Salve.
Aquesta imatge ens mostra l’escultura de la lloba capitolina alimentant als bessons Ròmul i Rem, posteriorment fundadors de roma. Segons la llegenda, aquesttes dues criatures van ser abandonades al riu Tíber. Van sobreviure gràcies a la lloba capitolina que els va alimentar. Ròmul va crear Roma i la va fer una metròpolis important. Rem en va ser el primer rei.
Ave!
Chaima Anzaoui
Aquesta pictura, en mostra com els dos bessons Ròmul i Rem esten lletan-se dels pits de la lloba.Aquesta ecultura té molt de pes en la fundació de Roma.
Aquesta pictura fa referència quan la lloba va trobar els dos bessons i els va alletar fins que els va trobar un pastor i sel’s va portar a la seva dona a casa , on ell i la seva dona els an criar com si fossi n fills seus. Eren fills de la deeessa Rea Silvia que es va quedar embarassada del Déu Mart.. En adonar-se’n, Amuli va empresonar la noia i li va ordena llançar els dos infants al riu Tíber.L’atzar o el destí van salvar la vida dels nens, perquè el riu es va desbordar i van haver d’abandonar el cistell
amb els nadons on la lloba els va trobar ,
Aquesta història la vam donar a classe i vm fe rmolts de textos d’aquest.La cultura és el millor metòde per aprendre valors.
lourdes caparros
Aquesta imatge fa referencia a Ròmul i Rem, lletan dels pits de la lloba. Aqiesta escultura marca una etapa important en la fundació de Roma.
La lloba va trobar-se als bessons i els va cuidar fins que un pastor se’ls va emportar a casa seva per cuidar-los amb la seva dona com si fossin fills seus.
Ròmul i Rem eren fills de la deessa Rea Silvia i del déu Mart. Amuli va llençar als dos nens al riu.
Camila Arigón
Aquesta imatge és basa en la fàbula de Ròmul i Rem. Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei.
fernand.sergio
xaipe/salve!
Aquesta ens mostra la lloba de Roma alimentant a Ròmul i Rem creadors de la ciutat de Roma, després Ròmul acabaria matant a Rem.
VAle!
Joan Barrabino Rubio
Bonum diem
Aquesta imatge fa referència a la fabula de Ròmul i Rem que més tard fundarien Roma, aquests dos bessons van ser alimentats per la lloba Luperca, a la bora del riu Tiber. Luperca va ser com una mare per els dos germans, gràcies a ella Ròmul va poder fundar Roma i Rem va arribar a ser Rei. Aquesta és una de les llegendes més conegudes de la història.
Ave
Alèxia Alvárez
Salvete!
– Ens has reconegut? Qui som?
Els germans Ròmul i Rem
– Fes una recreació de la nostra història.
Els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.
Després de la Guerra de Troia, Enees, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa.
Quatre segles més tard, un dels reis d’Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicar-se al culte de Vesta. Tanmateix, el déu Mart va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem:
“La vestal Sílvia va anar a la font a cercar aigua per rentar els objectes del ritu; cansada es va asseure a terra per refrescar-se amb el pit descobert, de tal manera que l’ombrera dels salzes, el xerroteig dels ocells i la remor de l’aigua li van produir un profund son. Veient-la Mart va sentir desigs lascius i la va posseir”
Amuli, enfurismat, va ordenar que els nens fossin llançats a les aigües del riu Tíber, però la cistella en què havien estat dipositats va quedar varada a la vora i una lloba, coneguda com aLuperca, va trobar els germans i els va alletar com si fos la seva pròpia mare. Més tard, van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors Faustulus i Acca Laurèntia.
Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys (753 aC) van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l’Aventí, mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí, al peu del qual es va fundar la nova ciutat.[1]
Després d’una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer, rei de Roma.
Va crear el senat romà —format cent persones conegudes com a patres, descendents dels quals van ser els patricis— i va dividir la ciutat en 30 cúries o congregacions.
Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones[3] (un fet conegut com el rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s’entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia[1] que va durar poc, fins a la mort del sabí.
Acabada la guerra amb els sabins, Ròmul va establir la diarquia amb el rei sabí, Titus Taci, i va augmentar el nombre de senadors fins a 200. Ròmul, a més, va crear [nota 1]les primeres tres tribus: romans, sabins i la població restant. A més, va dividir cadascuna d’aquestes tribus en 10 cúries, cadascuna de les quals es va anomenar amb el nom de trenta de les sabines raptades. Al seu torn, va dividir aquestes en 10 gens, famílies.
Ròmul també va formar les primeres legions que estaven conformades per 3000 d’infanteria i 300 de cavalleria, és a dir, cada cúria havia d’aportar una centúria d’infanteria i una decúria de cavalleria. També va crear la guàrdia dels celeres, que era la guàrdia personal dels reis. El seu nom derivava de Celer, qui era el seu cap i el conseller més important de Ròmul. Aquesta guàrdia estava conformada per 300 homes d’infanteria, segons alguns historiadors, o bé de cavalleria, segons altres.
Ròmul va morir enmig d’una tempesta provocada pel déu Mart, el seu pare, esdevenint el déu Quirí.
Salve.
Aquesta imatge ens mostra l’escultura de la lloba capitolina alimentant als bessons Ròmul i Rem, posteriorment fundadors de roma. Segons la llegenda, aquesttes dues criatures van ser abandonades al riu Tíber. Van sobreviure gràcies a la lloba capitolina que els va alimentar. Ròmul va crear Roma i la va fer una metròpolis important. Rem en va ser el primer rei.
Ave!
Aquesta pictura, en mostra com els dos bessons Ròmul i Rem esten lletan-se dels pits de la lloba.Aquesta ecultura té molt de pes en la fundació de Roma.
Aquesta pictura fa referència quan la lloba va trobar els dos bessons i els va alletar fins que els va trobar un pastor i sel’s va portar a la seva dona a casa , on ell i la seva dona els an criar com si fossi n fills seus. Eren fills de la deeessa Rea Silvia que es va quedar embarassada del Déu Mart.. En adonar-se’n, Amuli va empresonar la noia i li va ordena llançar els dos infants al riu Tíber.L’atzar o el destí van salvar la vida dels nens, perquè el riu es va desbordar i van haver d’abandonar el cistell
amb els nadons on la lloba els va trobar ,
Aquesta història la vam donar a classe i vm fe rmolts de textos d’aquest.La cultura és el millor metòde per aprendre valors.
Aquesta imatge fa referencia a Ròmul i Rem, lletan dels pits de la lloba. Aqiesta escultura marca una etapa important en la fundació de Roma.
La lloba va trobar-se als bessons i els va cuidar fins que un pastor se’ls va emportar a casa seva per cuidar-los amb la seva dona com si fossin fills seus.
Ròmul i Rem eren fills de la deessa Rea Silvia i del déu Mart. Amuli va llençar als dos nens al riu.
Aquesta imatge és basa en la fàbula de Ròmul i Rem. Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei.
xaipe/salve!
Aquesta ens mostra la lloba de Roma alimentant a Ròmul i Rem creadors de la ciutat de Roma, després Ròmul acabaria matant a Rem.
VAle!
Bonum diem
Aquesta imatge fa referència a la fabula de Ròmul i Rem que més tard fundarien Roma, aquests dos bessons van ser alimentats per la lloba Luperca, a la bora del riu Tiber. Luperca va ser com una mare per els dos germans, gràcies a ella Ròmul va poder fundar Roma i Rem va arribar a ser Rei. Aquesta és una de les llegendes més conegudes de la història.
Ave
Salvete!
– Ens has reconegut? Qui som?
Els germans Ròmul i Rem
– Fes una recreació de la nostra història.
Els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.
Després de la Guerra de Troia, Enees, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa.
Quatre segles més tard, un dels reis d’Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicar-se al culte de Vesta. Tanmateix, el déu Mart va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem:
“La vestal Sílvia va anar a la font a cercar aigua per rentar els objectes del ritu; cansada es va asseure a terra per refrescar-se amb el pit descobert, de tal manera que l’ombrera dels salzes, el xerroteig dels ocells i la remor de l’aigua li van produir un profund son. Veient-la Mart va sentir desigs lascius i la va posseir”
Amuli, enfurismat, va ordenar que els nens fossin llançats a les aigües del riu Tíber, però la cistella en què havien estat dipositats va quedar varada a la vora i una lloba, coneguda com aLuperca, va trobar els germans i els va alletar com si fos la seva pròpia mare. Més tard, van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors Faustulus i Acca Laurèntia.
Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys (753 aC) van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l’Aventí, mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí, al peu del qual es va fundar la nova ciutat.[1]
Després d’una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer, rei de Roma.
Va crear el senat romà —format cent persones conegudes com a patres, descendents dels quals van ser els patricis— i va dividir la ciutat en 30 cúries o congregacions.
Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones[3] (un fet conegut com el rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s’entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia[1] que va durar poc, fins a la mort del sabí.
Acabada la guerra amb els sabins, Ròmul va establir la diarquia amb el rei sabí, Titus Taci, i va augmentar el nombre de senadors fins a 200. Ròmul, a més, va crear [nota 1]les primeres tres tribus: romans, sabins i la població restant. A més, va dividir cadascuna d’aquestes tribus en 10 cúries, cadascuna de les quals es va anomenar amb el nom de trenta de les sabines raptades. Al seu torn, va dividir aquestes en 10 gens, famílies.
Ròmul també va formar les primeres legions que estaven conformades per 3000 d’infanteria i 300 de cavalleria, és a dir, cada cúria havia d’aportar una centúria d’infanteria i una decúria de cavalleria. També va crear la guàrdia dels celeres, que era la guàrdia personal dels reis. El seu nom derivava de Celer, qui era el seu cap i el conseller més important de Ròmul. Aquesta guàrdia estava conformada per 300 homes d’infanteria, segons alguns historiadors, o bé de cavalleria, segons altres.
Ròmul va morir enmig d’una tempesta provocada pel déu Mart, el seu pare, esdevenint el déu Quirí.