Quis illa est?
17 Replies
Category Archives: Llatí 4t
Per què Europa és Europa?
Avui se celebra el Dia de les Llengües d’Europa. La Laura Galán de 1r de batxillerat ha començat a omplir de puntets el Google mapa El llatí ens agermana de El Fil de les Clàssiques. Esperem que més gent hi col·labori.
Dijous a classe de llatí la Núria ens explicava el mite del rapte d’Europa que trobem entre les Narracions de mites clàssics (ed.Teide).
Entre les vinyetes d’humor de Forges, publicades a El País he trobat aquesta (4 de juny de 2009) :
Què n’opineu de tot plegat? Per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? De què fa humor Forges?
Tots cap a l’Àgora!
Divendres 9 d’octubre s’estrena l’esperada pel·lícula Ágora, del jove director espanyol Alejandro Amenábar!
He pensat, ja que és una pel·lícula ambientada en temps dels romans que tracta d’una dona sàvia, Hipàtia d’Alexandria, que mor per als seus estudis i per a la seva gran sabiduria, com ja ens apuntava la Margalida en el Dia de les Matemàtiques i aquest estiu la Teresa ens ressenyava el llibre El Jardín de Hipatia d’Olalla Garcia, que seria una bona idea que el dia 14 d’octubre que cau en dimecres, dia de l’espectador, a la tarda podríem anar a veure-la tots plegats, com s’ha fet al Cristòfol Ferrer en altres ocasions fora d’horari lectiu.
Quan hàgiu vist la pel·lícula, m’agradaria que féssiu un comentari aquí, a Aracne, tot dient el que ens ha semblat i si ens portem bé la Margalida ens programarà el xat i la podrem fer petar.
Us convido a veure el tràiler definitiu!!!!!
Qui s’hi apunta?
Carla Domingo Luengo
2n Batxillerat (grec i llatí)
IES Cristòfol Ferrer
P.D.: Vid. Ágora d’Amenábar a La cinta de Νίκη
1r Aniversari: feliciter!
Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys blocaires, alumnes i companys! Tot just avui celebrem el primer aniversari!
Avui fa tot just un any que començàvem el curs 2008-09 i des d’ El Fil de les Clàssiques obria per aleshores els meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat aquest bloc, tot convidant-los (la majoria enguany ja han acabat l’ESO o el batxillerat!) a compartir-lo amb altres esdudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu.
Ahir vàrem començar un nou curs amb cares noves i altres de ben familiars, uns descobríeu per primera vegada el Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila (i us vaig veure sortir de classe amb una il·lusió en el rostre que deia i perdoneu-me: Qui diu que el llatí és una llengua morta?) i altres us sentíeu com a casa. A l’apunt d’ahir a El Fil us deia que depenia de vosaltres, alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer i alumnes de l’Isaac Albéniz, i alumnes i professors d’arreu, continuar amb aquest projecte educatiu. A hores d’ara crec que Aracne és un bloc consolidat que, tot i ser d’estudiants, no ha tancat durant l’estiu i s’han fet una pila d’articles i de comentaris. Amb un any entre tots hem escrit 244 apunts, hem fet 1643 comentaris i s’han rebut visites 8387; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron i no paren d’arribar col·laboracions d’arreu amb articles i comentaris; entre tots, val esmentar l’IES Isaac Albéniz amb la seva professora de clàssiques i coordinadora pedagògica Teresa Devesa que assegura que aquest curs mantindran una estreta participació en el projecte col·lectiu obert a qui ho vulgui que és Aracne fila i fila, nascut tot just fa un any en què han participat des d’alumnes de primària fins a professors jubilats de les aules. Per tant, no té edat, només un interès comú: l’amor pel món clàssic i la seva actualització en català a la xarxa; tot i que abans de l’estiu hem aconseguit finalment posar-hi un traductor al castellà i a l’anglès perquè ens ho demanaven. Aracne fila i fila som tots els que l’ hem fet possible aquest primer any de vida i espero que pugui fer molts anys més i que altres centres s’hi afegeixen! Els blocaires clàssics del Cristòfol ferrer i de l’Albéniz ara per ara ens trobarem a finals d’octubre al Parc del Laberint i posarem cara als apunts i comentaris i enllaçarem la nostra amistat virtual amb una trobada clàssica. Personalment em fa molta il·lusió i desitjo que a vosaltres també.
No hem d’oblidar que Aracne és un projecte col·lectiu i col·laboratiu i que cal complir unes normes d’estil i de contingut, respecte envers tots i totes, alumnes i professors, i que és una xarxa de clàssiques dintre d’un entorn acadèmic per tant susceptible de ser avaluada. Una qüestió d’estil: els colors de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila són els colors de Grècia (blau i verd, sobre fons blanc). El taronja és per als enllaços i per a Chiron. Per remarcar utilitzem el blau. En els vídeos del Youtube el color triat és el verd, així com en les citacions de textos. Aquestes normes serveixen per a tots els apunts i per a tots els editors i editores. Espero que per a una qüestió d’estil tots i totes les porteu a terme.
Es pot comentar independent de qui ho hagi escrit, però s’han d’haver comentat tots els apunts de la categoria del vostre curs (Cultura Clàssica, Llatí 4, Llatí 1r, Llatí 2n, Grec 1, Grec 2) perquè ara, gràcies a l’última actualització de Xtecblocs, podem posar etiquetes i reservar les categories pels grups classe, general o actualitat. Aviat podrem escriure en grec, o això espero, i a veure si ens faciliten desde Xtecblocs l’identificador perquè la majoria d’alumnes no teniu el correu de l’Edu i a finals d’any ja no servirà, a més m’agradaria que disposéssiu d’un corrector en català i que editéssiu els vostres apunts sols tot pujant els vostres muntatges audiovisuals i presentacions al servidor corresponent (trobareu els enllaços a l’apartat Eines de El Fil de les Clàssiques; és a dir, almenys cada trimestre heu de pujar un article sols i heu de comentar el corresponent al vostre curs, sigui de qui sigui: l’IES Cristòfol Ferrer, Albéniz, Serra de Marina, Martí de Riquer, Salesians, …
Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible! Tenim, alumnes blocaires, uns blocs col·lectius d’estudiants fantàstics com és el cas de Secretos de Argos que continuen la seva singladura a la recerca de referents clàssics i ens obren camí. Per tant, endavant i molt bon curs! Feliciter!
«Convivium» romà al jaciment de La Llosa, a Cambrils.
Resulta que tinc un amic de la meva colla de Cambrils (Baix Camp) que és el regidor de Patrimoni i Cultura. Quan em va dir que al jaciment romà de La Llosa, proper al nucli del poble, es representaria un autèntic sopar romà, em vaig fer la il·lusió de poder tastar les «especialitats» d’aquella època. De seguida em va desmentir aquesta possibilitat dient-me que era una representació a càrrec de l’Associació Projecte Phoenix, el grup de reconstrucció Històrica de la Tarraconense.
Haig de reconèixer que sempre m’ha fet gràcia imaginar-me com es vivia fa tants anys en el lloc on he nascut. Poc es pensaven en aquella època que, actualment i durant els mesos d’estiu, uns quants mil·lers de francesos, alemanys i de moltes més procedències es menjarien paelles i fideuàs al costat de les ruïnes de les seves cases.
Ha estat la primera vegada que el meu poble participa en el Festival Tarraco Viva, un festival destinat a la divulgació de la cultura de l’època romana.
La vil·la romana de La Llosa data del segle I a.C. fins al VI d.C., i les seves restes van veure la llum el 1980. Encara es continua treballant en el jaciment i també es permet fer visites guiades.
La representació del «convivium» pretenia recrear el convit d’una família romana acomodada del segle I d.C., a l’Alt Imperi. Es van representar els seus costums, les seves supersticions, els detalls simbòlics, el cerimonial d’entrada a l’espai de menjar, tot a càrrec d’unes vint persones, actors i actrius de l’Associació Projecte Phoenix.
La representació s’esdevè dins un escenari format per unes parets molt acolorides, el triclinia on s’ajeien a menjar, uns mobles policromats i diversos objectes, tant decoratius de l’estança com estris per menjar i beure.
Un narrador, l’Enric Seritjol, ens explicava el que es menjava i com es menjava, així com tota una sèrie de curiositats del cerimonial gastronòmic. Ho acompanyava també d’imatges projectades a una pantalla, on es veien objectes i restes arqueològiques relacionades amb la cultura romana.
Fot. "Revista Cambrils. Diari digital"
En què consisteix un convivium?
El narrador ja ens avisa d’entrada que en aquella època i en una família mínimament acomodada de províncies no disposaven de tants extraordinaris productes gastronòmics com se’ns representen en les pel·lícules que recreen aquesta època. Els “pèplums” recreen una fastuositat només accessible per a les famílies més aristocràtiques i amb càrrecs més importants de l’imperi.
Aquí estem parlant d’una família benestant, amb esclaus per al servei i amb connexions amb els representants polítics de la regió.
El convit
A la gent convidada se’ls avisa enviant un esclau encarregat de transmetre el missatge. També es pot comunicar de manera verbal.
Com a poble supersticiós, els romans han de convidar un nombre de comensals múltiple de tres. Si el número no coincideix, aleshores es porta un «convidat de pedra». No recordo el nom d’aquest personatge, però és curiòs de debò. L’home podia assabentar-se del convit en un dels urinaris comunitaris del poble. Si coincidia amb una conversa dels «usuaris» on es comentava el convivium, l’home s’oferia com a convidat de pedra per quadrar el nombre de convidats. Suposo que també n’hi haurien de «profesionals».
La preparació
Els esclaus netejaven tot el dia les estances de la domus sota la supervisió d’un esclau superior. Per descomptat, la domina de la casa també dóna ordres, no només en neteja, sinó també a l’encarregat dels aliments necessaris per sopar.
Arribada dels convidats
El nomenclator s’encarrega d’anomenar els convidats i els acompanya al lloc que els correspon en funció de la seva posició social ó familiar.
Els van col.locant en el triclinium normalment en forma «U» i s’hi ajeuen «còmodament». Curiosa forma de menjar, tot i que en aquesta època és simbol d’elegancia i comoditat. Les taules formen la mateixa «U» dels triclinia.
En aquesta època, les dones ja participaven del convivium amb la resta dels convidats.
El servei
Cada esclau té una funció molt determinada. Els del beure i els del menjar. Els que tallen els aliments o els que serveixen el vi. Això sempre en funció de les possibilitats econòmiques de l’amo.
Què menjaven?
En aquest lloc i en aquesta època podien disposar d’olives, del garum (salsa per condimentar), oli, ous, rostit de carn o peix, fruits secs, etc, depenent de la zona i l’època. Ho acompanyaven amb vi o hidromel.
Com menjaven?
Amb les mans determinats menjars, tot i que disposaven d’uns estris ja prou desenvolupats per a determinats menjars. Els aliments sobrants els tiraven al terra, i aquests ja no els recuperaven encara que haguessin caigut accidentalment. Portava mals auguris…..
Sobretaula
Després del menjar els comensals tenien la costum de realitzar un ressopó on es parlava de les coses que els afectaven: negocis o política, normalment. Dones per un cantó i homes per un altre.
La representació d’aquest convivium és prou interessant, tot i que ja ens hauria agradat participar-hi «activament». Veurem que molts d’aquests rituals encara perduren. Això sí, sense esclaus ni tirant el menjar al terra.
Carpe diem
Joan
Ubi sumus?
El meu enigma estiuenc tal com proposava la Margalida és el següent:
Reconeixeu on he anat amb la colla aquests dies de vacances a partir d’aquesta fotografia?
Una pista: no és un indret clàssic, tot i que hi té el nom. Si no el sabeu, ja podeu repassar el futur en llatí i els pronoms personals.
Bones vacances!
Sara
Esa horrible historia-Depravados romanos
Koch Media acaba de llançar al mercat Esos depravados romanos, un joc educatiu d’aventures i de destresa assequible per a PC, Nintendo DS i wii (a la wii es podrà compartir el joc amb quatre jugadors!). Té un total de 30 minijocss disponibles per a aspirants a gladiadors que es poden jugar en qualsevol ordre, així com les missions.
Tant el tutorial del joc com el diari que dóna informació útil durant toda la partida fan de Esa Horrible Historia _ Esos Depravados Romanos un títol idoni tant per a infants de més de set anys com per a adolescents, i fins i tot per a pares. És per a tota la família i en temps de vacances s’agraeix!
El joc es basa en la sèrie Esa Horrible Historia, formada per un conjunt de llibres d’història per a nens, que ha gaudit d’un gran èxit internacional, amb més de vint milions de còpies venudes des de 1993. Terry Deary, l’escriptor, i Martin Brown, l’il·lustrador, presenten la història d’una forma nova i molt entretinguda. Per tant el joc Esos Depravados Romanos que es basa en Esa Horrible Historia té l’èxit assegurat i segur que farà passar moments molt agradables a toda la família, a la vegada que s’aprèn història de Roma: com era la societat romana i la vida dels gladiadors. A Esos Depravados Romanos hi ha la lluita de Rassimus per aconseguir la glòria com a gladiador i obtenir la seva llibertat. Rassimus, un esclau jove i ambiciós aprenent de gladiador, és adoptat i educat per l’ entrenador de gladiadors Lluci Gladius. Si esdevé un bon gladiador després de dotze anys tindrà l’oportunitat d’ésser algú a Roma i aconseguir la seva llibertat.
Aquí en teniu el vídeo de llançament:
Si hi jugueu, cosa que us recomano, espero que ens ho comenteu aquí i ens digueu si us agrada i si creieu que serveix per a aprendre cultura i civilització romana i estar preparats per encarar el curs. Per cert, no us recorda a Érase una vez el hombre, en versió actualitzada?
Bona partida!
Maria
“De itinere: Gallaecia IX” – Cloenda
Com totes les coses bones, els viatges s’acaben amb una mena de barreja entre el regust amarg del comiat i l’agradable certesa de tornar a la llar, on totes les coses properes ens esperen. De ben segur que Odisseu va sentir una cosa semblant en tornar a Ítaca, la seva estimada pàtria.
I amb el viatge, s’acaba aquesta sèrie d’articles en itinerància, als quals vull posar punt i final amb una recopilació que serveixi a la vegada de recordatori del curs passat i de presentació per a l’alumnat que s’incorporarà al bloc el curs vinent. I és que els clàssics de l’Albéniz i del Cristòfol Ferrer heu treballat molt i bé enguany, tot deixant el llistó molt alt als que els seguireu.
Al llarg de les vacances, els meus fills han anat a la cacera de llatinismes i imatges per a aquesta recapitulació final. Per exemple, les frases llatines de les imatges següents estan relacionades amb dues expressions que van ser objecte d’articles, de l’Aracne fila i fila o del Clàssics a la romana, de dues companyes vostres. Qui me les comenta i em posa l’enllaç a l’article corresponent? Quins altres articles, la majoria de l’alumnat de Premià, fan referència al tema mortuori? N’hi ha un en especial que demostra que a Premià es va treballar a fons el tema.
- Catedral de Santiago (Fotografia Arnau Lario Devesa)
- Església de Codeseda (Fot. Josep Lario Gómez)
En la segona imatge, la de la làpida, fixeu-vos sobretot en la inscripció superior (ECCE·SACERDOS·MAGNUS) i la de l’extrem inferior (R.I.P.)
I per acabar, passejant per A Estrada, la població que teníem més a prop del nostre allotjament, no paràvem de trobar referències: la floristeria ARTEMIS, el restaurant VELIS NOLIS (casualment regentat per un català), la botiga de roba THEBES, la cafeteria ACRÓPOLIS… Em sabríeu definir totes aquestes referències clàssiques i determinar si tenen alguna relació amb les característiques de l’establiment a què donen nom?
Salve!!
TERESA
“De itinere: Gallaecia VII” – Pont romà de Caldas de Reis
Us presento el pont romà de Caldas de Reis, un poble pel qual he passat sovint aquests dies perquè continua essent un nus viari important per enllaçar amb l’autopista Santiago-Pontevedra. Avui he decidit aturar-m’hi per deixar-lo immortalitzat.
Pont romà de Caldas de Reis (Fotografia de Josep Lario Gómez)
Digueu-me, amb quin altre article d’aquesta sèrie De itinere: Gallaecia està relacionat aquest monument? Per què?
I encara que no hi tingui res a veure, no puc estar-me deixar-vos una imatge de les meravelloses Illes Cies, un paradís natural que només té l’inconvenient de la fredor de les aigües de l’Atlàntic. Tot i això, val la pena banyar-s’hi i gaudir del meravellós paisatge i la fauna que les habiten. Si aneu a Galícia, no us les deixeu perdre!
Illes Cies. Platja de Rodas (Fotografia de Josep Lario Gómez)
TERESA
La història de Roma a “Érase una vez el hombre”
Si us va agradar el capítol 6 de la sèrie Érase una vez el hombre, ara podeu visionar el següent Pax romana i fer-vos una idea del que eren els romans. Creieu que és una idea correcta? Quins temes es tracten?
[youtube]https://youtu.be/KSNt2y3Dgvg[/youtube]
Valèria, 3r Primària