
SOSGriego (25 de mayo de 2019). Programa
Dins les activitats d’estiu, l’ICE de la UAB ha preparat un paquet de cursos dissenyats amb la voluntat de facilitar el coneixement del món universitari i millorar l’orientació acadèmica de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Tauleta de Pilos escrita en Lineal B
Adreçat a: alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Calendari: de l’1 al 5 de juliol de 2019.
Horari: de 9:30 a 14h., amb una pausa de 30 minuts. El dilluns 1 es convocarà l’alumnat a les 8:30h.
Professorat: Agustí Alemany, Joan Carbonell, Josep Cervelló, Antoni Iglesias, J. Antonio Iglesias, Marta Oller, Jordi Vidal, Carlos Varias.
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres
Preu: 90€
Instruccions de registre i d’inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l’1 al 5 de juliol
Presentació
El curs pretén oferir una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. La metodologia del curs alternarà les sessions teòriques, on es descriuran les característiques i el context històric de cadascun dels sistemes d’escriptura tractats, amb tallers sobre pràctiques d’escriptura que n’explicaran el seu funcionament.
Objectius
El grec micènic. L’alfabet grec
1a Part: En aquesta sessió s’explicarà l’escriptura sil·làbica Lineal B, utilitzada pels palaus micènics de Grècia continental i de l’illa de Creta entre el 1400 i 1200 aC., i que constitueix la més antiga escriptura grega de la història. Explicarem el seu origen i relació amb altres dos sil·labaris: l’anomenat ‘jeroglífic’ cretenc i el Lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, el contingut dels seus textos i els diferents materials escriptoris (tauletes i segells d’argila, ceràmica).
2a Part: Aquesta sessió constitueix la segona part del bloc temàtic dedicat als sistemes d’escriptura en el món grec antic. En ella s’explicarà l’origen de l’alfabet grec, a partir de l’adaptació de l’alfabet fenici, i la seva evolució fins a l’època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l’escriptura i dels usos diversos que els grecs en varen fer, tant en l’àmbit públic com en el privat.
5è dia: L’alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l’escriptura llatina
1a Part: La sessió dedicada a l’escriptura llatina constarà de quatre grans apartats. Primer estudiarem, des del punt de vista històric i lingüístic, els orígens de l’alfabet llatí. Tot seguit, farem un recorregut per la seva història, des del VII-VI segle aC fins a finals de l’edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports escriptòrics que han transmès exemples d’escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Finalment, dedicarem també un apartat a parlar de les disciplines que, com l’epigrafia i la paleografia, permeten conèixer tant el seu contingut com el seu context històric.
2a Part: De la pedra al paper. La sessió estarà dedicada a explicar el procés i les causes per les quals els savis lletraferits dels segles XV i XVI van creure que valia la pena copiar les inscripcions antigues sobre pedra mentre viatjaven per Europa com a ambaixadors de reis i papes. Quin valor trobaven en uns textos que amb prou feines entenien i que sovint estaven trencats? Com confeccionaven els seus reculls d’apunts? …

El mirallet de Venus, símbol d’empoderament de les dones
Ja l’any passat els alumnes actuals de 2n Batxillerat vam fer una ruta literària al pati, vam parlar d’arbres i de dones poetes que han escrit d’ells. Mai ningú no s’ha preguntat on són les dones? O potser creiem que les dones mai han fet res? Aquí una possible resposta: les dones els hi fem por als homes, i per tant ens tapen, ens censuren. Potser no serveix de res posar-ho aquí però, perquè no pensem?
Les dones sempre han sigut tapades, això ho podem veure des de fa molt temps, on? A Grècia. Als mites. Mai us heu parat a escoltar un mite com el perquè del nom d’Atena? El nom es refereix a la deessa Atena, qui es va disputar el nom amb Posidó. Posidó, el déu del mar, un home. Va donar-li a la ciutat una font d’aigua salada, però Atena els hi va donar una olivera. A l’hora de la votació la majoria, les dones, van votar per Atena encara que els homes van votar per Posidó. Les dones van guanyar i els homes van decidir treure els vots a les dones. Ho veieu? En l’antiguitat ja ens tenien por, però això ha de durar tant de temps? Jo crec que no, em sembla molt bé tenir legats de Grècia, però justament això….
Per què les dones han d’estar fora? Potser penso això perquè sóc una noia que no vol veure el seu futur tapat pel simple fet de ser una més, però vull ser una més que aconsegueix els seus somnis, una més que ha pogut ser com és, sense amagar-me. Semblo egoista? Potser ho sóc, però no és egoista haver de deixar de costat a gent perquè en el seu moment tenia el poder per decidir una cosa tan mínima com el nom d’una ciutat?
Parem a pensar que volem copiar dels altres, que és el que importa de veritat. De veritat val la pena tapar a tanta gent que pot aportar coses tan boniques com poemes o llibres? Si us fixeu, en cap moment he parlat de biologia, simplement del que pot fer una dona igual que un home. Som tan diferents? Perquè ens hem de separar? No podem ser tots iguals? Quan ens tallem, no sagnem? Llavors, les diferencies on són?
Jena.
Benvolguts aràcnids,
Un any més us escrivim des de l’Escola Bergantí del Masnou per anunciar-vos que els alumnes de 5è de primària hem tornat a trobar referents clàssics a la Cantània. Enguany els alumnes de 4t de Llatí i de Cultura Clàssica de na Margalida tindreu l’oportunitat de saber-ho de primera mà perquè us ho vindrem a explicar i cantar personalment! La trobada la realitzarem l’1 d’abril a l’INS Premià de Mar i l’estem preparant amb molta il•lusió! I la resta de lectors Aràcnids… no us preocupeu, perquè us prometem fer un article mostrant-vos els punts tractats en aquesta trobada.
La Cantània d’aquest curs es titula “A de Brossa” i està dedicada al poeta català Joan Brossa, enguany que es commemora el centenari del seu naixement i “L’any Brossa”. Trobareu informació sobre el personatge i l’obra i molt de material didàctic a la web de la seva Fundació. La cantata es basa en una proposta musical ben interessant a partir de nou poemes seus. El compositor és l’Eduard Iniesta. Els infants canten alguns dels seus poemes i entremig les dues narradores s’encarreguen de la part dramàtica, que ha estat creada per la Marta Gil. No només trobem interessant i atractiva la part musical de la cantata sinó també tot el treball interdisciplinari que es pot dur a terme a partir del poeta Brossa.
I així, estirant aquest fil… enguany ens trobarem a Premià!
Us deixem aquí amb tota la relació d’articles que hem publicat a Aracne els darrers anys:
–La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles
–Gaudeamus igitur a Cantània 2012
–La flauta de Pan i la Cantània
–“Rambla Llibertat” més referents clàssics a la Cantània
–Referents clàssics en la Cantània 2016
–Els mites de la Cantània 2016. Treball col•laboratiu INS Premià-Escola Bergantí
–Cantània 2017: “La nit dels malsons”
–La Cantània “Partícules”: més referents clàssics
Na Margalida també va publicar aquest article al bloc “El fil de les Clàssiques” a partir de la recerca que van fer les seves alumnes Mar Acien i Abril Ramos i que vam tenir l’oportunitat de presentar a l’Auditori de Barcelona l’any 2014.
–Vint-i-cinc anys de Cantània amb referents clàssics
Fins aviat,
Xavi de música