salvatio es petja diàriament gràcies als pensaments, les paraules i les accions virtuoses: és per pròpia voluntat que l’ànima es pot perfeccionar i purificar; per a fer-ho, l’ànima té com a aliades les forces divines, les virtuts, que, com a host celestial, li brinden en tot moment l’ajut necessari per a vèncer el diable.
Mitjançant la representació d’aquesta obra, es pretenia escenificar, d’una banda, la joia i plenitud derivada d’una vida virtuosa, viscuda en comunitat i consagrada a Déu, i dels perills que podia significar renunciar-hi.
Espero que aviat tornem a tenir l’ocasió de poder gaudir d’una de les obres més antigues i fonamentals de la tradició clàssica occidental, amb l’afegitó de estar composta en llatí i per una gran dona.
