La XII Magna Celebratio ja és aquí!

Els dies 28, 29, 30 d’abril i 1 de maig a Badalona es celebrarà la XII Magna Celebratio, festival romà del Museu de Badalona.

Es tracta d’una recreació de la vida quotidiana de la ciutat romana de Baetulo de fa més de dos mil anys, en què podrem gaudir d’una oportunitat única per descobrir els oficis, costums i rituals de l’antiga ciutat de Badalona.

En el Fil de les Clàssiques hi podreu trobar reportatges de les edicions anteriors de la Magna Celebratio, la primera en què hi vam participar va ser la de l’any 2008.

A Aracne fila i fila, també hi trobareu moltes entrades, fins i tot amb la participació activa dels aràcnides.

No us perdeu les entrades que dedica a la Magna Celebratio el bloc-treball de recerca de l’Arnau Lario, premiat altre cop amb un PRJ, i membre del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens, al qual també pertany en Guillem de segon de batxillerat.

Badalona 2016

XII Magna Celebratio. Fotografia de Mireia Sánchez passejant per Badalona

Qui s’hi apunta? Ens veiem a la Magna! Mentrestant mireu el vídeo promocional.

[youtube]https://youtu.be/V7UKBqxYjcY[/youtube]

Vid. programa.

Mireia Sánchez Cano

1r batxillerat- Humanístic IPM

 

Lívia Drusil·la, una de les emperadrius més influents de Roma

Livia, Ara Pacis. Foto Giovanni Dall’Orto

La dinastia de Juli-Clàudia fou el primer llinatge d’augusts de la història de Roma i la primera saga d’emperadors de la història global. Per raons evidents, la dinastia Juli-Clàudia és la més cèlebre de l’època imperial: va suposar el trànsit de la República al Imperi, va tenir al millor estadista i el més longeu governant, Octavi August (41 anys al tron); al bon militar i després degenerat Tiberi; al més cràpula i depravat dels emperadors, Calígula; a l’estudiós i hàbil economista Claudi; i per finalitzar, a l’excèntric Neró. Però aquesta casta de sobirans no hagués estat possible sense la vital contribució de dues dones: Atia Balba Cesonia, neboda de Cai Juli Cèsar, mare d’Octavi i portadora de la gens Júlia, i Lívia Drusil·la Clàudia: mare de Tiberi, esposa d’Octavi i portadora de la gens Clàudia.

Lívia Drusil·la fou, per tant, la primera emperadriu romana, nascuda el dia 30 de gener (dia de la pau) del 58 a.C. Era filla adoptiva de Marc Livi Drus Claudià, que a la seva vegada també fou adoptat i d’una dona d’estatus plebs anomenada Aufídia. Marc Livi pertanyia a la “gens Clàudia”, una família patrícia romana. Els Claudis patricis foren d’origen sabí i van arribar a Roma l’any 504 a.C.

La nostra protagonista es va casar, abans de convertir-se en emperadriu i tercera esposa d’August, amb Tiberi Claudi Neró. Però l’any 38 a.C va atreure l’atenció d’Octavi. Els murmuris de la gent de l’època deien que Octavi va quedar embadalit davant Drusil·la només veure-la, altres en canvi deien que el jove Octavi va estar enamorat d’ella des de la seva infantesa. Amb el que sí estan d’acord els cronistes és en què era la dona més formosa i distingida de la cort.

August, que estava casat en segones núpcies amb Escribònia (embarassada de la que seria la seva única descendència), va exhortar Tiberi per a que dissolgués l’enllaç amb Lívia. Així doncs, el primer marit de Lívia fou obligat a divorciar-se d’ella. Octavi August i ella es van casar el dia 17 de gener de l’any 38 a.C i es van embarcar en un matrimoni que perduraria durant 52 anys.

Amb el seu primer marit Lívia ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb Octavi estava embarassada de sis mesos d’un segon fill, Neró Claudi Drus. Tots dos foren adoptats per August. Lívia i August mai no varen tenir fills, però ella sempre va exercir una gran influència i un paper clau en el seu govern i va complaure el seu marit en tots els aspectes, ignorant fins i tot les seves amants.

Tot i l’escàndol que en el seu moment va suposar aquest matrimoni, Lívia va ser presentada davant del poble com l’ideal de dona romana, en contraposició a gran part de la decaient cort i sobretot de la promíscua Cleòpatra VII. En la maquinària política del nou sistema liberal implantat per August la presència d’una dona lleial era imprescindible. Va ser així com Lívia Drusil·la s’havia convertit en el símbol de la República, la matrona arquetip: bella, prudent i humil, avorria el luxe i l’ostentació, vestia amb senzillesa prescindint de joies, es teixia la seva pròpia roba, organitzava esdeveniments en benefici de les dones més desfavorides… encara que és probable que part d’això formés part de la propaganda imperial, els aristòcrates l’envejaven i el poble l’adorava. Però ella també era una dona ambiciosa i sempre va estar present en els assumptes de l’Estat, de fet, va ser la principal consellera i confident de l’Emperador Octavi August, el qual ha passat a la història, en gran part, gràcies a l’assessorament i complicitat de la seva esposa.

Més tard, Lívia passaria a ser de la dona més venerada de Roma en temps d’Octavi, a ser una persona repudiada en època de Tiberi; la viudetat va fer d’ella una dona supèrbia, ansiosa de poder. L’any 29, entre els 82 i 86 anys després d’una llarga malaltia, Lívia moria a Roma. El seu fill, l’emperador Tiberi, ni tan sols va acudir al funeral. Més tard, l’any 42, el seu nét l’emperador Claudi la va deïficar; Divina Augusta va convertir-se, doncs, en la primera dona divinitzada de la història de Roma.

Clàudia Ordaz (text) i Ramon Alberó (thinglink)
1r Batxillerat Humanístic i Social

La pervivència i la infravaloració del Grec a l’INS Premià de Mar

Actualment crec que existeix la infravaloració de la cultura i la civilització grega, i no només al nostre Institut, on encara hi ha molts alumnes de grec tant a primer com a segon, sinó a tot arreu. Per això, aprofitant una tasca de l’assignatura a distància Cultura Audiovisual, vaig decidir fer el reportatge sobre la pervivència i la infravaloració del grec, ja que crec que és important estudiar grec ja que, des de fa molt de temps, tant els grecs com els romans ens han influenciat i continuen sent influents en molts aspectes de les nostres vides, no només han deixat una gran empremta en el llenguatge, en el cas de la llengua catalana un 30% del nostre lèxic és d’origen grec, sinó en aspectes com la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, la nostra manera de pensar amb lògica, el nostre univers imaginari, el fet de pagar amb moneda, d’anar al teatre, de viure en democràcia… Sense la cultura i civilització grega no tindríem segurament cap d’aquests aspectes en les nostres vides.

En el següent reportatge entrevisto dues alumnes de primer de batxillerat de clàssiques, Mireia Sanchez i Mar Cruz, al coordinador pedagògic de l’institut, Pep Caballeria, al Coordinador de batxillerat, Manel Codina i al cap de departament, en Joan Marc Ramos per poder esbrinar si realment creuen que és important estudiar encara avui grec i si ens ha influenciat el grec i la seva cultura.

Finalment, aquí teniu l’entrevista que he fet al nostre director, Salvador Redón, i al Bernat Ancochea, primer director de l’IPM, fusió de l’institut Serra de Marina i Cristòfol Ferrer. Al Cristòfol Ferrer la Margalida Capellà va començar amb una sola alumna de Grec fins que va tenir la classe ben plena, i l’institut Serra de Marina, on feia anys que s’havia deixat de fer grec, tot i tenir una de les poques places de grec de tot El Maresme i les ganes de la professora, Isabel, per impartir aquesta matèria i que es va jubilar malauradament sense tornar a poder fer grec.

Què us ha semblat? i vosaltres, si encara no ho heu fet, què n’opineu? Per què, llavors, el grec és infravalorat arreu? Paga la pena estudiar-lo? Per què?…

Iria Rael 2n B Batxillerat Cultura Audiovisual

Mors et Victoria

[youtube]https://youtu.be/qHPdxq6cbGo[/youtube]

Joaquín Álvarez (Iakus)
Lingua Latina