Tag Archives: Comiat

Què seria de les nostres classes sense Internet?

Avui se celebra des de fa deu anys el Dia Mundial d’Internet. Què seria de les nostres vides diàries sense Internet? Tot i el rebuig inicial a les noves tecnologies, aquestes si són superiors s’acaben sempre imposant: la impremta, la màquina de vapor, el cotxe,… i sens dubte les tecnologies digitals ens ofereixen un millor nivell de vida per a les persones i, en general, per a la societat. Ara bé se n’ha de fer un bon ús i tothom hi ha de tenir accés i ja sabem que no tothom en té -molts dels alumnes de clàssiques sols tenen accés a l’hora de classe a l’institut. Ens queda encara molt camí per fer! Avant!

Fa vuit anys que el company Joan Marc Ramos, professor de català d’aleshores institut Cristòfol Ferrer, em va obrir el camí envers aquesta nova manera de fer i d’ensenyar, els companys de Chiron em varen donar la mà sota amb els auspicis de l’estimat Hermes, i ara ja no recordo com eren les meves classes abans de fer-les connectats a la xarxa. Podria fer-les ara sense Internet? És possible obviar la xarxa?… Estem avançant cap a final de curs i, un any, més cauen els reconeixements a la feina feta a la xarxa (no us hi acostumeu, això no acostuma a passar massa!), aviat alguns us examinareu de les PAU (aquestes proves o la revàlida, de ben segur, aviat seran també via Internet!) i és hora de reflexionar sobre la tasca diària a l’aula.

Pel que fa a la feina digital, em cal agrair a l’equip directiu que em deixi treballar en una aula d’informàtica amb connexió a Internet, pel que fa als alumnes i col·laboradors (alumnes i professors no sols del nostre centre sinó també d’altres centres -especialment de l’Albéniz de Badalona, professors jubilats, pares, mares i avis d’alumnes, ex alumnes…) el fet de reprendre cada any aquest nostre fil clàssic i continuar compartint coneixement a la xarxa amb creativitat i innovació; a les institucions, associacions perquè ens premien la feina feta, la dedicació i l’esforç esmerçats en demostrar que tot és possible i que entre tots podem i, entre d’altres, a Ràdio Premià de Mar per fer-ne difusió.

Aquests curs nou alumnes han fet el treball de recerca de segon de batxillerat en format digital, ben aviat algun grup de quart també en farà el seu projecte de recerca, tal com varen fer el curs passat amb Els orígens clàssics del cinema, a més de les xarxes socials, l’espai Moodle, centre d’ordre curricular i qualificador a l’abast de l’alumnat, tots els blocs de clàssiques de l’IPM continuen en actiu, tant El fil de les clàssiques, com Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Nike, Literatura grega a escena, Non omnis moriar. Tòpics horacians, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec

Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia ja ha començat la cursa de reconeixements: divendres passat rebia el segon Premi Hèracles del XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides») al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina, organitzat per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics) i per tercer cop Ràdio Premià li ha donat difusió i aquest cop amb una llarga entrevista a l’Arnau Lario.

Tres blocs de Clàssiques de l’IPM seran guardonats amb una baldufa dia 13 de juny a Madrid en el IX Premi Espiral Edublogs: El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena (no us perdeu com veuen la feina digital i el reconeixement la Noelia, l’Arnau i el Raül)… Moltes gràcies! Què més puc desitjar!

El més important, però, és que estem a punt d’acomiadar una nova promoció d’alumnes de Grec i de Llatí del Batxillerat Humanístic (què passarà el curs vinent? encara no ho sabem!). La promoció que enguany acaba és ja la quarta del nou IPM i tota ella digital, com les últimes del Cristòfol. Per no fer un lleig a la tradició i per donar-vos molta sort, estimats alumnes, en els exàmens finals, PAU, exàmens extraordinaris… i sobretot en la vida us agraeixo les estones que hem passat junts (que han estat moltes, els dilluns tres hores i la resta de dies un parell…), aprenent tots plegats, tot i que alguns, un dia o altre us penedireu del que heu desaprofitat. És l’hora dels adéus, tot i que encara queda camí (preparació PAU, festa de promoció, viatge a Roma..), vet aquí aquest petit muntatge, fet amb tot l’amor, però amb pocs mitjans i menys temps. Espero que us agradi, alumnes de segon, almenys per desitjar-vos tota la sort del món:

Imatge de previsualització de YouTube

Carpe diem, promoció del 2011/14

Com bé sabeu, alumnes de Grec i de Llatí de segon de batxillerat, ja és una tradició que us acomiadi el curs i alhora el vostre pas per a l’institut amb un petit muntatge de les experiències viscudes. Des de quart de l’ESO, ens han passat moltes coses i es fa molt difícil sintetitzar-ho tot en uns minuts. Afortunadament en els blocs romandrà in aeternum la vostra feina i, com bé sabeu, tots els espais continuen essent vostres. Ja us heu adonat que hi ha alumnes, que comencen a treballar de debò quan la feina és voluntària i no una tasca del qualificador del Moodle. Com us deia, tres anys (i amb alguns de vosaltres quatre o més) amb tres hores setmanals (4t ESO), quatre (Grec o LLatí) o vuit multiplicat per dos cursos (Grec i Llatí), o nou (més la tutoria), o vint  o vés a saber  (treball de recerca)… han donat per molt. Em deixeu una part important de vosaltres i espero que de mi sols us en porteu el millor trosset.

