Des del 18 d’octubre de 2013 fins al 23 d’abril de 2014 es pot visitar a la Casa del lector de Madrid “La villa de los papiros”, una magnífica i excepcional exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà i de les relectures que sorgiren a partir del seu descobriment en el segle XVIII. La mostra ha estat comissionada per Carlos García Gual i Nicola Oddati.

Epicur i els seus textos en són el fil conductor, doncs epicúrea era la biblioteca de l’anomenada Vil·la dels Papirs, l’única biblioteca de l’antiguitat clàssica que ens ha arribat, sepultada l’any 79 per l’erupció del Vesuvi. Aquesta magnífica vil·la suburbana a tocar del golf de Nàpols (copiada per Jean Paul Getty en el museu de Malibú, Califòrnia) pertanyia al sogre de Juli Cèsar, Luci Calpurni Pisó, i s’anomena vil·la dels Papirs perquè durant les excavacions portades a terme a Herculà des del 1738 a 1766 s’hi va descobrir, entre el 1752 i 1754,  una valuosa col·lecció de papirs carbonitzats per les explosions de gas del volcà a 400º, conservats avui en la Biblioteca Nazionale de Nàpols. Dels 2.000 rotlles, que en un primer moment van confondre amb trossos de carbó i troncs cremats -fins i tot n’empraren alguns com a teies-, se n’han desenrotllat entre 1.600 i 1.700. Són obres filosòfiques escrites majoritàriament en grec. Del filòsof i poeta grec del segle I aC Filòdem de Gadara n’hi ha 44 rotlles i és probable que sigui l’autor de 120 seccions. També hi ha una comèdia en llatí de Cecili Estaci, Faenerator o “L’usurer” sobre un jove que demana diners en préstec per tal de recuperar la seva núvia de mans d’un proxeneta.

En la primera part de l’exposició de La casa del Lector, podem recórrer les diferents estances de la Vil·la gràcies a les reconstruccions virtuals que ha realitzat per a aquesta exposició  el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano (MAV).

[youtube]http://youtu.be/VDtPDADTC_w[/youtube]

Ens és possible visitar el peristil envoltat de columnes amb una enorme piscina central, on es van trobar unes 80 estàtues de bronze i de marbre. Aquest espai evoca, sens dubte, el jardí epicuri (κῆπος kepos) que cercava la felicitat quotidiana i serena.Tota la vil·la bé podria ser una relectura romana de la filosofia d’Epicur: un mesurat plaer sense dolor, l’amistat com a més alta expressió de l’ètica, la recerca de la felicitat a través del coneixement, la mort com a fenomen natural que no cal témer.

És impactant entrar dins la vil·la amb la reconstrucció virtual del tablinum , per entrar tot seguit a la biblioteca i passar a una sala de lectura privada i a l’educació a Roma, on s’exposen els principals estris d’escriptura de l’antiguitat i una selecció de pintura pompeiana amb escenes de lectura.

Fresc amb estris d’escriptura Pompeia Segle I. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei. Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Una sala dedicada a l’escriptura pública amb inscripcions, calendaris, lleis, diplomes, esteles i grafits clou la primera part de l’exposició.

Un túnel del temps ens trasllada a la segona part de l’exposició: relectures d’Herculà 1750. En el segle XVIII es fan tres relectures:

1. una d’artística, amb el buidatge de les escultures de la Vil·la dels Papirs que es varen enviar a Carles III i el plànol de l’enginyer suís Karl Weber.
2. una científica, amb el treball del pare esculapi Antonio Piaggio (1713-1796) i la seva màquina per desenrotllar els fràgils papirs carbonitzats (sort que els ratjos infrarojos han ajudat recentment en la seva lectura i el fet que ja no cal desenrotllar-los!) i amb l’exposició per primer cop de l’únic papir desenrotllat completament de més de tres metres de llargada i pertanyent a Filòdem de Gadara, conservat conservat a la sala Marcello Gigante de la Biblioteca Nazionale di Napoli.
3. i una altra editorial, amb exposicions bibliogràfiques de la Stamperia Reale i amb els viatges del Grand Tour i la difusió europea de les troballes de les ciutats sepultades pel Vesuvi.

El retrat de Terenci Neo i la seva dona amb un rotlle de papir amb titulus (etiqueta per facilitar la recerca del volumen a la biblioteca) i unes tauletes encerades (codex triplex que amb el temps donarà pas al format de llibre, el còdex de pergamí) amb un stilus tanca l’exposició amb una frase epicúrea.

No us perdeu aquest viatge fascinant al passat que ens permet ser feliços i conèixer a través de la lectura i relectura a Herculà qui som i d’on venim a l’espera que noves excavacions descobreixen el 70% de la Villa dels Papirs i qui sap potser noves troballes i nous textos de Safo, d’Èsquil, de Sòfocles, d’Eurípides… així com la biblioteca llatina ja que els rotlles de papir no sols varen ser trobats a la biblioteca de la vil·la que, fins i tot, potser era més aviat un mouseion. En fi, temps al temps i cal continuar excavant i estudiant festina lente no sigui que el Vesuvi torni a entrar en erupció, tot i que allò que és essencial és indeleble, etern…