Tag Archives: Llengües

Grec i Llatí en el Dia Europeu de les Llengües a l’IPM

[youtube]http://youtu.be/0gwwI-K2pv8[/youtube]

Un any més  hem celebrat en el nostre institut el Dia Europeu de les Llengües, el curs passat sols els alumnes de Grec i de Llatí, l’anterior tot el centre.  El lema d’aquest any era “embarbussaments en diferents llengües”.

Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.

Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.

Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.

Dia europeu de les llengües a l’institut Premià

Dia 26 de setembre els alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar varen celebrar l’onzè Dia Europeu de les Llengües. El curs passat va ser una activitat de tot el centre, com podeu veure en aquest vídeo; però enguany, els alumnes de quart de Llatí han participat amb els dies de la setmana en diferents llengües per tal de demostrar que el llatí és el pal de paller de les llengües d’Europa.

Els alumnes de grec de primer, tot començant a llegir i a escriure en grec, hi han participat amb un mot grec i la seva pervivència lèxica per tal de demostrar que el grec perviu en llengües romàniques i no romàniques sobretot en la creació de neologismes.

Si us heu perdut el mural, aquí en teniu un tastet:

Apreneu llengües! De ben segur saber llatí i grec us serà d’un gran ajut!

“La paraula que més m’estimo” en diferents llengües!

El passat dilluns 26 de setembre, com bé sabeu, vàrem celebrar el desè aniversari del Dia Europeu de les Llengües en l’edifici Serra de Marina del nou institut de Premià de Mar. Per a tots vosaltres, alumnes de batxillerat de llatí de l’edifici Cristòfol Ferrer que no vàreu poder veure el mural amb els mots més estimats en les diferents llengües que es fan al centre (català, castellà, anglès, francès, alemany i llatí), teniu tot seguit el muntatge que us vaig prometre en agraïment de la vostra participació amb Meum carissimum verbum. Plurimas gratias vobis ago!

Heu vist quins mots són els més estimats?

Europaea Linguarum Dies

Avui 26 de setembre en motiu del desè aniversari del Dia Europeu de les Llengües des de l’Àmbit Lingüístic de l’institut de Premià de Mar fem una crida a tots els alumnes, professors, personal no docent i famílies del nostre institut per fer arribar als suros del claustre de l’edifici Serra de Marina “La paraula que més estimo”. Ens sumem així a la iniciativa “La paraula en català que més estimo” de Somescola.cat; però ampliem l’activitat a les altres llengües europees que ensenyem al centre (castellà, anglès, francès, alemany i llatí).

En altres edicions, des de El Fil de les Clàssiques hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües amb el Google Maps El llatí ens agermana, Cèsar plurilingüe, base de dades, amb muntatges audiovisuals

Enguany ho celebrem a l’edifici Serra de Marina del nou institut de Premià de Mar amb aquesta convocatòria, per tant us animo a tots i a totes a fer arribar al suro del claustre i/o aquí en comentari, si no sou del centre, el mot llatí que més us agrada.

Meum carissimum verbum est ROMA = AMOR.

També pots col·laborar amb el nostre Google Maps El llatí ens agermana:


Mostra El llatí ens agermana en un mapa més gran

Desitjo que celebreu el Dia Europeu de les Llengües (Día Europeo de las lenguas, The European Day of Languages, Journée européenne des langues, Europäischer Tag der Sprachen, Europaeus Linguarum Dies) amb moltes activitats.


Vid. Vídeo de l’experiència al centre

Pau amb Google maps DENIP

símbol de la pau

Demà és 30 de gener. Un any més celebrem el Dia Escolar de la Noviolència i de la Pau (DENIP)

Quin mot amaga el colom? En quina llengua? De què és símbol i per què? Què és el DENIP? …

Avui molts dels alumnes de grec i de llatí de primer de batxillerat han començat el seu viatge d’intercanvi amb Alemanya. Les classes, tot i poquets, continuen; per tant us proposo de localitzar en aquest mapa el mot “pau” en diferents llengües romàniques i indoeuropees. Utilitzeu localitzadors de diferent color en funció del grup lingüístic al qual pertanyin i després comenteu les diferències i semblances.


Vid.Plurilingüisme amb “pau” (DENIP MMX) en un mapa més gran

Enfilant la competència plurilingüe

Tot esperant amb entusiasme la visita de demà dels 87 alumnes de llatí francesos, just tornar de vacances (és a dir, encara no fa una setmana) us vaig encarregar, alumnes de llatí, una feina plurilingüe, idea que em van inspirar els companys Emilio Canales i Maria Teresa Hidalgo a les VII Jornades de Clàssiques de Sagunt. Només que ells van aconseguir involucrar tot el departament de llengües del centre, i vosaltres ho heu fet sols a llatí i amb molt poc temps. Jo només demanava una entrada per alumne, i sou 36 de llatí entre quart de l’ESO, primer i segon de batxillerat. Tots i totes n ‘heu fet una. Tenint en compte que en aquests moments, hi ha alumnes que encara no s’han incorporat a les classes per viatge o malatia, i heu introduït més de seixanta a la base de dades del Moodle, vol dir que la majoria heu triplicat la meva demanda i a més heu pujat fotografies pròpies fetes ad hoc a l’institut i no agafades d’Internet. Feliciter, discipuli discipulaeque!

Ara, a mig camí, us proposo un nou repte, feina que demà podeu continuar amb els alumnes de Grenoble si acabeu les consignes que el professor Robert Delors us doni per aquest nostre treball digital en comú. Almenys podeu comprovar si heu introduït bé el francès ja que al nostre centre no es fa malauradament.

Tots mirareu de nou les entrades de tots els alumnes de llatí, des de quart de l’ESO fins a segon de batxillerat, i si veiu algun error, sigui quin sigui, o teniu algun suggeriment a fer el podeu introduir al comentari de l’entrada corresponent (l’alumne/a després editarà la seva entrada si és pertinent). Això també va per a tots els visitants del nostre bloc. En comptes de ser la professora, en aquest cas jo mateixa, les correccions les farem entre tots. Diuen que quatre ulls hi veuen més que dos. Farem així un autèntic treball col·laboratiu obert a la participació de tothom que vulgui i amb més ulls que Argos. Podeu continuar fent noves entrades. Si al centre es parlen més llengües indoeuropees també estaria bé de suggerir-les. Tanmateix us recordo que no és un projecte lingüístic de centre sinó de clàssiques, i com sabeu treballem en el currículum de llatí les llengües romàniques i les indoeuropees, aquestes últimes especialment a grec; i què puc dir de l’ensenyament per competències, si no parem de parlar-ne!

Gaudiu de la feina ben feta entre tots i totes, però encara millorable, tot clicant damunt la imatge del diccionari:

PULSA HIC

visualització d'una de les entrades

El grec i la pervivència lèxica multilingüe

Dibuix de la Georgina

El grec perviu en moltes llengües.  A  partir del dibuix de la Georgina amb el nom grec a l’inrevés   i de  llur pervivència  lèxica en diferents llengües europees, fàcilment  deduireu el mot grec triat:

CATALÀ ecosistema ecologia economia metec parròquia diòcesi
CASTELLÀ ecosistema ecología economia meteco parroquia diócesis
GALLEC ecosistema ecoloxía economía meteco parroquia diócese
BASC ekosistema ekologia ekonomia   parrokia diozesi
PORTUGUÈS ecossistema ecologia economia metecos   diocese
FRANCÈS écosystème écologie économie métèque paroisse diocèse
ITALIÀ ecosistema ecologia economia meteco parrocchia diocesi
ANGLÈS ecosystem ecology economy metic parroquial diocese
ALEMANY Ökosystem Ökologie Ökonomie Metöke Parroquia Diözese

Sabríeu definir etimològicament els mots catalans d’aquesta taula multilingüe? A veure si us animeu i feu el mateix amb altres paraules i ens ho presenteu en un apunt en el bloc del vostre Moodle o a Aracne fila i fila.

Τί ἐστιν.,

Dimecres a classe de grec de primer de batxillerat vàrem aprendre a pronunciar mots en grec, a ampliar el lèxic grec i català amb un joc publicat a Ediciones Eureka, Etymos. En vaig fotografiar alguna de les làmines i aquí he seleccionat un substantiu de les tres declinacions gregues. Què volen dir i quines mots en deriven en les llengües que parleu? Recordeu que vàrem dir que els mots grecs serveixen per formar mots tècnics, científics i humanístics de les llengües modernes.

figures 01

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

Sabríeu escriure en grec, almenys en majúscules que no porten accents ni esperits, els mots corresponents a aquestes il·lustracions del bingo que vàrem jugar a classe per fixar vocabulari grec. Recordeu quin mot dèiem quan ho emplenàveu tot?

figures 02

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

N.B.: Amb el permís de Florencio García Méndez, editor d’Eureka i fotògraf de renom, he pogut fer i exposar aquí aquestes dues fotografies del joc Etymos a la classe de grec de l’IES Cristòfol Ferrer.

Les llengües indoeuropees avui

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla

Internet: unió o separació lingüística?

La torre de Babel, Pieter Bruegel el vell

Aquests dies a classe us preguntava, després de comentar la diàspora de les llengües indoeuropees, tot esmentant el símil de la torre de Babel que narra com els descendents de Noè van començar a construir una torre per arribar al cel i Déu els castigà amb la confusió de llengües (Gènesi 11), si avui en dia, amb les xarxes d’informació com Internet, crèieu que tornàvem anar cap a la unió o la separació lingüística. Què n’opineu? Podeu deixar aquí també la resposta dels exercicis 7 i 8 de la segona unitat del llibre de Grec 1 (ed.Teide).

Divendres passat, vaig tenir l’honor de ser convidada a Vic, com a guanyadora de la primera edició, als Premis Blocs Catalunya, i Dani Cortijo que es va emportar el premi al millor bloc de Cultura per Altres Barcelones va dir uns mots en llatí, tot esmentant la nostra feina i referint-se a nosaltres. El llatí també va tenir en aquesta edició el seu minut de glòria! Moltes gràcies Dani! L’enhorabona a tots els premiats i premiades (com sempre poquetes)! Ubi sunt mulieres? L’enhorabona també a STIC.cat que una vegada més ha sabut premiar els millors blocs en català. Els premis, ja ho sabeu, honoren més a qui els concedeix que a qui els rep! Per molts anys a tothom!

El català a la xarxa també ha estat notícia i no només per aquesta segona edició de Premis Blocs Catalunya, i així ho ha recollit el Telenotícies Cap de Setmana de TV3:

Sí, ho heu sentit bé: el català és la vuitena llengua a la xarxa pel que fa als blocs! L’enhorabona a tots i a totes per contribuir-hi!