Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA

Inscripcions llatines a l’església de Premià de Mar!

No cal desplaçar-se molt lluny per trobar algun que altre referent o inscripció llatina, ( si és que estan a tot arreu! ). Per aquest motiu, Premià de Mar no és cap excepció. Doncs bé, resulta que avui, diumenge 5 d’abril, feia un dia massa esplèndid per romandre a casa sense fer res. M’he dirigit a l’església que està ubicada prop del Teatre l’Amistat.

Certament, tenia un feble record que allà dintre hi havia quelcom “clàssic”. I no m’equivocaba. Aquí adjunto les fotografies de la meva troballa:

inscripció llatina

petro paulo

Dit això, alumnes llatí, m’agradaria posar-vos a prova:

– Sé que estan un xic borrosses, però a la primera fotografia ( al retaule vermell ), podem apreciar la següent inscripció: Ego sum vitis, vos palmites. Sabeu quin és el seu significat?

– I per acabar, a l’última fotografia, es pot llegir Petro Paulo. Què significa?

No és molt difícil, oi?

Que acabeu tots de passar una molt bona Setmana Santa!

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna

Heu llegit l‘article d’El Fil de les Clàssiques en què la Margalida us convidava a afegir-vos a la Magna Celebratio 2015? Segur que sí, perquè el nombre de respostes confirma que molts de vosaltres ja heu sentit el tret de sortida que donava aquesta entrada.

Allà s’anuncava aquest apunt en què us plantejaré les novetats d’enguany. Els que ja fa cinc anys que participem activament en aquestes Jornades de reconstrucció històrica de Badalona sempre hem tingut clar que cada edició hem de fer un pas endavant, per tal que l’experiència sigui enriquidora per a alumnes i professors. L’any 2010 vam començar amb els Ludi, però ben aviat vam veure que se’ns quedaven curts. Què podíem fer, doncs? La solució era clara: no érem alumnes i professors de centres educatius? No n’hi havia també a l’antiga Baetulo? Doncs faríem de nosaltres mateixos; no ens caldria fingir gaire, perquè el nostre sistema educatiu no és tan diferent del romà. I així, el 2011 va nèixer l’Schola, que vam combinar amb els Ludi a partir d’aquell moment.

L’edició del 2012, potser l’aposta més ambiciosa per part nostra, vam tenir dos col·laboradors de luxe: Albert Anglès, amb un taller sobre les tauletes de Vindolanda, i Josep Fuentes, que ens va ensenyar a fer papirs.

La del 2013 va ser una edició especial, ja que la visita de la pluja ens va obligar a aixoplugar-nos als espais interiors del museu. La veritat és que les inclemències del temps ens van permetre viure una experiència inoblidable: ludi a sobre mateix del decumanus, ludus rhetoricus a la vora del peristil de Quint Licini… Tot un luxe, irrepetible, sumat a un guió nou de trinca on, a proposta d’una alumna, la Júlia, es potenciava la tasca de la presentadora i la demostració oratòria del ludus Rhetoricus quedava reduïda a mínima expressió.

I el curs passat ens vam plantar al 2014, amb continuïtat de guió, però amb més moviment, ja que les conductores esdevenien una mena de cicerone, conduint el públic per les diferents etapes del nostre espai de recreació.

ludus rhetoricus 2014

Després d’aquest recorregut, ¿no ens aturarem pas, ara, oi? Πάντα ῥεῖ…, efectivament, com deia Heraclit, tot flueix i res no roman quiet, així doncs, en la nostra sisena participació hi ha previstes novetats:

  • Ens hem proposat fer un material didàctic ad hoc, per apropar millor les llengües clàssiques als nens i nenes. Els alumnes de Grec de l’Albéniz ja hem començat a fer unes targes grans amb cadascuna de les lletres de l’alfabet, que contenen majúscula, minúscula, un substantiu que la tingui com a inicial i el dibuix il·lustratiu corresponent. Tenim una coordinadora i tot (oi Anna?) que vetallarà pel la cohesió de totes les fitxes. Esperem que tot surti com esperem, a patir de les decisions que prenem entre tots.
  • A partir del que vam parlar amb el Jordi, estaria bé que els tripulants del Vaixell d’Odisseu féssin un cartell gran amb les lletres per tal de penjar-lo a la zona del ludus grammaticus com a complement del joc de targes que utilitzarem a la taula. N’heu parlat?
  • D’altra banda, què us semblaria als de llatí, als de 4ESO per exemple, confeccionar també targes amb llatinismes o expressions llatines, potser partits per proposar de completar-los? És una altra de les possibilitats que vam contemplar a la reunió del museu. Aquest material romandria als centres i també es podria utilitzar a classe. Ja sabeu, qualsevol proposta de confecció de material didàctic per al tallers serà benvinguda!
  • Pel que fa al contingut de la presentació, tenim dues alumnes interessades pel Dret, l’Alba i la Cristina, que han proposat integrar a la nostra escola alguna activitat relacionada amb l’ius Romanum, com a mitjà per aprofundir elles mateixes en els orígens de la disciplina a què es volen dedicar. L’explicació del ludus rhetoricus ens ha semblat el lloc ideal, ja que l’oratòria era important no només en l’àmbit polític, com escenificàvem fa uns anys, sinó també en el judicial. A hores d’ara tenen endegada una proposta de diàleg, que completarà l’explicació de la darrera etapa educativa. O sigui que ja sabeu, futurs advocats/advocades…, esperem els vostres oferiments per interpretar el paper dels alumnes participants a la controvèrsia.
  • Es probable que, per complementar la dramatització oferim un petit taller de llatinismes i aforismes jurídics amb un format semblant al que demanàvem als de 4t. Coneixem la bona tasca de les autores del De iure, si us voleu involucrar en tot l’aspecte jurídic, ens ho comenteu en aquest mateix article i ho podem gestionar amb la Margalida.
  • Per acabar de reblar aquesta darrera proposta, tenim la sort de gaudir de l’assessorament de Francesc Sánchez, advocat i estudiós del dret romà, aficionat a la reconstrucció històrica i difusor de la cultura clàssica a través de l’associació Arraona Romana de Sabadell.
  • La ubicació de les nostres carpes també ha canviat d’un any a l’altre, ja sigui per raons alienes a la nostra voluntat en uns casos (la pluja del 2013), o per intentar trobar el lloc més confortable i adient per a la nostra activitat. De l’asfalt de la plaça Assemblea de Catalunya vam passar eventualment al subsòl del museu, per traslladar-nos sota els arbres de davant de Correus. Enguany continuarem en la mateixa zona, però allunyats de l’aigua de la font que l’any passat dificultava l’accés a la zona.

En fi, ja veieu que els aràcnids i els tripulants del Vaixell d’Odisseu, no sabem estar-nos quiets i volem que cada nova edició de l’Schola sigui una nova travessa. De vosaltres depèn que superem les dificultats, eludim els cants de les sirenes i arribem a bon port. Si encara no t’hi has enrolat, t’animes a acompanyar-nos?

TERESA

Cornèlia, mare dels Gracs

Reprenent el fil de dones romanes que cal conèixer, després de Messalina, m’he inclinat per un exemple de dona-mare: Cornèlia, la mare dels Gracs:

websitewer
easel.ly

La dona romana era una bona mare? Què n’opineu de Cornèlia? Són els fills les millors joies? Qui eren els Gracs?

Chaymae Zaouaghi 1r D Batxillerat Humanístic