Category Archives: Llatí 4t ESO

Ciceró, l’etern amic d’Àtic

Per saber què és l’amistat? Llegiu L’amistat (Leli) de Ciceró a la Bernat Metge Essencial així com a Adesiara. De Ciceró també podeu llegir els més de 5 volums de la seva obra publicada a la Bernat Metge. Per començar us recomano Ciceró de Stefan Zweig dins Moments estel·lars de la humanitat.

A Tàrraco amb La butlla d’or de Neus Jordi

Dia 24 d’abril, els alumnes de 4t de Cultura Clàssica van tenir la sort de passar una jornada de vuit a vuit a Tarragona, gràcies al programa Argonautes, i guiats per la tarragonina Neus Jordi, autora de La butlla d’or. De Roma a Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de "La butlla d'or" per Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de “La butlla d’or” per Tàrraco

Els alumnes a la tornada han fet diferents exposicions de la seva visió d’aquest passeig literari i arqueològic per Tàrraco.

Natalia, Lucia i Alicia:

Aixa Santamaria, Alanna Lissa, Lucia Herrero, Claudia Muñoz, Natalia Rueda i Fanny Chacón:

Carla B., Carla F. i Laura M.:

Emilsy, Catherine Visita a Tàrraco

Bingo La butlla dor. De Roma a Tàrraco

També hem d’agrair al nostre coordinador pedagògic, en Pep Caballeria, que ens preservés per al record aquestes imatges de la sortida a Tarragona amb la Neus Jordi i la Montserrat Bolaño.


Per acabar, una curiositat:

Moltes gràcies Neus per haver escrit La butlla d’or. De Roma a Tàrraco, una autèntica guia per descobrir l’amor per la cultura i civilització romana a casa nostra, i per fer-nos de guia excepcional i entranyable per la Tàrraco d’en Marc, el protagonista del llibre.

DENIP 2019: Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida

Tot i que la cultura de la pau i de la No-violència ha format part de la cultura de la humanitat  i de la tradició clàssica, els llibres d’història i els mitjans de comunicació ens mostren molt més sovint la violència i les guerres que es produeixen al món, molt més que tots els esforços de persones, moviments socials, organitzacions humanitàries i de drets humans que promouen el diàleg, la convivència pacífica, la dignitat i la justícia per a tothom.

Com cada any, avui 30 de gener, volem commemorar la pau i la no-violència en el context del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per prendre consciència que la violència, les desigualtats i el sexisme no tenen lloc en la construcció de la societat i a l’aula de clàssiques enguany ho fem amb textos grecs, llatins i de la tradició clàssica sota el lema “Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida”,.

Els alumnes de Grec 2 han traduït el consell ètic d’Heròdot sobre la guerra i la pau.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

DENIP a l’ aula de clàssiques. Gràcies pels branquillons d’olivera @aulajardi

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

A Grec 1 ens hem reunit al voltant de l’olivera del nostre pati i després d’invocar l’olivera, patrimoni natural i cultural de la nostra cultura mediterrània, per tal que ens guïi:

Conta’ns, olivera, quin és el camí d’arrelament a la Pau

i hem començat el recitatiu de textos d’Homer (Ilíada i Alessandro Baricco, Ilíada “Una altra bellesa. Postil·la sobre la guerra”), Isop Bòreas i Hèlios, Eurípides (Les Troianes i Fenícies), Aristòfanes (Lisístrata)… i hem acabat cantant Mirall de pau.

A Llatí de 4t hem recordat el consell que dona Virgili a Les Geòrgiques al pagès de sembrar l’olivera, arbre de la pau:

Contra non ulla est oleis cultura, neque illae
procurvam exspectant falcem rastrosque tenacis,
cum semel haeserunt arvis aurasque tulerunt;
ipsa satis tellus, cum dente recluditur unco,
sufficit umorem et gravidas, cum vomere, fruges.
hoc pinguem et placitam Paci nutritor olivam.
Virgili, Geòrgiques 420

i hem celebrat, tot recordant la Pax Romana, l’aniversari de Lívia,  amb maquetes de  l’Ara Pacis, que el seu marit August li va regalar l’any 9 aC per celebrar la pau que havia aconseguit imposar després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia.

A Cultura Clàssica hem reflexionat sobre la pau i hem treballat  frases d’autors romans per fomentar la pau en llatí i en les llengües dels alumnes de la classe (català, castellà, portuguès, francès, anglès, alemany, àrab i coreà).

Els alumnes també han volgut fer les seves aportacions amb textos de la literatura catalana i universal:

L’estranger, Josep Palau i Fabre

-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-Com se diu?
-No ho sé.
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé.
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.

Fràgils muralles, Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Divisa, Maria-Mercè Marçal

Glosario de las flores del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985).

Tot això i més ha quedat plasmat al final del matí en  un mural reivindicatiu de la pau amb branquillons d’olivera que ens han portat els alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria i hem acabat amb música.

Arrelem la la pau, llegim la poesia i la bellesa de la vida. Visca la pau i la no-violència en els centres escolars i arreu.

Celebrem les Saturnàlia

TASCA VOLUNTÀRIA

Celebrar les Saturnàlia altre any, tot portant música, jocs, menjar, tallers, …

TASCA PRESCRIPTIVA:

Aconseguir fer un any més una felicitació o una videofelicitació en llatí o en grec (pot ser individual, per parelles, per petits grups, per tota la classe, en qualsevol suport).

Heus aquí la rúbrica de qualificació i que alhora utilitzareu els alumnes per triar la felicitació que tindrà l’honor de representar El Fil de les Clàssiques per felicitar les festes i un bon any 2019:



 

View this post on Instagram

 

L’amic invisible a Cultura Clàssica de 3r ESO. Io, Saturnalia!

A post shared by Margalida Capellà (@filaracne) on

Fa més d’una dècada!

Imatge de previsualització de YouTube

ANFF

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

Imatge de previsualització de YouTube

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!

Avui hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües

Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.

A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.

Dia Europeu de les Llengües 2018

I per acabar, un kahoot!

Kahoot Dia Europeu de les Llengües

Itineraris miticopoètics pel jardí del’IPM

És possible fer una ruta literària pel pati del nostre institut? Hi podem trobar referents clàssics? Llatí, literatura i mitologia en els arbres? Dones i arbres?…

A Cultura Clàssica de 4t, a Llatí de 4t i al CM de Jardineria i Floristeria hem treballat el nom dels arbres, les seves característiques (vid. Aula Jardí, el seu origen mitològic en una ruta botànica i literària amb explicacions per part dels alumnes de Jardineria del professor Sergi Viader i amb lectura dels mites ovidians a partir de Narracions de mites clàssics.

Sota l’ombra de l’olivera de l’IPM. Alumnes de CFM Jardineria de Sergi Viader i alumnes de llatí de 4t de Margalida Capellà

Tres alumnes de 4t, en Joel, en Ferran i en Leo n’han volgut fer el seu Projecte de recerca de 4t i ens ofereixen una ruta poètica en femení: Dones i arbres.

El jardí de l’IPM ofereix diferents lectures, diferents rutes literàries i això només és un tastet!

Acabem un curs especial llegint en veu alta…

Enguany ha estat un curs diferent i l’hem acabat llegint en veu alta a l’aula i al pati!

Recomanaríeu aquestes lectures?

A Grec 1 El viatge dels argonautes (vid. booktràiler):

A Cultura Clàssica de 3r, Les aventures d’Ulisses (Vid. BooktràilerGimcana i viatge, Kahoot…):

A Cultura Clàssica de 4t, La butlla d’or de Neus Jordi:

A Llatí de 4t, Narracions de mites clàssics:

Molt bon final de curs! Bona lectura!

L’olivera, patrimoni natural i cultural

Des de molt petita, m’han educat en el respecte envers les oliveres mil·lenàries dels oliverars de  la serra de Tramuntana de Mallorca, disforges, feres llegendàries de tons grisos i formes ben sinuoses i esquerdades, turmentades per la manca d’humitat; d’adolescent, em vaig emocionar en veure-les a tocar de les platges gregues de l’illa d’Ítaca, pàtria d’Odisseu, o les oliveres de Calamata, prop d’Esparta al Peloponnès, de gran capçada i d’exquisit fruit (són ben delicioses les olives de Kalamata!), i amb el temps he venerat les vetustes oliveres de la Sènia que contrasten amb el jove exemplar de l’olivera d’Atena que ara farà un any vaig veure en el recinte de l’acròpoli d’Atenes vora a tocar l’Erectèon, on segons la llegenda, Atena la va fer sorgir tot enfonsant la seva llança en la roca sagrada…

Atena i Posidó es disputen l’Àtica. Guanya Atena en oferir l’olivera. Museu de l’Acròpoli d’Atenes

Però, per què hic et nunc reivindico l’olivera?, com cada any faig a classe el 21 de març, el Dia Internacional de l’Arbre que se celebra des del 1971 com a recordatori de la importància de protegir les superfícies arbrades perquè ens donen aire per respirar i el purifiquen? Per què he vist fa poc El olivo (2016) d’Icíar Bollaín?…

Imatge de previsualització de YouTube

Tot hi ha contribuït, fins i tot l’enyor; però sobretot les esfereïdores notícies que denuncien l’espoli legal de les oliveres mil·lenàries a l’espera d’una llei catalana que les protegeixi. Són el nostre patrimoni natural i cultural, dipositàries del nostre passat i esperança del futur dels nostres descendents.  Costa i Llobera  ja ho va dir en Lo pi de Formentor: “Res no hi ha més vell que l’olivera”.

S’estima que actualment hi ha uns 800 milions d’oliveres arreu del món i continuen encisant poetes, pintors, músics, cineastes… El grup de folk tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb el fandango inclòs a l’àlbum No es pot viure! (DiscMedi, 2004) “Pregunteu-li a l’olivera”, ho han definit molt bé. Escolteu-la abans de fer avinent, com a clam reivinticatiu contra l’espoli de l’olivera, la relació de grecs i romans amb aquest arbre que tant ens uneix a ells.

L’olivera,  amb els seus troncs recargolats, símbol de la seva longevitat,  que contrasta amb la seva fragilitat davant el clima, i les seves fulles coriàcies, de color verd fosc per l’anvers i platejades pel revers, és tot un emblema del paisatge mediterrani i alhora un símbol de la nostra cultura i civilització. És originària de l’Àsia Menor i es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània. La transformació de l’olivera borda o ullastre (en castellà “acebuche” és oleaster en llatí) en varietat conreada (Olea europaea) és obra dels pobles de Síria. Els grecs la plantaren i n’obtenien olives i oli força nutritiu, així com oli per als llums de les cases i per netejar els cossos. Els romans la van plantar per tota la Mediterrània i els escriptors llatins (Columel·la,  Varró, Lucreci, Virgili…) en donaren consells de plantació i de conservació fins al punt que les nostres oliveres mil·lenàries són d’època romana, com és el cas de  l’olivera d’Ulldecona, preservada a les Fargues de l’Aríon (30 ha.), després d’haver-se pogut certificar que va ser plantada durant el regnat de l’emperador romà Constantí I (306-337 dC) amb més de 1.700 anys de vida. De fet, a Ulldecona, a la comarca tarragonina del Montsià, es troba (i es pot visitar) la major concentració coneguda d’Oliveres Mil·lenàries de tot el Món, amb uns 400 exemplars inventariats i, dos d’ells declarats “Arbres Monumentals” per la Generalitat de Catalunya.

A la Farga d’Aríon hi ha l’arbre més vell de Catalunya i de l’estat espanyol i un dels més vells del món

L’olivera és ben present en les diferents cultures mediterrànies i en la literatura. L’arbre de l’olivera va ser anomenat or líquid per Homer a lOdissea. L’olivera juga un paper principal en la narració del retorn d’Odisseu (Ulisses, en llatí)  a casa. D’olivera és l’estaca que clava contra l’ull del ciclop Polifem; sota una olivera silvestre es refugia quan naufraga al país dels feacis i d’olivera és el llit on, finalment, pot descansar quan arriba a Ítaca.

Una branca d’olivera també està associada amb Irene, la deessa de la pau. La branca d’olivera és arreu el símbol de la pau (el colom de la pau amb una branca d’olivera, les branques d’olivera de l’edifici de l’ONU…)

Segons la mitologia grega, l’olivera (Olea europaea) té un origen diví. Va ser la deessa Atena (en llatí, Minerva) qui va crear l’arbre per a la ciutat d’Atenes i va guanyar en la disputa pel lideratge a Posidó. Aquest és el motiu pel qual la ciutat duu el seu nom i pel qual les dones gregues no podien votar.

Una altra mostra de la veneració dels grecs per l’olivera és que una branca d’olivera i un mussol, dos dels atributs d’Atena, s’inclogueren al dracma atenès i de retruc en l’euro grec.

Una branca d'olivera i un mussol, dos dels atributs de la deessa Atenes, inclosos en les monedes de l'antiga Grècia.

 

A Apol·lo es va consagrar l’olivera borda i es plantava davant dels seus temples on s’hi penjaven les ofrenes i les armes. Quan Orestes, fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, per ordre d’Apol·lo matà la seva mare i el seu amant, Egist, suplicà al déu Apol·lo l’expiació dels seus crims amb un ram d’olivera.

També era de fusta d’ullastre la clava d’Hèracles (Hèrcules, en llatí) i els ceptres dels reis.

Teseu va poder sortir sa i estalvi del laberint després de matar el Minotaure solament seguint el cordill, que li havia donat donat Ariadna, i que havia amarrat a una branca d’olivera.

Sagrada esdevingué l’olivera sota la qual Plató ensenyava al jardí de l’Acadèmia, restes localitzades el 1931 i que formen part del patrimoni grec.

Recollida de les olives per adolescents. Àmfora àtica d’Antímenes, 520 aC, Vulci, Itàlia.

El legislador Soló va legislar lleis per primera vegada  a favor de la protecció de les oliveres, una de les quals prohibeix qualsevol tipus d’exportació procedent de la Àtica amb l’excepció de l’oli d’ oliva que era molt apreciat i n’ afavoreix el seu comerç.

A l’Antiga Grècia, no només l’olivera era un arbre sagrat sinó que també  era considerat sagrat l’oli d’oliva i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d’abundància, glòria i pau i s’utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. En els primers jocs olímpics ja s’oferí als guanyadors una branqueta d’olivera com a reconeixement del seu triomf. En les festes Panatenees se’ls feia ofrenes d’una àmfora d’oli d’oliva.

A Roma, el poeta Horaci, en fa menció al fruit fent referència a la seva pròpia dieta a la que qualifica de molt simple: “Per a mi, olives, escarola, i malva.”.

Me pascunt olivae, me cichorea levesque malvae. Horaci, Odes 1.31.15

El mot olivera o el castellà “olivo” prové del llatí olīvum, préstec del grec ἔλαιον que en neutre designava l’oliva i en masculí l’olivera borda mentre que la forma femenina ἔλαια designava  tant l’arbre de cultiu com el fruit.

També era símbol de castedat. A Roma els esposos novells portaven garlandes o corones d’olivera. També coronaven amb elles els morts. Consideraven de mal averany, pèrdua de la pau, una olivera esquerada per un raig. Virgili representa el pacífic rei Numa Pompili amb una branca d’olivera a la mà i recomana al pagès el seu fàcil conreu a les GeògiquesCultiva, pues ¡oh labrador!, el olivo, que es grato a la paz’. També indica la pau en les medalles dels emperadors romans. En molts monuments, Minerva Pacífera porta una branca d’olivera.

Obrint Pas. “Al país de l’olivera”.

Imatge de previsualització de YouTube

Joan Manuel Serrat. “L’olivera” (1968):

Imatge de previsualització de YouTube

Mentre quedin oliveres aquí seguirem… Mar antiguo de El último de la fila

Imatge de previsualització de YouTube

Pocs organismes de la Terra poden restar immòbils milers d’anys i veure passar el temps. Els arbres són éssers vius que senten i registren els canvis que es produeixen al seu entorn i no es mouen del lloc. Deixeu les oliveres, no les toqueu. No les compreu.

[…]Però que feis?! amb el meu cos?

Per què em treis amb les arrels?[…]

Un arbre ben plantat dins La música de la calma (2007) del grup Oliva trencada

Part posterior d’un camió carregat d’oliveres monumentals sortint de la partida del Mas del Rector dUlldecona. Anna Ferràs (ACN)

Oliveres mil·lenàries en venda

N.B.: Divendres vam fer una sortida pel jardí del nostre institut amb els alumnes de CFM de Jardineria i floristeria de l’IPM  i a ells, futurs jardiners, els dedico aquesta entrada del blog per tal que tinguin cura de les oliveres i no contribuexin a aquest espoli, tot i que encara sigui legal és el nostre patrimoni natural i cultural.

Sota l’ombra de l’olivera de l’IPM (Premià de Mar). Alumnes de CFM Jardineria de Sergi Viader i alumnes de llatí de 4t de Margalida Capellà 18 de maig de 2018

Presentació del llibre La butlla d’or. De Roma a Tàrraco

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco