Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

El Dia π (pi) amb Berta García, campiona estatal amb la memorització de 2.200 decimals de π

Avui és el Dia pi. π és una constant coneguda com la constant d’Arquimedes, que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

A Classe de Cultura Clàssica hem fet recerca, i també pastissos, i entre tots hem fet i farem més grossa la nostra presentació Dia π:

Qui més qui menys sap que el número π equival a un valor de 3’1416, i n’hi haurà qui recordi que, en realitat, els decimals de pi són infinits.

Avui a classe de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO ens ha visitat l’alumna de segon de batxillerat Berta García Parra, actual campiona d’Espanya de la Pi World Ranking List. La Berta ha deixat el rècord nacional en 2.200 xifres del nombre pi.

Imatge de previsualització de YouTube

Berta García a classe de Cultura Clàssica convidada per la Margalida

Celebrant el Dia de pi amb Berta García i els seus trucs mnemotècnics

La Berta també és campiona d’Europa de Rubik i vuit vegades d’Espanya . Als seus disset anys ja ha publicat un llibre Manual del cubo de Rubik, on revela les seves tècniques.

L’enhorabona, Berta! Endavant! Aconseguiràs tot el que et proposis i per a nosaltres tot un model a seguir!

Vid. La música de pi

Fem el cim! Ascensió al Parnàs

Acaba de sortir el número de primavera de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou A la secció Fem el cim!, aquest cop us proposo l’ascensió al Parnàs, consagrat al déu Apol·lo i residència de les Muses que inspiraven i inspiren els poetes, a tocar de Delfos i de la font de Castàlia.

Exposició “Dones gregues. Testimonis de vides silenciades”

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Aquesta setmana hem fet a l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar una exposició per commemorar el Dia Internacional de la Dona, tot reivindicant, a partir de textos grecs i de peces de ceràmica, la vida de les dones gregues que malgrat el menysteniment i l’aïllament despuntaran.

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Ver esta publicación en Instagram

Dones gregues a l'aula! Testimonis de vides silenciades.

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

Les TIC per a les clàssiques a l’aula de secundària i universitat. Jornada docent UAB in honorem Bàrbara Matas

Tal com ja havia anunciat, vaig tenir el goig de participar a la Jornada docent “Objectius, oportunitats i reptes de l’ensenyament de les llengües clàssiques en països de llengua romànica” in honorem Bàrbara Matas Bellés.

Crec que a l’estimada Bàrbara, tot i que defugia els honors, deu sentir-se orgullosa dels seus amics (la tríada Bàrbara, Joan Alberich i Joan Carbonell) i dels seus companys de departament de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, com dels seus nombrosos deixebles, entre els quals, tot i no haver estat mai alumna seva la considero la meva mestra i ella ho sabia. Al matí hi havia molts estudiants, els futurs docents i responsables de no trencar la baula dels estudis grecs i llatins a casa nostra; i a la tarda molts més professors de secundària, tot i que no hi hagués certificat d’assistència convalidat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

La jornada va començar amb força amb una emotiva benvinguda a càrrec del Degà, Dr. Joan Carbonell, i de la Directora del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Dra. Gemma Puigvert-Planagumà. Tot seguit, va ser un plaer escoltar l’entusisme i les crítiques del Dr. Joan Carbonell (UAB) a la ponència Trenta anys d’una proposta de metodologia per a l’ensenyament del llatí a Catalunya. Assoliments, problemes i reptes de futur, compartida amb la delicada presentació del Sr. Joan Alberich (prof. jubilat INS Emperador Carles i UAB).

El Dr. Christophe Rico (l’École biblique et archéologique française de Jérusalem i Director de l’Institut Polis – The Jerusalem Institute of Languages and Humanities): Living Sequential Expression: una nueva técnica para enseñar idiomas. Tot i que no veig massa factible l’estudi del grec viu a l’aula de batxillerat mentre tinguem la selectivitat que tenim, va ser molt interessant per agafar idees i per saber que segurament el grec es podrà continuar estudiant.

Després de la pausa-cafè, el Dr. Marco Ricucci (Dottore di ricerca dell’Università degli Studi di Udine e docente presso il Liceo ‘Calvino’ di Rozzano-Milano): Metodologie e innovazioni didattiche dell’insegnamento della lingua Latina nella scuola italiana. Sempre he sentit elogis del mètode Orberg i per primera vegada sentia algú capaç de dir-ne no només els pros sinó també els contres.

Després de dinar, va ser el nostre torn de les TIC i la metodologia activa.

Vam continuar amb metodologia activa del grec amb la conferència del Sr. Gonzalo Jerez i del llatí amb el  Sr. Raül Segarra.

Raül Segarra (IES S’arenal, Mallorca): Lingua Latina per se illustrata a l’aula.

Finalment vàrem arribar a la taula rodona Reflexions sobre la didàctica de les llengües clàssiques amb la participació de J. Carbonell (moderador), Guillem Cintas, Margalida Capellà, Paco Carbajo, Gonzalo Jerez, Mercè Otero.

Taula rodona. Reflexions sobre la didàctica de les llengües clàssiques amb la participació de J. Carbonell (moderador), Guillem Cintas, Mercè Otero, Margalida Capellà, Paco Carbajo i Gonzalo Jerez.

Es va tancar amb èxit la Jornada Docent in honorem Bàrbara Matas.

Aquell antic missatge de l’amor de Vicenç Llorca a Premià de Dalt

Bon vespre a tothom i moltes gràcies per haver vingut a la presentació de la segona novel·la de Vicenç Llorca, Aquell antic missatge de l’amor (publicat a Columna per l’editora Glòria Gash, aquí present).

Estic molt agraïda a la secció Arts i Lletres i al Vicenç Llorca per haver pensat en mi per presentar Aquell antic missatge de l’amor a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt.

Margalida Capellà presenta la segona novel·la de Vicenç Llorca a Premià de Dalt.

De ben segur, molts, per no dir gairebé tots, coneixen en Vicenç Llorca, però tot i així em plau presentar-lo. Com bé saben, és ben conegut com a poeta, fins al punt que el 2010 publica Les places d’Ulisses: poesia reunida (1984-2009) i el 2014 Calendari d’instints. Ha guanyat molts premis, entre els quals podríem destacar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Atlas d’aigua el 1995. Un dels seus poemes, “Les mans d’una ciutat” es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la Plaça Catalunya de Santa Coloma de Gramenet.

És Doctor en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en Filosofia i Lletres (especialitat Filologia Catalana) per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vicenç Llorca ha publicat a Columna la seva segona novel·la, que hores d’ara ja va per la segona edició, Aquell antic missatge de l’amor. El 2011 va publicar Tot el soroll del món, la seva primera novel·la on ens parla del significat i la passió per escriure. També ha escrit narrativa curta En absència de l’Àngel (2000), un autèntic cant a l’amistat, fins i tot més enllà de la mort. Entre els més de trenta llibres publicats, també ha tractat la biografia i l’assaig.

Ha traduït autors de la literatura contemporània (Jean Craighead George, Carson McCullers, Jean Cocteau o Bernardo Atxaga). Ha combinat la docència amb la gestió cultural,… és Catedràtic de llengua i literatura catalanes, i especialista en literatura universal i literatura i cinema, ha publicat llibres de text de Literatura Universal. Tot sovint forma part de jurats de certàmens literaris, com és el cas del premi Marià Manent de Premià de Dalt.

Ha estat secretari general de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1991-1996) i membre de la Junta de l’European Writers’ Council (1994-1996), director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya (1996-2000), cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural (2000-2004). També és membre del PEN Català i de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes).

És col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, com a crític i columnista ha col·laborat en diaris i revistes com: La Vanguardia, Avui, El Punt, El País, Diari de Barcelona, El Sol, El Temps, Serra d’Or, Lletra de Canvi, Leer, Cultura o Faig. És editor del blog Quadern Blau i té perfil actiu a les xarxes socials ( Faceboook, twitter i Instagram).

Tal com ell es defineix, és un humanista del segle XXI: “una persona que intenta fer de la paraula literària i l’amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món”.

Feta aquesta breu però intensa presentació curricular, el títol de la novel·la que ara tenim a les mans ho diu tot. Això sí, l’hem de llegir sense pressa i fixant-nos en l’article “Aquell antic missatge de l’amor“ i no “Aquell antic missatge d’amor” . Si no acaben d’entendre del tot el títol, al final de la novel·la no en tindran cap dubte. Si han fixat bé, és un títol arriscat, el mot amor, antic… ara bé és un decasíl·lab.

Definida en cinc parts aquesta novel·la es fa realment curta perquè el relat és àgil i tot i la seva complexitat, una autèntica catedral, és fàcil perquè la redacció és ben clara i senzilla. Força poètica gràcies a la sàvia ploma d’en Vicenç. Se’ns convida a reflexionar sobre la nostra pròpia vida, tots podríem ser en Xavier Rius, el seu protagonista, i els seus problemes podrien ser els nostres (pèrdua de la feina, separació i divorci, mare malalta d’alzheimer…) i tot plegat ens porta a reflexionar com es conjuga l’amor que no mor mai amb el passar de la vida.

En Xavier Rius viu en plena crisi personal en un context de crisi econòmica i social. La vida li ha propinat una separació traumàtica amb la seva dona, la Patrícia, i la pèrdua d’una bona feina que semblava impertorbable. I experimenta en el seu interior un estat de nostàlgia: voldria restituir l’harmonia perduda. D’aquesta manera, ha d’aprendre a fer front a les dificultats i ha de prendre les decisions adequades.

Margalida Capellà amb el poeta i novel·lista Vicenç Llorca

Dos “missatges” el portaran a una actitud activa i a una transformació personal. D’una banda, li arriba un missatge d’una antiga amiga que va tenir quan estudiava a Nova York, la Mary (unicorn per la seva puresa i saviesa, però també la tilla d’Hèlena). Amb ella recuperarà un moment clau en la seva vida: la felicitat dels anys viscuts com a estudiant a Nova York i descobrim l’amistat amb un altre personatge: en Peter. La Mary, talment Penèlope, torna a la seva vida i, en fer-ho, determina el futur. D’una altra banda, troba per atzar un llibre estrany a la biblioteca de casa la seva mare dedicat al seu pare, un cirurgià de prestigi, ja difunt, on es parla de centaures i d’unicorns. La descoberta de la memòria del pare a través d’unes cartes el durà a la mateixa memòria de la Barcelona fundacional de l’època ibèrica i romana, Barkeno versus Barcino, Laie versus Laiez i la llegenda Laiesken, donant veu i protagonisme a ibers i romans. Aquest viatge al passat esdevindrà el detonant d’una transformació personal que li obre la porta del seu propi futur.

Es tracta d’una novel·la que analitza moltes de les emocions que sentim diàriament i tot es canalitza mitjançant la lectura i l’escriptura. Un bon consell del seu pare amb qui no va tenir massa relació en vida:

El que has de fer, estudiïs el que estudiïs és llegir molt, perquè la lectura eixampla els límits de la geografia i de la història, i ens ajuda a créixer. Aprofita la nostra biblioteca”. (Aquell antic missatge de l’amor, pàg.38)

A Aquell antic missatge de l’amor hi ha de tot, però sobretot hi ha una història d’amor. Ara bé en Vicenç no cau en el tòpic de l’amor, hi ha amor de parella, amor filial, amor paternal, amor envers les ciutats, envers els llibres, envers les llibreries de vell…. És un amor que es fa a mesura que avança la narració i també ens fa a nosaltres com a lectors. L’amor ho és tot. Omnia amor vincit. És una recerca del què és l’amor en un món globalitzat on l’individu se sent sol, ergo és una reflexió ben aprofundida de la soledat, de la desubicació, talment les peces d’art romànic català -claustre de Sant Miquel de Cuixà…- al museu dels Cloisters, una secció del Metropolitan Museum of Arts, de Nova York. Una reflexió de les emocions personals en un món salvatge i tecnològic, massa deshumanitzat. Hi ha un triangle amorós en el present (el triangle amb la Mary i la Patrícia n’és l’eix vertebrador), però també en el passat (Xavier, Peter, Mary). Vessa amor per la cultura en cada pàgina. Hi ha un clam en defensa de les humanitats. Visites a llibreries de vell tant a Barcelona (Jordi Reig, llibreria L’Unicorn) com a Nova York, , museus, … poesia, art i música.

Complexes i molt interessants són les reflexions al voltant de la memòria i el mite:

“…els mites no van ser, sinó que són amb nosaltres, que som nosaltres perquè ens ajuden a comprendre i a expressar el que sentim, el que anhelem, el que enyorem. No desapareixen, es transformen en el nostre interior i, per això, els relats són metamorfosis i els poemes, metàfores. La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciència de l’efímer i l’evanescent, un impuls personal que ajuda a créixer.” (Aquell antic missatge de l’amor, pàgs. 379-380)

Un filòleg i historiador francès del segle XX, George Dúmezil va dir: “El país que no té llegendes està condemnat a morir-se de fred. Aquell que no té mites ja és mort”.
Com afirma en una ocasió el protagonista, en Xavier, cal “entendre que l’important no és si existeixen els mites, sinó si volem que existeixin.

En Vicenç Llorca trena molt bé la metàfora del mite dels centaures i l’unicorn fins al punt que l’escrit d’Augusta Bàrcino, la primera escriptora de Barcelona, clau per entendre la història, podria ser cert de ser autèntic, però la literatura és ficció i la novel·la, a diferència de la poesia, és presentar com a reals situacions fictícies que semblen certes.

No sols mites, també hi ha memòria:

Recordar. Cal tornar al cor el que hem viscut per fer-lo gran i fort. D’aquí la lluita contra tanta desmemòria: l’oblit forçós de la mare, abocada a l’alienació total; l’oblit dels que em podrien haver donat suport per no haver de tancar l’oficina; l’oblit estúpid d’una germana amb qui no m’entenc; l’oblit incomprensible i inesperat amb què em castiga la meva dona i, com a conseqüència directa, l’oblit amarg i injust dels meus fills…” (Aquell antic missatge de l’amor, pàg. 42)

No només hi ha present –en torn dels anys 2011 i 2012. També hi ha un viatge al passat que esdevindrà el detonant d’una transformació personal que li obre la porta del seu propi futur. L’acció mítica que es desenvolupa entre la irrealitat i el passat de la Barcelona ibèrica i romana. La modernitat i la tradició conviuen en el temps i en l’espai, i així el protagonista, en Xavier, un economista sense feina, es mou entre l’Amèrica moderna i la Barcelona mediterrània i europea tradicional, que descriu com un “museu viu, obert a l’aire lliure” o “un somni d’aigua” però aquesta només és una imatge, i a l’Amèrica dels gratacels, el fum de les clavagueres i la velocitat de les transaccions, hi oposa l’Amèrica dels indis, de l’oest, la magnificiència de Bryce Canyon que situat a les Rocalloses esculpit pel temps i on es fan present l’esperit de les tribus índies de la zona, de l’origen, mentre que, en paral.lel a Barcelona aquest esperit fundacional es troba a les pedres, al subsòl que recull les herències de molts pobles (grecs, ibers, romans…).

Què és Aquell antic missatge de l’amor? Una història d’amor, de voluptuositat i de misteri d’aparença senzilla, però amb grans dosis d’erudicció (reflexió sobre la literatura i referències a autors literaris com Xenofont, Whitman, Proust, Shakespeare, Lovecraft, Sant Joan de la Creu, Ramon Llull, Paul Auster, Viviane Forrester, Fabià Estapé, Ernest Lluch, Lluís Boada, Salvador Espriu…; pintors com Pollock, Rubens, Hopper … i pel·lícules com Viaggio in Italia (de Roberto Rossellini) o l’esment que fa de Woody Allen, “el Shakespeare cinematogràfic de les emocions de la contemporaneïtat”) i molts referents clàssics (mitologia, etimologia, arqueologia…). Grècia hi és present amb l’etimologia i sobretot amb els referents mitològics (centaures, unicorns, Quiró, Pegàs, Hèrcules, Selene, Endimió, Helena, Penèlope i Ulisses…) i Roma pel que fa als orígens fundacionals de la Bàrcino romana, Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El temple d’August, el Museu d’Història de la ciutat, el fòrum, les termes, les domus, mosaics, les monedes romanes, gàrum, vi de la cella vinària de Teià, compara Roma clàssica amb Nova York, i de Barcelona en diu ciutat de centaures i als Cloisters, al costat del riu Hudson hi ha els tapissos de l’unicorn. També apareix a la novel·la ben retractat el Baix Maresme. En Xavier viu a Alella. El Masnou apareix de manera significativa a través sobretot de la línia de costa. Una escena amb els seus fills, la Carla i el Nil, ens porta a un dels moments més bonics del Masnou: l’arribada dels Reis d’Orient. Així mateix apareix Teià, tant en l’esment de la Cella Vinaria, tan important en la definició històrica del territori, com en algun aspecte relacionat amb els personatges.

Tot i estar escrita en present, els personatges evolucionen i el lector en gaudeix. En un moment determinat, hi ha un gir no esperat, però ben agraït, de narrador, i és la Mary qui ens explica els seus sentiments en primera persona.

Aquell antic missatge de l’amor comença i acaba amb uns versos de Salvador Espriu referents al centaure. Ben curiós, o no. No són els centaures de la mitologia, un poble rude i violent, més aviat és el centaure Quiró que va néixer dels amors de Fílira i Cronos, i va ser el més savi i just de tots els centaures. Quiró i també Folos no tenen la naturalesa salvatge dels seus congèneres, són hospitalaris, estimen els humans i no utilitzen la violència.

Les hibridacions mitològiques han estat sempre un motiu de misteri pregon, i no poques vegades han inspirat algunes obres d’art meravelloses. El centaure n’és un cas molt especial. D’una banda, posseeix la velocitat, la força física, gairebé brutal, i el geni eròtic del cosmos, que li proporciona el seu mig cos de cavall. D’una altra, el bust i el cap humans li confereixen el domini de la raó, la saviesa de conduir l’univers amb les mans, la possibilitat de mirada. El seu origen es perd en un bosc de llegendes relacionades amb els cavalls que estaven consagrats a la lluna i dansaven per atreure les pluges. En una gemma micènica de l’Heroi d’Argos es troba la representació més antiga d’aquest ésser. I, significativament, en el frontó del temple de Zeus a Olímpia es descriu la batalla dels centaures amb els lapites. Què més en sabem, d’aquests éssers silvestres, estranys, perduts en els boscos de Magnèsia? En la memòria trobo Quiró, savi en les arts de la curació i mestre d’Aquil·les. Es tracta, potser, de la mostra més avançada de centaure. El bon centaure, l’ésser capaç d’unir la velocitat de les potes a la precisió de la mà, l’eròtica del cavall a la capacitat d’il·luminar sentit amb la mirada.
Àngel, fou breu com una lluna d’alegries, però en aquell precís instant vas comprendre una mica millor la rara anatomia de la felicitat. Però vas saber trobar-li un bosc, i descendència i una majestuositat barreja de la seva doble natura d’animal humà, d’ésser silvestre i noble. Tot amb una sola condició: contemplar la seva silueta retallada enmig de les clarianes dels arbres. Perquè el centaure, com a la felicitat, allò que li cal és distància. Aquesta distància a mig camí entre el buit de l’absència i el sentiment de saber esperar el renaixement de les mirades en una dimensió total i eterna. Aquesta distància que hauré de vèncer en pocs minuts per tornar a la feina amb l’esperança que algun dia tornaran els centaures.
VICENÇ LLORCA, En absència de l’Àngel. Columna, 2000.

Efectivament, els centaures han tornat i ara ens els trobem a Aquell antic missatge de l’amor. Són els centaures del llibre publicat l’any 2000 En absència de l’Àngel, un tribut al seu amic mallorquí Miquel Àngel Riera i alhora una al·lusió a  La rara anatomia dels centaures del 1979.

Abans d’acabar i cedir la paraula al Vicenç, us confesso un secret: és un plaer anar submergir-se en la seva novel·la tot escoltant la música, molt diversa, però majoritàriament d’arrel anglosaxona que acompanya el personatge de Xavier Rius, amb totes les connotacions emocionals que cada record li evoca: Oh Shanadoah (cançó popular nordamericana que apareix en moments clau de la novel.la) Freedom Cry, California Dreamin’, Stay, A Message, No Too Late, Back to Manhattan, December, Loving Ways, Come Here, entre altres. Finalment, talment la banda sonora de la novel·la en Vicenç ens ha obert una llista a Spotify.

Referents clàssics a “Aquell antic missatge de l’amor”, de Vicenç Llorca

Hi he trobat molts referents clàssics! Els marcadors del meu llibre en són la millor mostra. Llegissin la novel·la de Vicenç Llorca! Els emocionarà i no els deixarà indiferents. És un llibre savi, que no serà líder en vendes ara per ara, però sens dubte perviurà. La bona literatura necessita temps i també lectors savis amb ganes d’aprendre, com els reunits aquí aquest vespre.

L’escultura i ceramista Elisenda Sala, Martí Cuní de Catalunya Ràdio, Margalida Capellà i la cantant Núria Feliu

L’enhorabona, Vicenç. Realment som els teus centaures.

Tot seguit, un petit record de la presentació del llibre Aquell antic missatge de l’amor a Premià de Dalt gràcies a Valèria Cuní Capellà (que també va fer el vídeo de la presentació a Teià):

“Aquell antic missatge de l’amor” Premià de Dalt from Valèria Cuní on Vimeo.

DENIP 2019: Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida

Tot i que la cultura de la pau i de la No-violència ha format part de la cultura de la humanitat  i de la tradició clàssica, els llibres d’història i els mitjans de comunicació ens mostren molt més sovint la violència i les guerres que es produeixen al món, molt més que tots els esforços de persones, moviments socials, organitzacions humanitàries i de drets humans que promouen el diàleg, la convivència pacífica, la dignitat i la justícia per a tothom.

Com cada any, avui 30 de gener, volem commemorar la pau i la no-violència en el context del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per prendre consciència que la violència, les desigualtats i el sexisme no tenen lloc en la construcció de la societat i a l’aula de clàssiques enguany ho fem amb textos grecs, llatins i de la tradició clàssica sota el lema “Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida”,.

Els alumnes de Grec 2 han traduït el consell ètic d’Heròdot sobre la guerra i la pau.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

DENIP a l’ aula de clàssiques. Gràcies pels branquillons d’olivera @aulajardi

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

A Grec 1 ens hem reunit al voltant de l’olivera del nostre pati i després d’invocar l’olivera, patrimoni natural i cultural de la nostra cultura mediterrània, per tal que ens guïi:

Conta’ns, olivera, quin és el camí d’arrelament a la Pau

i hem començat el recitatiu de textos d’Homer (Ilíada i Alessandro Baricco, Ilíada “Una altra bellesa. Postil·la sobre la guerra”), Isop Bòreas i Hèlios, Eurípides (Les Troianes i Fenícies), Aristòfanes (Lisístrata)… i hem acabat cantant Mirall de pau.

A Llatí de 4t hem recordat el consell que dona Virgili a Les Geòrgiques al pagès de sembrar l’olivera, arbre de la pau:

Contra non ulla est oleis cultura, neque illae
procurvam exspectant falcem rastrosque tenacis,
cum semel haeserunt arvis aurasque tulerunt;
ipsa satis tellus, cum dente recluditur unco,
sufficit umorem et gravidas, cum vomere, fruges.
hoc pinguem et placitam Paci nutritor olivam.
Virgili, Geòrgiques 420

i hem celebrat, tot recordant la Pax Romana, l’aniversari de Lívia,  amb maquetes de  l’Ara Pacis, que el seu marit August li va regalar l’any 9 aC per celebrar la pau que havia aconseguit imposar després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia.

A Cultura Clàssica hem reflexionat sobre la pau i hem treballat  frases d’autors romans per fomentar la pau en llatí i en les llengües dels alumnes de la classe (català, castellà, portuguès, francès, anglès, alemany, àrab i coreà).

Els alumnes també han volgut fer les seves aportacions amb textos de la literatura catalana i universal:

L’estranger, Josep Palau i Fabre

-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-Com se diu?
-No ho sé.
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé.
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.

Fràgils muralles, Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Divisa, Maria-Mercè Marçal

Glosario de las flores del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985).

Tot això i més ha quedat plasmat al final del matí en  un mural reivindicatiu de la pau amb branquillons d’olivera que ens han portat els alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria i hem acabat amb música.

Arrelem la la pau, llegim la poesia i la bellesa de la vida. Visca la pau i la no-violència en els centres escolars i arreu.

Jornada docent UAB 2019 in honorem Bàrbara Matas

El proper 22 de febrer de 2019 a l’aula 501 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona se celebrarà la Jornada docent “Objectius, oportunitats i reptes de l’ensenyament de les llengües clàssiques en països de llengua romànica” in honorem Bàrbara Matas Bellés, organitzada per Dr. Joan Carbonell, Dra. Marta Oller i Dra. Gemma Puigvert.

Bàrbara Matas

Matí
09.00h. Benvinguda a càrrec del Degà, Dr. Joan Carbonell, i de la Directora del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Dra. Gemma Puigvert-Planagumà.
09.30h.-10.30h. Ponència Sr. Joan Alberich (prof. jubilat INS Emperador Carles i UAB) – Dr. Joan Carbonell (UAB): Trenta anys d’una proposta de metodologia per a l’ensenyament del llatí a Catalunya. Assoliments, problemes i reptes de futur.
10.30h.-11.30h. Ponència Dr. Christophe Rico (l’École biblique et archéologique française de Jérusalem i Director de l’Institut Polis – The Jerusalem Institute of Languages and Humanities): Living Sequential Expression: una nueva técnica para enseñar idiomas.
11.30h-12.00h. Pausa-Cafè.
12.00h. -13.00h. Ponència Dr. Marco Ricucci (Dottore di ricerca dell’Università degli Studi di Udine e docente presso il Liceo ‘Calvino’ di Rozzano-Milano): Metodologie e innovazioni didattiche dell’insegnamento della lingua Latina nella scuola italiana.
Pausa – dinar
Tarda
15.00h. – 16.00h. Conferència Sra. Margalida Capellà (INS Premià de Mar) – Dr. Sebastià Giralt (UAB): Les TIC per a les clàssiques a l’aula de secundària i a la universitat.
16.00h. – 17.00h. Conferència Sr. Gonzalo Jerez (Doctorand Universidad Complutense de Madrid; Instructor Classics at home): Alternativa para el griego: historia de una metodología in fieri – Sr. Raül Segarra (IES S’arenal, Mallorca): Lingua Latina per se illustrata a l’aula.
17.00h. – 18.00h. Taula rodona. Reflexions sobre la didàctica de les llengües clàssiques. Amb la participació de J. Carbonell (moderador), Guillem Cintas, Margalida Capellà, Paco Carbajo, Gonzalo Jerez, Mercè Otero.

Sortim a la revista Auriga 95

Han sortit publicats a l’Auriga 95 els nostres Itineraris miticobotànics pel jardí de l’institut Premià de Mar (Sergi Viader Nielles i Margalida Capellà Soler) així com les conclusions de la Taula rodona del XIV Fòrum Auriga (Manresa, 10 de novembre de 2018): Què entenem per humanisme? amb la participació de Francesca Mestre, catedràtica d’universitat; Pere Izquierdo, arqueòleg i museòleg, i Margalida Capellà, professora d’ensenyament secundari. Moderada per Montserrat Tudela, directora d’AURIGA.

Celebrem les Saturnàlia

TASCA VOLUNTÀRIA

Celebrar les Saturnàlia altre any, tot portant música, jocs, menjar, tallers, …

TASCA PRESCRIPTIVA:

Aconseguir fer un any més una felicitació o una videofelicitació en llatí o en grec (pot ser individual, per parelles, per petits grups, per tota la classe, en qualsevol suport).

Heus aquí la rúbrica de qualificació i que alhora utilitzareu els alumnes per triar la felicitació que tindrà l’honor de representar El Fil de les Clàssiques per felicitar les festes i un bon any 2019:



 

View this post on Instagram

 

L’amic invisible a Cultura Clàssica de 3r ESO. Io, Saturnalia!

A post shared by Margalida Capellà (@filaracne) on

Fa més d’una dècada!

Imatge de previsualització de YouTube

ANFF

Corona de llibertat, d’esperança…

Mosaic romà, segle IV. Museu Britànic

Aquestes corones circulars de branques verdes simbolitzaven el pas del temps i el cicle etern de les estacions de l’any i l’esperança en la vinguda de la primavera. Amb el temps els cristians, varen treure profit d’aquestes creences paganes i en varen fer el símbol d’Advent amb quatre espelmes que venen a simbolitzar les setmanes anteriors al naixement del Messies. Cada una d’aquestes espelmes té una virtut que s’ha de millorar al llarg de la setmana: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància, i la quarta, la fe… Altra vegada, la secularització d’aquesta antiga tradició ha fet que aquesta corona d’advent hagi abandonat el seu lloc inicial, tot presidint les llars en taules, i s’hagi col.locat en portes i finestres com a senyal de pau, alegria i esperança.