Mortal Engines

Fa uns dies van donar per la televisió una pel·lícula basada en uns llibres, “Mortal Engines”  de Philip Reeve, i a mesura que la pel·lícula de Christian Rivers avançava vaig observar uns quants referents clàssics.

Abans de res, per poder entendre algunes parts, us faré una petita sinopsi: Molts anys després que un esdeveniment cataclísmic hagués destruït el món tal com es coneix ara, la gent ha trobat una altra manera de sobreviure: ciutats mòbils. Aquestes noves ciutats i la seva gent busquen d’altres més petites per poder aconseguir els recursos necessaris per a sobreviure. Dins d’aquest món de caos, Hester Shaw i Tom Natsworthy s’ajuntaran per canviar el futur.

Un dels referents, i el més clar, és l’arma que utilitzen per intentar destruir el mur que separa tots els recursos de la resta del món. Aquesta arma tan poderosa s’anomena Medusa, i, òbviament, el símbol era el cap de la Gorgona Medusa.

Aquest és un dels referents que he pogut trobar en aquesta pel·lícula. Algú n’ha sabut trobar més?

Jena

Diferències i similituds entre “Troia” de Wolfgang Petersen i “La còlera d’Aquil·les”

 

Troy, the Movie, and the Mystery of the Missing Gods

 

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: Troy
  • Director: Wolfgang Petersen
  • Guionistes: David Benioff 
  • Any d’estrena: 2004
  • Durada: 3 h 16 m
  • Repartiment: Brad Pitt ( Aquil·les), Eric Bana (Hèctor), Orlando Bloom(Paris),  Brendan Glesson (Menelau), Rose Byme (Briseida), Julie Christie (Tetis), Diane Kruger (Helena), Brian Cox (Agamèmnon), Peter O’Toole (Príam), Saffron Burrows (Andròmaca), Garret Hedlun (Pàtrocle), Nathan Jones (Bòreas), James Cosmo (Glauc), John Shrapnel (Nèstor), Tyler Mane (Àiax el Gran), Vicent Regan (Eudor), Julian Glover (Triopas)
  • País d’origen: Estats Units, Regne Unit i República de Malta
  • Idioma original: Anglès 
  • Gènere: Acció i bèl.lic 

ARGUMENT:

A causa del fet que Helena s’escapa amb Paris i es fa princesa de Troia, Menelau, el seu exmarit, s’enfada molt i demana ajuda al seu germà Agamèmnon per acabar amb Troia. Serà una batalla entre grecs i troians, on hi haurà forts guerrers com Aquil·les, Ulisses, Hèctor, Àiax el Gran i grans estratègies com el Cavall de Troia.

Si voleu ampliar la informació sobre la pel·lícula Troya de Petersen, continueu llegint aquí.

EL LLIBRE La còlera d’Aquil·les (Biblioteca Teide, 2006):

La còlera d’Aquil·les és una fidel adaptació de la Ilíada d’Homer.

La Clàudia i la Núria han fet aquests booktràilers per animar-vos a fer-ne la lectura i així després podreu ampliar en els comentaris la meva comparació.

COMPARACIÓ:

A continuació, faré la comparació de la cinta amb el llibre La còlera d’Aquil·les de la Biblioteca Teide, adaptació de La Ilíada d’Homer. Aviso que hi ha espòilers, aconsello que és millor llegir el llibre i veure la pel·lícula abans de seguir llegint amb les comparacions:

  • En el llibre, els aqueus fa nou anys que assetgen Troia, en canvi en el film comença quan Helena escapa amb Paris i la guerra no dura tant.
  • En el llibre és Pàtrocle qui demana a Aquil·les que li deixi la seva armadura, en la pel·lícula l’agafa sense demanar permís.
  • En la pel·lícula no surt Zeus, Hera, ni Iris, etc. Només surt el temple d’Apol·lo i la mare d’Aquil·les, Tetis.
  • Alguns moments de la guerra són diferents, per exemple, quan els grecs van fer un fort en dos dies, això no surt en la cinta.
  • El rei de Troia, Príam, en el llibre Aquil·les li deixa emportar-se el cadàver del seu fill l’endemà però el monarca marxa del campament enemic perquè Hermes li diu que és perillós passar la nit.
  • Hi ha un moment de cinta que diuen que un ocell portava una serp que era un bon auguri, en el llibre quan l’ocell porta una serp, ella el mossega i es mala senyal. El bon senyal és quan l’ocell porta una cabra.
  •  A la cinta, el protagonista deixa a Príam, fins i tot emportar-se Briseida la mateixa nit.
  • El llibre acaba amb el funeral de la mort d’Hèctor, en canvi, en la pel·lícula acaba amb la mort d’Aquil·les, ferit al taló per una fletxa de Paris.

Azahar Criado

Cultura Clàssica de 4t d’ESO

Nissaga de poder de Josep Maria Benet i Jornet

La sèrie Nissaga de poder, toda una tragèdia grega, que encara espera l’estudi acurat de les seves referències clàssiques.

Una razón brillante

 

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Le brio
Director i guionistes:
Any d’estrena: 2017
Durada: 95 minuts
Repartiment:
País d’origen: França
Idioma original: Francès
Gènere: Comèdia

ARGUMENT:

Els prejudicis es posen a prova per al professor de Dret Pierre Mazard amb la seva nova alumna, Neïla Salah, que prové de l’extraradi parisenc. Les seves personalitats xoquen des del primer dia. Un concurs d’oratòria serà el punt de trobada des del qual hauran de començar a superar les seves diferències i veure el món des d’una altra perspectiva.

Va obtenir el premi a millor actriu revelació als Premis César per Camélia Jordana.

TRÀILER:

CRÍTICA:

A l’optativa “Pren la paraula” de 2n de l’ESO hem visionat aquesta pel·lícula i hem fet un cinefòrum a l’aula.

Hem arribat a la conclusió que “Una razón brillante” reflexiona sobre el paper del professorat en la integració dels estudiants nouvinguts.  És una encertada faula ètica a partir del mite de Pigmalió. El professor esdevé tot un model d’aprenentatge per a l’alumna com en altres pel·lícules com Pygmalion et Galathée (Georges Méliès 1898), Pygmalion (1938) o My fair lady (1964).

La pel·lícula proposa raonar, aprendre a parlar bé, a argumentar tot estructurant el diàleg amb el mot escaient. També reivindica l’esforç personal per sortir del suburbi i de la segregació racial i social.

Què n’opineu?

Jason and the Argonauts de Nick Willing

 

Imagen relacionada

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: Jason and the Argonauts
  • Director: Nick Willing
  • Guionistes: Matthew Faulk
  • Any d’estrena: 2000
  • Durada: 180 min (2 episodios)
  • Repartiment:
    Derek Jacobi (Fineas), Angus Macfadyen (Zeus), Frank Langella (Aertes), Adrian Lester (Orfeu), Dennis Hopper (Pèlias), Omid Djalili (Càstor), Ciarán Hinds (Rey Èson), Natasha Henstridge (Hipsíla), Diana Kent (Polimela), Jason London (Jàson), Jolene Blalock (Medea), Hugh Quarshie (Centaure Quiró) , John Sharian (Pòl.lux), Brian Thompson (Hèracles), Olivia Williams (Hera), James Callis (Aspyrtes), Mark Lewis Jones (Mopsos), David Calder (Argos), Olga Sosnovska (Atalanta), Elliot Levey (Canthus), John Bennett (Idas), Andrew Scarborough (Soldat d’Èson).
  • País d’origen: Estats Units 
  • Idioma original: Anglès 
  • Gènere: Aventura, acció i bèl·lic

ARGUMENT:

Tracta com Jàson juntament amb els seus companys (els argonautes) viuran moltes aventures per aconseguir el velló d’or a la Còlquida, perquè Jàson pugui ser el rei de Iolcos, ja que li pertoca el tron i per acabar amb la tirania del seu tiet Pèlias, que va treure del poder a Èson, el seu germà i pare del nostre protagonista. En el viatge, lluitaran amb monstres, hi haurà amors inesperats, l’enveja i l’ajuda dels déus.

LA CRÍTICA:

La pel·lícula ha estat molt bé però és totalment diferent al llibre El viatge dels argonautes de l’editorial Biblioteca Teide, que és l’adaptació del llibre Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes. A continuació diré algunes de les moltes diferències:

  1. La pel·lícula comença quan Pèlias conquereix Iolcos, mata el pare de Jàson (Èson) i un soldat salva el nostre protagonista i l’envia al Centaure Quiró. En el llibre és Èson qui l’entrega.
  2. Treuen o afegeixen personatges i canvien els seus noms. Per començar, en el llibre no surt que Jàson tingués una amiga anomenada Atalanta i menys que l’acompanyés en el viatge. A Linceu en la pel·lícula l’anomenen Zetes i té molt bona vista. 
  3. El gegant Talos surt al començament de la pel·lícula  en comptes del final.
  4. Medea avisa al seu pare que Jàson vol el velló d’or. Pèlias envia la seva flota i el seu fill per lluitar contra els argonautes, però es destrueix el seu vaixell per les Simplègades i només sobreviu el germà de Medea. Jàson l’acull.
  5. Hèracles, en el llibre no els acompanya en tot el viatge. En la pel·lícula, fins i tot mor i es converteix en constel·lació.
  6. Orfeu distreu el drac que protegeix el velló d’or amb la seva arpa, en canvi en el llibre és Medea amb els seus poders màgics.
  7. Jàson en la pel·lícula no té cap romanç amb Hípsipila i no intenten les dones de l’illa matar els argonautes, és més, els ajuden i li donen provisions.
  8. La tornada a Iolcos no és tan ràpida, falten molts més reptes i un viatge llarg i atzarós.
  9. La mare de Jàson se suïcida.
  10. Èson  mata el seu fill per la seva cobdícia, ja que ansia el velló d’or i el seu poder.
  11. En el final de la pel·lícula, Jàson  es casaa a Iolcos amb Medea i hi governa.
  12.  Zeus intervé per a perjudicar a Jàson, ja que té gelosia d’ell.

Tot i les diferències, m’ha agradat més el final de la pel·lícula que no pas el del llibre, perquè Jàson acaba governant Iolcos com li pertoca, es casa amb Medea i en teoria són “feliços per sempre”. I també perquè Zeus i Hera es reconcilien.

Azahar Criado

4t ESO Cultura Clàssica