Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Sortim a la revista Auriga 95

Han sortit publicats a l’Auriga 95 els nostres Itineraris miticobotànics pel jardí de l’institut Premià de Mar (Sergi Viader Nielles i Margalida Capellà Soler) així com les conclusions de la Taula rodona del XIV Fòrum Auriga (Manresa, 10 de novembre de 2018): Què entenem per humanisme? amb la participació de Francesca Mestre, catedràtica d’universitat; Pere Izquierdo, arqueòleg i museòleg, i Margalida Capellà, professora d’ensenyament secundari. Moderada per Montserrat Tudela, directora d’AURIGA.

Celebrem les Saturnàlia

TASCA VOLUNTÀRIA

Celebrar les Saturnàlia altre any, tot portant música, jocs, menjar, tallers, …

TASCA PRESCRIPTIVA:

Aconseguir fer un any més una felicitació o una videofelicitació en llatí o en grec (pot ser individual, per parelles, per petits grups, per tota la classe, en qualsevol suport).

Heus aquí la rúbrica de qualificació i que alhora utilitzareu els alumnes per triar la felicitació que tindrà l’honor de representar El Fil de les Clàssiques per felicitar les festes i un bon any 2019:



 

View this post on Instagram

 

L’amic invisible a Cultura Clàssica de 3r ESO. Io, Saturnalia!

A post shared by Margalida Capellà (@filaracne) on

Fa més d’una dècada!

Imatge de previsualització de YouTube

ANFF

Corona de llibertat, d’esperança…

Mosaic romà, segle IV. Museu Britànic

Aquestes corones circulars de branques verdes simbolitzaven el pas del temps i el cicle etern de les estacions de l’any i l’esperança en la vinguda de la primavera. Amb el temps els cristians, varen treure profit d’aquestes creences paganes i en varen fer el símbol d’Advent amb quatre espelmes que venen a simbolitzar les setmanes anteriors al naixement del Messies. Cada una d’aquestes espelmes té una virtut que s’ha de millorar al llarg de la setmana: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància, i la quarta, la fe… Altra vegada, la secularització d’aquesta antiga tradició ha fet que aquesta corona d’advent hagi abandonat el seu lloc inicial, tot presidint les llars en taules, i s’hagi col.locat en portes i finestres com a senyal de pau, alegria i esperança.

“La ciència i la tecnologia a Grècia i Roma” al Concurs Odissea 2019

Avui s’ha obert la inscripció per al Concurs de Cultura Clàssica Odissea fins al dijous 31 de gener de 2019. La primera fase del concurs es durà a terme entre el 4 i el 7 de febrer, i s’allargarà fins el 20 de febrer (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari.

Com sempre, trobareu tota la informació a la pàgina del concurs: recomanem llegir atentament les bases i les preguntes freqüents.

Aquests són els premis per als primers classificats al concurs:
1 primer premi de 100€,
2 segons premis de 75€ per als dos següents classificats i
3 tercers premis de 50€ per als tres següents classificats.

El primer classificat, a més, participarà a la final estatal amb els guanyadors de les altres seus i podrà optar als següents premis:

Primer equip classificat: 390€
Segon equip classificat: 210€
Tercer equip classificat: 150€
Quart equip classificat: 90€
Cinquè equip classificat: 60€

El tema entorn del qual girarà el contingut de les preguntes d’aquest any serà “la ciència i la tècnica a Grècia i Roma”.

Us hi embarqueu?

Quan els apunts de grec encara són una meravella…

Gràcies a la gentilesa de la meva alumna de Grec de primer de batxillerat, Marina Palomeque, em fa molta il·lusió compartir hic et nunc part de la seva llibreta de grec i la seva reflexió:

“Fa com un any que em vaig adonar que si feia uns apunts més “agradables a la vista”, estudiar era molt més fàcil, i fins i tot, amb el temps, em va començar a agradar passar apunts a net. De fet, és el que faig els divendres per la nit. ¿Qué és el coca? ¿Es menja? Vul dir, per exemple, per fer “lettering” (la cal·ligrafia on pujant has de escriure prim i baixant gros) em relaxa, ja que has de tenir molt de control sobre la pressió que fa la teva mà. Que per cert, utilitzo un “brush pen” (bolígraf de pinzell) de la marca Pentel de color negre, després un Crayola Super tips blau fosc, i per últim un Pilot negre de gel.

Quan vaig començar grec, vaig veure impossible fer aquesta mena d’apunts amb l’alfabet, és a dir, em moriria. Però, gràcies a no sé quin déu, després d’un període d’adaptació, i molta paciència, ho vaig aconseguir! Podia fer apunts bonics a grec (encara que tot el que no és història segueix sent el més pesat d’escriure).”

Alguns us preguntareu on és la innovació educativa? on són les TIC?…

Mentre hi hagi algú que aprofiti les classes de grec com la Marina tot és possible! Avant!

La música en la ceràmica grega

Dia 22 de novembre cada any celebrem Santa Cecília, patrona de la música, tot i que ho sigui per un error de traducció, enguany hem seguit amb la tradició i hem celebrat la festivitat amb música del cicle troià a L’empremta d’Orfeu i a Òpera amb referents, ja que llegim La còlera d’Aquil·les, una adaptació de la Ilíada d’Homer, i Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea, així com aquest Padlet de la ceràmica grega amb referents musicals i el lèxic de la música a L’univers clàssic dels nostres mots.

Reflecteix la ceràmica grega el paper que tenia la música en l’antiga Grècia?…

Itineraris miticobotànics pel jardí de l’institut Premià de Mar. Experiència interdisciplinar de Clàssiques i CFGM Jardineria i Floristeria al XIV Fòrum Auriga

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

Imatge de previsualització de YouTube

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!