Avui comença, amb gairebé quatre mil alumnes inscrits, el Concurs Odissea, enguany dedicat a la guerra a Grècia i a Roma, a primer de batxillerat hem llegit i treballat el Capitulum duodecimum de Lingua Latina per se illustrata, Miles Romanus i alguns dels nostres legionaris, seguint una bella i vella tradició, han enviat des del seu campament les últimes missives als seus éssers estimats:
Hipsípila. Teatre Joventut Hospitalet de Llobregat març de 2014. Fotografia d’Elisa Moya
La setmana passada vàrem gaudir amb la representació d’Hipsípila d’Eurípides a càrrec del grup Komos al teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat. Anem ara a llegir en llatí el mite d’Hipsípila a l’illa de Lemnos segons les Faules atribuïdes a l’hispà Higí:
In insula Lemno mulieres Veneri sacra aliquot annos non fecerant, cuius ira uiri earum Thressas uxores duxerunt et priores spreuerunt. at Lemniades eiusdem Veneris impulsu coniuratae genus uirorum omne quod ibi erat interfecerunt, praeter Hypsipylen, quae patrem suum Thoantem clam in nauem imposuit, quem tempestas in insulam Tauricam detulit […] Hypsipyle ex Iasone procreauit filios Euneum et Deipylum. […]
[Argonautae] ibi cum plures dies retenti essent, ab Hercule obiurgati discesserunt. Lemniades autem postquam scierunt Hypsipylen patrem suum seruasse, conatae sunt eam interficere; illa fugae se mandauit. hanc praedones exceptam Thebas deportarunt et regi Lyco in seruitutem uendiderunt. Lemniades autem quaecunque ex Argonautis conceperunt, eorum nomina filiis suis imposuerunt.
De ser tu Hipsípila o Jàson quina correspondència tindríeu?
Aquest cap de setmana, just a nivell de mar, Quíone, la filla de l’Oceànida Cal·líroe i del riu Nil, que en vida va haver de suportar les brutalitats d’un pagès i per ordre de Zeus va ser col·locada per Hermes entre els núvols, ens ha enfarinat de neu (χιών) els nostres personatges mitològics ja transformats en plantes i flors. Vet aquí uns quants que em vaig trobar gaudint de la nevada vora de casa, tot i que algun camperol amb quionofòbia deu estar encara enfadat amb aquesta venjança de Quíone!
Quines metamorfosis s’amaguen darrere d’aquestes plantes i arbres? Comenteu-les per ordre. Quines no heu reconegut? Tot seguit, trieu la que més us hagi agradat i feu una recreació, en prosa o en vers, com si fóssiu el narcís gebrat, l’acant cobert de glaç o les canyes que amaguen el secret de Midas… Com us sentiu?… Heu de demostrar que reconeixeu la planta o l’arbre i que sabeu el mite de la seva metamorfosi.
La rebel·lió dels elefants. Valèria Cuní 6è d’Educació Primària
La cacera del rei Joan Carles I a Botswana ha posat d’actualitat els elefants. La Valèria, gran defensora i amant dels animals, ens ha fet aquest dibuix La rebel·lió dels elefants, reflectint el seu rebuig de ser caçats i de viure en llibertat.
Alumnes d’Isop en valors, us proposo de fer una recerca d’aquest animal des del seu nom (Què sabeu del mot elefant? Quin és el seu origen? Quins derivats coneixeu i què signifiquen?) fins a buscar i explicar faules d’Isop en què aquest paquiderm sigui el protagonista.
Una vegada feta aquesta recerca, serà el moment d’escriure la vostra narració o poesia farcida de referents clàssics i amb una bona lliçó moral.
Els alumnes de grec i de llatí, un any més per Sant Jordi, han programat una pila d’activitats i tindrem una molt bona participació no només a les pistes de sorra del CF amb un taller de jocs romans, al claustre del Serra amb un taller d’estampació de samarretes de lemes grecollatins i amb el concurs d’etimologies grecoromanes a la biblioteca del CF sinó també, com altres anys, en el certamen literari del nostre institut que hi participem amb les seves composicions a partir del tema Monstres, el somni de la raó proposat com a activitat compartida entre centres a Aracne fila i fila per la Teresa Devesa de l’institut Albéniz de Badalona. Els alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter amb la seva professora Rocío Poyato ens han regalat una magnífica entrada amb Animals fantàstics versus animals mitològics i els de l’institut Anton Maria Busquets de Sant Hilari Sacalm amb la Dolors Clota un reguitzell de composicions interessants i un format epistolar espectacular que podreu llegir en aquest Google site a l’espera que la Teresa publiqui els de l’Isaac Albéniz amb tots els treballs dels diferents centres. Ara, però, us vull avançar els finalistes del nostre institut que trobareu aquí.
Haurem d’esperar el veredicte del certamen literari de Sant Jordi que no serà gens fàcil i que tindrà lloc el dia de la diada de Sant Jordi cap a la una del migdia a la sala d’actes del Serra de Marina per saber qui se’n portarà el guardó al millor treball en prosa, en vers o en il·lustració. Mentrestant moltes gràcies per la vostra participació, gaudiu tant d’aquest Google site amb els diferents textos (prosa i poesia) com de les diferents il·lustracions monstruoses. No us oblideu de passar per la planta baixa de l’edifici Cristòfol Ferrer i contempleu in situ l’exposició que han fet els alumnes de llatí i de grec amb els diferents monstres, encapçalats per la magnífica Equidna que ens ha regalat el pare de la Sara, en David Bernad.
Medusa de David Bernat
No us oblideu tampoc de deixar aquí les vostres impressions. Ja hem superat els quinze mil comentaris gràcies a tots vosaltres i ja sabeu que un bloc s’alimenta dels seus comentaris.
Molta sort i bona diada de Sant Jordi!
N.B. Veredicte Sant Jordi 2012:
1r Premi Poesia: Oracle de Sara Bernad Fornier (1r Batx. C)
1r Premi Prosa: El meu laberint, de Laia Muñoz Osorio (1r Batx. C)
1r Premi Il·lustració: Medusa & Hidra de Lerna de Xènia Padrós Rodríguez (4t ESO)
FELICITER OMNIBUS !
Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.
PENÉLOPE
Declara o oráculo:
“Que á banda do solpor é mar de mortos,
incerta, última luz, non terás medo.
Que ramos de loureiro erguen rapazas.
Que cor malva se decide o acio.
Que acades disas patrias a vindima.
Que amaine o vento, beberás o viño.
Que sereas sen voz a vela embaten.
Que un sumario de xerfa polos cons.”
Así falou Penélope:
“Existe a maxia e pode ser de todos.
¿A que tanto novelo e tanta historia?
Eu tamén navegar.”
XOHANA TORRES dins Tempo de ría 1992
Capgirant el mite de Penèlope, Xohana Torres fa una reelaboració transgressora i feminista fins al punt que n’esdevé símbol de l’alliberació de la dona.
N.B.: Tot seguit la traducció de la Sònia Garcia i l’Alfredo Salom per a l’exposició bibliogràfica titulada “eu tamén navegar”, que va estar organitzada per la Secció de Filologies Gallega i Portuguesa, feta a les vitrines de la Biblioteca General de la UB com activitat paral·lela al Congrés Internacional Bellesa, dona i literatura.
[PENÈLOPE. // Declara l’oracle: / “Que a l’enllà del crepuscle és mar de morts, / incerta, última
llum, no tindràs por. // Que rams de llorer alcen al·lotes. / Que color violeta el raïm decideix. // Que gaudeixis
d’altres pàtries la verema. / Que minvi el vent, beuràs el vi. // Que sirenes sense veu a l’embat de la vela. / Que un
sumari d’escuma pel rocam.” // Així parlà Penèlope: / “Existeix la màgia i pot ser de tots / A què tant de cabdell i
tanta història? // JO TAMBÉ NAVEGAR.”]
Ara és la teva i, com a Penèlope, has d’enviar un correu electrònic (en forma de comentari, en vers o en prosa; tot i que també pots optar pel format Facebook i ventilar el vostre amor al mur!) al teu Odisseu tot comunicant-li la teva decisió o visió de la situació. Tu tries ( i ja saps a la tradició hi ha de tot! recorda també Augusto Monterroso i aquests poemes en català o aquest altre o la llarga tradició musical): vols ser la fidel esposa o la dona alliberada transgressora? Sigui com sigui, els referents clàssics del mite hi han de ser per potenciar-lo o per reelaborar-lo i demostrar que coneixes l’Odissea d’Homer o almenys que t’has llegit la seva adaptació.
També pots fer d’ Odisseu, i llavors has de contestar al correu de la teva Penèlope.
Un nou curs, un nou institut, – tot i que en dos centres vells!-, té la seva guinda amb una nova optativa al primer cicle de l’ESO i en l’aula virtual El Fil Moodle: Isop en valors i competències!
Les faules d’Isop (Esopo, en castellà), sens dubte, obren un món imaginatiu i simbòlic a les persones de la nostra època, tan tècnica, tan analítica, tan mancada d’imaginació humanista, tan materialment pràctica, tan consumista, tan en crisi… Fometen la creativitat, la curiositat, la simbologia, l’expressió artística, els valors, entre altres.
Les faules d’Isop a primer de l’ESO es planteja com una matèria optativa del Departament de Català i Clàssiques per tal d’ajudar a adquirir les competències bàsiques i els elements bàsics de la cultura, per preparar-los per a la societat de la informació i contribuir a millorar la convivència en les aules i espais del nou centre IPM. Es parteix de la premissa que les faules d’Isop poden fomentar l’adquisició de valors per ser uns bons ciutadans i ciutadanes del món, amb els seus drets i obligacions.
Agafem les piques i els arpiots i comencem a cavar sense dilació per desenterrar el tresor que amaga l’educació!
En diferents apunts ja hem tractat els jocs olímpics, però hic et nunc et plau de fer un recopilatori dels vídeos que tenim i que el seu visionat, conjuntament amb la lectura de la unitat 7 del llibre de Grec (també us recomano, entre molts, aquest com la pervivència en aquest altre) ens permetran la inspiració necessària per fer-ne una recreació.
Imagineu-vos, per un moment, que tot seguit ens adormim i entrem en un son profund. De sobte, ens despertem a l’antiga Olímpia de fa molt més de dos mil anys. Tenim la sort de poder participar en uns jocs de l’antiguitat. Cadascú tria amb quin campió olímpic es vol convertir, si vol ser entrenador o públic, i ja podeu explicar amb tota mena de detalls el vostre somni, per tal que sembli realitat. Recordeu, alumnes, que a l’antiga Grècia l’exercici atlètic i la pràctica esportiva eren activitats reservades als homes. La dona n’era normalment exclosa. No podia anar al gimnàs, no rebia educació ni podia assistir a determinades competicions, com els Jocs Olímpics. Aquesta norma, però, no era vàlida per a la dona espartana, ja que a Esparta les lleis obligaven les noies a practicar la cursa, la lluita i a llançar el disc i la javelina. A Olímpia se celebraven en honor d’Hera les Heraia, curses a peu de dones dividides en categories d’edat. Potser podríeu esdevenir Cinisca!
Recordeu Qui m’explica el mite?. Doncs, ara que heu fet memòria és el moment de fer una passa més, ben descansats de la Setmana Blanca, i explicar-lo en llatí, representar-lo o almenys respondre les qüestions següents:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/C1GkN-qqXMM" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Per què creieu que aquest mite ha gaudit de tanta pervivència? Llegiu-ne algun exemple i comenteu:
SONETO
Mejor me sabe en un cantón la sopa,
y el tinto con la mosca y la zurrapa,
que al rico, que se engulle todo el mapa,
muchos años de vino en ancha copa.
Bendita fue de Dios la poca ropa,
que no carga los hombros y los tapa;
más quiero menos sastre que más capa:
que hay ladrones de seda, no de estopa.
Llenar, no enriquecer, quiero la tripa;
lo caro trueco a lo que bien me sepa:
somos Píramo y Tisbe yo y mi pipa.
Más descansa quien mira que quien trepa;
regüeldo yo cuando el dichoso hipa,
el asido a Fortuna, yo a la cepa.
A LA CORTE VAS, PERICO
A la Corte vas, Perico;
niño, a la Corte te llevan
tu mocedad y tus pies:
Dios de su mano te tenga.
Fiado vas en tu talle,
caudal haces de tus piernas;
dientes muestras, manos das,
dulce miras, tieso huellas.
Mas, si allá quieres holgarte,
hazme merced que en la venta
primera trueques tus gracias
por cantidad de moneda.
No han menester ellas lindos,
que harto lindas se son ellas:
la mejor fación de un hombre
es la bolsa grande y llena.
Tus dientes, para comer
te dirán que te los tengas;
pues otros tienen mejores
para mascar tus meriendas.
Tendrás muy hermosas manos,
si dieres mucho con ellas:
blancas son las que dan blancas,
largas las que nada niegan.
Alabaránte el andar,
si anduvieres por las tiendas;
y el mirar, si no mirares
en dar todo cuanto quieran.
Las mujeres de la Corte
son, si bien lo consideras,
todas de Santo Tomé,
aunque no son todas negras.
Y si en todo el mundo hay caras,
solas son caras de veras
las de Madrid, por lo hermoso
y por lo mucho que cuestan.
No hallarás nada de balde,
aunque persigas las viejas:
que ellas venden lo que fueron,
y su donaire las feas.
Mientras tuvieres que dar,
hallarás quien te entretenga,
y en expirando la bolsa,
oirás el Requiem aeternam.
Cuando te abracen, advierte
que segadores semejan:
con una mano te abrazan,
con otra te desjarretan.
Besaránte como al jarro
borracho bebedor besa,
que, en consumiendo, le arrima,
o en algún rincón le cuelga.
Tienen mil cosas de nuncios,
pues todas quieren que sean
los que están, abreviadores,
y datarios, los que entran.
Toman acero en verano,
que ningún metal desprecian:
Dios ayuda al que madruga;
mas no, si es andar con ellas.
Pensóse escapar el sol,
por tener lejos su esfera;
y el invierno, por tomarle,
ocupan llanos y cuestas.
A ninguna parte irás
que de ellas libre te veas:
que se entrarán en tu casa
por resquicios, si te cierras.
Cuando tú no conocieres,
tantas hallarás doncellas:
que los virgos y los dones
son de una misma manera.
Altas mujeres verás;
pero son como colmenas:
la mitad, güecas y corcho,
y lo demás, miel y cera.
Casamiento pedirán,
si es que te huelen hacienda:
guárdate de ser marido,
no te corran una fiesta.
Para prometer te doy
una general licencia,
pues es todo el mundo tuyo,
como solo lo prometas.
Ofrecimientos te sobren,
no haya cosa que no ofrezcas:
que el prometer no empobrece,
y el cumplir echa por puertas.
La víspera de tu santo
por ningún modo parezcas:
pues con tu bolsón te ahorcan
cuando dicen que te cuelgan.
Estarás malo en la cama
los dias todos de feria;
por las ventanas, si hay toros,
meteráste en una iglesia.
Antes entres en un fuego
que en casa de una joyera,
y antes que a la platería
vayas, irás a galeras.
Si entrar en alguna casa
quieres, primero a la puerta
oye si pregona alguno:
no te peguen con la deuda.
Y si por cuerdo y guardoso,
no tuvieres quien te quiera,
bien hechas y mal vestidas
hallarás mil irlandesas.
Con un cuarto de turrón
y con agua y con gragea,
goza un Píramo, barata,
cualquiera Tisbe gallega.
Si tomares mis consejos,
Perico, que Dios mantenga,
vivirás contento y rico
sobre la haz de la tierra.
Si no, veráste comido
de tías, madres y suegras,
sin narices y con parches,
con unciones y sin cejas.
que aun muerto y en el sepulcro
no le ha valido la iglesia.
¿Qué culpa tiene el buen Conde
de los catarros y reumas?
Que él fue fundador del pueblo,
mas no del dolor de muelas.
Pues al buen Pedro Mïago
yo no sé por qué le inquietan,
que él en lo suyo se yace
sin narices ni contiendas.
El ser chato no es pecado:
déjenle con su miseria;
que es mucho que, sin narices,
tan sonado español sea.
Culpa es del lugar, no es suya,
aunque suya sea la pena,
pues sus fríos romadizos
gastan narices de piedra.
Dejen descansar tus muertos,
ciudad famosa y soberbia,
pues mirada sin pasión,
tienes muchas cosas buenas.
Para salirse de ti
tienes agradables puertas,
y no hay conserva en el mundo
que tan lindo dejo tenga.
¿Hay cosa como tu prado,
donde cada primavera
en vez de flores, dan caspa
los árboles, si se peinan?
Yo sí que digo verdades,
que la pasión no me ciega
de ser hijo de Madrid
y nacido en sus riberas.
En cuanto a mudar tus armas,
juzgo que acertado fuera,
porque solos los demonios
traen llamas en sus tarjetas.
La primer vez que las vi
te tuve en las apariencias
por arrabal del Infierno
y en todo muy su parienta.
Mas ya sé por tu linaje
que te apellidas cazuela,
que, en vez de guisados, hace
desaguisados sin cuenta.
No hay sino sufrir agora,
y ser en esta tormenta
nuevo Jonás en el mar,
a quien trague la ballena.
Podrá ser que te vomite
más presto que todos piensan,
y que te celebren viva
los que te lloraron muerta.
També en fa referència Góngora (vid. Aracne fila i fila) a “Ándeme yo caliente y ríase la gente”:
Pues Amor es tan cruel,
Que de Píramo y su amada
Hace tálamo una espada,
Do se junten ella y él,
Sea mi Tisbe un pastel,
Y la espada sea mi diente,
Y ríase la gente.
La música tampoc es queda al marge (vid. la pervivència en l’òpera, en Benjamin Britten…), també podeu fer el rastreig en el cinema. De ben segur trobareu arreu molts exemples d’aquest mite.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fGQfmCGvkck" width="450" height="350" wmode="transparent" /]