Category Archives: Llatí 1r

Urbanisme de Bàrcino

Tal com anunciava l’article Cap a Bàcino s’ha dit, el passat 14 d’octubre els alumnes de batxillerat i 4rt d’ESO que estudiem Llatí de l’Instiut Isaac Albéniz vam visitar el Museu d’Història de de la Ciutat de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de l’urbanisme de Barcelona des de l’època romana.

A continuació, explicarem les diferents parts de la ciutat antiga i la seva utilitat:

Els dos carrers principals que s’encreuaven al forum eren el Decumanus maximus, que anava d’est a oest per l’actual carrer Jaume I i carrer Ferran, i el Cardo maximus, que anava de nord a sud per l’actual carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe. Els dos anaven a parar a la sortida de la ciutat i es trobaven a l’actual Plaça de San Jaume.

El forum es trobava al centre de la ciutat i era el punt de reunió de la societat lliure. Es trobava a l’actual Plaça de Sant Jaume, on encara es concentra el poder de la ciutat, com el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Al costat d’aquest, trobem el temple d’August, el qual està dedicat al primer Emperador i fundador de Bàrcino. Era un edifici de planta rectangular, sobre podium, hexàstil i perípter, on se celebraven cerimònies religioses però sempre a l’exterior de l’edifici. En l’actualitat només n’han sobreviscut quatre columnes, que trobem al carrer Paradís.

Per últim, les muralles, construïdes al I a.C, van ser contínuament millorades per aconseguir una major protecció de la ciutat de Bàrcino. Si ens situem a la Plaça de la Catedral, les seves restes són ben visibles i encara més al cantó de la Via Laietana. Hi ha dos arcs que són els aqüeductes, encara que no són de l’època, però es van decidir mantenir per mostrar la importància de l’entrada d’aigua a la ciutat emmurallada de Barcino.

Planta de la ciutat, extreta de l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995), que il·lustra un article d’El Fil de les clàssiques sobre la recuperació de la muralla.

Podeu trobar un plànol en alçat i més informació a l’article Bàrcino.

Knarik Badoyan, Ana Pardo, Thaïs Jiménez

1r batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: XI, XII i “aequus”

3 Replies

En la setmana de la ciència m’ha tocat treballar els numerals onze i dotze (XI, XII) i l’ètim, és a dir, la forma originaria, del mot aequus, que significa “igual”.

Pel que fa a l’’adjectiu abans esmentat, si ens fixem en el diftong, ha derivat en la vocal ‘e’, per tant queda “equ-“, que és el prefix que fa referència a quelcom igual, com per exemple: equilàter (triangle), equació… D’aquesta manera podem veure com el llatí també està present fins i tot en les matemàtiques! Qui deia que el llatí era una llengua morta?

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
XI	undecim	undec(im)-	undecimus, -a, -um	—–
XII	duodecim	duodec(im)-	duodecimus, -a, -um	—–

aequus, -a, -um és un adjectiu de 1a classe

PARAULA	TRADUCCIÓ	ÈTIM
aequus, -a, -um	igual	equ(i)-

Mar Morillo

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Els referents clàssics a la publicitat

5 Replies

Avui dia, tot i que no ens ho sembli, el món de la publicitat està impregnat de símbols i referents provinents de la cultura grecorromana. Si no us ho creieu, podeu comprovar-ho en un dels Google Maps de referents clàssics als establiments, que estem portant a terme entre tots, i també us deixo amb aquestes dues grans marques que ens parlen sobre els nostres avantpassats als seus anuncis.

El primer me’l vaig trobar fa un mes a un bar, i es tracta d’una llauna de Coca-Cola, mireu. Interessant, oi? He vist d’altres amb imatges de la Casa Batlló per exemple. Quin significat creieu que té?

Un altre anunci el vaig veure just abans de la meva exposició del Treball de Recerca i, tot i que no té un referent molt explícit, sí que el vaig relacionar amb aquesta importància, actualment en decadència, que li donaven els antics al nom. És una propaganda de Jeep que parla sobre la importància i el prestigi que pot comportar tenir un nom.

“Siente orgullo de tu nombre.

Porque tu nombre es lo que te define.

Porque tu nombre te hace ser quien eres,

Te hace ser único,

Y nadie puede quitártelo.

No hay nadie cómo tú.

Al igual que no hay nadie como nosotros.”

Què en penseu de tot plegat? Col·laboreu afegint més imatges a Photobucket, a l’àlbum d’El Grec i la publicitat i afegiu-les a l’Slideshow!

Coty Ledesma,

Grec i Llatí de 2n Batxillerat.

Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

6 Replies

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)

[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.

Enunciat	Forma prefixada LLATÍ	Traducció
latus, lateris 3ª imparisil·làbica, gènere neutre	later(o)-, -làter	Costat, flanc, banda (figura)

Enunciat

Forma prefixada LLATÍ

Traducció

latus, lateris

3ª imparisil·làbica, gènere neutre

later(o)-, -làter

Costat, flanc, banda (figura)

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
I	unus, -a, -um	un-, uni-	primus, -a, -um	prim(i)-, primo-
II	duo, duae, duo	duo-	secundus, -a, -um	secund

Diapositives “unus”, “secundus” i “latus”

Sara Cañizares

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Postal des de Bàrcino

11 Replies

Aquí us deixo un petit record de la sortida a Bàrcino que vam anunciar a l’article introductori Cap a Bàrcino s’ha dit, on vau deixar constància de la vostra opinió sobre la sortida. És un regal amb trampa, perquè s’hi amaga un qüestionari en llatí que cal que traduïu i respongueu. Potser no ho podreu explicar tot en llatí, perquè vull que em demostreu que realment vau estar tan atents com sembla a les fotos, però com a mínim intenteu fer una frase per pregunta en aquesta llengua.

Després de recordar els bons moments, anem per feina i comencem la realització de la tasca que anunciàvem per als de 2n de batxillerat a l’article abans esmentat, és a dir, l’estudi del temple de Bàrcino com a il·lustració del temples romans en general. Serà una recerca col·laborativa que constarà de les següents parts:

Evolució dels llocs de culte des de l’època preetrusca fins a l’Imperi
Tipus de temples i característiques generals
El temple Capitolí de Roma
1. Ubicació. Mons Capitolium
2. Característiques i elements
3. Significació del culte a la Tríada capitolina
El temple d’August a Bàrcino
1. Ubicació. Mons Taber
2. Característiques i elements
3. Significació del culte imperial i contextualització històrica

Penseu que els de primer ja s’hi han posat i ben aviat començarem a veure’n els resultats!
Fortuna secunda!
TERESA

Numerals i etimologies: III, IV i “angulus”

34 Replies

Aquesta és la meva tasca per a la Setmana de la Ciència. El meu treball ha estat trobar els cardinals i els ordinals dels números III i IV juntament amb els seus ètims.

D’altra banda, també he fet l’anàlisi complet del mot “angulus”, com podeu veure als quadres següents.

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
III	tres,tria	tri-	tertius, -a , -um	ter(t)-
IV	quattuor	qua(t)-	quartus, -a, -um	quart-

Paraula	Anàlisi	Ètim
angulus, -i m.	Substantiu 2a declinació (angle)	angul- / -angle

No cal dir que us convido a ampliar vosaltres mateixos la llista de mots!

Marc Cortés Rios

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Referències clàssiques per Tots Sants

41 Replies

Mosaic pompeià tradicionalment anomenat Memento mori (30aC-14dC). Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

En aquesta diada de Tots Sants, crec que val la pena que feu un cop d’ull a aquestarticle d’El Punt titulat Memento mori, que combina la festivitat amb el llatí i la crítica política. No cal dir que us demano que en feu una interpretació i el comentari dels llatinismes i les referències geogràfiques, lingüístiques i políticosocials al món romà, però també vull que em poseu l’enllaç d’un article anterior publicat per una companya sobre una altra expressió llatina amb aquesta forma de l’imperatiu del verb defectiu memini.

D’altra banda, ahir vaig anar al teatre a veure Rigor mortis, una comèdia agredolça ubicada en un tanatori, però amb una clara intenció de denúncia de la corrupció política actual. Us ben prometo que és casualitat la coincidència de dates, però aprofito l’avinentesa per demanar-vos que em comenteu el títol de l’obra i interpreteu la referència clàssica que apareix en el tríptic de presentació de l’obra en boca de l’autor, José Luís Martín:

…em vaig proposar escriure sobre un tipus de Cornellà, el prejubilat Antonio Mazarrón (musho Beti, musho Beti, eh-eh!), que pogués parlar de tu a tu amb un patrici de la burgesia catalana, en Joan Felip Plademolins i Riudellops.

Penseu que al llarg de l’obra s’utilitza sovint el terme “pares de la pàtria” pe referir-se als polítics que es troben a la cúpula de poder.

TERESA

Numerals i etimologia: V, VI, “multus”

16 Replies

Salutacions al bloc d’Aracne!

En ocasió de la Setmana de la Ciència els alumnes de Llatí i Grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Albéniz estem fent un estudi sobre els nombres cardinals i ordinals llatins i grecs. És un estudi, en la meva opinió, molt interessant, ja que això pot demostrar que els de Ciències i els de Lletres no som tan diferents com ens solen pintar. El grec i el llatí són l’origen de les matemàtiques, és a dir, en aquestes dues llengües trobem les arrels dels primers nombres que es conserven.

Particularment, jo faig el número V, el VI i l’adjectiu multus. Tant els dos números com multus són molt utilitzats en català, el castellà i d’altres llengües. Aquest és el quadre que jo he treballat per, posteriorment, poder trobar paraules actuals que conservin l’arrel:

Adjectiu

Adjectiu	Enunciat	Siginificat	Ètim
multus	multus, -a, -um	molt (quantitat)	mult-

Numerals

Xifra	Cardinal Llatí	Cardinal ètim	Ordinal Llatí	Ordinal ètim
V	quinque	quinqu- / quinc-	quintus, -a, -um	quint-
VI	sex	sex-	sextus, -a, -um	sext-

En aquesta presentació o “slideshow” he posat paraules que he trobat amb els ètims que he treballat.

A més d’aquestes paraules, en coneixeu més amb aquests ètims?

Carlos Cuevas Agraz

Institut Isaac Albéniz

Segon de Batxillerat 2.2

Júpiter i Cal·listo

20 Replies

Cada setmana a classe de llatí hem d’explicar un mite de Narracions de mites clàssics i després de posar-lo en comú, resolem els exercicis proposats a la guia de lectura, fem la feina manada en els blocs o en el Moodle per la Margalida. Quan va tocar fa un parell de setmanes resoldre l’enigma i fer després una recreació actualitzada a Ecce pictura VI, jo no vaig poder de cap de les maneres escriure res. En compensació, he fet per a tots vosaltres aquest muntatge i així els companys que no tingueu capacitat d’imaginar-vos històries, almenys podreu comentar aquí. Espero que us agradi.

Stefanny Restrepo

Llatí 1r batxillerat

El llatí en la llengua anglesa

16 Replies

Després dels articles en profunditat Do you speak Latin? i Plurilingüisme amb prefixos llatins, em disposo a continuar la feina ja començada per adinsar-me en el món de les paraules angleses que provenen del llatí d’alguna forma.

Com a espai real, ens hem de situar a les illes Britàniques i fer un viatge en el temps per seguir totes les conquestes i veure la influència d’aquestes, així sabrem com el llatí ha influït en la llengua anglesa. L’anglès és una llenguapertanyent la família indoeuropea que deriva del germànic, per tant ambdues llengües tenen un origen proper i llunyà a la vegada. Tal i com diu el primer article (cf. Do you speak Latin?), els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 durant l’època de l’emperador Claudi. Es va imposar el llatí com a llengua oficial i, quan els saxons la van tornar a envair i van imposar la seva llengua, el llatí va quedar restringit a l’àmbit litúrgic. Segles després, els francesos van conquerir part de les illes britàniques i van imposar la seva llengua en els estaments privilegiats com a la més culta pels seus origens clàssics.

Així doncs, l’anglès va ser un receptor d’influències de tota mena a nivell lingüístic i combina paraules de molts idiomes diferents juntament amb una gramàtica aparentment senzilla. Aquesta és la clau per la qual és un dels idiomes més internacionals que existeixen. No només s’incorporen algunes preposicions (cf. Plurilingüisme amb prefixos llatins) o alguns llatinismes/expressions llatines, sinó que el llatí també és present en bona part dels substantius utilitzats diàriament.

Qui no ha sentit mai etcetera, verbi/exempli gratia o idem abreujats amb etc., v.g./e.g. i id. en anglès? I modus operandi? No és gens estrany que una persona de parla anglesa utilitzi aquests termes! Per analitzar com de “llatina” pot arribar a ser la llengua anglesa, s’ha de separar les paraules que són directament cultismes de les paraules en préstec d’altres llengües (majoritàriament el francès).

I aquí plantejo les meves preguntes:

1) Reconeixeu algun dels noms i de quin ètim llati provenen?

2) Algú que sàpiga francès podria dir si detecta alguna paraula que és exactament igual en aquest idioma?

3) Se us acudeix algun mot anglès provinent del llatí?

Ànim, que aquí hi ha molta feina a fer i suculents comentaris amb bones reflexions!

Carla Asensio
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz