Tag Archives: Prometeu

Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny

Escultura moderna i mitologia clàssica. La  nissaga dels Campeny.

Escultura moderna i mitologia clàssica

Amants de la mitologia i de l’art no us podeu perdre la presentació del llibre Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny de l’hel·lenista Salvador Oliva March que tindrà lloc el dia 3 d’octubre a les vuit a Mataró (carrer Pujol, 9).

L’igualadí Salvador Oliva és professor de llengües clàssiques a l’institut Alexandre de Riquer de Calaf, artífex del grup Prometeu Encadenat de la Secció d’Estudis Clàssics del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i un estimat col·laborador aràcnida.  A Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny ens convida a resseguir des de la segona meitat del segle XVIII fins a començament del segle XXI  la mitologia clàssica a través de l’escultura de la nissaga d’escultors catalans dels Campeny: Damià Campeny, Josep Campeny i Xavier Medina-Campeny. L’il·lustre llinatge dels Campeny li permet no sols apropar al lector a la biografia i obra d’aquests tres escultors sinó també fer un interessantíssim recorregut històric i artístic pels tres corrents artístics més rellevants de l’escultura pública catalana: el neoclassicisme, el realisme i la postmodernitat; tres maneres, alhora, diferents d’assumir el llegat de la mitologia clàssica a casa nostra, tot un sistema simbòlic ben vigent que humanitza l’entorn urbà.

Igualada és la vila que té el privilegi de lluir tres escultures mitològiques: el Neptú de Damià Campeny, i el Prometeu i l’Hèrcules de Josep Campeny. A part de l’anàlisi històrica i artística corresponent, en destaca la tradició cultural i contextualitza aquestes obres. Mentre el Neptú és un dels millors exemples de l’art neoclàssic català, Prometeu i l’Hèrcules presenten les característiques pròpies del realisme escultòric de les acaballes del segle XIX. L’obra de Xavier Medina-Campeny ofereix una mirada actual, una baula imprescindible de tradició clàssica i modernitat. Un clar exponent n’és la Venus de Brooklyn.

Venus de Brooklyn

Venus de Brooklyn

Per què es presenta Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny a Mataró? Doncs, en paraules del seu autor perquè la primera part del llibre tracta sobre Damià Campeny, que era mataroní. Passà els seus primers anys d’aprenentatge a la capital del Maresme abans de traslladar-se a Barcelona per ingressar a l’escola de La Llotja. És la figura més important del neoclassicisme català i qui connecta l’escultura catalana barroca amb el romanticisme. A més un institut de Mataró en porta el nom.

Aneu dijous a la llibreria Dòria de Mataró i coneixereu més detalls del llibre de la mà de Salvador Oliva, un entusiasta professor i un gran defensor d’apropar el llegat clàssic a la ciutadania.

L’estàtua de la Llibertat reoberta

estàtua de la Llibertat

Ahir, tot celebrant el dia de la Independència, es va poder tornar a visitar  a l’illa de la Llibertat, al sud de Manhattan, l’estàtua de la Llibertat, regal de França al poble dels Estats Units en el 100è aniversari,  i també es va poder arribar a la corona, un mirador de vint-i-cinc finestres, sota extremes mesures de seguretat,  amb grupets de deu persones, acompanyats per un guia, per una estreta escala de 345 esglaons. Aquest símbol de la llibertat i del progrés humà, Patrimoni de la Humanitat, romania tancat des dels atemptats de l’onze de setembre, gairebé vuit anys per por al fanatisme terrorista. Si viatgeu aquest estiu a Nova York, tanmateix, no hi podreu  ascendir perquè les entrades estan exhaurides fins al setembre. Espavileu perquè es tornarà a tancar el 2011 per fer-ne una remodelació que potser permetrà encimbellar-se a la torxa tal com ho podien fer, quan es va obrir, el 28 d’octubre de 1886, els privilegiats de l’època si pagaven cinquanta centaus. Quines vistes més espectaculars  de Nova York, tot i que sense gratacels,  devien contemplar!

L’estàtua de la Llibertat, de coure,  fa noranta-tres metres d’alçada i pesa dues-centes vint-i-cinc tones, tot i així la forjà a França  l’escultor Frederic Auguste Bartholdi sota el guiatge de l’enginyer Gustave Eiffel, que en féu la carcassa interna, i, com a regal  en el centenari de la declaració de la Independència,  en 350 peces fou transportada en vaixell a Nova York, on va arribar el 17 de juny de 1885.

Aprofitant l’actualitat estiuenca i els vostres possibles viatges, vaig preparant feina per al proper curs:

Quina relació podeu establir entre la iconografia del mite de Prometeu i l’estàtua de la Llibertat de Nova York o la rèplica en petit d’aquesta estàtua a Paris? En coneixeu més rèpliques? Quin símbol comparteixen? Què significa? A quina de les set meravelles del món antic us recorda?……

El colós de Rodes i l’estàtua de la LLibertat de Nova York