Category Archives: Grec 1

A partir dels apunts publicats el curs 2009-2010.

Quan els apunts de grec encara són una meravella…

Gràcies a la gentilesa de la meva alumna de Grec de primer de batxillerat, Marina Palomeque, em fa molta il·lusió compartir hic et nunc part de la seva llibreta de grec i la seva reflexió:

“Fa com un any que em vaig adonar que si feia uns apunts més “agradables a la vista”, estudiar era molt més fàcil, i fins i tot, amb el temps, em va començar a agradar passar apunts a net. De fet, és el que faig els divendres per la nit. ¿Qué és el coca? ¿Es menja? Vul dir, per exemple, per fer “lettering” (la cal·ligrafia on pujant has de escriure prim i baixant gros) em relaxa, ja que has de tenir molt de control sobre la pressió que fa la teva mà. Que per cert, utilitzo un “brush pen” (bolígraf de pinzell) de la marca Pentel de color negre, després un Crayola Super tips blau fosc, i per últim un Pilot negre de gel.

Quan vaig començar grec, vaig veure impossible fer aquesta mena d’apunts amb l’alfabet, és a dir, em moriria. Però, gràcies a no sé quin déu, després d’un període d’adaptació, i molta paciència, ho vaig aconseguir! Podia fer apunts bonics a grec (encara que tot el que no és història segueix sent el més pesat d’escriure).”

Alguns us preguntareu on és la innovació educativa? on són les TIC?…

Mentre hi hagi algú que aprofiti les classes de grec com la Marina tot és possible! Avant!

La música en la ceràmica grega

Dia 22 de novembre cada any celebrem Santa Cecília, patrona de la música, tot i que ho sigui per un error de traducció, enguany hem seguit amb la tradició i hem celebrat la festivitat amb música del cicle troià a L’empremta d’Orfeu i a Òpera amb referents, ja que llegim La còlera d’Aquil·les, una adaptació de la Ilíada d’Homer, i Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea, així com aquest Padlet de la ceràmica grega amb referents musicals i el lèxic de la música a L’univers clàssic dels nostres mots.

Reflecteix la ceràmica grega el paper que tenia la música en l’antiga Grècia?…

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

Imatge de previsualització de YouTube

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!

Avui hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües

Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.

A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.

Dia Europeu de les Llengües 2018

I per acabar, un kahoot!

Kahoot Dia Europeu de les Llengües

Fem el cim! Grècia un país muntanyós

Grècia, un país muntanyós

Tal com ja es va anunciar a Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat, en el  número d’estiu d’Akela  hic et nunc  ens haurem de preparar per fer l’ascensió als principals cims de l’antiguitat, no pas físicament, perquè no ens cansarem gaire amb l’ascensió, però sí culturalment. Què sabem de l’antiga Grècia? Per què Grècia és la nostra herència cultural?

Akela. Estiu 2018

Acabem un curs especial llegint en veu alta…

Enguany ha estat un curs diferent i l’hem acabat llegint en veu alta a l’aula i al pati!

Recomanaríeu aquestes lectures?

A Grec 1 El viatge dels argonautes (vid. booktràiler):

A Cultura Clàssica de 3r, Les aventures d’Ulisses (Vid. BooktràilerGimcana i viatge, Kahoot…):

A Cultura Clàssica de 4t, La butlla d’or de Neus Jordi:

A Llatí de 4t, Narracions de mites clàssics:

Molt bon final de curs! Bona lectura!

Rodin i l’admiració per l’art de l’antiga Grècia

El British Museum de Londres exposa Rodin and the art of ancient Greece des del 26 d’abril fins el 29 de juliol de 2018.

Imatge de previsualització de YouTube

El 1881 l’escultor francès Auguste Rodin (1840-1917) va visitar Londres per primera vegada, mai no va visitar Grècia. En un viatge al Museu Britànic, va veure les escultures del Partenó i va quedar instantàniament captivat per la bellesa d’aquestes obres mestres de l’escultor Fídias que lord Elgin se’n va emportar de Grècia i que encara no han tornat.

Secció del Fris del Partenó (438–432 BC.)

August Rodin (1840–1917). Estudi de la cavalcada sud del Partenó. Grafit i ploma i tinta, abans del 1870. © Musée Rodin. Foto: Jean de Calan.

Més de quinze vegades Rodin va visitar el Bristish Museum en la seva admiració per l’obra de Fídias, tot i que 2.320 anys separen els dos artistes.

«Cap artista mai no podrà superar Fídias. El més gran dels escultors, que va aparèixer en el moment en què tot el somni humà pogués contenir en el frontó d’un temple, mai no serà igualat.». Rodin, 1911

Rodin i Fídias. Retrat de Rodin.  La pintura de Fídias és de ‘L’apoteosi d’Homer’ d’Ingres, Museu d’Art de San Diego.

L’admiració de Rodin per a Fídias en la postura d’una figura del Bloc XLVII (figs. 132–136) en la cavalcada del fris nord del Partenó i l'”Edat del Bronze” (1877) de Rodin.

«Pal·las Atena camb el Partenó» (1896), de Rodin (Museu Rodin de París)

Les escultures del Partenó havien estat trencades i degradades durant segles, però Rodin es va inspirar en la potent expressió que transmetien només pel cos. Fins i tot va treure els caps i les extremitats de les seves pròpies figures per fer-les més properes a les escultures del Partenó. En fer-ho, va crear un nou gènere d’art contemporani: el tors sense cap.

Cent anys després de la seva mort, Rodin and the art of ancient Greece és una selecció dels treballs de Rodin amb exemples originals de guix, bronze i marbre de moltes de les escultures del Musée Rodin de París. Tot i que el 2013 ja hi va haver una exposició a Paris, Rodin, la lumière de l’Antique, que mostrava la connexió de Rodin amb els clàssics i també fa poc hem pogut veure a La Fundació Mapfre de Barcelona la Porta de l’infern de Rodin i la seva relació amb la Divina Comèdia de Dante Alighieri i Les flors del mal de Baudelaire, ara per primera vegada es poden veure les seves obres al costat d’algunes de les escultures del Partenó que l’artista tant va admirar, així com objectes seleccionats de la seva pròpia col·lecció d’antiguitats.

A l’esquerra, «Iris», figura N del frontó oest del Partenó. A la dreta, «Iris, missatgera dels déus» (1895), de Rodin

A l’esquerra “Ariadna” de Rodin i a la dreta “Déu del riu Ilissos”, figura A del frontó oest del Partenó.


Figures L i M de deesses en draperia diàfana del frontó oriental del Partenó i “El Petó” de guix (després del 1898)  d’Auguste Rodin (1840-1917)

Figura K d’una deessa des del frontó oriental del Partenó, c. 438-432 aC. Auguste Rodin (1840-1917), The Walking Man, 1907. © Musée Rodin.

Rodin és únic en la història de l’art per la seva intensa determinació de superar la bretxa entre el passat i el present, i en fer de la fredor del marbre el cos calent que batega de “El petó”. Aquest poder expressiu del cos és tota una herència clàssica que trobà en les obres de Fídias.

“El Petó” de Rodin, de marbre i de guix, a l’exposició del British Museum

Isop. Hi ha un tresor amagat a dins

Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat

En Joan Martínez de la revista Akela de El Masnou m’ha convidat a participar-hi i a tenir-ne una secció. Atès que és una revista vinculada al moviment escolta, he decidit, després d’escoltar aquest programa de ràdio i de llegir el llibre ¿Hay dioses en el Olimpo?, posar-li el nom de Fem el cim! En el número que acaba de sortir és una presentació del recorregut que anirem fent. Les muntanyes de l’antiguitat seran el fil conductor per parlar de la importància de la cultura grega i romana en l’actualitat.