Tots els cotxes es volen dir Phaeton

Durant la nostra visita al museu Mercedes Benz d’Stuttgart vam trobar un cotxe que portava per nom Phaeton. Arrel d’aquest fet, vam decidir fer un apunt sobre l’automòbil en qüestió, però, quina va ser la sorpresa que, en posar-nos a la cerca d’informació vam descobrir un munt de marques que li havien atorgat als seus cotxes el nom del fill del Sol. Des de carruatges de cavalls, fins als darrers models de la marca Volkswagen, us presentem el mite de Phaeton dins l’extens món de l’automòbil.

Malgrat tot, no se’ns fa estrany que moltes marques hagin donat el nom de Phaeton a alguns dels seus models. Com ja sabem, Faetont presumia de ser el fill d’Helios i, per demostrar-ho, va demanar al seu pare de portar el carro del Sol. Però, no va ser capaç de governar-lo i va morir en el seu gran acte de gosadia.

Així, els fabricants dels primers carros de cavalls van agafar el nom d’aquest personatge del mite de Les Helíades. Avui en dia, encara existeixen cotxes de cavalls model Phaeton. Com el que s’utilitza cada juny durant l’aniversari de la reina Elisabeth II per la desfilada reial, un carro d’ivori fet l’any 1842 per a la seva rebesàvia. També se’n va utilitzar un per a la pel·lícula del 1995, Sentit i sensibilitat , basada en una novel·la de Jane Austen.

Podeu veure més curiositats de Faetó aquí i aquí.
Coneixeu més referents clàssics en el món dels transports?

Sílvia Espinach García i Oriol S. López Cerezo
Llatí i grec de 1r de batxillerat

El Palau de Tirint i Updown Court

Quina relació creieu que poden tenir aquestes dues obres arquitectòniques d’èpoques i estils tant diferents? Doncs tot seguit ho podreu veure en el següent treball realitzat a partir de les Conferències a la UB a les que ens va portar la Lida el 24 de gener. Ens hem basat, especialment, en la conferència donada pel Dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega a la URV.
Els Palaus Micènics van ser un exemple de luxe al seu temps, entre ells el Palau de Tirint és un dels més destacats. Updown Court és, avui dia, la mansió més cara del món segons Forbes, amb el valor d’uns 139.000.000 milions d’euros (mireu aquest vídeo).

Irena i Coty
2n Batxillerat, Grec i Llatí.

La fugida d’Eneas en l’art

He escollit de l’Eneida de Virgili i d’ Ab Urbe Condita de Tit Livi, l’episodi en el qual el troià Eneas, fill d’Anquises i de Venus, fuig de Troia, un cop destruïda i saquejada, portant el seu pare a les espatlles i el seu fill Ascani.

Eneas portant el seu pare Anquises a les espatlles

A més dels exemples que jo he inclòs en el meu muntatge d’aquesta escena, també trobem representacions en gemmes  i pintures pompeianes, a vegades en forma de caricatura (com les d’Herculà). Si en trobeu imatges, no dubteu de deixar l’enllaç en un comentari i de comentar per què aquest episodi de la fugida ha tingut tanta pervivència en l’art.

Lina Velasco Sandoval

2n  Batxillerat Llatí

Els ecos d’Antígona en diferents llengües

ΧΑΙΡΕΤΕ aràcnids i aràcnides!

Durant unes quantes classes de grec treballat la tragèdia a Grècia i concretament l’Antígona de Sòfocles.

Com bé sabeu el mite hel·lènic d’Antígona conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Etèocles i Polinices, moren uns a mans de l’altre, el rei de la ciutat prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra la ciutat, mentre es preparen honres fúnebres pel que l’ha defensada. Antígona, germana de tots dos, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices. Per això, és condemnada a mort.

La versió més completa d’aquest mite ens l’ofereix Sòfocles en la tragèdia Antígona. Creont simbolitza el tirà que sols creu en la llei positiva; Antígona els drets de la llei natural i de la religió.

Per saber-ne més, vam pensar d’agafar un fragment significatiu de l’Antígona (890-924) en què parlés la protagonista homònima i gravar-ho en diferents idiomes, ja que a classe som d’arreu i, per tant, bastant internacionals. Alguns vàrem anar a casa de l’Uri (=Deka) un diumenge matí i aquesta és la nostra aportació que esperem que la resta de companys s’animi a ampliar-la i que la Margalida estigui contenta del nostre treball col·laboratiu fora de l’aula que tant valora i ens anima a fer:


ὦ τύμβος, ὦ νυμφεῖον, ὦ κατασκαφὴς
οἴκησις ἀείφρουρος, οἷ πορεύομαι
πρὸς τοὺς ἐμαυτῆς, ὧν ἀριθμὸν ἐν νεκροῖς
πλεῖστον δέδεκται Φερσέφασσ᾽ ὀλωλότων·
ὧν λοισθία ᾽γὼ καὶ κάκιστα δὴ μακρῷ
κάτειμι, πρίν μοι μοῖραν ἐξήκειν βίου.
ἐλθοῦσα μέντοι κάρτ᾽ ἐν ἐλπίσιν τρέφω
φίλη μὲν ἥξειν πατρί, προσφιλὴς δὲ σοί,
μῆτερ, φίλη δὲ σοί, κασίγνητον κάρα·
ἐπεὶ θανόντας αὐτόχειρ ὑμᾶς ἐγὼ
ἔλουσα κἀκόσμησα κἀπιτυμβίους
χοὰς ἔδωκα. νῦν δέ Πολύνεικες, τὸ σὸν
δέμας περιστέλλουσα τοιάδ᾽ ἄρνυμαι.
καίτοι σ᾽ ἐγὼ ᾽τίμησα τοῖς φρονοῦσιν εὖ.
οὐ γάρ ποτ᾽ οὔτ᾽ ἄν, εἰ τέκνων μήτηρ ἔφυν,
οὔτ᾽ εἰ πόσις μοι κατθανὼν ἐτήκετο,
βίᾳ πολιτῶν τόνδ᾽ ἂν ᾐρόμην πόνον.
τίνος νόμου δὴ ταῦτα πρὸς χάριν λέγω;
πόσις μὲν ἄν μοι κατθανόντος ἄλλος ἦν,
καὶ παῖς ἀπ᾽ ἄλλου φωτός, εἰ τοῦδ᾽ ἤμπλακον,
μητρὸς δ᾽ ἐν Ἅιδου καὶ πατρὸς κεκευθότοιν
οὐκ ἔστ᾽ ἀδελφὸς ὅστις ἂν βλάστοι ποτέ.
τοιῷδε μέντοι σ᾽ ἐκπροτιμήσασ᾽ ἐγὼ
νόμῳ Κρέοντι ταῦτ᾽ ἔδοξ᾽ ἁμαρτάνειν
καὶ δεινὰ τολμᾶν, ὦ κασίγνητον κάρα.
καὶ νῦν ἄγει με διὰ χερῶν οὕτω λαβὼν
ἄλεκτρον, ἀνυμέναιον, οὔτε του γάμου
μέρος λαχοῦσαν οὔτε παιδείου τροφῆς,
ἀλλ᾽ ὧδ᾽ ἔρημος πρὸς φίλων ἡ δύσμορος
ζῶσ᾽ εἰς θανόντων ἔρχομαι κατασκαφάς.
ποίαν παρεξελθοῦσα δαιμόνων δίκην;
τί χρή με τὴν δύστηνον ἐς θεοὺς ἔτι
βλέπειν; τίν᾽ αὐδᾶν ξυμμάχων; ἐπεί γε δὴ
τὴν δυσσέβειαν εὐσεβοῦσ᾽, ἐκτησάμην.
ἀλλ᾽ εἰ μὲν οὖν τάδ᾽ ἐστὶν ἐν θεοῖς καλά,
παθόντες ἂν ξυγγνοῖμεν ἡμαρτηκότες·
εἰ δ᾽ οἵδ᾽ ἁμαρτάνουσι, μὴ πλείω κακὰ
πάθοιεν ἢ καὶ δρῶσιν ἐκδίκως ἐμέ.

Alissa Komarova, Dani Costa, Irena Jagustín, Laura Galán, Lina Velasco i Oriol García-Penche (Deka).
GREC de 2n Batxillerat (Premià de Mar)