Tag Archives: Competència audiovisual

#yoconozcomiherencia Institut Premià de Mar 2014

El proppassat 14 del 2 del 14 els alumnes de clàssiques de l’institut Premià de Mar es van unir a la convocatòria d’Amuprolag i la secció de Múrcia de la SEEC, tal com ho varen fer en l’anterior ocasió; però aquest cop, els alumnes animats per Judit Gimènez de primer de Batxillerat de Grec i de Llatí han volgut participar en el concurs de vídeos amb aquest recopilatori on demostren que si bé en un primer moment cremen el text llatí de Catul, després s’aficionen a la lectura dels clàssics i acaben llegint per plaer autors grecs com Safo de Lesbos, Nossis de Lòcrida i Anacreont de Teos; llatins, com Catul i Ovidi; catalans com “Salvador Espriu i de la literatura hispànica com Garcilaso de la Vega, Cristóbal de Castillejos, Aurora Luque…

Centres participants 2014. Fernando Blaya

La llista de vídeos participants en el concurs es publicarà dia 8 de març de 2014 i els centres participants podran emetre les votacions entre els dies 9 i 13 de març. Es podran votar sols tres vídeos (12 punts al primer, 10 al segon i 8 al tercer). Evidentment, un centre no podrà votar-se. Si us agrada el vídeo, tanmateix, no us oblideu de regalar un m’agrada al Youtube i de difondre’l entre les vostres amistats i xarxes socials amb l’etiqueta #yoconozcomiherencia:

La crida va ser amb aquest vídeo de Xavier Gras i Elisa Moya amb Realitat Augmentada al bloc dels alumnes de Grec de 2n de batxillerat Literatura grega a escena:

[youtube]http://youtu.be/fbW0H5WUY88[/youtube]

El dia que vam assistir a les conferències de la societat catalana de la SEEC, vam aprofitar per visitar la biblioteca de lletres, la de reserva i la dels departaments de llatí i de romàniques, així com l’hemeroteca a la recerca dels nostres clàssics, com es pot veure en aquest vídeo de l’alumna de segon de batxillerat Lourdes Caparrós:

[youtube]http://youtu.be/kRcm-FuoyFY[/youtube]

Vull felicitar els promotors d’aquesta iniciativa i els meus alumnes de Grec i de Llatí que han participat voluntàriament en l’enregistrament del muntatge i que han après a estimar una mica més els nostres clàssics sense els quals, de ben segur, nosaltres no seríem el que som; però d’una manera molt especial i sentida vull transmetre el meu sincer agraïment a Judit Gimènez que ha aconseguit no sols muntar els diferents enregistraments amb l’ajut de l’Àlex Nadal sinó també involucrar els alumnes del nostre centre en aquest vídeo col·lectiu en defensa de la nostra herència clàssica. Feliciter omnibus!

“Isop en valors i competències”, l’optativa interdisciplinar de 1r de l’ESO

Un nou curs, un nou institut, – tot i que en dos centres vells!-, té la seva guinda amb una nova optativa al primer cicle de l’ESO i en l’aula virtual El Fil Moodle: Isop en valors i competències!

Les faules d’Isop (Esopo, en castellà), sens dubte, obren un món imaginatiu i simbòlic a les persones de la nostra època, tan tècnica, tan analítica, tan mancada d’imaginació humanista, tan materialment pràctica, tan consumista, tan en crisi… Fometen la creativitat, la curiositat, la simbologia, l’expressió artística, els valors, entre altres.

Les faules d’Isop a primer de l’ESO es planteja com una matèria optativa del Departament de Català i Clàssiques per tal d’ajudar a adquirir les competències bàsiques i els elements bàsics de la cultura, per preparar-los per a la societat de la informació i contribuir a millorar la convivència en les aules i espais del nou centre IPM. Es parteix de la premissa que les faules d’Isop poden fomentar l’adquisició de valors per ser uns bons ciutadans i ciutadanes del món, amb els seus drets i obligacions.

Agafem les piques i els arpiots i comencem a cavar sense dilació per desenterrar el tresor que amaga l’educació!

El magazín dels sentiments amb referents

Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.

Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?

Daedalus and Icarus, a la recerca del llatinisme

Fa poc heu traduït, fins i tot, en llatí aquest mite que ara podreu escoltar en anglès. Quin llatinisme podríeu aplicar a aquest muntatge audiovisual Daedalus and Icarus? Us animeu a fer-ne també un en anglès amb qualsevol dels mites de Narracions de mites clàssics?

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/03/daedalus.swf" width="440" height="820" wmode="transparent" /]

Relats al Laberint

Fa dies que us vull penjar aquest vídeo de la nostra sortida al Laberint d’Horta, concretament del relat de les Miníades d’Ovidi, però amb el servei deficitari i intermitent de Xtecblocs m’ha resultat impossible fins ara.

Personalis Charta audibilis

Quan encara falten quinze dies per acabar la primera avaluació (data límit de lliurament!), els alumnes de primer de llatí, tot i que la majoria no havíeu fet llatí a quart de la ESO i us heu hagut d’introduir a més en unes classes on no sols es valoren els continguts gramaticals de la llengua llatina sinó també la competència comunicativa, digital i audiovisual, entre d’altres, així com l’aprendre tots junts, heu aconseguit, tot i els errors gramaticals i de pronúncia, fer les vostres presentacions en llatí i en àudio. Tothom ha fet la Personalis Charta en llatí. Tots i totes us heu posat davant d’un micròfon (cosa que sovint intimida!) i us heu presentat en llatí com heu sabut. L’enhorabona més sincera per aconseguir fer un treball col·laboratiu en llatí, en àudio i flash! Tot i que és millorable i vosaltres mateixos en sereu capaços a mesura que avanceu en el coneixement de la llegua llatina, heu fet una molt bona feina i no és de lluïment personal sinó d’aprenentatge i avaluació. Tasca superada! Feliciter !

Colloquium I: Imperium Romanum

Record de part de la classe d’ahir de llatí de 4 rt de la ESO en tractar el primer dels diàlegs de Colloquia personarum dins Lingua Latina per se illustrata d’Hans H.Orberg:

Colloquium I: Marcus (Joel Beltran), Iulia (Bet Rosell)

L’enhorabona a tots i a totes i d’una manera molt especial al Joel i a la Bet, els protagonistes d’aquest vídeo. Qui diu que les classes de llatí són avorrides?

Les llengües indoeuropees avui

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla