Tag Archives: Celebracions

Dia Mundial de la Poesia: Dones, arbres i poemes

Amb els alumnes de Grec del batxillerat Humanístic hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb una ruta geolocalitzada pel jardí de l’institut Premià de Mar, tot llegint amb el mòbil poemes escrits per dones en llengua catalana (Clementina Arderiu, Maria Àngles Anglada, Lola Casas, Carme Guash, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall, Rosa Fabregat …) al costat de l’arbre poetitzat i georeferenciat.

Al nostre itinerari poètic, hi afegirem aquest poema de Rosa Fabregat perquè ara tenim un petit ametller dins l’hortus conclusus gràcies als alumnes i professors del CFGM Jardineria i Floristeria:

TREMOLOSES FLORS D´AMETLLER
EL CABDELL DE LES BRUIXES

No et vagis morint, asfixiant-te
dins aquesta solitud imposada.
Any, darrera any, vas omplint
de pedres la teva fondària.
Et vas morint lentament, batec
a batec. Vas estrangulant l´instint
en un suïcidi conscient. Deixes groguejar
la pell sense que la teclegi el sol
i llences flors de sang fecunda
al fem perquè no hi ha pol.len per a tu,
barreja de gasela i ocell, rialla i lluna
amb tants bressols al ventre
els cremes un a un cada any.
Eunuc fidel a principis assassins,
lliures el teu sexe a les urpes
dels corbs. No callis més. Crida
sota les teves llàgrimes. Defensa
les teves flors aquesta primavera.
Deixa que siguin tremoloses flors d´ametller
vestint el camp encara despullat. Les primeres
a endormiscar l´hivern i a acaronar branques
plenes de fulles. Les primeres a la recerca
del primer pol.len de l´any. No les enterris
amb tu. Floreix al sol, dona, i obre els teus
pètals al vent carregat de pol.len.

Rosa FABREGAT

L’ametlleret de l’hortus conclusus creix al jardí de l’IPM:

Visca la poesia! Donem veu a les poetesses catalanes!

El Dia π (pi) amb Berta García, campiona estatal amb la memorització de 2.200 decimals de π

Avui és el Dia pi. π és una constant coneguda com la constant d’Arquimedes, que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

A Classe de Cultura Clàssica hem fet recerca, i també pastissos, i entre tots hem fet i farem més grossa la nostra presentació Dia π:

Qui més qui menys sap que el número π equival a un valor de 3’1416, i n’hi haurà qui recordi que, en realitat, els decimals de pi són infinits.

Avui a classe de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO ens ha visitat l’alumna de segon de batxillerat Berta García Parra, actual campiona d’Espanya de la Pi World Ranking List. La Berta ha deixat el rècord nacional en 2.200 xifres del nombre pi.

Imatge de previsualització de YouTube

Berta García a classe de Cultura Clàssica convidada per la Margalida

Celebrant el Dia de pi amb Berta García i els seus trucs mnemotècnics

La Berta també és campiona d’Europa de Rubik i vuit vegades d’Espanya . Als seus disset anys ja ha publicat un llibre Manual del cubo de Rubik, on revela les seves tècniques.

L’enhorabona, Berta! Endavant! Aconseguiràs tot el que et proposis i per a nosaltres tot un model a seguir!

Vid. La música de pi

Exposició “Dones gregues. Testimonis de vides silenciades”

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Aquesta setmana hem fet a l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar una exposició per commemorar el Dia Internacional de la Dona, tot reivindicant, a partir de textos grecs i de peces de ceràmica, la vida de les dones gregues que malgrat el menysteniment i l’aïllament despuntaran.

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Ver esta publicación en Instagram

Dones gregues a l'aula! Testimonis de vides silenciades.

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

La música en la ceràmica grega

Dia 22 de novembre cada any celebrem Santa Cecília, patrona de la música, tot i que ho sigui per un error de traducció, enguany hem seguit amb la tradició i hem celebrat la festivitat amb música del cicle troià a L’empremta d’Orfeu i a Òpera amb referents, ja que llegim La còlera d’Aquil·les, una adaptació de la Ilíada d’Homer, i Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea, així com aquest Padlet de la ceràmica grega amb referents musicals i el lèxic de la música a L’univers clàssic dels nostres mots.

Reflecteix la ceràmica grega el paper que tenia la música en l’antiga Grècia?…

Ut pictura poiesis

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia (#DiaMundialPoesia) i per commemorar aquesta diada un any més, ens unim a les activitats del Departament de Català i Clàssiques de l’institut Premià de Mar, principalment l’exposició Expopoètica que també podeu gaudir de manera digital, audiovisual i a la Biblioteca Martí Rosselló.

Participeu també tot completant aquest Padlet amb diferents definicions de poesia (vostres o de poetes) tot seguint la diapositiva del poeta i escriptor mallorquí Miquel Bauçà i Rosselló, professor de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre, aleshores Cristòfol Ferrer.

Made with Padlet

També podeu seguir una antiga tradició i introduir un poema de la Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map.

I de la poesia grega què en sabeu (vid. Topobiografies de poetes gregues)? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? Qui és la musa de la poesia? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

IMPORTÀNCIA DELS POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D’HOMER

Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uoce moueamur? Homerum Colophonii ciuem esse dicunt suum, Salaminii repetunt, Smyrnaei suum esse confirmant itaque etiam delubrum in oppido dedicauerunt, permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. (Extret de CICERÓ, Discurs a favor del poeta Àrquias, 8, 19.)

Ut pictura poiesis! Gaudiu de la poesia avui i sempre! Animeu-vos a escriure el vostre poema per presentar-lo al Certamen literari de Sant Jordi i comenceu a escalfar motors per fer una lectura pública de l’Odissea d’Homer el proper 24 de març!

Alumnes de Grec de l’IPM llegiran en català el cant VI de “L’Odissea”

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

Els alumnes de Clàssiques celebren el Dia de la Llengua Materna a l'IPM

Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. S’entén per llengua materna (en llatí, sermo patrius) la primera llengua que s’ha après i amb la qual una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.

Mural IPM Dia de la Llengua Materna. Alumnes de llatí en llatí

Els alumnes de llatí del nostre institut, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna i alhora donar a conèixer la multiculturalitat lingüística i animar-nos a aprendre llengües, han penjat, al passadís d’entrada a l’edifici Cristòfol Ferrer des del Serra de Marina, un mural amb un poema de Salvador Espriu i al costat un altre amb unes arrels d’un arbre on han anat posant els seus escrits en llatí sobre Historia meae vitae segons la seva llengua materna (català, castellà, àrab i soninke). A l’hora de fer el recompte de les nostres llengües maternes, ens hem adonat que un 44% dels alumnes de Clàssiques de l’IPM tenen el castellà (o bé el castellà riuplatenc) com a llengua materna i sols un 32 % el català. També ha resultat curiós saber que més del 20 % parlen una llengua no indoeuropea, d’origen semític, l’àrab, en diferents variants dialectals marroquines دارجة i que l’alumna de Síria, Farah, parla la variant siriana, més propera a l’àrab estàndard. Hem descobert també en el seu escrit en llatí que la Maryama parla soninke que és una llengua mande també anomenada serahulle o sarakhollé.

La Maria de 4t de l’ESO de Llatí va ser l’encarregada d’escriure el poema (Per sort de tots nosaltres 1984) de Salvador Espriu, que també es podria aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de les llengües romàniques.

21 de febrer, Dia de la Llengua Materna a l'institut Premià de Mar

L’Ada, l’Anto, la Carla… de primer de batxillerat de Grec i de Llatí han il·lustrat molt bé el mural i no amb les millors condicions. Moltes gràcies!

  • Us ha agradat fer l’escrit en llatí sobre la vostra història lingüística?
  • Sabeu quines són les llengües maternes dels companys i companyes de la vostra classe?
  • Tenen alguna relació de parentiu lingüístic amb el llatí? i amb l’indoeuropeu?
  • Quantes llengües parlen? i  els alumnes i professors del nostre institut?
  • Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal:  “El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”

Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!

Tuum sermonem patrium utendi protege. Feliciter Dies sermonis patrii! 

Bona feina!

El Faysal ens ha fet aquest rega!

Imatge de previsualització de YouTube

Per què el déu de l’amor és sempre jove?

Mirall hel·lenístic en què Afrodita renya Eros per trencar un alabastre

El déu de l’amor infant és en la tradició occidental un producte de l’època hel·lenística, passat pel sedàs romà. En canvi, en l’art grec de l’època arcaica i clàssica, Eros, dit també Cupido o Amor, és un adolescent gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Aquest Eros adolescent encarna la bellesa i l’atracció amorosa; és el déu nascut al mateix temps que Gea i sorgit directament del Caos. Segons una altra versió, neix de l’ou engendrat per la Nit, una meitat del qual serà la Terra i l’altra, el Cel.  Acostuma anar acompanyat d’Hímeros o de Potos que simbolitzen el desig. A partir del segle V aC va adquirint un aspecte cada vegada més infantil i se’l fa generalment fill d’Afrodita. De mica en mica, se’l representa com un nen, sovint amb ales, que es diverteix fent cruels ferides als altres amb les seves fletxes o amb la seva torxa.  Gosa fer mal al mateix Zeus, o a Apol·lo o a la seva pròpia mare. En l’art hel·lenístic i romà, els Amors ja són nens, sovint rabassuts, que voletegen i imiten les accions dels éssers adults. Els poetes alexandrins el presenten jugant a astràbals amb Ganimedes o amb el seu germà Ànteros.

“El rapte de Psique” de William-Adolphe Bouguereau

Els amors de Psique i Cupido, l’únic mite propi d’aquest déu, han donat ales als artistes i així el trobem que es punxa amb una fletxa, li treu punta, li embenen els ulls, la mare el castiga, es punxa amb les espines de les roses, li pica una abella…També el trobem associat a temes més serioses com és el cas de l’Amor sagrat i l’Amor profà de Ticià. A partir del segle XV els amorets, esdevinguts un motiu ornamental, tot sovint es poden confondre amb angelets. Se’ls representa en garlandes, en seguicis, entre nimfes i faunes,… com a infants despullats, anomenats putti. Vien a La venedora d’Amors 1763, Fontainebleau reprèn a principis del període neoclàssic un motiu pompeià trobat el 1759 a la vil·la d’Ariadna a Stabiae.

El gest de silenci, conegut ja en les representacions antigues d’Eros, es veu reforçat pel somriure malèvol del déu infant a “Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791).

“Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791)(Rijksmuseum, Amsterdam)

Tot sovint formen part del seguici dels déus de l’Olimp i sobretot de Venus fins al  segle XIX. Fins i tot formen part dels Memento mori. La torxa cap avall representa la funció de geni de la mort.

“El rapte de Prosèrpina”, de Holbeck (Neue Pinakothek, Munich). Cupido branda la seva fletxa, agafat a la crin d’un dels quatre cavalls que tiren del carro de Plutó, que  agafa Prosèrpina, la jove deessa de qui es va enamorar a primera vista i la va raptar.

Ai, l’amor!


CUPIDON from CUPIDON-LEFILM on Vimeo.

Ai, Amor! Tot i que a Catalunya celebrem per Sant Jordi el dia dels enamorats, Sant Valentí té moltes referències clàssiques. Trieu una frase cèlebre en llatí i/o en grec i acompanyeu-la d’una cançó per anar ampliant L’empremta d’Orfeu, d’una obra d’art, de curtmetratges, d’animacions, de textos clàssics (grecs o llatins) o de tradició clàssica, de mots, amor plurilingüe… i comenteu els motius de la vostra tria. També podeu fer una targeta de Sant Valentí o una carta d’amor.

Made with Padlet

Que l’Amor us sigui ben propici! Així podreu saber per què Cupido és sempre un nen o un adolescent!

Celebrem el Dia del punt volat: De la λλ del grec a la l·l

dia-del-punt-volat-900x250

El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les Normes Ortogràfiques del català modern i establiren l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada. Avui, per primer cop, se celebra el Dia del punt volat, inspirat en el «Word Nerd Day», amb la intenció de donar-lo a conèixer. En català el tenim a la ela geminada (l·l), però molta gent l’escriu malament: amb un punt baix, un guionet o un punt gruixut.

En grec clàssic, utilitzem el punt volat, a més del punt (.) i la coma (,) com en català. En grec el punt volat (·) equival als nostres dos punts (:) o al punt i coma (;). Ara bé, la consonant geminada λλ (que es pronuncia ela geminada) es mantené inalterada en català i es transcriu per l·l (J. Alberich i M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona 1993) amb punt volat. No hem de confondre el punt volat del grec (en castellà, “punto alto”) amb el punt volat (o punt alçat) del català (dit “punto medio” en castellà).

Celebrem avui aquesta ben encertada iniciativa: el Dia del punt volat! Reivindiquem el grec del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat!

dia-del-punt-volat-xavi-novell

Imatge de Xavi Novell

Us proposo de trobar en català mots d’origen grec amb λλ (en llatí ll) perquè aquests s’escriuen en català amb l·l (ela geminada amb punt volat) i compartir-los a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…)  amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat (el 2015 Twitter va reconèixer el punt volat).

Escolteu, tal com es proposa, aquests dues cançons (Fal·lera Geminada dels Sulfitos i Punt volat dins Jo què sé…es diuen tantes coses! de Xavieruga) i, a més de les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques i obriu un apunt a L’empremta d’Orfeu:

Imatge de previsualització de YouTube

Quī nihil discere vult, nihil discere potest

Relleu trobat a Neumagen que representa un mestre amb tres deixebles en una escola romana (ca. 180-185 d. C.)

El 1994, la UNESCO va declarar el 5 d’octubre Dia Mundial dels Docents per tal de commemorar la comprensió i estima envers la contribució vital dels docents a l’educació i al desenvolupament.

Què vol dir ser docent? Per què calen bons docents? Quin mot és preferible: docent, professor, mestre, educador…?

Tenim vocació. Ens agrada la nostra feina. Creiem en l’efecte Pigmalió en l’educació; ara bé, és possible ensenyar quan un no vol aprendre?

Avui (dies Mercuris ante diem tertium Nonas Octobres MMDCCLXIX  a.u.c.) ho hem intentat reflexionar en llatí a partir del final del Capitulum XXIII de Lingua Latina per se illustrata d’ Ørberg:

Epistulam sūmēns Aemilia “Itane scrībit magister?” inquit; tum, epistulā lēctā, “hoc tē nōn excūsat, nam plānē scrībit “Mārcum ipsum nihil discere velle”, et quī nihil discere vult, nihil discere potest. Nōn modo posse, sed etiam velle opus est: quod nōn vīs, nōn potes”.

Iūlius ridēns “Rēctē dīcis” inquit, “Ego enim pecūniam solvere nōlō: ergō solvere nōn possum!”

Hoc dicēns Iulius epistulam magistrī scindit.

Dia Europeu de les llengües: estudiar grec i llatí és molt important per aprendre llengües

Enguany el nostre institut no ha celebrat com altres anys el Dia Europeu de les Llengües, però a l’àrea de Clàssiques hem continuat amb aquesta bella i vella tradició.

Aviat tindrem totes les imatges dels nostres murals; però hic et nunc volem compartir el nostre kahoot i encoratjar-vos a aprendre llengües. Recordeu que el Grec i el Llatí són molt importants també per aprendre llengües modernes.

diaeuropeullengües

L’Eloi, alumne de 2n de Batx. Humanístic, ens ha fet el vídeo del mural dels alumnes de segon de Batxillerat:

Imatge de previsualització de YouTube

L’Uri i l’Andrea de 4t de l’ESO ens han fet aquest vídeo del mural dels alumnes de 4t de Lingua Latina (optativa 1 -Mar- i 2 -Margalida-):

Imatge de previsualització de YouTube