Tag Archives: Ciències

Numerals i etimologies: hendeca-, dodeca-, -edre

Els numerals que m’han tocat per la setmana de la ciència són el ια’(11), ιβ’ (12) i el substantiu ἕδρα.

Els ètims dels numerals cardinals són molt utilitzats com a prefixos, en canvi el substantiu ha evolucionat en un ètim que s’utilitza com a sufix.

XIFRA	CARDINAL GREC	ÈTIM	ORDINAL GREC	ÈTIM
ια’	ἕνδεκα	hendeca-	ἑνδέκατοs, -η, -ον	–
ιβ’	δώδεκα	dodeca-	δωδέκατοs, -η, -ον	–

SUBSTANTIU	CLASSIFICACIÓ	ÈTIM
ἕδρα	1a declinació femenina	-edre (cara, base)

Hendecagrama

Entre les imatges, podem observar que n’hi ha algunes que estan compostes per dos ètims. Quines són i quin són aquests ètims?

Andrea Martínez Serrano

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologia: V, VI, “multus”

16 Replies

Salutacions al bloc d’Aracne!

En ocasió de la Setmana de la Ciència els alumnes de Llatí i Grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Albéniz estem fent un estudi sobre els nombres cardinals i ordinals llatins i grecs. És un estudi, en la meva opinió, molt interessant, ja que això pot demostrar que els de Ciències i els de Lletres no som tan diferents com ens solen pintar. El grec i el llatí són l’origen de les matemàtiques, és a dir, en aquestes dues llengües trobem les arrels dels primers nombres que es conserven.

Particularment, jo faig el número V, el VI i l’adjectiu multus. Tant els dos números com multus són molt utilitzats en català, el castellà i d’altres llengües. Aquest és el quadre que jo he treballat per, posteriorment, poder trobar paraules actuals que conservin l’arrel:

Adjectiu

Adjectiu	Enunciat	Siginificat	Ètim
multus	multus, -a, -um	molt (quantitat)	mult-

Numerals

Xifra	Cardinal Llatí	Cardinal ètim	Ordinal Llatí	Ordinal ètim
V	quinque	quinqu- / quinc-	quintus, -a, -um	quint-
VI	sex	sex-	sextus, -a, -um	sext-

En aquesta presentació o “slideshow” he posat paraules que he trobat amb els ètims que he treballat.

A més d’aquestes paraules, en coneixeu més amb aquests ètims?

Carlos Cuevas Agraz

Institut Isaac Albéniz

Segon de Batxillerat 2.2

Numerals i etimologies: “C”, “M” i “bis-“

15 Replies

A mi m’ha tocat el numeral C (centum) que vol dir “cent”, i el numeral “M (mille)” que vol dir “mil”.

Aquests dos numerals han estat molt productius al llarg del temps, perquè centum avui dia s’utilitza per referir-se a cent vegades menor que la unitat. I mil·li– és una arrel que porta l·l perquè prové de mille, que porta ll, i s’utilitza avui dia per referir-se a mil vegades menor que la unitat.

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ÈTIM
C	centum	cent(i)-	centesimus, -a, -um	centesim-
M	mille	mil·l(i)-	millesimus, -a, -um	mil·lesim-

L’altre mot que m’ha tocat és l’adverbi bis. Avui dia s’utilitza per fer referència a la repetició d’alguna cosa i es col·loca darrere de la paraula que es vol assenyalar com a repetida. Apareix en els blocs de pisos on consta el mateix número dues vegades.

PARAULA	TRADUCCIÓ	ÈTIM
BIS	dues vegades	bi-, bis-

Ana Rosa
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: “mono-“,”di-” i “icosi-“

31 Replies

Qui no ha sentit mai a parlar d’un monòleg o d’un dilema? I un monòxid?

Per a la setmana de la ciència, la meva tasca és trobar alguns mots que continguin com a prefix els nombres 1, 2 i 20 en grec, és a dir, els nombres α’ , β´ i κ´. Per fer la recerca he utilitzat el llibre de classe de grec (ed. Teide) i el llibre d’etimologies Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic.

Cal dir que els dos primers nombres cardinals són molt utilitzats en prefix, ja que hi ha centenars de paraules amb ells (només en català! En anglès es fan servir per qualsevol cosa feta d’un o dos components, així que és més freqüent). Llavors, he reduït la llista a fi de poder destacar-ne els mots més importants a nivell científic.

XIFRA	CARDINAL GREC	ÈTIM	ORDINAL GREC	ÈTIM
α	εἷς, μία, ἕν / μόνος,-η -ον	mono-	πρῶτος-η,ον	prot(o)-
β ‘	δύο	di-	δεύτερος, -α, -ον	deutero-
κ ´	εἴκοσι (ν)	icosi-	εἰκοστός, -ή, -όν	(no ha donat arrel)

I, per finalitzar, deixo la meva pregunta:

Ja sabem que hi ha molts mots amb aquests nombres inclosos en grec. En sabeu algun més a part dels mencionats?

Carla Asensio
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Els clàssics i la Setmana de la ciència

31 Replies

En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.

Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.

Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?

En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?

Continuarà…

TERESA

Pitàgoras

2 Replies

Bust de Pitàgoras. Còpia d’un original grec. Museus Capilolins. Roma. [Font Viquipèdia]

Jo sóc un apassionat de les matemàtiques. Per això, he aprofitat els seus orígens grecs per fer un article sobre Pitàgoras.

En estudiar els triangles surt el nom de Pitàgoras, perquè va ser el primer pensador que es va anomenar filòsof i va fer de la geometria una veritable ciència. El teorema de Pitàgoras diu que en el triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets.

[Font: Departament de Matemàtiques de l’Institut Pau Vila de Sabadell]

En aquesta fórmula, la lletra a és la hipotenusa i b i c, els catets. El quadrat d’un nombre és la multiplicació per ell mateix

La geometria el va portar a la aritmètica i a l’estudi del concepte del nombre. Pitàgoras es pensava que tot el món eren nombres, fins i tot va descobrir els intervals musicals aplicant-hi les matemàtiques. Un altre matemàtic grec va ser Euclides. Molts anys després Galileu es va inspirar en Pitàgoras.

A mi també m’agrada anar comptant pel món.

ORIOL LARIO DEVESA
5è de Primària

N.B.:

Pitagoras más que un teorema:

Ciència grega amb humor actual!

21 Replies

Cada nit a Cuatro, de 21.30hs fins a les 22.15, emeten El homiguero on hi ha una secció particular molt graciosa, no solament per la fonètica poc entenible del científic boig ‘Flipy’ i per les seves explicacions d’allò més enrevesades, sinó perquè fan uns experiments molt divertits.
Ahir a la nit (dijos 15 d’octubre) van tenir de convidada Nelly Furtado i, com és cantant, volien comprovar la seva capacitat pulmonar. Aquí és on trobem l’embolic que va fer-se el pobre Flipy.

Després de visionar el vídeo sabríeu dir-me qui eran Pitàgoras i Arquimedes? Podríeu contestar després quin és el teorema de Pitàgoras? I el principi d’Arquímedes? Quina relació hi trobeu amb l’experiment que van fer al programa? Està ben plantejat? Què n’opineu de difondre la ciència d’aquesta manera?

Sort amb les preguntes!

Coty Ledesma.
Alumna de 1º Batxillerat – Grec.