Category Archives: General

“La ciència i la tecnologia a Grècia i Roma” al Concurs Odissea 2019

Avui s’ha obert la inscripció per al Concurs de Cultura Clàssica Odissea fins al dijous 31 de gener de 2019. La primera fase del concurs es durà a terme entre el 4 i el 7 de febrer, i s’allargarà fins el 20 de febrer (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari.

Com sempre, trobareu tota la informació a la pàgina del concurs: recomanem llegir atentament les bases i les preguntes freqüents.

Aquests són els premis per als primers classificats al concurs:
1 primer premi de 100€,
2 segons premis de 75€ per als dos següents classificats i
3 tercers premis de 50€ per als tres següents classificats.

El primer classificat, a més, participarà a la final estatal amb els guanyadors de les altres seus i podrà optar als següents premis:

Primer equip classificat: 390€
Segon equip classificat: 210€
Tercer equip classificat: 150€
Quart equip classificat: 90€
Cinquè equip classificat: 60€

El tema entorn del qual girarà el contingut de les preguntes d’aquest any serà “la ciència i la tècnica a Grècia i Roma”.

Us hi embarqueu?

Quan els apunts de grec encara són una meravella…

Gràcies a la gentilesa de la meva alumna de Grec de primer de batxillerat, Marina Palomeque, em fa molta il·lusió compartir hic et nunc part de la seva llibreta de grec i la seva reflexió:

“Fa com un any que em vaig adonar que si feia uns apunts més “agradables a la vista”, estudiar era molt més fàcil, i fins i tot, amb el temps, em va començar a agradar passar apunts a net. De fet, és el que faig els divendres per la nit. ¿Qué és el coca? ¿Es menja? Vul dir, per exemple, per fer “lettering” (la cal·ligrafia on pujant has de escriure prim i baixant gros) em relaxa, ja que has de tenir molt de control sobre la pressió que fa la teva mà. Que per cert, utilitzo un “brush pen” (bolígraf de pinzell) de la marca Pentel de color negre, després un Crayola Super tips blau fosc, i per últim un Pilot negre de gel.

Quan vaig començar grec, vaig veure impossible fer aquesta mena d’apunts amb l’alfabet, és a dir, em moriria. Però, gràcies a no sé quin déu, després d’un període d’adaptació, i molta paciència, ho vaig aconseguir! Podia fer apunts bonics a grec (encara que tot el que no és història segueix sent el més pesat d’escriure).”

Alguns us preguntareu on és la innovació educativa? on són les TIC?…

Mentre hi hagi algú que aprofiti les classes de grec com la Marina tot és possible! Avant!

La música en la ceràmica grega

Dia 22 de novembre cada any celebrem Santa Cecília, patrona de la música, tot i que ho sigui per un error de traducció, enguany hem seguit amb la tradició i hem celebrat la festivitat amb música del cicle troià a L’empremta d’Orfeu i a Òpera amb referents, ja que llegim La còlera d’Aquil·les, una adaptació de la Ilíada d’Homer, i Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea, així com aquest Padlet de la ceràmica grega amb referents musicals i el lèxic de la música a L’univers clàssic dels nostres mots.

Reflecteix la ceràmica grega el paper que tenia la música en l’antiga Grècia?…

Itineraris miticobotànics pel jardí de l’institut Premià de Mar. Experiència interdisciplinar de Clàssiques i CFGM Jardineria i Floristeria al XIV Fòrum Auriga

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

Imatge de previsualització de YouTube

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!

Ceràmica grega amb GeoGebra

Gràcies als grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) les matemàtiques van adquirir l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. Fa uns dies vam tenir l’enorme sort d’assistir a una masterclass per tal de descobrir les matemàtiques amb GeoGebra amb el professor de matemàtiques jubilat, Bernat Ancochea. Quina meravella quan els professors gaudeixen fent classe i compartint la seva saviesa!

A més dels enigmes matemàtics que anirem publicant a mesura que els resolgueu, ara teniu un nou repte: Aconseguir fer una peça de ceràmica grega amb GeoGebra.

Primer de tot, us heu d’instal·lar el programa GeoGebra 5 gratuït a l’ordinador, la tablet o el mòbil.

Tot seguit, heu de pujar la imatge de la ceràmica grega que hàgiu triat.

Fer la ceràmica en GeoGebra amb els comandaments Spline i Superfície.

Us pot anar molt bé aquest tutorial que en Bernat ens ha fet ad hoc:

Imatge de previsualització de YouTube

Espero amb candeletes les vostres peces de ceràmica grega amb Geogebra, no us oblideu ni del nom ni dels usos de la peça. La ceràmica és el millor suport per conèixer la vida quotidiana grega i, a més, és important per identificar les restes del naufragi intacte més antic del món. Ho veieu, Matemàtiques i Cultura Clàssica és una combinació possible!

`

Aquell antic missatge de l’amor de Vicenç Llorca

Vicenç Llorca ha publicat a Columna la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l’amor.  El 2011 va publicar Tot el soroll del món, la seva primera novel·la. També ha escrit narrativa curta En absència de l’àngel (2000), així com biografia i assaig. També és autor de traduccions literàries, professor i gestor cultural,… però fins ara ha estat molt conegut com a poeta. De fet, es defineix com un humanista del segle XXI: “una persona que intenta fer de la paraula literària i l’amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món”.

La narració d’Aquell antic missatge de l’amor s’ubica a Barcelona i al Baix Maresme (Alella, El Masnou, Teià) i en algunes ciutats i paisatges dels Estats Units. L’acció comença el novembre del 2011 i acaba l’abril de l’any següent. Està protagonitzada per Xavier Rius, un economista humanista català format a Nova York, que perd en el marc de la crisi financera  la dona, la Patrícia i la feina (ha de tancar el despatx). Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provoca un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la Barcelona fundacional i els misteris del seu cor. Una història d’amor, de voluptuositat  i de misteri d’aparença senzilla, però amb grans dosis d’erudicció (reflexió sobre la literatura i referències a autors literaris com Xenofont, Whitman, Proust, Shakespeare, Lovecraft, Sant Joan de la Creu, Ramon Llull, Paul Auster, Viviane Forrester, Fabià Estapé, Ernest Lluch, Lluís Boada, Salvador Espriu…; pintors com Pollock, Rubens, Hopper o William Louis Sonntagla… i pel·lícules com Viaggio in Italia o l’esment que fa de Woody Allen)  i molts referents clàssics (mitologia, etimologia, arqueologia…).  Grècia hi és present amb l’etimologia i sobretot amb els referents mitològics (centaures, unicorns…)  i Roma pel que fa als orígens fundacionals de Bàrcino.

…els mites no van ser, sinó que són amb nosaltres, que som nosaltres perquè ens ajuden a comprendre i a expressar el que sentim, el que anhelem, el que enyorem. No desapareixen, es transformen en el nostre interior i, per això, els relats són metamorfosis i els poemes, metàfores. La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciència de l’efímer i l’evanescent, un impuls personal que ajuda a créixer“. (Aquell antic missatge de l’amor pàgs. 379-380)

I si no n’hi ha prou amb l’excel·lent prosa de Vicenç Llorca us confesso un secret: és un plaer anar submergir-se en la seva novel·la tot escoltant la música, molt diversa, però majoritàriament d’arrel anglo-saxona que acompanya el personatge de Xavier Rius, amb totes les connotacions emocionals que cada record li evoca: Oh Shenandoah, Freedom Cry, California Dreamin’, Stay, A Message, No Too Late, Back to Manhattan,  December, Loving Ways, I May Want a Man, The Miracle, Come Here o Cançó de l’albada, entre altres.

Hi he trobat molts referents clàssics! Tanmateix, no us els desvetllaré. Llegiu la novel·la de Vicenç Llorca! Us emocionarà!

Aquell antic missatge de l'amor, de Vicenç Llorca

Referents clàssics a “Aquell antic missatge de l’amor”, de Vicenç Llorca

Avui hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües

Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.

A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.

Dia Europeu de les Llengües 2018

I per acabar, un kahoot!

Kahoot Dia Europeu de les Llengües