Per què la història de Jàson i els argonautes és tan extraordinària com inútil?

Imatge de previsualització de YouTube

I tu, què n’opines?

Per què té tanta pervivència arreu?

Publicat dins de Adaptació literària, Èpica, Foment lectura, General, Mitologia, Personatges | 16 comentaris

Alcestis, disposada a morir en el lloc del marit

Sarcòfag amb el mite d’Admet i Alcestis

Per la castanyada, vàrem llegir a classe en versió de Carles Riba la tragèdia d’Eurípides Alcestis (representada el 428 aC) perquè tracta el tema de la mort des d’un punt de vista de gènere i també parla de la dificultat d’acollir l’altre.

Alcestis, filla de Pèlias, és l’única que s’ofereix a morir en comptes del seu marit Admet, ni tan sols els seus vells pares es presten a morir per salvar el seu fill.  Alcestis esdevé així l’heroïna ideal, la dona ideal, l’esposa i mare perfecta, capaç de renunciar a la seva vida per salvar de la mort el seu marit, l’heroïna sacrifical per excel·lència, model per a altres dones com a exemple de fidelitat marital, fins i tot per damunt de Penèlope i d’Andròmaca.

LA SERVENTA: ¿Com no seria la millor? ¿Qui ho negarà? ¿Què ha de ser la dona que excel·lís damunt d’aquesta? ¿Quina provaria més l’amor per al seu home, que volent morir per ell?

Eurípides, Alcestis 152-156 (trad. Carles Riba)

L’ideal femení de l’Alcestis d’Eurípides dista de la virtut femenina homèrica de la bellesa, la discrecció, la fidelitat i les tasques femenines. Ara excel·leix aquella que s’oblida de si mateixa i se sacrifica pel benestar de la llar, dels seus fills i del seu matrimoni, tot i que al final serà premiada romandrà en silenci.

ALCESTIS: […] jo ara moro, quan podria no morir

i per marit donar-me el tèssal que volgués,

i habità una casa rica reialment.

He refusat de viure arrabassada a tu,

amb fills privats de pare; i no he estalviat

els dons de la jovenesa que eren el meu goig.

I amb tot, el pare, sí, i la mare t’han traït,

quan els esqueia de morir a llur edat,

i de salvar-te i de morir famosament.

Eurípides, Alcestis (282-290) (trad. Carles Riba)

Tot i que la tragèdia porta el nom de l’heroïna, qui creieu que n’és el protagonista? Per què?

Fingida per la sàvia mà dels escultors, 

la teva imatge serà estesa en el meu llit,

m’hi ajauré, i plegant-li entorn les meves mans,

cridant el teu nom, la dona del meu cor creuré

que tinc en braços, sense que la tingui, ai!

Un gaudi pobre, sí, però que el pes del cor

m’escumaria. I en mos somnis passaràs

per alegrar-me; car és dolç de contemplar

els que un estima, fins de nit, un sol instant. 

Eurípides, Alcestis, 347-353 (Trad. Carles Riba).

Què opineu d’Admet?

Diferències i semblances amb Laodamia?

Què aportarà a Admet el fet de ser hospitalari en un moment de dol familiar?

Per què Alcestis és tractada com una dona objecte en tota la tragèdia?

Descriu com acaba la tragèdia Alcestis i comenta els mots d’Admet:

ADMET: Oh, déus, ¿què dir-hi? Quin miracle inesperat! ¿Veig realment la meva dona? ¿O és que un déu vol fer una burla i m’atordeix amb aquest goig?

Eurípides, Alcestis 1123-1125 (Trad. Carles Riba)

Johann Heinrich Tischbein

Alcestis, Admet i Hèracles amb la pell de lleó, de Johann Heinrich Tischbein

Deixeu un comentari amb una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules), tot donant resposta a les preguntes anteriors i a les següents:

  • Qui és Alcestis?
  • Caracteritzeu Admet.
  • L’actualitat de la temàtica de l’Alcestis d’Eurípides.
  • Realment, és una tragèdia?…
Publicat dins de Foment lectura, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , | 6 comentaris

La còlera d’Aquil·les, adaptació fidel de la Ilíada d’Homer

A Cultura Clàssica de 4t de l’ESO ens endisem en el cicle troià amb l’adaptació de la Ilíada d’Homer, obra mestra que obre la literatura grega i una de les més importants de la literatura universal: La còlera d’Aquil·les (ed. Teide).

La còlera d’Aquil·les, adaptació fidel de la Ilíada d’Homer

Per què llegim aquesta Ilíada? Perquè és molt fidel a la Ilíada d’Homer, no tracta de tota la guerra de Troia només adapta l’argument de la Ilíada, és a dir, la còlera d’Aquil·les que té lloc en el desè any de la guerra de Troia, i perquè malauradament no ha perdut vigència: realment encara ens movem per la còlera? Per l’orgull, per la gelosia, per la fúria, per la discòrdia, per la venjança … fins al punt de no saber ja ni per què es lluita? Per què encara hi ha guerres? Per què es fabriquen armes? Per què són tot un negoci que mou l’economia mundial? És l’amor la solució a la còlera? És el desig de pau i de concòrdia el que ha d’afluixar la còlera i evitar la mort?…

Us recomano anar al teatre a veure Una Ilíada amb Eduard Farelo i descobrireu la seva necessitat vital i professional de compartir amb el públic aquest amor envers la pau amb el desig que sigui l’última vegada que la còlera absurda ens aboqui a la mort i a la destrucció. Controlem, doncs, la còlera i diguem no volem barallar-nos més, volem escoltar i intentar comprendre i construir. Controlem ja la còlera, és possible. Llegim, dramatitzem, visionem …!

Imatge de previsualització de YouTube

Després de llegir, seleccionarem la lectura de la Ilíada en grec i en català per tal de participar, com ho vàrem fer amb la lectura de l’Odissea, dia 22 de març de 2019 en la primera lectura mundial en diferents llengües 2019 Iliade/Iliades.

Fem un kahoot: La còlera d’Aquil·les, La guerra de Troia

Publicat dins de Actualitat, Adaptació literària, Èpica, Foment lectura, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Les Fenícies d’Eurípides al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

El proper dissabte 16 de juny a les vuit del vespre us esperem al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat amb les Fenícies d’Eurípides, una nova  producció d’Ela ελα Teatre.

El passat 21 de març ELA-ELA TEATRE va presentar Les fenícies d’Eurípides al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, com a part de la programació del XXIII Festival Juvenil de Teatre grecollatí. El convocava, com és habitual, la Societat catalana de Teatre grecollatí, membre de la xarxa estatal PROSOPON.

La nostra posada en escena de la tragèdia d’Eurípides era la recuperació de la que ja n’havíem fet l’any 2008, i que vàrem passejar per molts indrets, entre els quals la mateixa Grècia, en un intercanvi teatral amb un grup de la ciutat de Patras.

Imatge de previsualització de YouTube

Com a grup, ens ha sorprès la diferent lectura que, al cap dels anys, es pot fer d’una obra vista anteriorment. La caracterització dels personatges, el tractament del cor, l’elaboració d’atrezzo i escenografia pels mateixos actors i actrius ha donat un resultat ben diferent del de fa 10 anys.

L’actual és potser més abstracte en alguns aspectes però alhora més humà en la construcció de cadascun dels membres de la reialesa tebana. A la presentació de l’espectacle vàrem esmentar que, en aquest pas dels deu anys, ens havien colpit de manera especial una crisi econòmica ferotge i una guerra interminable en els escenaris naturals d’on procedeixen, justament, les dones fenícies del cor, fundadores inicials de la ciutat de Tebes. Estem parlant, com és evident, de la dissortada terra de Síria.

A banda de l’oportunitat de compartir experiències amb grups similars d’altres punts de l’estat, enguany ens va alegrar de manera especial l’aparició en el mateix cartell del grup TEATRE ET ALIA, procedent també de Catalunya, de Sant Boi de Llobregat, cosa poc freqüent en general. Van posar en escena Pseudolus de Plaute. Des de la nostra associació considerem que convé promoure a casa nostra la promoció del teatre de l’Antiguitat grecollatina, de manera que sigui habitual allò que enguany hem considerat excepcional.

La propera ocasió de veure Les Fenícies  és: DISSABTE 16 de JUNY, a les 8:00 del vespre.
TEATRE JOVENTUT. SALA B.
PREU DE L’ENTRADA : 6€
ESTUDIANTS : 2PER 1. ( CAL ARRIBAR MITJA HORA ABANS DE L’INICI DE L’ESPECTACLE PER BENEFICIAR-SE D’AQUEST PREU D’ESTUDIANT.)

Carme Llitjós

Publicat dins de Actualitat, General, Gènere dramàtic | Etiquetat com a , , , , , , | 4 comentaris

ANTÍGONA De Sòfocles. Traducció de Joan Castellanos i Vila

Més informació

Publicat dins de Actualitat, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

TEXTOS: Les Troianes

Judici de Paris. Guillermo Pérez Villalta

Llegiu el text següent i, tot seguit, feu un redactat d’unes 15 línies (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) amb les preguntes de més avall:

Paris va jutjar el triple coble de les tres divinitats.
El do de Pal·las era que, menant l’host
dels frigis, aniria a vèncer l’Hèl·lada;
Hera li prometia l’Àsia i els confins
d’Europa com a regne, per l’elecció;
i Cipris, fent-se l’espalmada del meu cos,
l’hi va prometre, si les dees en beutat
deixava enrere. Pensà que se’n va seguir.
Triomfa Cipris. I per Grècia almenys hi ha un guany
del meu connubi: els bàrbars no us han fet vassalls,
ni congregats per armes ni per l’urc del rei.
EURÍPIDES, Les troianes, 924-35
(trad. Carles Riba)

  • Qui ens parla en aquest text?
  • Quines deesses apareixen en el fragment anterior?
  • A quin cicle mític pertany aquest fragment?
  • A quin gènere pertanyen Les troianes? Què caracteritza el seu autor?
  • Esmenteu almenys una altra obra de la literatura grega que tracti les conseqüències del tema del fragment que acabeu de llegir.
Publicat dins de General, Gènere dramàtic, PAU Grec, Selecció de textos, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari