Tag Archives: Ovidi

La venjança de Filomena, casualitat o destí?

Aquests dies ens afecta de ple la borrasca Filomena i ens ha deixat congelats amb molta neu, fort vent i molt de fred. El seu nom comença per F i això vol dir que no és la primera borrasca d’aquesta temporada 2020/2021 sinó la sisena, després d’ Alex, Bàrbara, Climent, Dora i  Ernest. L’ Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) tria des de fa quatre anys, alternant antropònims masculins i femenins, amb col·laboració amb els serveis meteorològics de França (Méteo-France), Portugal (IPMA) i  Bèlgica (RM), els noms de les possibles borrasques de gran impacte en el sudoest europeu, tal com es fa amb les tempestes tropicals que aquesta temporada agafen les lletres de l’alfabet grec.

Infografia ficcionada de les possibles borrasques de la temporada 2020-2021

Recordeu el mite de Filomela, la princesa atenesa filla de Pandíon i germana de Procne? L’hem llegit a Narracions de mites clàssics!

“Tereu, Procne i Filomela” a Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Biblioteca Teide)

Què té a veure Filomela amb Filomena? Doncs, són sinònims. Filomela en grec Φιλομήλα o llatinitzat en les versions de l’Edat Mitjana en Philumena a partir del participi de present del verb contracte φιλέω (φιλουμένη), “estimada” a qui el seu cunyat Tereu va violar i va tallar la llengua perquè no pogués parlar. Tancada, va brodar la seva història i aconseguí que arribés a la seva germana Procne, que s’encarregà d’alliberar-la i venjar-se del seu marit. Els déus els van convertir en ocells i Filomela esdevingué una oreneta i més tard un rossinyol (ocell que evoca la idea de la música del significat del seu nom “amant del cant” a partir del grec φιλο- i μέλος).

“Filomela i Procne”, obra d’Elizabeth Jane Gardner

El mite no s’oblida mai i el nom de dona Filomela o Filomena té un llarg recorregut literari (Ovidi, Tit Andrònic, Shakespeare, Garcilaso de la Vega, Lope de Vega, Francisco de Rojas Zorrilla, Francisco de la Torre, San Juan de la Cruz, Andersen,…) i artístic (Rubens, … )… de la Filomena de Guillermina Motta fins a la dita “Filomena, Filomena (que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena!)”… de Les Absentes o més aviat de Les Filomenes amb la nostra companya Cèlia al contrabaix:

La germana de Procne es venja del seu cunyat Tereu i aquests dies, casualitat o destí, la borrasca Filomena ens ha deixat ben glaçats, un bon moment per llegir Ovidi i la pervivència del seus mites en obres com Malencònics reflexos (Edicions Balèria, 2019) de Joan Antonio Cerrato:

Pèrfid cunyat,
germanes ocellades.
El fill com a àpat:
oronella de sang,
rossinyol solitari.
“Progne, Tereu i Filomela” Malencònics reflexos

Noves lectures obligatòries de Llatí (PAU 2020 i 2021)

Les lectures obligatòries de la matèria de llatí de les PAU passen a ser Els bessons de Plaute i la selecció següent de Les Metamorfosis d’Ovidi:

Llibre I
313-415 Deucalió i Pirra
452-567 Dafne
Llibre II
1-400 Faetont
833-875 Rapte d’Europa
Llibre III
339-510 Narcís
Llibre IV
53-166 Píram i Tisbe
285-388 Hermafrodit
663-789 Perseu i Andròmeda
Llibre VI
1-145 Aracne
Llibre VIII
183-235 Dèdal i Ícar
611-724 Filèmon i Baucis
Llibre X
1-77 Orfeu i Eurídice
Llibre XI
85-194 Midas

PLAUTE, Els bessons. Introducció, traducció i notes d’Esther Artigas, Martorell (Adesiara, aetas 13) 2012.

OVIDI, Metamorfosis. Introducció, traducció i notes de Ferran Aguilera, Barcelona (La
Magrana. Clàssics de Grècia i Roma) 2012.
PUBLI OVIDI NASÓ, Les Metamorfosis. Presentació i traducció de Jordi Parramon.
Barcelona (Quaderns Crema, Biblioteca mínima 45) 2000.

Vid. Narracions de mites clàssics (Biblioteca Teide, 2007)

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!

Acabem un curs especial llegint en veu alta…

Enguany ha estat un curs diferent i l’hem acabat llegint en veu alta a l’aula i al pati!

Recomanaríeu aquestes lectures?

A Grec 1 El viatge dels argonautes (vid. booktràiler):

A Cultura Clàssica de 3r, Les aventures d’Ulisses (Vid. BooktràilerGimcana i viatge, Kahoot…):

A Cultura Clàssica de 4t, La butlla d’or de Neus Jordi:

A Llatí de 4t, Narracions de mites clàssics:

Molt bon final de curs! Bona lectura!

Las Metamorfosis dos mil años después

Aula de Secundaria núm. 24 (novembre-desembre de 2017). Article Las Metamorfosis dos mil años después.

Noves lectures prescriptives Llatí PAU Catalunya 2017-2018 i 2018-2019

El coordinador de llatí, el Sr. Jordi Avilés, acaba d’enviar als centres una carta amb les següents lectures prescriptives de Llatí  per als dos propers anys (2017-2018 i 2018-2019).

  • TERENCI, Els germans (obra completa). Visions divergents sobre l’educació dels fills.

  • OVIDI, Metamorfosis (selecció)

    Llibre I
    1-4 Tema de l’obra.
    5-88 Del Caos al Cosmos.
    89-150 Les quatre edats de la humanitat.
    313-415 Deucalió i Pirra.
    452-567 Metamorfosi de Dafne.
    Llibre III
    341-510 Narcís.
    316-340 Tirèsias.
    Llibre IV
    53-166 Píram i Tisbe.
    285-388 Hermafrodit.
    663-789 Perseu i Andròmeda.
    Llibre VIII
    611-724 Filèmon i Baucis.
    Llibre X
    1-77 Orfeu i Eurídice.
    Llibre XI
    85-194 Midas.
    Llibre XIV
    223-319 Ulisses i Circe.
    D’altra banda, no canviaran els continguts teòrics sobre les expressions llatines, la literatura, la civilització i el patrimoni.
    Tota aquesta informació es farà pública, com és habitual, al principi del curs 2017-2018 al web de la Gencat.

Vid. Exàmens anteriors PAU LLatí Catalunya
Orientacions per a l’examen de Grec PAU Catalunya

Ecce pictura. Quae fabula est?

Continuem amb la lectura setmanal de Narracions de mites clàssics.

Ecce pictura. Quae fabula est?

img_2618

Valeria (@valr_kuni) me fecit. October MMXVI

Quina pervivència té? És un mite encara vigent? Per què? S’ha de dir sempre la veritat?

Llegiu amb atenció aquest poema Arrapant-se cruel al rostre de Minerva d’Antoni Prats (21, febrer, 1946)

ARRAPANT-SE cruel al rostre de Minerva
el corb seguit esquinça els ulls renovellats.
Mai més podrà pensar-se la deessa
veient un fil trempat de llum llarguíssima.
Mai més.

(Corb fastigós, oh quant t’estime!)

I ens queda tot,
un tot que no vol ja ser més:
mans, tantes mans i noms i veus.

Per fi, la nit es cansa de ser nit.
Sovint no troba el pany o perd les claus.
Sovint s’oblida de la casa.

En podem fer també nosaltres de recreacions?

Fem un Kahoot del mite de Coronis!

coronis

Un mite ovidià cada setmana

Enguany també hem volgut seguir a 4t de l’ESO un bell i vell costum de portar llegit a classe (classe inversa) cada setmana un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics (ed. Teide).

Divendres passat vàrem treballar el mite de Licàon (vid. Licàon) i encara aneu publicant a Metamorfosejats els vostres treballs a partir de les reflexions fetes a l’aula tots plegats. L’important no és l’eina digital sinó la pervivència del mite i el llatí (Quis est?…); per tant podeu utilitzar tots els formats (thinglink,…), fer les vostres metamorfosis, recordar-les de llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules… com la transformació en llop del professor Remus Lupin a Harry Potter .

Qui  portarà avui ben preparada la narració següent pertanyent a les relacions amoroses de Zeus, Júpiter en llatí?  Qui ens explicarà a classe les diferents aventures amoroses i la seva actualitat? Tenen vigència encara?…En parlarem, ho posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència en l’art, la música, el llenguatge, la literatura, el còmic, l’astronomia… i en deixarem constància per escrit (la guia de lectura i les propostes de treball del final del llibre us poden donar un bon cop de mà!).

Posem fil a l’agulla a partir de recreacions fetes per companys i companyes (Iuppiter et IoJúpiter i Cal·listo; De Juno a Júpiter; Europa a l’institut), comencem amb els referents clàssics arreu (Juno, Júpiter, Ganimedes…)

Setmana a setmana anirem llegint els mites ovidians, ampliant Metamorfosejats i continuarem de tant en tant amb Kahoots, qüestionaris Moodle i Ecce pictura.

Incipiamus. Quae fabula est?

Eccepictura

A quin mite fa referència? De quin artista és aquesta pintura? De quina època?…

Recreem el mite amb un diàleg entre els dos personatges i posem títol a la imatge amb una frase, tipus fotografies Instagram…

Fem un kahoot amb els amors de Zeus/Júpiter!

amorszeus

Dia de la Internet Segura: és narcisista la nostra identitat digital?

Narcís a classe de llatí!

Recordeu l’última classe, alumnes del curs inicial de llatí? Recordeu aquesta pregunta: “Sou narcisistes? Quina relació té amb la planta que us vaig portar i va engelosir els professors del cicle de Jardineria de l’IPM ?

Fem memòria: vàrem comentar el mite de Narcís, a partir de l’explicació d’un mite cada setmana de la segona part de Narracions de mites clàssics.

Tot seguit vàrem visionar Cupidon:

Què us va semblar? Per què l’amor sempre és jove? Quin tipus de fletxes té? Què passa amb Narcís? Què vol dir ser narcisista?…

Heu trobat pervivència d’aquest mite en l’art (Ecce pictura, Salvador Dalí, Eduardo Chillida…), la literatura (Rosa LLeveroni, Federico García Lorca, Rafael Lapesa...), la música, el cinema, la publicitat…? ; però potser el més interessant seria plantejar-nos si Narcís de viure en el segle XXI tindria compte a Instagram i per què? Quin hashtag podríem relacionar amb aquest ego narcisista i quina posició ocupa #me? Les xarxes socials i la moda de fer-se selfie propaga aquest ego narcisista de la generació anomenada me me me? i vosaltres sou narcisistes? És narcisista el perfil de Filaracne a Instagram? i el vostre? Què significa ser narcisista a la xarxa?…

IMG-20160529-WA0012 (1)

Amb quin anunci us identifiqueu més a la xarxa? Per què?

[youtube]https://youtu.be/-S13DlqJzV8[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/HMWofLZ6gH8[/youtube]

En el Dia de la Internet Segura, acostumem a reflexionar sobre el nostre rastre digital a la xarxa.Sou Eco o Narcís? Quan sou Eco i quan sou Narcís? Per exemple, en el vostre perfil d’Instagram, quin tipus de fotografies pengeu? Què pengeu a Facebook? És diferent dels vostres comentaris, apunts que feu, per exemple, en aquest bloc o en els altres espais escolars? Quins avantatges o quins inconvenients té o tindrà en un futur a l’hora d’anar a buscar feina aquesta identitat digital que us aneu configurant des d’ara a la xarxa? Quina us serà de gran ajut? Quina us farà més nosa que servei?

Gaudiu del gran poder de la xarxa i confegiu un PLE, de ben segur la vostra identitat digital, si en teniu cura, us ajudarà a l’hora de trobar feina!

Ecce picturae. Continuem llegint Narracions de mites clàssics

Després de llegir la primera part, la primera avaluació, ara hem començat a llegir la segona part de Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi) a 4t de l’ESO de Llatí i us proposo de seguir la bella i vella tradició Ecce pictura! Quae fabula est? i que identifiqueu aquestes tres pintures i que, a partir d’elles expliqueu els tres mites, busqueu apunts que ja tenim publicats i els doneu a conèixer aquí per tal d’enllestir entre tots aquestes imatges interactives. Després en trieu un, el que més us agradi, i en feu una petita recreació.

Conèixer els mites ens ajuda a entendre millor l’art? la literatura?…