Els ecos d’Antígona en diferents llengües

ΧΑΙΡΕΤΕ aràcnids i aràcnides!

Durant unes quantes classes de grec treballat la tragèdia a Grècia i concretament l’Antígona de Sòfocles.

Com bé sabeu el mite hel·lènic d’Antígona conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Etèocles i Polinices, moren uns a mans de l’altre, el rei de la ciutat prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra la ciutat, mentre es preparen honres fúnebres pel que l’ha defensada. Antígona, germana de tots dos, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices. Per això, és condemnada a mort.

La versió més completa d’aquest mite ens l’ofereix Sòfocles en la tragèdia Antígona. Creont simbolitza el tirà que sols creu en la llei positiva; Antígona els drets de la llei natural i de la religió.

Per saber-ne més, vam pensar d’agafar un fragment significatiu de l’Antígona (890-924) en què parlés la protagonista homònima i gravar-ho en diferents idiomes, ja que a classe som d’arreu i, per tant, bastant internacionals. Alguns vàrem anar a casa de l’Uri (=Deka) un diumenge matí i aquesta és la nostra aportació que esperem que la resta de companys s’animi a ampliar-la i que la Margalida estigui contenta del nostre treball col·laboratiu fora de l’aula que tant valora i ens anima a fer:


ὦ τύμβος, ὦ νυμφεῖον, ὦ κατασκαφὴς
οἴκησις ἀείφρουρος, οἷ πορεύομαι
πρὸς τοὺς ἐμαυτῆς, ὧν ἀριθμὸν ἐν νεκροῖς
πλεῖστον δέδεκται Φερσέφασσ᾽ ὀλωλότων·
ὧν λοισθία ᾽γὼ καὶ κάκιστα δὴ μακρῷ
κάτειμι, πρίν μοι μοῖραν ἐξήκειν βίου.
ἐλθοῦσα μέντοι κάρτ᾽ ἐν ἐλπίσιν τρέφω
φίλη μὲν ἥξειν πατρί, προσφιλὴς δὲ σοί,
μῆτερ, φίλη δὲ σοί, κασίγνητον κάρα·
ἐπεὶ θανόντας αὐτόχειρ ὑμᾶς ἐγὼ
ἔλουσα κἀκόσμησα κἀπιτυμβίους
χοὰς ἔδωκα. νῦν δέ Πολύνεικες, τὸ σὸν
δέμας περιστέλλουσα τοιάδ᾽ ἄρνυμαι.
καίτοι σ᾽ ἐγὼ ᾽τίμησα τοῖς φρονοῦσιν εὖ.
οὐ γάρ ποτ᾽ οὔτ᾽ ἄν, εἰ τέκνων μήτηρ ἔφυν,
οὔτ᾽ εἰ πόσις μοι κατθανὼν ἐτήκετο,
βίᾳ πολιτῶν τόνδ᾽ ἂν ᾐρόμην πόνον.
τίνος νόμου δὴ ταῦτα πρὸς χάριν λέγω;
πόσις μὲν ἄν μοι κατθανόντος ἄλλος ἦν,
καὶ παῖς ἀπ᾽ ἄλλου φωτός, εἰ τοῦδ᾽ ἤμπλακον,
μητρὸς δ᾽ ἐν Ἅιδου καὶ πατρὸς κεκευθότοιν
οὐκ ἔστ᾽ ἀδελφὸς ὅστις ἂν βλάστοι ποτέ.
τοιῷδε μέντοι σ᾽ ἐκπροτιμήσασ᾽ ἐγὼ
νόμῳ Κρέοντι ταῦτ᾽ ἔδοξ᾽ ἁμαρτάνειν
καὶ δεινὰ τολμᾶν, ὦ κασίγνητον κάρα.
καὶ νῦν ἄγει με διὰ χερῶν οὕτω λαβὼν
ἄλεκτρον, ἀνυμέναιον, οὔτε του γάμου
μέρος λαχοῦσαν οὔτε παιδείου τροφῆς,
ἀλλ᾽ ὧδ᾽ ἔρημος πρὸς φίλων ἡ δύσμορος
ζῶσ᾽ εἰς θανόντων ἔρχομαι κατασκαφάς.
ποίαν παρεξελθοῦσα δαιμόνων δίκην;
τί χρή με τὴν δύστηνον ἐς θεοὺς ἔτι
βλέπειν; τίν᾽ αὐδᾶν ξυμμάχων; ἐπεί γε δὴ
τὴν δυσσέβειαν εὐσεβοῦσ᾽, ἐκτησάμην.
ἀλλ᾽ εἰ μὲν οὖν τάδ᾽ ἐστὶν ἐν θεοῖς καλά,
παθόντες ἂν ξυγγνοῖμεν ἡμαρτηκότες·
εἰ δ᾽ οἵδ᾽ ἁμαρτάνουσι, μὴ πλείω κακὰ
πάθοιεν ἢ καὶ δρῶσιν ἐκδίκως ἐμέ.

Alissa Komarova, Dani Costa, Irena Jagustín, Laura Galán, Lina Velasco i Oriol García-Penche (Deka).
GREC de 2n Batxillerat (Premià de Mar)

Conferències de llatí i grec a les Terres de l’Ebre

El passat dimecres dia 2 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que cursem les assignatures de llatí i/o grec, vam traslladar-nos fins a Tortosa amb la finalitat d’escoltar unes conferències destinades al currículum de selectivitat d’aquestes dues matèries. Les conferències van tenir lloc, més concretament, a l’Institut Joaquin Bau, l’alumnat del qual també hi va asistir juntament amb els alumnes d’altres centres. El professor de grec i llatí del nostre centre Francesc Franquet ens va acompanyar amb la professora Amparo Pallàs.

Les conferències es van dur a terme des de les 12h. fins a les 14h. La primera conferència va ser realitzada per la professora Mònica Miró, adreçada a la matèria de llatí. Va ser molt interessant ja que va relacionar els orígens de Roma amb la història de l’art, basant-se en el conjunt de llibres escrits per Titus Livi. La següent confeència la va oferir la professora de grec Montserrat Reig en la qual va establir una relació entre la literatura i les formes de govern a l’antiga Grècia.

Van ser dues conferències realment interessants i l’alumnat es va mostrar prou complagut en sortir del centre.

Sara Cano Roselló
2n Batxillerat-E
INS Ramon Berenguer IV
Amposta

pic_1111

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών·
(7)… Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

 


































Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec

Llatí, llengua mare

El meu treball de recerca, Llatí, llengua mare ha estat tutorat per la Teresa Devesa i és un treball d’àmbit clàssic en què em plantejo per què les llengües romàniques actuals tenen diferències, si totes provenen de la mateixa, el llatí.

Ara que ja he acabat el meu treball de recerca i l’exposició, el presento. L’objectiu quan vaig començar amb aquest treball va ser veure com el llatí havia canviat en el temps en les diferents llengües romàniques i buscar-ne la causa.  Per veure aquest canvi vaig decidir escollir la morfologia verbal d’una selecció de llengües romàniques que es parlen en l’actualitat i fer una comparació amb el llatí. Les llengües que vaig escollir han estat el català, castellà, francès, portuguès, italià i el romanès; aquest últim el vaig escollir per tal de poder demostrar que la proximitat geogràfica influïa en la semblança o diferència de la llengua amb el llatí.

Vaig escollir una sèrie de temps verbals, no els vaig fer tots, només els que vam treballar l’any passat a llatí, és a dir, el present d’indicatiu, l’imperfet, el futur imperfet, el pretèrit perfet, el plusquamperfet i el futur perfet. Tots els verbs en veu activa, ja que encara no havíem estudiat la passiva.

Com es veu a la presentació de powerpoint que vaig utilitzar per a l’exposició, el meu treball tenia un apartat teòric en què s’explicava la història de la llengua llatina i de les llengües romàniques. Aquest apartat va servir per saber d’on provenien exactament les llengües actuals, del llatí vulgar, el que parlava el poble i els soldats romans, els qui realment van ser els colonitzadors i els divulgadors de la llengua arreu d’Europa.

Un cop feta la comparació, vaig arribar a una sèrie de conclusions, les quals en un principi ja em plantejava però amb incertesa. Aquestes conclusions van ser, com ja he dit, la influència de la proximitat geogràfica amb el lloc de naixement del llatí, que com ja sabeu sorgeix a Itàlia, al Laci concretament. Llavors la lògica permet abans de fer la comparació, saber que l’idioma amb més semblances amb el llatí hauria de ser l’italià, ja que el lloc on es parla en l’actualitat i l’origen del llatí és el mateix. D’altra banda, fent la comparació, vaig detectar que la llengua més allunyada és el romanès, pel fet de la seva llunyania del nucli de l’imperi i per la colonització de la Dàcia, la més tardana. Aquests fets fan que la llengua que arriba a aquesta zona sigui un llatí vulgar més vulnerable, ja que els diferents colonitzadors, és a dir, els milites Romani, no tots provenien de la regió italiana, sinó d’arreu de les conquestes de l’Imperi.

A continuació podeu visualitzar el powerpoint que vaig utilitzar per dur a terme l’exposició:

Llavors plantejo les següents preguntes:

Si el català i el castellà provenen ambdues del llatí, per què presenten diferències? Quina creieu que és la més fidel al llatí? Per què?

Jessica Llavero

2.2 batxillerat