Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Estudies grec i llatí? Com ho vius?

Divendres 13 de gener la periodista Soledad Domínguez de Ràdio Barcelona va assistir a les classes de Grec de l’institut Premià de Mar. A diferència d’altres instituts, no tenim departament propi ni aula de clàssiques (ja ens agradaria!). Compartim aula amb els alumnes del cicle formatiu de Jardineria i amb els de Biologia i Ciències de la terra, entre d’altres. És una aula gèlida, una de les més fredes de l’institut Premià de Mar; però plena de vida. La Sole va arribar abans de l’hora acordada i va poder entrar amb mi a l’aula. Què ens trobem? La Marina ja tenia tot el text d’Apol·lodor Biblioteca I, 4-5 sobre el rapte de Persèfone escrit en grec a la pissarra (per molta tecnologia digital i innovació pedagògica, la majoria dels alumnes prefereixen corregir la traducció del dia amb el text grec a la pissarra i en volen fer l’anàlisi morfosintàctica).

Classe de Grec 2 IPM Foto Sole

El text grec el tenim al llibre (Grec 2, editorial Teide pàg. 118), el podem projectar amb el canó i explicar-lo amb el punter… però el volen escrit a la pissarra, i per no perdre temps, la condicio sine qua non és trobar-me’l escrit quan comencem la classe. Així va ser! Ara bé, hi ha alumnes que llegeixen i tradueixen el grec antic a la perfecció sense fer l’anàlisi morfosintàctica, d’altres només subratllant els verbs i separant les oracions, la majoria a hores d’ara ja tradueixen bé, però n’hi ha que de gramàtica només retenen el mínim imprescindible per defensar la pregunta de morfosintaxi de l’examen (aposició, predicatiu, aorist, participis, oracions de relatiu, substantives, adverbials…). No hi ha una sola manera d’aprendre i cadascú ha de trobar la seva!

Classe de Grec de 2n del 13 de gener de 2023 Foto Sole

A la classe següent de Llengua i cultura gregues de primer varen venir uns alumnes de Cultura Clàssica i de Llatí de 4t perquè aquell dia no tenia classe amb ells. El tema que portava la Sole era molt punyent perquè malauradament s’ho troben cada dia: Per què estudies llengües mortes? Vosaltres no fem res, nosaltres sí que fem… La varen rebre amb admiració i es varen sentir privilegiats. Alguns volen estudiar periodisme (ja n’havíem estudiat els formants grecs del mot) i es van interessar per aquest treball de camp (pel treball de recerca ja saben que és molt important la part pràctica). Varen donar amb total llibertat la seva opinió i la Sole in situ va anar enregistrant les seves veus (va venir sola amb transport públic i amb un micròfon i una gravadora, res d’unitats mòbils ni desplegament tècnic!). En acabar, jo la vaig deixar amb el cotxet elèctric a l’estació de tren.

Poc ens imaginàvem que les seves veus, les seves opinions, sortirien al programa El balcó de l’Anna Puigboltas ni que obrissin aquest magazín de la tarda de la Ser Catalunya, ni a l’article periodístic de títol irònic de la Soledad Domínguez, ni diferents talls a les notícies, breus però contudents, ni els enfilalls de twitter…!

Per a mi va ser tota una sorpresa que em convidessin a l’estudi del carrer Casp i em va emocionar la connexió amb directe amb la Tatiana, estudiant de grec inicial del grau de Ciències de l’Antiguitat de la UAB. Va ser molt enriquidor compartir estudi amb els periodistes i tertulians de la Ser Catalunya, amb els admirats Jordi Amat, Nemrod Carrasco i Llucia Ramis; vaig tenir la sort de conèixer l’Adriana, una alumna meravellosa  del professor Albert Prieto de l’institut d’Alella que vol fer Clàssiques (ho aconseguirà!). Divendres aniré al seu institut i compartirem la seva classe de 2 a 3!

Grec i llatí a El balcó del dia 23 de gener de 2023 Foto Guillem

“Estudies grec i llatí? Em serviràs les hamburgueses”És un dels comentaris que sovint han de sentir els prop de 400 universitaris que estudien graus de clàssiques i els més de 3900 alumnes de batxillerat que fan llatí i grec

Conversa amb la periodista Sole i l’alumna de clàssiques Gabriela Foto Guillem

La veu dels alumnes de clàssiques de l’institut Premià de Mar a Hora 14 Catalunya:

“El plany d’Erinna per Baucis i altres lamentacions femenines en l’Antologia Palatina”

El plany a les literatures clàssiques i la seua recepció

Programa

 

Els clàssics grecollatins a la 40a Setmana del Llibre

A la 40a edició de la Setmana del Llibre en Català, del 9 al 18 de setembre de 2022, al Moll de la Fusta de Barcelona, s’hi poden visitar més de 250 expositors entre segells editorials, llibreries i institucions, entre els quals hi ha els de la Casa dels Clàssics i Bernat Metge (Mòdul 73-74), Adesiara (Mòdul 58), La Magrana. Col·lecció de Clàssics de Grècia i Roma (Mòdul 15-16), Edicions Cal·lígraf (Mòdul 59), Kairós (Mòdul 21-22), Voliana edicions (Dones, arbres i poesia, Mòdul 35)…

Enguany a més els clàssics grecollatins hi tenen reservada la tarda del dilluns 12 de setembre a l’escenari 3:

Tarda de clàssics I: Parlem de filòsofs

A les 16:30 (a dos quarts de cinc) tindrà lloc un col·loqui entre Sergi Grau i Bernat Reher del col·lectiu Mentrimentres sobre Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres de Diògenes Laerci (Bernat Metge).

Tarda de clàssics II: Parlem de Tucídides

A les 17:15 (un quart de sis) hi haurà un col·loqui entre el professor Jaume Ripoll Miralda i l’historiador Borja Antela en què es parlarà sobre una de les primeres cròniques històriques des dels inicis de la literatura, La guerra del Peloponès de Tucídides (Bernat Metge Essencial).


Tarda de clàssics III: Parlem de la bellesa i filosofia

A les sis Esteve Plantada modera una taula rodona amb Joaquim Jubert i Mireia Rosich en què es parlarà de clàssics grecs a través de dues perspectives diferents: l’exaltació de la bellesa en els himnes òrfics i la mirada feminista del mite a l’Antiguitat.

El flâneur a la finestra (volums I i II) – Edicions Cal·lígraf
Vol. I: de la por al més-enllà al fracàs de la demokratía
Vol. II: Pensar a Atenes, l’hel·lenisme i la romanitat

L’essència del mite. Dotze figures femenines de l’Antiguitat (Mireia Rosich) – Editorial Kairós

Tarda de clàssics IV: Lectura de clàssics de la Col·lecció Clàssics de Grècia i Roma

A les 18:45 (a tres quarts de set) Clara Borrell i Beth Bardají recitaran alguns fragments de Safo en traducció de Maria Rosa Llabrés (Col·lecció de Clàssics de Grècia i Roma de l’editorial La Magrana).

Tot això i més ho trobareu a la Setmana del Llibre en Català. Ens hi trobem!

Katherine Ortiz guanya el Premi Núria Tudela

El treball de recerca de l’alumna Katherine Ortiz de 2n de batxillerat titulat Les variants de la violència de gènere a la literatura clàssica grega ha estat guardonat amb el premi Núria Tudela per a estudiants que atorga anualment la revista Auriga des de fa 30 anys i hi poden optar els estudiants d’ensenyament secundari i universitari de tots els territoris de llengua catalana per treballs relacionats amb qualsevol aspecte del món clàssic. La revista Auriga és l’única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic a Catalunya.

El treball de recerca de la Katherine Ortiz és una recerca dels ancestres literaris d’un dels principals problemes socials actuals: la violència de gènere. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar autors de la literatura grega clàssica i esbrinar com han retratat la figura del sexe femení i la violència de gènere exercida cap a ella. Ortiz fa una anàlisi de vuit obres gregues de poesia èpica, tragèdia i comèdia: la Ilíada i l’Odissea d’Homer; Els Treballs i els dies i la Teogonia d’Hesíode; l’Antígona de Sòfocles i Les Bacants i Medea d’Eurípides, i, finalment, la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes. L’autora presenta de quina manera violència contra les dones es presenta i aconsegueix normativitzar les agressions masclistes envers el sexe femení ja fa més de 2000 anys. També analitza la violència en el llenguatge i els rols que s’assignen als dos sexes. També hi ha una anàlisi sobre com les mateixes protagonistes literàries accepten la relació de subordinació i abús.

La directora de la revista Auriga, Montserrat Tudela, ha declarat “per mirar cap endavant, per entendre el present i, fins i tot millorar-lo, cal que mirem enrere, i el món clàssic és en el substrat de la nostra identitat. I la literatura clàssica genera una reflexió sobre nosaltres mateixos i la manera de concebre el món avui dia. La distància cronològica amb els clàssics grecollatins ens permet analitzar problemes i situacions actuals amb més objectivitat i ens hauria d’ajudar a trobar solucions a conflictes contemporanis. També per això cal estudiar els clàssics”.

El premi està dotat amb 200€, a més del diploma acreditatiu i la publicació del treball. L’acte de lliurament del premi es farà en els propers mesos, durant el curs 22-23.

L’enhorabona, Kathe, i endavant!

P.D.: Entrevistes i notícies:

Una alumna de Premià de Mar guardonada amb el Premi Auriga 2022, revista Auriga

La periodista Lola Busquets entrevista a La Terrasseta de Ràdio Premià de Mar Katherine Ortiz:

Lola Busquets entrevista a La Terrasseta de Ràdio Premià de Mar Margalida Capellà, tutora del treball de recerca de la Katherine Ortiz:

L’estudiant Katherine Ortiz guanya el premi Auriga amb una recerca sobre violència de gènere a la literatura grega Premià Mèdia 25-08-2022
Ortiz: “A l’antiga Grècia la dona acceptava ser el sexe dèbil. Per sort, avui és impensable” Premià Mèdia 30-08-2022

Auriga premia a alumna de Premià de Mar por análisis del machismo en clásicos La Vanguardia 24 d’agost de 2022

Nou currículum en tràmit i propostes d’activitats d’avaluació competencial de batxillerat (Clàssiques Catalunya)

El Ministeri ha presentat una proposta en tràmit sobre la configuració de la prova d’accés a la universitat a partir del 2024 i el Departament d’Educació ha fet públic el nou currículum de batxillerat (encara en tràmit) per al curs 2022-2023 amb els exemples d’activitats d’avaluació competencial, segons els tres components transversals de les competències clau del batxillerat (aplicació integrada de coneixements en la resolució de problemes, gestió i comunicació de la informació i pensament crític):

LLENGUA I CULTURA LLATINES
(Nou currículum en tràmit pàgs. 289-305)

LLENGUA I CULTURA GREGUES
(Nou currículum en tràmit pàgs. 183-198)

MÓN CLÀSSIC

(Nou currículum en tràmit pàgs. 497-498)

 

 

Fem el cim! El penyal de Gibraltar i el Teide

Acaba de sortir el número d’estiu de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou A la secció Fem el cim!, aquest cop després de catorze ascensions a muntanyes mitològiques, us proposo com a colofó l’ascenció al penyal de Gibraltar i al Teide. Gaudiu de la natura i de la mitologia aquest estiu!

Fem camí envers les PAU de Grec II 2022

Orientacions PAU GREC 2022

Posa’t a prova

Exàmens a SELECAT

Kahoot exàmens PAU GREC

1. La llengua grega

(atès que el coneixement d’una llengua s’adquireix de forma progressiva, cal tenir en compte també alguns continguts que corresponen al Primer Any) – Identificació de les lletres, accents i altres signes relacionats amb l’alfabet, així com dels signes de puntuació usats en grec.

– Morfosintaxi nominal: exercicis de flexió del substantiu i de l’adjectiu (identificar formes donades o escriure una forma que es demani).

Les tres declinacions
L’article
Adjectius de 1a i 2a classe
Adjectius com πολύς i μέγας
Els graus de l’adjectiu – Morfosintaxi pronominal
(identificar formes donades o escriure una forma que es demani)
Els demostratius

L’indefinit τις i l’interrogatiu τίς; el negatiu οὐδείς
Els pronoms personals i el pronom αὐτός
El relatiu ὅς, ἥ, ὅ – Morfosintaxi verbal. Formes personals de la veu activa i mitjana, i formes no personals.
Verbs en -ω, no contractes i contractes: temes de present, de futur i d’aorist, en indicatiu, imperatiu, participi i infinitiu.
Verb εἰμί: present i imperfet d’indicatiu; infinitiu i participi.
Verbs en -μι: present d’indicatiu.
Tema de present i aorist d’altres verbs irregulars d’ús freqüent: οἶδα, ἔρχομαι, γίγνομαι, ἔχω, λέγω, λαμβάνω, χρή, δεῖ, ὁράω, etc. – Aplicació dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder interpretar textos breus. Identificació de les oracions en textos adients de dificultat mitjana per poder-los interpretar.

 Sintaxi de l’infinitiu i el participi.
 Preposicions i conjuncions.
 Oracions subordinades:
o completives
o de relatiu
o adverbials (temporals i causals)

2.Els textos dels autors grecs i la seva interpretació – Traducció, amb l’ajut del diccionari, de textos de dificultat mitjana-baixa de prosa àtica, amb anàlisi sintàctica implícita, i explícita quan es demani. – Interpretació dels aclariments morfològics, sintàctics i/o semàntics que es donin a peu de text (per exemple, respecte de formes en modes subjuntiu i optatiu, en temps de perfet o en veu passiva) per a la seva inclusió en la traducció. – Estar familiaritzat amb els continguts de les obres següents:

Èpica: Ilíada, Odissea
Tragèdia: Èsquil, Prometeu encadenat
Sòfocles, Èdip Rei, Antígona
Eurípides, Medea, Bacants
Comèdia: Aristòfanes, Els núvols, Lisístrata

3. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes – Pràctica de maneig del diccionari. – El lèxic grec: familiarització amb mots habituals en la prosa àtica.

– Vocabulari culte i científic d’origen grec en català (o en castellà).

4. La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat. – Comprensió d’obres senceres, o de parts escollides, de la literatura grega, sobretot referides a l’epopeia homèrica i al drama, i exposició d’alguns aspectes sobre la temàtica, els protagonistes i les característiques del gènere literari al qual pertanyen.

– Coneixement de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries) i dels museus que tenim al nostre abast. Les principals peces gregues del museu d’Empúries.

– Coneixement dels gèneres literaris en prosa, especialment la historiografia d’època clàssica, així com dels fenòmens històrics que s’hi expliquen.

– Coneixement de les produccions artístiques dels grecs antics i la seva funció (temples i teatres); la seva influència en creacions posteriors fins als nostres dies.

Finalistes i guanyadors videoart “Dones, arbres i poesia” Sant Jordi IPM 2022

Reunit el jurat, format pel professorat del Departament de Català i Clàssiques, el dijous 7 d’abril, va decidir concedir el primer premi ex aequo als alumnes de 2n d’ESO del professor Cristian Peralta, Noa, Jan i Júlia, per la qualitat dels seus videoarts “Avui” de Cèlia Viñas i el “Magraner” d’Anna Aguilar Amat, poemes inclosos en el llibre Dones, arbres i poesia de Voliana Edicions. A partir d’ara ja formen part de les nostres rutes poètiques.

L’enhorabona a tots els participants i d’una manera molt especial als finalistes i guanyadors d’aquest primer concurs de Videoart Dones, arbres i poesia

.
Bona Diada de Sant Jordi!

L’institut Premià de Mar participa en la lectura internacional de l’Èdip rei de Sòfocles

Tot i que el divendres 25 de març era festa de lliure disposició al nostre institut, els alumnes de Grec 1 varen participar en la primera lectura pública internacional de l’Èdip rei de Sòfocles (en grec antic i en català) que va tenir lloc a Lió dins el marc del Festival Européen Latin Grec.

Dia Mundial de la poesia 2022 #DMP22

Avui és des del 1999 el Dia Mundial de la Poesia i també el Dia Internacional dels Boscos i el Dia Mundial de la Síndrome de Down. A l’institut Premià de Mar ho celebrarem, fent un mural amb el poema de Gabriel Ferreter “Si puc”, traduït a diverses llengües amb motiu del centenari del naixement i del cinquantenari de la mort del poeta gràcies al fullet editat per la Institució de les Lletres Catalanes.

SI PUC
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?
Gabriel Ferrater
Les dones i els dies, 1968 [Menja’t una cama, 1962]

De les vint-i-dues llengües, hic et nunc, hem seleccionat el llatí, traduït per Lina Vilamitjana, i el grec modern, per Eusebi Ayensa.

A El Fil del mite grec, la nostra poeta més aràcnida, Pepita Castellví, hi ha publicat Les Parques, un poema il·lustrat per Valèria Cuní.

A classe de Grec recitarem els versos de les poetes gregues (Safo, Ànite, Erinna, Nossis…) i a Llatí de 4t insistirem amb els itineraris més ovidians, arran de Narracions de mites clàssics (ed. Teide), amb l’ajut del llibre Dones, arbres i poesia, un recull de 300 poemes de 130 poetes catalanes a partir dels 52 arbres del nostre institut. De ben segur, en sorgiran noves audicions, videarts, etc.

Visca la poesia!