Textos: Rapte d’Helena

El rapte d’Helena, de Luca Giordano

Llegiu el text següent, en què l’historiador Heròdot relata una versió del rapte d’Helena diferent d’aquella en la qual es basen els poemes homèrics.
En el curs de la meva investigació, els sacerdots m’explicaren que l’afer d’Helena havia succeït així: Alexandre, després de raptar Helena, va salpar d’Esparta amb rumb a la seva pàtria, però, quan es trobava enmig de l’Egeu, vents contraris l’allunyaren vers el mar egipci i d’allí, com que les ràfegues no remetien, tocà Egipte i, a Egipte, abordà a la boca del Nil que ara s’anomena canòpica.

                                                                           Heròdot, Històries 2.113

Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) en què expliqueu les qüestions següents:
— la versió del rapte d’Helena sobre la qual és construïda la Ilíada,
— les conseqüències d’aquell rapte,
— el paper que té Helena en la Ilíada (és a dir, alguns dels episodis en els quals intervé).

Publicat dins de Foment lectura, General, PAU Grec, Selecció de textos | Deixa un comentari

Exposició: D’Ilíades i Odissees

De l’11 de març fins al 5 d’abril, podreu gaudir d’una exposició d’Ilíades i Odissees al CRAI Biblioteca de Lletres i al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, en motiu de la recitació internacional de la Ilíada el dia 22 de març de 2019 de la Facultat de Filologia de Barcelona. Vid. Programa.

La guerra de Troia o les aventures d’Odisseu uneixen els lectors d’ahir i avui.  Res és més actual que Homer i que no hi ha una Ilíada o una Odissea, sinó que cada generació, a partir del mateix relat, n’ha fet diverses versions pròpies.

En aquesta exposició D’Ilíades i Odissees hi ressona la veu plural d’Homer. Als expositors de la Secció Central de la Biblioteca de Lletres, hi ha una mostra de traduccions en diverses llengües de les dues grans epopeies gregues, pertanyents a fons antic i modern. També és molt interessant l’exposició virtual:D’Ilíades i Odissees a Europa

Aquesta exposició és un bon motiu per visitar la biblioteca i sobretot llegir Homer!

No us perdeu la visita guiada a l’exposició ‘D’Ilíades i Odissees’, a càrrec del seu comissari, Rubén José García, de la Secció de Grec del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB.. Cal enviar un missatge a turielj@ ub.edu .

Publicat dins de Actualitat, Èpica, Exposició, Foment lectura, Sortides | Deixa un comentari

Ilíada cant XVIII “Hefest forja les armes d’Aquil·les”

Divendres 22 de març els alumnes de Grec i de Cultura Clàssica de l’institut Premià de Mar participem en la primera lectura pública mundial de la Ilíada. Ja tenim l’escut d’Aquil·les a punt!

Els alumnes de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO han triat per a la primera lectura pública internacional en diferents llengües un dels passatges més coneguts de la Ilíada, la descripció de l’escut d’Aquil·les, motiu que reapareix en altres obres posteriors.

Al centre d’aquest escut, hi havia  els astres; després dues ciutats, la de la pau (amb escenes d’un casament i un judici) i la de la guerra; envoltant-les, escenes de recursos naturals que simbolitzen la riquesa i l’entorn; en un altre cercle, la dansa de diversos personatges, en representació de les arts i, per últim, l’oceà que tanca l’escut circular.

De l’escultor i dibuixant anglès John Flaxman, tenim aquesta creació inspirada en la descripció homèrica de l’escut que Hefest va fabricar per a Aquil·les. Ara bé, és fidel a la Ilíada?

