Acaba de sortir el número de primavera de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou. A la secció Fem el cim, aquest cop us proposo l’ascensió al Psiloritis o l’Ida de Creta, on hi ha la cova que va protegir Zeus infant de ser empassat pel seu pare Cronos.
Acaba de sortir el número d’estiu de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou. A la secció Fem el cim!, aquest cop us proposo l’ascensió al mont Athos, un indret encara ara prohibit a les dones.
Akela núm 61
Grècia, un país muntanyós
Tal com ja es va anunciar a Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat, en el número d’estiu d’Akela hic et nunc ens haurem de preparar per fer l’ascensió als principals cims de l’antiguitat, no pas físicament, perquè no ens cansarem gaire amb l’ascensió, però sí culturalment. Què sabem de l’antiga Grècia? Per què Grècia és la nostra herència cultural?
Akela. Estiu 2018
“Mediterrània”, Museu Marès 2015. Fotografia El Fil de les Clàssiques
En el Museu Frederic Marès de Barcelona, a tocar de la catedral, es pot visitar fins el 31 de gener del 2016 l’exposició comissionada per Àlex Susanna Maillol i Grècia. La mostra repassa el viatge que l’any 1908 va realitzar a Grècia l’escultor, pintor i gravador Arístides Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1861– 1944). En aquest viatge per la Mediterrània (Marsella, Nàpols…) fins a Grècia (acròpolis d’Atenes, Eleusis, Delfos, Olímpia…), va poder contemplar les escultures clàssiques de l’art grec, va refermar el seu ideal estètic de les formes nues i planes, sense detalls anatòmics. Aquest cànon artístic de Maillol que ell definia com a “plena tridimensionalitat” va acabar tenint una importància determinant en l’escultura moderna del segle XX i, molt particularment, en l’escultura noucentista i postnouncentista catalana.
Maillol amb un model a Fàleron, Grècia. ©Harry Kessler, Fundació Dina Vierny-Museu Maillol
En el pati del Museu Marès, sota l’ombra dels porxos a tocar dels jardins de l’il·luminat pati amb refrescant font i columna romana, s’hi pot contemplar temporalment la superba escultura ‘Mediterrània‘ del 1905.
Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició “Maillol i Grècia”. Fotografia El Fil de les Clàssiques
L’escultura ‘Leda’ de Maillol (1900) / PAU CORTINA (ACN)
A l’interior del museu, en l’espai temporal, s’hi poden veure 23 obres inèdites de petit format (bronze, marbre, terracota, i guix), provinents de la Fundació Dina Vierny-Musée Maillol de París i d’algun col·lecionista particular, i també plànols, dietaris i quaderns del viatge a Grècia i algunes de les fotografies (més d’una cinquentena) que li va fer el comte Harry Kessler (amic de l’artista, editor i mecenes de l’escriptor Hugo von Hofmannsthal) durant el viatge.
Arístides Maillol al santuari de Delfos Grècia, 1908. Fotografia: Harry Kessler.
També es poden contemplar dos olis de Maillol fets a Grècia i un curtmetratge ‘Aristide Maillol, sculpteur’, una versió reduïda de l’entrevista que el cineasta Jean Lods va fer-li a l’escultor el 1943 al seu taller de Banyuls de la Marenda, a la Catalunya nord, un any abans de morir. Veient el documental es fa palès que els turons de Banyuls i els pendents de les vinyes estan miraculosament emparentats amb les seves escultures i amb Grècia.
Maillol coneixia bé les seves arrels i les proclamava. No us perdeu aquesta petita però entranyable exposició ni la seva actualitat a la xarxa #maillol. Aprofiteu la visita a l’exposició per visitar el fons del Museu Frederic Marès que té moltes altres peces de Grècia i Roma i obres del mateix Marès amb la petja de Maillol.
Si dia 17 us va passar per alt el Dia de la poesia catalana a Internet, fa temps que celebrem tal dia com avui a El Fil de les Clàssiques el Dia Mundial de la Poesia.
Ja se sap que llegir i escriure poesia és tot un plaer, però no a l’abast de tothom; per tant, tal com ja ha fet la Pepita Castellví, us animo, poetes i poetesses, a deixar en comentari el poema amb referències clàssiques que vulgueu compartir amb tots nosaltres i també us animo a escriure un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu? S’acosta Sant Jordi i, si és inèdit, el podreu presentar al Certamen Literari, si voleu, o publicar-lo a Aracne fila i fila!
EL TEU NOM
Busco el teu nom en la llarga línia de l’horitzó.
El busco en el passat, en els records,
en els dies que corren sense parar.
El busco en els somnis oblidats.
En la lluïssor d’una mirada,
en les paraules a l’atzar.
En el xiuxiueig de les fulles dels arbres,
en l’espai que els núvols deixen al descobert.
En la blavor del mar, en el daurat del sol.
El busco en la fantasia, en la imaginació
El busco… el busco…
També podeu aprofitar per introduir un poema de Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map tal com us animem la Iria i l’Omaima a Oda a una urna griega.
I de la poesia grega què en sabeu? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…
Gaudiu de la poesia avui i sempre!
Dissabte 8 de març, Jornada de Portes Obertes a l’IPM i Dia Internacional de la Dona els alumnes de Grec varen fer entre tots la visibilitat de la dona grega, menystinguda i silenciada pels seus contemporanis, a la paret de l’aula d’Info 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Hic et nunc les dones gregues que van destacar en algun camp, a més del de filar la llana o tenir cura de la casa i de la canalla. A Literatura grega a escena, en podreu veure sobretot el referent a Dona i Literatura Grega.
A Grècia també hi va haver dones metges:
Poetes:
Filòsofes i sàvies:
Us imagineu poder tenir una conversa amb Corinna, amb Safo o amb qualsevol dona grega?
Acabem de començar un nou curs i mentre estem aprenent a Grec 1 l’alfabet grec, avui canviarem la imatge que teniu de Grècia dels telenotícies, ja ho veureu!. Ens aturem, doncs, i reflexionem: Per què Grècia? Per què som com som? Per què cal estudiar grec? Per què hem de conèixer les nostres arrels? Què és Grècia? … Ho farem tot visionant una magnífica conferència que l’escriptor Pedro Olalla va fer a Sagunt.
[youtube]http://youtu.be/U9NeWHJ3yw8[/youtube]
Què n’opineu?
Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.
Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:
Base de dades “Vasos grecs” al Moodle Fil
Després d’observar amb atenció aquesta moneda (si cliques damunt la imatge s’ampliarà!), digues de quin país és? Com ho has esbrinat? Quin valor nominal té? De quin material és? Quin és l’any d’emissió? És de curs legal o de col·leccionista? Qui apareix a l’anvers? Qui era i què en saps? En quina obra d’art s’han inspirat per reproduir la seva imatge? Té algun significat que miri cap a l’esquerra? Què hi ha al revers? Has identificat alguns mots, alguna frase del fons? En quina llengua estan? A qui es refereixen? Quina és la frase més famosa? Per què l’has reconeguda? En quina obra la trobem?, etc.
Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.