Abans que demà es pengin les notes del tercer trimestre al tauler d’anuncis, abans que alguns veieu la dificultat de presentar-vos a les PAU del juny, de passar de curs, etc. he optat per no esperar el dia de les notes i desitjar-vos Bonam Fortunam habeatis tant per a les proves de recuperació, com per a les PAU,… i en especial per a la vida. Desitjo que, tot i que la Marta m’ha honrat amb les Clàssiques 2.0, hàgiu après almenys dues coses fonamentals: la primera a conèixer-vos (γνῶθι σεαυτόν, en llatí Nosce te ipsum) ja que qui es coneix a si mateix és més feliç i pot afrontar la vida molt millor i la segona, i no més important, a tenir molt present tot el que hem après aquest curs amb HoraciCarpe diem!

Imatge de previsualització de YouTube

1a Promoció de Clàssiques del Premià!

La primera promoció de clàssiques digitals de l’institut Premià de Mar ha recollit una pila de premis i de reconeixements. L’enhorabona a totes i a tots!

Just començar el curs, Aracne fila i fila va rebre un Premi Bloc Catalunya 2012 (El Fil de les Clàssiques ja l’havia rebut en la primera edició, el 2008).

El treball de recerca, Can Ferrerons un jaciment romà excepcional a Premià de Mar de l’alumne Rubén Florencio Alcántara, que ja havia guanyat el curs passat el primer premi Hèracles 2012 de la secció catalana de la SEEC, ha resultat ser finalista en el Premi Thos i Codina i ha guanyat un Premi Recerca Jove 2012 (nous premis CIRIT).

Chiron va atorgar el dia d’Internet un Centaure d’or a La cinta de NIKH, el blog de referents clàssics en el cinema, gestionat principalment per l’alumna de segon de batxillerat Núria Yela.

El blog de tres alumnes de Grec de segon de batxillerat, Laia Muñoz Osorio, Núria Yela i Laura Luna, Literatura grega a escena ha rebut l’únic premi en la categoria de batxillerat i cicles formatives en el concurs “Si eres original, eres de libro” que concedeix anualment CEDRO als treballs que respecten els drets d’autor. El cel dels mites de les germanes Balart, una menció extraordinària.

Les alumnes de segon de batxillerat Georgina Tur i Hadyatou Camara han estat guardonades amb un Premi Baldiri Reixac amb la seva pàgina web Turisme arqueològic al Maresme.

Val a destacar que el Departament d’Ensenyament va considerar la nostra tasca una bona experiència TAC i que aquest curs el Fil Moodle i els blogs de Clàssiques han estat considerats Buena PracTICa 2.0 INTEF. Els blogs El cel dels mites i Literatura grega a escena han estat també portada a la pàgina de la Xtec i a Xtecblocs.

Hem participat a Callejeros literarios amb Escriptors clàssics als carrers de Barcelona vid. aquí.

Deixeu el llistó molt alt a les futures promocions digitals i la vostra feina continuarà formant part de les nostres classes i no sols del vostre currículum digital. Moltes gràcies, alumnes, per tot el que hem compartit i m’heu ensenyat! Bona sort en els estudis i en la vida!

Bonam Fortunam habeatis, discipuli discipulaeque!

1a generació digital de Clàssiques i última del Cristòfol Ferrer

Tempus fugit! És ben cert: el temps s’esmuny, però en deixa petja i en aquest cas indelebre. Encara recordo aquella tarda de dimarts, primer dia de classe del 2007 en què entrava a la sala d’actes, no sé què hi fèiem allà? (no teníem en aquella època ni aula!), i vaig trobar, després d’un any i mig d’estar fora de les aules, una munió de gent de Cultura Clàssica de tercer que no es volia seure, ni fer silenci. Poc acostumada a aquests enrenous, perquè els alumnes en coneixen i ja saben com sóc i què vull, no sabia què fer per pacificar aquella Gàl·lia insurrecta. Dona de caràcter, vaig dir en veu ben alta: “SÓC DE CLÀSSIQUES i no puc començar tot un curs, i més enguany que ja no és trimestral, amb tanta malastrugança”. Així que torno a sortir de l’aula, faig veure que no he entrat i que no m’he trobat aquest aldarull i comencem amb bon peu no sigui que un començament així sigui tot un mal averany”. Us vàreu quedar de pedra. Vaig sortir i vaig tancar la porta. Hi havia gent al passadís, recordo la cara estupefacta quan em van veure tornar a entrar sense trepitjar el portal. Amb pede dextro i com si entrés per primera vegada vaig saludar, no sé si amb Bonum diem o bé amb Avete o XAIPETE! No semblàveu els mateixos, quins alumnes més disciplinats, això sí al·lucinats amb una magistra que abans mai no havíeu vist i amb un mètode sui generis. Em vàreu deixar explicar el que faríem i us faig escoltar per saber què coneixíeu d’aquest món meravellós que ens ha unit durant quatre anys (la resta us heu anat incorporant a 4t de llatí, o bé a primer de batxillerat!).

