Una de les tasques del curs Moodle de 1r de l’ESO Isop en valors consistia en fer una caricatura del fabulista grec a partir de la descripció de Vida d’Isop.
Gràcies a l’enginy de Gaby, podreu gaudir aquí d’aquesta interessant activitat de El Fil Moodle. A veure què us sembla? No sé què n’opinaria el propi Isop, tanmateix!
He tingut l’enorme plaer d’enregistrar el moment de creació d’una de les il·lustracions de Josep Maria Rius, Joma, en el seu estudi de Barcelona, concretament la corresponent al número 77 de la Ilíada. Aquí en teniu sols un petit tastet d’un muntatge en HD de trenta-vuit minuts que es va passar a les V Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques i que s’apropa a la sensibilitat creativa d’aquest artista envers els clàssics homèrics.
Si voleu veure aquesta il·lustració publicada al Magazine de la Vanguardia la trobareu en el bloc d’en Joma. A la Vanguardia digital hi podreu consultar tota la seva Odissea i el que porta de la Ilíada.
Joma es va avenir a recitar els versos de la Ilíada VII, 73-75 que acabava de dibuixar en la creació de la Ilíada 77 del Magazine:
En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.
Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.
Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…
Que l’Amor us sigui ben propici!
Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!
“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?
Dies Natalis Solis Invicti
Tot amatent a la meva crida a través del Facebook, Pepita Castellví de seguida va trobar en el laberint de la seva vida els mots que jo necessitava per no perdre’m Per laberints.
Aquest és el seu poema i a sota teniu el meu muntatge visual, n’espero d’altres (poemes i muntatges) perquè cada mot, cada vers és un laberint d’imatges i moltes em vàrem captar a l’exposició Per laberints.
LABERINT
M’he perdut baixant per carrerons estrets,
confonent places i rius.
Busco l’antic trajecte
per sortir del cor del laberint.
Torno a perdre’m
per camins intricats,
inacabables viaranys semblats.
De vegades retrobo un vell amic,
un arbre, un banc,
inalterables, indiferents
al meu caminar
I giro i torno a girar,
enlluernada per mil reflexos,
per contrallums brillants.
Com la vida, que corre i corre
per trobar el seu destí
Com la vida, que es perd
i retorna al lloc que es va aturar.
Com la vida, que un capvespre,
o just a l’alba,
en la màgia d’un moment,
s’endinsa pels camins de sempre,
que parlen de records,
d’imatges, de paraules,
fins a trobar-se fora del laberint.
Pepita Castellví
Divendres vàrem visitar l’exposició del CCCB Per laberints i després vàrem participar en el taller de creació audiovisual Construint laberints, ara és el moment de conèixer el making off de tot plegat.
Comencem per veure com vàrem gestionar les pel·lícules i després com es va muntar l’exposició:
Els alumnes de grec de l’institut Cristòfol Ferrer ahir, tal com ja s’havia anunciat, varen visitar l’exposició del CCCB Per laberints , la varen fotografiar amb mirada grega i varen participar en Construint laberints. Jutgeu vosaltres mateixos perquè jo no m’he pogut esperar a compartir-la fins després del pont quan apareixerà publicada a la pàgina del CCCB!
Moltes gràcies, alumnes, per respondre tan bé una vegada més a les meves iniciatives i per anar adquirint la tan preuada competència audiovisual! Molt bon pont!
Tot arriba i demà és el dia en què els alumnes de grec de primer de batxillerat entraran a l’exposició Per laberints al CCCB de Barcelona, amb el suport de Bancaja i, per això, també es podrà visitar l’any vinent a València. Quan en ple estiu es va inaugurar, ja ho vàrem anunciar amb un apunt a Aracne fila i fila. Per laberints segueix el guió de Ramon Espelt, a qui tinc el goig de conèixer, amb el disseny de l’arquitecte Òscar Tusquets. Entrarem finalment al laberint; a la primera part, trobarem laberints unicursals i, a la segona, multicursals de diferents autors, formats i èpoques i reflexionarem sobre la seva vigència. Després ho posarem en comú i ho plasmarem en un muntatge àudiovisual en el taller Construint laberints. N’estic segura, no sortireu indiferents. Experimentareu vivències i emocions del passat en el present. Jo procuro trobar-me sempre en el laberint, més que perdre’m, perquè el laberint és la vida, el laberint són les cruïlles de la nostra existència i el repte de prendre en cada ocasió la decisió encertada.
No recordo des quan em fascinen els laberints, potser fins i tot quan encara estava a les entranyes de la meva mare. Em vaig criar en una casa laberíntica, vaig créixer en un poble laberíntic, vaig anar a escoles i universitats laberíntiques, treballo en un institut laberíntic, m’agrada la xarxa, el laberint més laberíntic de tots, però sort que tinc El Fil perquè entrar al laberint és molt fàcil, el difícil és sortir-ne… El laberint sempre m’ha fascinat; fins i tot, l’he convertit en gimcana (Gimcana al Laberint d’Horta) i demà en una experiència de treball de camp a Per laberints i Construint laberints comprovareu si també us entusiasmen . Espero que us agradi i que no em perdi ni us perdi demà en el laberint!
Per anar fent boca, aneu localitzant laberints en aquest Google Maps i ja veureu que els trobareu arreu i si us perdeu consulteu Geografia dels laberints:
Veure Laberints arreu! en un mapa més gran
No hi ha dia que els meus alumnes, malgrat totes les dificultats, no em deixen de sorprendre. Fa una pila d’anys que quan arribem a la unitat 3 Mitologia grega encarrego un treball per a exposar a classe sobre els déus, i mireu enguany amb què m’he trobat:
Increïble, veritat? Les noves tecnologies i l’actualització dels mites en aquesta exposició oral a classe que la Cristina i la Sílvia amablement em van deixar enregistrar sense saber ben bé què en faria jo del seu Noticiari. Moltes gràcies i continueu així!
Salvete omnes! Ecce Colloquium cum Nini musica:
Feliciter, discipuli!
Plurimas et maximas gratias vobis ago! Plurimas gratias, Nini!
Valete, amici!