L’exèrcit romà va arribar a Empúries l’any 218 abans de Crist. Uns 20.000 soldats van desembarcar-hi. I d’allà, van anar baixant fins al riu Ebre. Una mica més amunt, van crear la base militar més important de la península que després es va convertir en la ciutat de Tàrraco… Si voleu saber-ne més no us perdeu altre cop l’estrena d’aquest nou programa de Quèquicom el 19 de novembre de 2013 a Canal 33 a les 22:5.
Mireu i reflexioneu si nosaltres som o no som romans?
El documental ens explica com van arribar els romans a Empúries, com van anar baixant des del riu Ebre i on van construir la base militar més important de la península que més tard es va convertir en Tàrraco.
Podem observar que realment som romans perquè moltes coses d’avui en dia com el model de ciutat que tenim, la manera que vivim, la política actual, la nostra manera de pensar i de viure és tota una herència romana.
Actualment continuem fent ús dels pous i segueixen sent un bon mètode per recollir l’aigua, encara que aquesta activitat s’ha anat perdent amb el temps i només la conserven alguns pobles.
En aquest documental citen com excavaven els miners a les mines i aquesta també és una activitat que seguim practicant, així com la manera de realitzar-ho ja que és molt semblant a la d’ara. I, una de les coses més importants que ens han aportat els romans i que segueixen fent molt de servei són els ponts.
També ens ensenyen les espases que utilitzaven a l’hora de lluitar amb l’exèrcit i podem observar que són com les que ara es fan servir però estan fetes amb materials més resistents ja que abans no es xocaven les espases entre ells.
També ens expliquen invents dels romans com la catapulta o ballesta que eren aparells molt inginyosos amb un mecanisme de cordes.
Per totes aquestes coses que s’han conservat amb el pas dels anys podem dir que som romans, perquè encara les utilitzem i també perquè parlem un llatí evolucionat.
Pingback: Empòrion l’ Atenes catalana | Aracne fila i fila
La Cultura romana va ser el resultat de l’intercanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte). La durada de la cultura romana antiga va ser d’uns 1.200 anys però el seu influx contínua fins a l’actualitat. Els antics romans van conquerir molts pobles diferents i s’emportaren a Roma moltes obres d’art dels pobles conquerits.
Llengua i literatura
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes. Tenia coses d’altres llengües com el grec, l’osco, etc.. El llatí es va fer servir en l’Imperi Romà. La literatura romana és fonamental a la literatura romana, encara que també hi ha alguns autors romans que escriuen en grec. La literatura romana parteix de dos parts: literatura romana indígena, que ha deixat alguns vestigis i només ens ofereixen petits fragments que procedeixen de Roma i dels emperadors i de la República. literatura romana imitada, que ha produït composicions individuals amb imitacions de felicitat, vàries obres i que estan senceres. S’han confós obres italianes amb algunes de les còpies llatines de Grècia.
Religió
Els romans es consideraven les persones més religioses de la terra. Es tractava d’una religió basada en la pràctica ritual i la pertinença a la comunitat. Els ciutadans com els homes, els nens, les dones i els esclaus, tenien un paper passiu, però els estrangers eren exclosos de la religió, encara que podien ser autoritzats a assistir. De tota manera es permetia als no ciutadans poder practicar la seva religió i tenir els seus temples. Sempre que fos fora del recinte sagrat de la ciutat i no ho fessin de manera escandalosa.
La religió romana es caracteritzava per un gran conservadorisme tot i que introduïen novetats no abandonaven les antics costums. Eren molt formals, a l’hora de fer els rituals, ja que si es produïa algun error a una oració o un sacrifici, el ritual s’invalidava i s’havia de repetir des del començament.
La religió romana és politeista, els déus eren innombrables i protegien les accions humanes i naturals. Per la religió romana els déus eren molt importants, alguns dels déus més coneguts van ser Saturnus, Consus, Flora, Faunus i Pales.
Música
Estava influenciada per la música grega però sense cenyir-se a la religió. La música en temps romà va tenir molts alts i baixos, durant molt de temps va estar en els seus millors moments però quan van assassinar a Tiberi a un teatre, van prohibir els còmics i la música. Però anys més tard la música va tornar amb més força que mai i va ser un art fonamental pels ciutadans romans.
Els romans volien que la música fos pragmàtica i alhora sensual, feien grans esforços per fer peces molt esplèndides i magnífiques, ja que el seu art estava basat en l’exaltació dels sentiments.
La música estava molt en el dia dia dels romans, els acompanyava en els seus banquets, en les seves festes i al circ a més també hi havia acròbates que actuaven i divertien a la gent.
Els principals instruments dels romans eren de corda, de percussió i de vent. Alguns d’ells eren:
– Aulos: Una mena de doble flauta.
-Cornu: Una trompeta circular de grans dimensions.
-Lira: Una arpa primitiva.
-Cròtals: Petits platerets que es feien xocar entre si amb els dits.
Després d’haver fet aquest apunt, podem dir que pels romans la religió, la música i la literatura era molt important, ja que per ells en general la seva cultura era imprescindible i no volien que desapareixes per això sempre van investigar per poder crear noves coses i desenvolupar la seva cultura.
També hem pogut observar que la cultura romana no ha desaparegut tant com creiem sinó que la cultura d’avui dia té moltes coses semblants en aquella cultura que els romans van apreciar tant.