A l’octubre, va néixer Xtecblocs i en Joan Marc, un professor aleshores nou de català, em va proposar d’obrir un bloc de Departament Llegir molt i escriure bé. Jo no sabia què era un bloc, ni què en faria, però, com bé sabeu, no sé dir mai NO i sense adonar-me ja tenia bloc. Bé, després del primer apunt, la nostra Gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia de Catalunya, en va dir que era millor que m’obrís el meu. Estava perduda, no sabia què fer i vaig obrir un bloc per trobar el fil a les meves classes: El Fil de les Clàssiques. Us hi vàreu enganxar de valent. Quin goig! Em vàreu donar feina, però la feia a gust; però vàreu treballar tant i tan bé que aviat va venir el reconeixement extern i varen començar a caure premis i això de veure la “profe” al Telenotícies i de pensar que éreu a l’ull de l’huracà us va refredar. Llavors, us vaig regalar Aracne fila i fila perquè fos vostre i hi convidéssiu altres alumnes d’altres centres. Si havíem trencat les parets de l’aula treballant des de tercer fins a segon de batxillerat en un mateix espai, ara era el moment de tirar a terra les parets del centre i fer del món la nostra aula. Ho heu aconseguit amb escreix i han caigut més premis i més reconeixement. Heu deixat el llistó molt alt, ara feina tindré per mantenir-lo!

El laberint era tan gran que calia un fil més ferm per no perdre’s, per tenir-ho tot al seu lloc. Aquest espai, més reservat, és el Fil Moodle, una aula d’ensenyament-aprenentatge i també d’avaluació per cada curs que alimenta els blocs i els blocs, Google Maps, Google Sites, Google Docs, … el nodreixen. Treballs de recerca fan néixer altres espais, com L’empremta d’Orfeu, un bloc a la recerca dels referents clàssics en la música actual. Cinèfils com sou, finalment heu fet néixer, Coty, Carlos i Rebeca, La cinta de Νίκη. Mentrestant, m’heu ajudat a trobar el camí, hem après a ser un, a valorar la feina dels altres, a trobar el nostre lloc en aquest teixit col·laboratiu i col·lectiu. Hem passat moltes hores junts, moltes peripècies, moltes aventures, molts aprenentatges i també hi ha hagut topades i algun plor, quan un vídeo ha desaparegut, quan algú s’ha carregat la feina d’un altre a la wiki o ha usurpat l’entrada d’un Google Maps. Hem gaudit amb la traducció de textos grecs i llatins i, fins i tot, amb la sintaxi. Heu fet recerca, heu fet molt grossa la teranyina clàssica de la xarxa en català. També m’he enfadat i us ha sabut greu, ho sento, però si us he renyat és perquè sé que no podíeu tirar la tovallola al mínim entrebanc, que cal tenir respecte, ser puntuals, posar la feina al seu lloc, treballar amb ordre i rigor, acabar les tasques, practicar amb l’exemple i esforçar-se sempre. Mai no oblidaré tots aquests bons moments que m’heu fet passar, tampoc la còlera en veure el meu diccionari de llatí tot mossegat pel gos del Dani. En fi, …!

De tot això, us ofereixo aquest petit homenatge, fet de moments especials, tanmateix l’agraïment és molt més gran, no té preu.

Espero que tingueu molta sort a la vida i als estudis, tot començant per la Selectivitat que s’apropa (aquí trobareu uns consells d’or d’un professor chironià ja jubilat, el magister Lluís) o bé pels exàmens extraordinaris de juny (val a dir que, si us hi esforceu, podeu aprovar, i tant!). Cada un i una us en porteu un trosset de Margalida i en deixeu un trosset vostre, mimeu-lo, cuideu-lo tant com jo ho faré. Si em necessiteu, ja sabeu on trobar-me. Basia mille!

N.B.: Amb aquest emotiu apunt de comiat de la meva primera generació digital (MMVIII-MMXI, tot i que el curs va començar el 2007 fins el Nadal no vàrem digitalitzar-nos) vull acomiadar aquest curs la tasca col·lectiva a l’aula, tot i que queda per acabar el projecte de recerca de 4t, començar el treball de recerca del curs vinent, els exàmens finals de primer de batxillerat, els exàmens extraordinaris i de recuperació, les avaluacions i les reunions… a més de la preparació d’un nou curs en un nou institut fusionat; però El Fil de les Clàssiques és un bloc d’aula i farà vacances fins a reprendre les classes en l’institut de Premià. Esperem que tingui tanta fortuna com l’ha tinguda al Cristòfol Ferrer i que les noves generacions preservin i valorin la vostra llavor.  MOLT BON ESTIU A TOTHOM!