Tag Archives: Ciències

L’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic

Sabíeu que no menys d’un 30% del lèxic usual del català és d’origen grec? Voleu saber quina és l’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català, tal com se’ns demanava a El Fil de les Clàssiques?

Hem treballat tots plegats de valent i finalment tenim el goig de presentar-vos el nostre treball cooperatiu:

Alumnes de Grec

Els Argonautes i la lluita contra el càncer

Tal com us confessava fa uns dies, l’esmorzar de diumenge, amb la flaire de cafè en l’aire i l’olor de paper acabat d’imprimir del diari, és un dels plaers setmanals que em donen energia per entomar la rutina del dilluns següent. Font, doncs, de gaudi íntim, és també moment de descobertes i sorpreses.

Aquesta vegada ha estat una referència mitològica la que ha cridat la meva atenció, en llegir un titular que deia Jàson i el càncer, seguit d’aquest paràgraf introductori:

Jàson i els argonautes es van embarcar amb un objectiu comú: aconseguir el velló d’or. Avui, els argonautes també s’embarquen, però el seu objectiu és derrotar el càncer.

Es tracta d’una interessant entrevista a Antoni Brugarolas, metge i director de la plataforma d’oncologia de l’hospital USP Sant Jaume de Torrevella. He de confessar que no coneixia aquest eminent científic, però gràcies a aquest article he descobert un metge i cirurgià docte en la seva especialitat i pioner en la investigació oncològica, però també amb una base humanística que acaba d’arrodonir la seva vàlua com a científic.

[Foto: Andreu Puig]

Us recomano que llegiu l’article i us demano que desenvolupeu les referències mitològiques que s’hi fan, per tal d’explicar el paral·lelisme en què es basa el títol. En quin moment de la entrevista es fa la referència mitològica i per què?

TERESA

La biblioteca d’Alexandria

Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.

[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]

El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?

Clàssiques i ciència a l’Albéniz

Tal com anunciàvem a l’article Els clàssics i la Setmana de la ciència, l’alumnat de Llatí i Grec de l’Institut Albéniz ha col·laborat activament en la celebració de la Setmana de la ciència al nostre centre. Cada nivell -4t d’ESO i primer i segon de Batxillerat- s’ha encarregat d’un aspecte de la relació entre les llengües clàssiques i l’àmbit científic, per tal de publicar-ho en xarxa i compartir-ho també amb tot el centre a través d’un mural conjunt exposat al suro de les escales d’accés a les aules.

La producció en xarxa consisteix en la sèrie d’articles  “Numerals i etimologia”:

I el resultat del mural us el presentem en el muntatge audiovisual següent, que va acompanyat d’un fons musical molt especial per a nosaltres, en tractar-se dels nois i noies de la Coral de 1r i 2n d’ESO acompanyats pel Conjunt instrumental de 3r d’ESO. Les cançons estan extretes del seu segon compacte, concretament del gravat en viu durant el concert realitzat al Círcol catòlic de Badalona el 2010. Disculpeu, per tant, petits errors propis del directe.

Agraïm també l’ajuda i els consells de les companyes de Visual i plàstica i la participació dels alumnes de Francès en la confecció del mural. Tot i que alguns entrebancs de darrera hora fan que la composició final podria haver estat millorable, ens sentim molt satisfets del resultat i contents que el conferenciant que va venir a parlar-nos sobre curiositats de la química se’l mirés amb atenció i interés.

Cal dir que en els termes en grec de la part d’éssers vius, se’ls han colat 3 errors. Us demano que, diccionari en mà, si cal, els detecteu i els corregiu.
També estaria bé que desenvolupéssiu els episodis i personatges mitològics que apareixen al muntatge com a origen del nom de determinats elements químics, ¿hi ha alguna relació entre el mite i l’element a qui dóna nom o és fruit d’una decisió totalment arbitrària de l’investigador?

TERESA

Energies alternatives renovables

Què fa un alumne del batxillerat tecnològic, com jo, publicant una entrada en el bloc de Clàssiques de l’institut Cristòfol Ferrer? No he fet mai llatí ni grec, ni tan sols Cultura Clàssica a l’ESO, però tots sabem que de Grècia arrenca bona part de la tradició científica occidental i que encara avui el lèxic científic i tecnològic actual no s’entén sense recórrer a una explicació dels ètims grecs i llatins que en la seva major part el forneixen.

Com a alumne de segon de batxillerat he hagut de fer un treball de recerca i ha estat el de les energies alternatives. Tot el treball gira entorn la producció d’energia d’una manera neta, rendible i inesgotable en un futur. Aquest tema és molt important per al futur de tots nosaltres, per això he intentat fer un treball que descriu de manera breu tot el relacionat amb les energies alternatives. Com podreu veure a continuació, s’han aportat conceptes etimològics per poder entendre millor les diferents energies alternatives a partir de l’etimologia grega i llatina de les paraules més importants i per tal que tothom (estudiants de ciències i també de lletres) es puguin familiaritzar amb un tema tan important com és el de la producció d’energia de manera alternativa.

Les energies renovables solucionaran molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, els residus radioactius, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica i seran molt útils per a la crisi dels combustibles fòssils. Però per solucionar aquests problemes cal voluntat política, conscienciació i inversió econòmica. La importància d’aquestes energies és molt gran i per aquests motius he fet un treball que tracta sobre aquest tema, amb l’objectiu de informar a la gent del nostre futur energètic.

He d’agrair a les empreses EMAS i JUWI, i als encarregats del Vaixell de les energies alternatives de Mainz, per l’ajut que m’han proporcionat i l’amabilitat amb la que he estat tractat. També he d’agrair al meu tutor (Joaquín Pèrez) del treball de recerca per els ànims, el bon tracte i les directrius que m’ha donat.
Espero que aquells que estigueu més familiaritzats amb la ciència i la tecnologia que amb les lletres hagueu après conceptes interessants del llatí i del grec i que aquelles persones que estudieu les lletres hagueu après noves idees sobre les energies alternatives.

Marc Díaz Löffelbein

2n Batxillerat Tecnològic

Numerals i etimologies: IX, X, XX

En la setmana de la ciència d’aquest any, a mi m’ha tocat mostrar-vos  i ensenyar-vos els numerals IX, X i XX.

En el cas del numeral IX, novem, l’ètim del qual és nov-, podem observar que l’arrel del mot patrimonial ha canviat, ja que ha perdut -em, igual que la desinència de l’acusatiu en els subatantius, i la -v- amb el temps ha esdevingut una -u, que donaria l’actual número nou.

L’ètim de l’ordinal XX, vigesim- ha experimentat un canvi en l’ordinal ètim, ja que la C de l’ordinal llatí viCesimus ha esdivingut una G, que acabrà donant en els nostres dies l’ordinal “vigèsim”. És molt probable que hagi estat influenciat per el cardinal llatí viginti.

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM
IX novem nov- nonus, -a, -um non-
X decem dec- decimus, -a, -um decim-
XX viginti No n’ha donat vicesimus, -a, -um vigesim-


Annia García

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: θ’ ι’ γωνία

Com no podia ser d’altra manera, els alumnes de Grec i Llatí també havíem de participar en la Setmana de la ciència.
Pel que fa a la meva tasca, jo m’encarrego dels nombres θ’ i ι’, que equivalen al 9 i 10. A més de numerals, també treballaré amb la paraula γωνία. Això ens servirà per la recerca de paraules de caràcter científic que continguin aquests ètims.

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM
θ’ ἐννέα ennea- ἒνατος, -η, -ον no ha deixat ètim
ι’ δέκα deca- δέκατος, -η, ον no ha deixat ètim

Enunciat Traducció Ètim
γωνία, -ας (ἠ) αngle -gon

Jéssica Llavero

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: XI, XII i “aequus”

En la setmana de la ciència m’ha tocat treballar els numerals onze i dotze (XI, XII) i l’ètim, és a dir, la forma originaria, del mot aequus, que significa “igual”.

Pel que fa a l’’adjectiu abans esmentat, si ens fixem en el diftong, ha derivat en la vocal ‘e’, per tant queda “equ-“, que és el prefix que fa referència a quelcom igual, com per exemple: equilàter (triangle), equació… D’aquesta manera podem veure com el llatí també està present fins i tot en les matemàtiques! Qui deia que el llatí era una llengua morta?

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM
XI
undecim undec(im)- undecimus, -a, -um —–
XII
duodecim duodec(im)- duodecimus, -a, -um —–
aequus, -a, -um és un adjectiu de 1a classe
PARAULA TRADUCCIÓ ÈTIM
aequus, -a, -um igual equ(i)-




Mar Morillo

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)


[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.

Enunciat Forma prefixada LLATÍ Traducció

latus, lateris

3ª imparisil·làbica, gènere neutre

later(o)-, -làter Costat, flanc, banda (figura)
XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM

I

unus, -a, -um un-, uni- primus, -a, -um prim(i)-, primo-

II

duo, duae, duo duo- secundus, -a, -um secund

Diapositives “unus”, “secundus” i “latus”

numerals01numerals02numerals03numerals04numerals05

Sara Cañizares

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: III, IV i “angulus”

Aquesta és la meva tasca per a la Setmana de la Ciència. El meu treball ha estat trobar els cardinals i els ordinals dels números III i IV juntament amb els seus ètims.

D’altra banda, també he fet l’anàlisi complet del mot “angulus”, com podeu veure als quadres següents.

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM

III

tres,tria

tri-

tertius, -a , -um

ter(t)-

IV

quattuor

qua(t)-

quartus, -a, -um

quart-

Paraula Anàlisi Ètim

angulus, -i m.

Substantiu 2a declinació (angle)

angul- / -angle

No cal dir que us convido a ampliar vosaltres mateixos la llista de mots!

Marc Cortés Rios

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz