Tag Archives: Pervivència

Philadelphia i toponímia clàssica dels Estats Units

Veient la pel·lícula Philadelphia de Jonathan Demme (1993), protagonitzada per una parella d’ homosexuals en què un d’ells, Tom Hanks, pateix sida, mentre que tot el món el defuig i no en vol saber res. Finalment gràcies a l’amor, tots dos aconsegueixen tirar endavant. L’any passat ja la vàrem veure a classe d’ètica, però, jo encara no havia fet grec i no vaig saber relacionar el missatge de la pel·lícula ja que en clau simbòlica es relaciona el nom de la ciutat amb el seu missatge. La banda sonora de Neil Young precisament ens recorda l’etimologia de la ciutat de Philadelphia “city of brotherly love”:

Per cert, què significa i quins ètims formen aquest mot?

Philadelphia no és l’única ciutat americana d’etimologia clàssica. En aquest Google maps, en trobareu d’altres que haureu de completar:


Veure Toponímia clàssica dels Estats Units en un mapa més gran

Ire Jagustin
1r batx. grec i llatí

The Independent: Pandora’s Box

El flamant primer ministre britànic obre espectant la seva particular caixa de Pandora en aquesta vinyeta còmica del diari The Independent.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=nMlAIEMP68Y[/youtube]

Sabeu per què? A quin mite fa referència?…

Gaby

Antropònims actuals d’origen llatí

El mot antropònim està format per dos radicals grecs άνθρωπος “ésser humà” i ὄνομα “nom”; els antropònims, per tant, són els noms que designen les persones. Els noms de pila catalans han estat heretats dels diferents pobles que han passat per les nostres terres juntament amb d’altres de precedència diversa. En aquest muntatge audiovisual que us he preparat podreu copsar els noms de persona que provenen del llatí i que encara avui estan de moda, alguns designen una família, d’altres fan referència a una situació geogràfica, o a animals, flors i plantes, o a boscos o provenen directament  de subtantius i adjectius llatins o de personatges mitològics.


Coty Ledesma
1r batx. llatí

Les dones d’aigua

Dijous 17 de juny, l’espai Terra de Tv3 va emetre un interessant reportatge sobre les anomenades “dones d’aigua”, ancestrals llegendes que, al llarg de la història, han proliferat en els indrets de la Catalunya més rica en aqüífers o sistemes fluvials. Les dones d’aigua són éssers màgics conreats per l’imaginari popular, als quals se’ls atribueix dots curatives, fantàstiques o inclús, en alguns casos, malignes. Us convido a mirar aquest reportatge del programa que condueix Tomàs Molina cada vespre a TV3, i que, en acabar, esbrineu i detalleu el lligam de les dones d’aigua catalanes amb altres éssers de característiques molt semblants de la mitologia grega.

Gabi

T-Pain: ΡΔΦΠ

Fins i tot un cantant de hip-hop americà tan famós com és T-Pain ens ensenya el seu nom en grec, a través d’un vídeo anomenat “Take Your Shirt Off”, que té lloc a una fraternitat. Utilitza una barreja de transcripció i transliteració “ΡΔΦΠ”. Què us sembla? per què fan aquesta distorsió de la llengua grega? Em podríeu escriure bé el nom, ja que aquí només ho escriu així per la semblança de les lletres.

Irena Jagustin

1r batx. Grec

Love of Lesbian “Me amo”

Escoltant un dels meus grups preferits, Love of Lesbian, vaig trobar una cançó molt maca, amb bastants referents clàssics: “Me amo”.

Edip Rei, Electra, Narcís, … us sonen aquests noms? Doncs, en aquesta cançó es fa una barreja molt curiosa, i acaba composant una estrofa amb aquests tres personatges o, més ben dit, conceptes que en deriven d’aquests personatges. No són d’origen llatí, però sí que els romans els van adaptar i adoptar de la mitologia grega.

[youtube]https://youtu.be/aEllVCvbJKA[/youtube]

“Hoy voy a decirlo: ¡cómo me amo!
Y tú ya no puedes hacerme daño.
Soy un ser divino, ven a adorarme.
¡Qué buena suerte amarme tanto!

Di no al pánico, sin pánico, sin pánico, no al pánico.
Edipo contra Electra,
narcisismo es lo que impera.
Qué simpático, simpático, carismático, simpático.
Edipo contra Electra,
tus complejos a la hoguera, ¡ya! “

La segona estrofa és la que té més referents clàssics. Anem per ordre!
Pánico, que ho repeteix ja quatre vegades, és un hel·lenisme: és una paraula d’origen grec que van adaptar els romans a la seva pròpia llengua, el llatí. Pànic, en català, prové de la paraula grega Πανικός, que fa referència al personatge Πάν, el semidéu dels pastors i del bestiar. La paraula pànic, originalment, s’utilitzava per a fer referència a la por que patia el bestiar durant les tempestes, a causa dels llampecs i dels trons, i que, avui en dia, fem servir per a definir la intensa sensació d’agoixa fruit de la por.
êdip Rei és un personatge extret d’una història mitològica, també d’origen grec. En aquesta història, per fer un resum, el pare d’Èdip veu en el seu futur que el seu fill el mataria, així que el va separar d’ell i de la seva mare. Un cop Èdip es va fer gran, per casualitats del destí, una successió de fets van aconseguir que es fes realitat la visió del oracle al que va acudir el seu pare. Un cop va haver matat al seu pare, sense saber que ho era, va casar-se amb la seva mare, i, gràcies a això, el nom d’Èdip també dóna nom a un fenòmen psicològic: el complex d’Èdip.
El complex d’Èdip és un fenomen segons el qual l’infant se sent atret pel progenitor de sexe contrari, encara que, precisant, només relata l’amor i l’impuls sexual que sent el nen envers la seva mare. Aquest fenomen va ser descrit per primer cop pel psicoanalista Sigmund Freud.
Electra, molt similar a Èdip, també forma part d’una història de la mitologia grega. La protagonista, que dóna nom a la història, i també, igual que a Èdip, un fenòmen psicològic molt similar. És l’atracció sexual i emocional que sent la nena cap al seu pare, mentre que el complex d’Èdip és l’amor del fill envers la mare.
A la cançó, l’autor enfronta aquests dops conceptes. Una mica abstracte, veritat? Què vol dir l’autor amb aquesta antítesi? S’accepten propostes!
El següent vers, com no, també té una referència a les clàssiques. Narcisisme, paraula que prové de Narcís, un personatge de la mitologia grega que els romans van adaptar, igual que Electra o Èdip el Rei. De què tracta Narcís? A grans trets, com heu pogut llegir a Narracions de mites clàssics (ed. Teide) era un noi tan guapo que, en mirar-se el seu propi reflex a l’aigua, va enamorar-se d’ell mateix, i va acabar patint les conseqüències. Així doncs, narcisisime es defineix com la malaltia psicològica que provoca un excès de confiança en les habilitats pròpies, portant a qui la pateix a entendre la realitat d’una manera desfigurada. Almenys això és el que va dir Sigmund Freud quan va introduir el terme “narcisisime” a la psicologia. Però realment el narcisisme és una malaltia? Jo, igual que l’autor de la cançó, tal i com es pot veure segons la primera estrofa que he penjat aquí, creiem que, fins a cert límit, és bo ser una mica narcisista, sense passar-se!
A mi aquesta cançó (molt i molt maca, per cert) m’ha fet pensar una mica, i n’he extret un missatge; si no t’estimes tu mateix, qui ho ha de fer? Sabeu amb quina paraula, formada per un ètim grec i un de llatí, ho podríem resumir? Així doncs, mentre hi penseu i l’encerteu ¡tus complejos a la hoguera, ya!
PD: El nom del grup, no és una mica sospitós també?

Toni Moreno
1r batx. Llatí

Le sort de Circé

Dans son album Mutatis mutandis, Juliette chante avec beaucoup d’humour l’histoire d’une des plus grandes magiciennes de l’Antiquité Grecque, Circé, qui a – entre autres – changé les compagnons d’Ulysse en pourceaux.

Le sort de Circé PDF

Robert Delord Le sort de Circé
Latine loquere
Lycée du Dios
Grenoble

Les Danaides o la frustració

Del mite de les Danaides no en sabia res, tret que donaven origen a l’expressió castellana “el tonel de las Danaides” o la catalana “un pou sense fons” (sabeu què signifiquen i quan s’apliquen?) i que, segons la Margalida Antoni Saliere en va fer una òpera.

Què en sabeu vosaltres? Creieu que encara les Danaides simbolitzen la decepció, la frustració actual?

Lina Velasco
1r batx. Grec i llatí

Louise Bourgeois, la moderna Aracne

A rel la mort de Louise Bourgeois el passat dia 31 de maig de 2010 als seus 98 anys caldria parlar hic et nunc d’aquesta moderna Aracne. Sabeu qui és Louise Bourgeois? Segur que sí, però us refrescaré la memòria: fou una escultora d’origen francès que va passar part de la seva vida a Nova York, una de les figures més rellevants de l’art contemporani i de l’escultura del segle XX, molt coneguda per les seves enormes aranyes, que anomenava ‘Maman’ i exposava arreu del món, entre altres llocs, a l’esplanada del Guggenheim de Bilbao, fet que té a veure amb la vida adúltera del seu pare, propietari d’una fàbrica que restaurava tapissos i de la seva mare, una excel·lent teixidora.
“L’aranya és una oda a la meva mare”, va dir en una ocasió l’artista. “Ella ha estat la meva millor amiga. Com les aranyes, la meva mare teixia. Com les aranyes, la meva mare era molt intel·ligent. Com les aranyes, la meva mare era protectora”.

A la gàbia hi ha peces que havien pertangut a la seva mare:

Doncs, bé, tot això no us recorda el mite que dóna nom al nostre bloc? el mite d’Aracne, és clar que sí!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=7YMlDH1R8Ac[/youtube]

(N.B.: Article publicat gràcies a un amable correu de la Dra. Esperança Borrell i de les connexions fetes per Mònica Miró Vinaixa).