Enguany que se celebra arreu el bimil·lenari de la mort d’August, què pagaríem per poder viatjar a la Roma de la seva època! Doncs, ara amb un clic ho podem fer! Recorre, doncs, els indrets de la Roma del segle I amb Digital Augustan Rome i si vols, col·labora-hi!. Per començar a gaudir d’aquesta meravella clica damunt el mapa. Bon viatge!
[youtube]http://youtu.be/s4wfZQeshLE[/youtube]
El nostre aràcnida ens ha enregistrat a l’IES Margarita Salas de Majadahonda aquest vídeo d’una interessant exposició itinerant (de diversos professors dirigida per Cristina Martín Puente de la UCM) i m’ha sobtat que en les múltiples referències d’escriptors clàssics en places, museus, biblioteques… no n’hi hagués cap de Catalunya. De fet, la presència de la mitologia en l’art ha fascinat sempre ben molt, però no s’ha prestat mai gaire interès a la presència dels autors clàssics en l’art, tot i que aquest han gaudit d’un gran prestigi al llarg de la història i sovint formen part de l’imaginari col·lectiu; de fet, sovint surten de les biblioteques i llibreries per ocupar un espai en places i carrers, en els museus així com en vidrieres, monedes i segells. Avui que anem a les conferències PAU de llatí i de grec que cada any organitza la secció catalana de la SEEC us demano de començar a localitzar-los. A veure qui en trobarà i sabrà discernir el seu significat? Tanmateix, aquesta activitat de recerca queda oberta per tal que anem localitzant els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres i no sols en els noms dels carrers com en aquest Google maps:
Mostra Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran
Quis arcus est?
In architectura arcus dicitur structura in modum arcus curvata. Sunt qui a natura ipsa in antris formatur; qui substruuntur ad sustinendas aedes aut pontes; qui ad aquaeductus erigendos, et qui eriguntur clari alicuis triumphi causa.
Ecce arci triumphi aetatis modernae atque aetatis classicae:
Mostra Arcs de Triomf en un mapa més gran
En la sortida de divendres passat a Bàrcino, no vàrem visitar el MAC on hi ha un espectacular mosaic del circ del segle IV dC. que probablement pavimentava una luxosa domus. Fou trobat el 1860 a l’antic Palau Reial Menor de Barcelona. Representa una escena de circ (què sabeu del circ?), possiblement en el Circ Màxim de Roma, amb una cursa de quadrigues. Quina facció guanya? Quantes n’hi ha i quins colors tenen? Com es diu el cavall guanyador? Quina facció va fer naufragi? Tenia Bàrcino un circ romà? Per què?
Sabeu d’algun auriga barceloní famós? Quina cursa de quadrigues immortalitzada pel cinema coneixeu? (Segur que al bloc la trobeu!)…
Aneu localitzant aquests edificis en aquest Google maps de circs romans i abans mireu-vos atentament aquesta reconstrucció en 3D:
Veure Circs romans en un mapa més gran
Us engresqueu a cantar per crear ambient circenc aquesta cançó feta per T.W. Melluish que permet cantar-se amb la cançó anglesa Jingle Bells, de J.Pierpoint?
1. Consulis manu
mappa decidit,
acer cum curru
equus exsilit.
Pone nos sonant
carcerum valvae,
quam Circenses delectant!
quam gaudent aurigae!
Chorus (bis): Tinniunt, tinniunt
usque phalerae;
quam libenter audiunt
in cursu aurigae!
2. Illic meta stat;
flecte quadrigas!
Qui non evitat
frangit is rotas;
concurrunt equi,
it caelo fragor;
ruunt currus commixti.
Ubique fit cruor.
Chorus(bis):
3. Dum in verbera
pronus pendeo,
clamitat fera
nostra factio.
Cingor laureis;
laetor principem
nostris de victoriis
magnam fecisse rem.
Chorus (bis):
4. Primus semper sim!
nil praetereat!
Quis sic habet vim?
Quis sic agitat?
Sit Russato mors!
tremet Venetus!
Fisco tamen favet fors
cum vincit Prasinus.
Chorus (bis):
Fernando Lillo té una interessant selecció de textos en llatí per treballar el tema del circ aquí.
Saps què és un gentilici?
Doncs, un gentilici és el nom amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el seu lloc de procedència. No s’ha de confondre amb el topònim que és el nom d’un lloc.La majoria de vosaltres sou premianens i premianenques, no?
Prové del mot llatí gens, gentis que vol dir “estirp, llinatge” i es refereix a un grup familiar amb un antecessor comú.
Per extensió, ens indica el lloc de procedència d’una persona o d’un objecte. Hi ha gentilicis que deriven del nom llatí que els romans van donar al nucli urbà. Així un ilurenc és un habitant de Mataró, Iluro en temps dels romans. Sovint el gentilici que deriva del topònim d’origen llatí conviu amb el gentilici derivat del topònim modern, així els habitants d’Astorga, l’antiga Asturica Augusta, es diuen astorgans i també asturicenses (cultisme).
Saps altres gentilicis d’origen llatí? Per exemple, d’on és un/a gerundense, tarraconense, ilurdenc/a, baetulense… En aquest Google maps, localitza tots els gentilicis que s’indiquen aquí tot recordant el nom llatí d’aquests assentaments romans (vid. topònims llatins de l’antiga Hispània i Google maps de toponímia de la Hispània romana) i la ciutat actual corresponent:
Abderità (Abdera); accità (Acci); astigità (Astigi); asturicense (Asturica); aurgità (Aurgi); ausetà, ausonense (Ausa); bilbilità (Bilbilis); calagurrità (Calagurris); cesaraugustà (Caesaraugusta); complutense (Complutum); dertosense (Dertosa); easonense (Aeason); egabrense (Egabris,Igabrum, Licabrum); gadità (Gades); egarense (Egara); emeritense (Emerita); emporità (Emporiae); gerundense (Gerunda); hispalense (Hispalis); ilerdenc (Ilerda); ilicità (Ilici); ilurenc (Iluro); lucense (Lucus Augusti); malacità (Malaca); mirobrigense (Mirobriga Vettorum); numantí (Numantia); onubense (Onuba); oscense (Osca); pacense (Pax Iulia); palentí (Palentia); pincià (Pintia); salmantí (Salmantica); setabense, setabità (Saetabis); tarraconense (Tarraco); ursaonense (Urso)…
Veure Ara va de gentilicis! en un mapa més gran
No sols la penísula ibèrica fou romanitzada. Amb quin altre nom es corresponen els gentilicis següents: hispans, germànics, gals, lusitans, helvètics, britànics…?
N.B.: Consulteu Societat d’Onomàstica.
Tot arriba i demà és el dia en què els alumnes de grec de primer de batxillerat entraran a l’exposició Per laberints al CCCB de Barcelona, amb el suport de Bancaja i, per això, també es podrà visitar l’any vinent a València. Quan en ple estiu es va inaugurar, ja ho vàrem anunciar amb un apunt a Aracne fila i fila. Per laberints segueix el guió de Ramon Espelt, a qui tinc el goig de conèixer, amb el disseny de l’arquitecte Òscar Tusquets. Entrarem finalment al laberint; a la primera part, trobarem laberints unicursals i, a la segona, multicursals de diferents autors, formats i èpoques i reflexionarem sobre la seva vigència. Després ho posarem en comú i ho plasmarem en un muntatge àudiovisual en el taller Construint laberints. N’estic segura, no sortireu indiferents. Experimentareu vivències i emocions del passat en el present. Jo procuro trobar-me sempre en el laberint, més que perdre’m, perquè el laberint és la vida, el laberint són les cruïlles de la nostra existència i el repte de prendre en cada ocasió la decisió encertada.
No recordo des quan em fascinen els laberints, potser fins i tot quan encara estava a les entranyes de la meva mare. Em vaig criar en una casa laberíntica, vaig créixer en un poble laberíntic, vaig anar a escoles i universitats laberíntiques, treballo en un institut laberíntic, m’agrada la xarxa, el laberint més laberíntic de tots, però sort que tinc El Fil perquè entrar al laberint és molt fàcil, el difícil és sortir-ne… El laberint sempre m’ha fascinat; fins i tot, l’he convertit en gimcana (Gimcana al Laberint d’Horta) i demà en una experiència de treball de camp a Per laberints i Construint laberints comprovareu si també us entusiasmen . Espero que us agradi i que no em perdi ni us perdi demà en el laberint!
Per anar fent boca, aneu localitzant laberints en aquest Google Maps i ja veureu que els trobareu arreu i si us perdeu consulteu Geografia dels laberints:
Veure Laberints arreu! en un mapa més gran
Reprenem aquí el tema que ja vàrem encetar ara fa dos anys a Cerquem el llatí dels lemes de les Universitats, acadèmies… amb aquest Google Maps col·laboratiu obert a tothom que hi vulgui participar amb les normes dels alumnes de primer: el símbol ha de ser el foc perquè la llum del coneixement la trobem en l’estudi i en la Universitat; seguirem l’esquema proposat pels mateixos alumnes (Universitat, localització, lema, traducció i fotografia CC). Ens esmerçarem en traduir bé els textos llatins per apredre’n més.
Veure Els lemes universitaris en llatí en un mapa més gran
Per què creieu que el llatí és tan present en els lemes de les Universitats i en el món universitari, tal com també hem vist amb els llatinismes de l’àmbit universitari?
Tres treballs de recerca de clàssiques, quina meravella! Les noves tecnologies a l’ordre del dia al Cristòfol Ferrer. Alumnes 2.0 ens explicaran aquests dies la seva experiència amb el treball de recerca:
L’enhorabona per la feina ben feta i per difondre les clàssiques a la xarxa. Bona sort! Carpe diem!
Avui 26 de setembre és el Dia Europeu de les llengües. Enguany també el celebrarem. No sols amb el Google Maps que tenim obert El llatí ens agermana sinó també amb aquest altre del mot Cèsar. Caesar era un títol distintiu que rebien els emperadors romans a partir d’August, derivat del sobrenom de la família Júlia: Gaius Iulius Caesar. Ara bé, etimològicament vol dir “infant nascut per incisió de l’úter”, d’aquí es diu sovint que prové el mot català cesàrea o extracció quirúrgica del fetus ja sigui perquè un parent seu va néixer per cesària o bé perquè es relaciona amb la llei Cesària, segons la qual s’ordenava practicar aquesta operació a dones moribundes o en un avançat estat de gestació.
En les diferents llengües del món s’ha utilitzat el nom de Cèsar.
Fixeu-vos-hi bé i responeu en comentari les qüestions següents:
El mot Cèsar que prové de Juli Cèsar és igual en moltes llengües, podríeu explicar el perquè.
Ara que aquests dies a classe i al bloc estudiem l’indoeuropeu i les diferents famílies de llengües indoeuropees, podríeu classificar i anotar en comentari les diferents entrades al mapa segons els diferents grups lingüístics.
Quines són les llengües d’Europa i com es diu Cèsar en aquestes llengües europees?
Segur que heu trobat algunes mancances en el mapa. Quines llengües falten? Les hi podríeu afegir atès que segurament no us serà difícil de fer-ne l’entrada?
Què us sembla tot plegat?
Un 24 d’agost, com avui, però de l’any 79, Pompeia fou sepultada per les cendres i la lava de l’erupció del Vesuvi.
Hi ha amors i passions que és de difícil amagar i aquesta és precisament la que em porta any rere any a parlar de Pompeia a classe i a recordar-la al bloc. Enguany no serà diferent.
Si bé no heu pogut visitar encara Pompeia, ja sigui perquè la butxaca o la feina us ho han impedit, ara hi podrem viatjar amb Google Maps Street View. M’hi acompanyeu tot recordant l’aniversari de l’erupció del Vesuvi?
Quins indrets heu reconegut? Què us ha semblat?