Escultura moderna i mitologia clàssica
Amants de la mitologia i de l’art no us podeu perdre la presentació del llibre Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny de l’hel·lenista Salvador Oliva March que tindrà lloc el dia 3 d’octubre a les vuit a Mataró (carrer Pujol, 9).
L’igualadí Salvador Oliva és professor de llengües clàssiques a l’institut Alexandre de Riquer de Calaf, artífex del grup Prometeu Encadenat de la Secció d’Estudis Clàssics del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i un estimat col·laborador aràcnida. A Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny ens convida a resseguir des de la segona meitat del segle XVIII fins a començament del segle XXI la mitologia clàssica a través de l’escultura de la nissaga d’escultors catalans dels Campeny: Damià Campeny, Josep Campeny i Xavier Medina-Campeny. L’il·lustre llinatge dels Campeny li permet no sols apropar al lector a la biografia i obra d’aquests tres escultors sinó també fer un interessantíssim recorregut històric i artístic pels tres corrents artístics més rellevants de l’escultura pública catalana: el neoclassicisme, el realisme i la postmodernitat; tres maneres, alhora, diferents d’assumir el llegat de la mitologia clàssica a casa nostra, tot un sistema simbòlic ben vigent que humanitza l’entorn urbà.
-
- Neptú
-
- Hèrcules
-
- Prometeu
Igualada és la vila que té el privilegi de lluir tres escultures mitològiques: el Neptú de Damià Campeny, i el Prometeu i l’Hèrcules de Josep Campeny. A part de l’anàlisi històrica i artística corresponent, en destaca la tradició cultural i contextualitza aquestes obres. Mentre el Neptú és un dels millors exemples de l’art neoclàssic català, Prometeu i l’Hèrcules presenten les característiques pròpies del realisme escultòric de les acaballes del segle XIX. L’obra de Xavier Medina-Campeny ofereix una mirada actual, una baula imprescindible de tradició clàssica i modernitat. Un clar exponent n’és la Venus de Brooklyn.
Venus de Brooklyn
Per què es presenta Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny a Mataró? Doncs, en paraules del seu autor perquè la primera part del llibre tracta sobre Damià Campeny, que era mataroní. Passà els seus primers anys d’aprenentatge a la capital del Maresme abans de traslladar-se a Barcelona per ingressar a l’escola de La Llotja. És la figura més important del neoclassicisme català i qui connecta l’escultura catalana barroca amb el romanticisme. A més un institut de Mataró en porta el nom.
Aneu dijous a la llibreria Dòria de Mataró i coneixereu més detalls del llibre de la mà de Salvador Oliva, un entusiasta professor i un gran defensor d’apropar el llegat clàssic a la ciutadania.
Moltes gràcies, Margalida! Ho expliques tan bé que fins i tot a mi m’han vingut ganes de venir a la presentació i llegir-me el llibre.
Com ets, Salvador! Així m’agrada que els anys no ens canviïn! Fins dijous!
Salvete!
Molt interessant l’article, no tenia ni idea de qui eren els Campeny i de tot el que tenien a veure amb el món grec. He descobert moltes coses llegint això.
Vale 🙂
Moltes gràcies per concedir-me l’entrevista demà Salvador, em plau poder fer-li una entrevista a un home tan reputat com vostè.
M’ha sorprès bastant el llibre, la veritat és que no sabia que hi havien escultures així tan a prop. Sempre és bo tenir coses com aquestes prop nostre.
Fins demà!
Un article molt interessant. A mi m’agrada moltíssim l’escultura clàssica. En la primera fotografia apareix Neptú, Posidó pels grecs. Aquest era fill de Cronos i Rea. Era el responsable de provocar molts terratrèmols i es caracteritzava per posseir un trident. Es deia que cavalcava per les ones amb un carro daurat, tirat per cavalls marins, hipocamps. En la següent fotografia apareix Hèrcules. Aquest era fill del poderós Zeus i la mortal Alcmena. És famós sobretot pels seus dotze treballs, encarregats per Euristeu, com una manera de redimir-se per haver matat anteriorment a la seva dona i fill, provocada per Hera. I per finalitzar, en l’última fotografia apareix Prometeu, un tità, fill de Jàpet. Va ser encadenat a la muntanya del Càucas per haver robat el foc dels als déus i donar-lo als homes. Cada dia pel matí, una àliga venia i li menjava el fetge. Ja que era immortal, per la nit es tornava a regenerar.
Vale.
Estic d’acord amb l’Anna, no coneixia els Campeny. Ja ho diuen que mai aniràs al llit sense aprendre res de nou! A més, trobo que és una barreja curiosa la de l’escultura moderna i la mitologia clàssica.
Vale!
Rapte de Deianira pel centaure Nessos de Damià Campeny al MNAC http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=56dfe0d5052268a47151aaa043fba6049f8e77b97d42c513a32af0bd95af5075?inventoryNumber=010410-000
Salve!
No sabia de l’existència del Campeny i gràcies a aquest article he aprés coses molt interessants d’ells i les seves escultures, molt bon article, moltes felicitats!
Vale!
Gracies a les classes de Grec estic aprenent molt de mitologia i escultures. Estic molt content amb aquesta asignatura i m’agrada saber , escoltar o llegir, que hi ha grans escultors catalans. M’esta agradant molt la mitologia. Aprenc molt llegint articles i cercant informació.