Flaxman's Shield of Achilles 1821

Imatge de previsualització de YouTube

Publicat dins de Art, Èpica, General | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Textos: La súplica de Príam

Llegiu el text següent i responeu amb un redactat que inclogui les qüestions plantejades (150-200 paraules) :

Aquil·les es va sorprendre de veure Príam, semblant a un déu. Els altres també quedaren astorats, i es miraven els uns als altres. Aleshores, suplicant, Príam va dir: Recorda’t del teu pare, Aquil·les semblant a un déu! Té la mateixa edat que jo, a tocar de la funesta vellesa. Tal vegada a ell també els veïns l’oprimeixen, i no té ningú que el salvi de l’infortuni i la ruina. Ell, però, almenys, sabent que tu vius s’alegra en el seu cor i espera, cada dia, veure tornar el fill de Troia. En canvi jo, dissortadíssim, he engendrat fills excel·lents a l’espaiosa Troia, dels quals, t’ho dic, no me’n queda cap! En tenia cinquanta quan van venir els fills dels aqueus, dinou del mateix ventre, i altres que m.havien nascut de les dones del palau. A la majoria el terrible Ares els va fer doblegar els genolls; i aquell que, per a mi, era únic, i salvava del perill la ciutat i nosaltres mateixos, fa poc tu l’has mort, quan defensava la pàtria. Per ell vinc ara als vaixells dels aqueus, per deslliurar-lo del teu poder; i porto un rescat immens. 

[Homer, Ilíada, 24. 483 ss.]

• Qui és Príam? És cert el que diu a propòsit dels fills que li queden?
• Què suplica a Aquil·les?
• Com han arribat a aquesta situació?
• Quina serà la resposta d´Aquil·les?
• Com acaba la Ilíada?

Publicat dins de Èpica, Foment lectura, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Textos: Mort d’Hèctor

Ceràmica de figures vermelles (500-450 aC) -Museo Gregoriano Etrusco Vaticano, Roma

Aquesta imatge mostra la mort d’Hèctor. Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-cen-tes paraules) en què expliqueu com es produeix aquest fet segons la narració de la Ilíada. El vostre text ha de donar resposta a les preguntes següents:

—Qui és Hèctor? Esmenteu dos altres episodis de la Ilíada, a part d’aquest, en els quals tingui un paper destacat.
—Quin guerrer del bàndol contrari mata a Hèctor? Digueu el que sabeu d’aquest guerrer: de qui és fill i quin paper té a la Ilíada.
—On té lloc aquesta escena? En quin context bèl·lic? Quina és la causa d’aquesta guerra?

Publicat dins de Èpica, Foment lectura, General, Mitologia, Personatges | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Textos: la bellesa de la guerra homèrica

Llegeix aquest fragment de la Ilíada corresponent a les paraules d’Aquil·les als mots de súplica d’Odisseu i els altres aqueus que han anat en ambaixada a la seva tenda per tal que torni a la lluita quan Agamèmnon li ha tret la seva esclava Briseida i argumenta en un redactat ben lligat les preguntes de més avall:

Per a mi no hi ha res que valgui tant com la vida, ni les riqueses que diuen que va adquirir Troia, ciutat ben poblada, la d’abans, en temps de pau, abans d’arribar-hi els fills dels aqueus, ni tot el que conté el llindar de pedra del fletxador Febos Apol·lo a la rocosa Pitos. Es poden aconseguir com a botí els bous i les ovelles grasses i es poden comprar els trespeus i els cavalls de cap ros, però la vida d’un home no pot retornar, ni capturant-la com a botí ni recuperant-la, tan bon punt ha traspassat el clos de les dents.  [Homer, Ilíada, 9. 400 ss.]

 

  • Quin personatge de la Ilíada, tot admirant la bellesa de la guerra, prefereix la vida? Quan i per què es veu obligat a tornar a la lluita?
  • La guerra de Troia a la Ilíada és una història escrita pels vencedors. Quin paper hi tenen els vençuts?
  • La Ilíada és una història de guerra? És un monument a la guerra? o més aviat és un amor obstinat per la pau? Justifica la resposta.
  • Quin paper hi juguem les dones?
  • Quin paper hi té la paraula? Per què els herois sovint en comptes de lluitar parlen?

“Tetis porta l’armadura a Aquil·les” de Benjamin West

En Jorge de segon de Grec ens llegeix “Una altra bellesa. Postil·la sobre la guerra” d’Alessandro Baricco, Ilíada

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari