Dilluns 15 de novembre l’artista Joan Poch i la poeta Emília Illamola ens varen entrevistar a la Marta Pérez Sierra i a mi en la primera part del seu programa “El somni del Minotaure” arran del llibre “Dones, arbres I poesia”.
Ahir, dijous 14 de maig de 2020, després de dos mesos de confinament, la Mariola Dinarés em va convidar a Popap escolar de Catalunya Ràdio a fer una classe de secundària, concretament de Cultura clàssica, (la podeu recuperar a partir del minut 32). No la vaig acabar, i un altre dia hi tornaré.
Si diumenge passat us vàreu perdre l’excel·lent programa de ràdioEn Guàrdia de Catalunya Ràdio sobre l’epigrafia romana, aquí el teniu per retrobar-lo (i comentar-lo) quan reprenguem les classes o escoltar.lo i gaudir.lo durant les vacances d’estiu. Enric Calpena i la dra. Isabel Rodà, membre recent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i catedràtica d’Arqueologia de la UAB, tracten amb molt d’encert i d’una manera molt amena i entenedora els diferents àmbits (la llengua, l’onomàstica, l’estructura territorial, l’ordenament social, l’exèrcit, la toponímia…) sobre els quals permet ampliar coneixements l’epigrafia romana. Abans d’acabar, també es recrea una part del discurs de la dra. Rodà en el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres: “Un episodi dintre de les humanitats: l’Epigrafia. Epigrafia «major» i «menor»: l’exemple del fabricant de teules Herenni Optat”.
Dra. Isabel Rodà llegint el seu discurs a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 12 de febrer del 2015 a les 7 del vespre.
El programa Tot d’una de Lola Busquets de Ràdio Premià de Mar de les idus de març de 2013 va dedicar l’espai Tot museu a parlar del treball de recerca de Rubén Florencio, Can Ferrerons, un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Rubén va treballar de valent i va fer una bona recerca, esforç que l’ha recompensat amb glòria i amb premis!
Gràcies a Anton Torrents que ens va fer possible conèixer el jaciment romà de Can Ferrerons ara fa dos anys i amb les converses que va tenir amb la directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, l’arqueòloga Marta Prevosti, el descobridor de Can Ferrerons, Ramon Coll Montagut, el director de les excavacions, Josep Font, i la directora de l’ICAC, la dra Isabel Rodà, així com amb l’ajut del Departament de Projectes i Construccions de l’institut Premià de Mar, especialment de Carles Juvé, Rubén Florencio va anar descobrint el jaciment de l’Horta Ferrerons i trenant la seva recerca que l’ha portat a la ràdio, després d’haver aconseguit dos premis: 1r premi Hèracles concedit per la secció catalana de la SEEC per aquests motius i un Premi Recerca Jove, un premi CIRIT! Dissabte vinent hi ha l’acte de lliurament a l’Auditori de Barcelona.
P.D.: En Rubén amb el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell
En Rubén amb la seva tutora de TR, Margalida Capellà
Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.
Si encara no saps per a què serveix estudiar llatí, no et perdis el programa d’ahir de rtve, conduït per Pepa Fernández, dins l’espai setmanal dels dissabtes No es un día cualquieraLatinismos y latinajos. Havíem arribat a posar moltes raons per estudiar-ne aquí amb més de cent comentaris, però crec que escoltant la tertúlia radiofònica de Pepa Fernández amb Álex Grijelmo, Antonio Fraguas “Forges” i l’expert en Quintilià Emilio del Río, encara en podem dir moltes més i no ens quedarem curts. Escolteu-los i aneu deixant la vostra opinió en comentari. Entre tots i amb les nostres experiències personals referents a la utilitat del llatí, intentarem donar la resposta a aquells i aquelles que encara ho preguten; no crec, tanmateix, que ningú ens convenci del contrari.
El programa En guàrdia d’ahir, presentat per Enric Calpena a Catalunya Ràdio, ens pot fer reflexionar sobre el moment actual i trobar-hi referents clàssics ja que tal com explica el professor d’Història Antiga de la UAB, el doctor Oriol Olesti, el sistema polític romà no es basava precisament en criteris ètics: l’amiguisme, l’enriquiment personal dels governants, la compra de vots, el suborn o l’extorsió ja eren mètodes habituals i tolerats en el joc del poder.
