Category Archives: Grec 2n
Atalanta i Hipòmenes: un àudio còmic
Qui no recorda el mite d’Atalanta i Hipòmenes? L’hem llegit a la primera part de Narracions de mites clàssics, l’hem explicat en veu alta a classe, l’hem comentat al bloc, hem vist el muntatge dels tripulants del vaixell d’Odisseu… . Amb les il·lustracions que vaig fer i que van agradar molt a la Lida, i amb l’ajut de les veus d’en Víctor Barranco i de la Patrícia González aquí us deixo el nostre primer àudio còmic premianenc. No us oblideu de clicar l’àudio en girar cada full! Espero que us agradi i que us animeu a fer-ne més:
Per cert, per què aquest mite ens agrada tant?
Hadytou Camara
4t ESO Llatí
ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ
La Margalida sabent de que jo tinc molta traça en imatges, m’ha encarregat d’exemplificar una tasca que teniu al vostre Moodle i consisteix en felicitar el Nadal en llatí, en grec, o en grec modern. A veure si sou ben originals i ens ho poseu difícil per superar-ho!
Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec i Llatí
Bel·lerofont i la Quimera
A classe de grec, tots hem escollit una de les traduccions de la pàgina 86 del nostre llibre, i nosaltres hem decidit fer-ne la “c”, que és una breu descripció de la Quimera, l’horrible monstre amb el que es va haver d’enfrontar l’heroi Bel·lerofont.
Eἰχϵ δὲ προτομὴν μὲν λέοντος, οὐρὰν δὲ δράκοντος, τρίτην δὲ κϵφαλὴν μέσην αἰγός, διʼἡς πυρ ἀνίϵι. Καὶ τὴν χώραν διέφθϵιρϵ, καὶ τὰ βοσκήματα ἐλυμαίνετο· μία γὰρ φύσις τριων θηρίων ϵἰχϵ δύναμιν.
Per una banda, tenia cos de lleó, cua de drac, i en tercer lloc, un cap de cabra enmig (del cos), el qual llançava foc. Destroçava els camps i devorava els ramats. Doncs tenia la força i la naturalesa de tres feres.
La història de Bel·lerofont i la Quimera, també apareix a la Ilíada d’Homer, i us l’enllaço aquí perquè disfruteu de la seva lectura:
Laura Galán
Alissa Komarova
2n de batxillerat
Lletres gregues en un text italià
Hola!
Em presento, em dic Sara i soc del curs 1er de baxillerat de l’Isaac Albéniz. Us volia comentar una imatge que he trobat on s’utilitzen unes lletres gregues només per la forma!
Això és un flayer d’una discoteca on s’utilitza la lletra lambda – “Λ – λ ” com si fos la lletra llatina “A”!
Podem veure com en el món s’utilitzen lletres gregues i no se sap el significat, i ara que he après l’alfabet grec, jo mateixa puc identificar aquest detall!
Quina posició ocupa aquesta lletra en l’alfabet?
Sabrieu dir-me algun mot que en provingui etimològicament?
Sara
Les bombolletes també van per laberints
Com cada any, un dels anuncis més esperats de les festes de Nadal és el de Freixenet. A diferència dels darrers anys, l’anunci d’enguany es torna a emetre per televisió, a més d’altres mitjans convencionals i Internet, on es pot visualitzar la totalitat de la campanya. Com bé sabeu els seguidors dels tradicionals anuncis nadalencs, l’anunci és popularment conegut per ser innovador, elegant i comptar amb grans estrelles internacionals. Així, actors com en Pierce Brosnan o esportistes com la Selecció espanyola de natació sincronitzada han protagonitzat aquest anunci. Enguany, l’artista seleccionada ha estat la famosa cantant colombiana Shakira amb un nou single Sale el sol, que ha servit d’eslògan per a la campanya.
Per què Shakira? Que la cantant sigui enguany la protagonista del brindis de Nadal de l’empresa, però, no és pas una coincidència. La Fundación Pies Descalzos, impulsada per la cantant amb l’objectiu d’escolaritzar nens sense cap possibilitat, ha arribat a un acord amb Freixenet perquè ella en sigui la convidada d’honor. D’aquesta manera, l’empresa se sumarà a l’esperit solidari de la cantant i la fundació. Així, transmetran d’una manera diferent, aquest missatge tant present an aquestes dates.
Estem d’acord en que Freixenet és un element molt característic per Nadal i tota la pesca, però, què hi pinten Freixenet i Shakira en el nostre blog de grec i llatí? Recordeu que fa una setmana els alumnes de grec i llatí de 1r de batxillerat vam anar a una exposició Per laberints a Barcelona. Allà vam treballar amb les històries que els laberints amaguen i vam fer uns vídeos per contrastar els nostres punts de vista. Fins i tot, la nostra visita va inspirar la Pepita Castellví, que ens va escriure un poema deliciós. Com heu pogut comprovar mirant el vídeo, sembla ser que els laberints no només són el nostre punt d’inspiració ni el de la poetessa. Els laberints han estat, enguany, el tema central per a la campanya.
Us deixo, per acabar, el brindis de Shakira en català.
Coneixeu algun altre anunci nadalenc amb inspiració clàssica? O algun anunci que vagi per laberints?
Sílvia Espinach García
Grec i llatí de 1r de batxillerat
Ens tocarà la Loteria amb la deessa Fortuna?
Com cada any per Nadal, la Loteria Nacional ens sorprèn amb un anunci diferent. Segurament habreu vist que aquest any el protagonitza la deessa Fortuna.
Ens donarà bona sort?
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lYxVbFKs6Z8&index=3&list=PL2C69FD8BD188FE18[/youtube]
Sabeu qui era la deessa Fortuna? Amb quin atribut sol aparèixer? Coneixeu alguna pintura o escultura on aparegui representada?
A més, hi ha un conte de Jorge Bucay anomenat “El mite de la deessa Fortuna” molt peculiar, ja que l’autor no ens delecta amb la nostra relació amb l’atzar i el destí, sinó que s’atreveix a modernitzar el mite incorporant altres personatges i situacions de la mitologia celta, índia i nòrdica, tot barrejant-les amb contes jasídics o alguna llegenda indígena d’Amèrica.
És una recreació molt curiosa, no? Aquí el podeu descarregar.
Laura Galán
2n batxillerat
Les quatre columnes jòniques
Què n’opineu vosaltres, aràcnids i aràcnides, de la restitució de les quatre columnes jòniques de Puig i Cadafalch a Barcelona, darrera la font màgica de Montjuïc?
Aquí teniu l’article del meu bloc, Les altres Barcelones, i també la notícia a 3cat24.cat la a La Vanguardia. Mireu les fotografies i els vídeos. Què en dieu?
El cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat
[youtube]https://youtu.be/G0VK4XCcJSo[/youtube]
Cada nit de Nadal a les esglésies de Mallorca i l’Alguer ressona l’apocalíptic cant de la sibil·la, recentment declarat per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest cant, que es representà a tot Europa durant l’Edat Mitjana, enfonsa les seves arrels en les profetesses de l’antiguitat clàssica. El seu ressorgiment vingué de la mà del cristianisme, que l’adaptà al seu credo. D’aquesta manera, la sibil·la es convertí en l’anunciadora del Judici Final.
A l’antiguitat preclàssica s’atribuïa a la dona el do de la fertilitat no només humana sinó també agrària, donat que era ella qui tenia cura de l’hort familiar. En aquest context, algunes dones arribaren a adquirir coneixements bastant precisos dels fenòmens agraris, lligats als cicles solars i lunars. La repetició periòdica d’aquests cicles, en uns ritmes que només elles sabien, va fer que se’ls atribuís un poder d’endevinació sobrenatural. En el món grec aquest poder endevinatori quedà personificat en la figura de les sibil·les, éssers misteriosos i semidivins que vivien en boscos profunds o cavernes.
A l’antiga Grècia, la sibil·la que va gaudir d’un major reconeixement va ser la del santuari de Delfos, on el déu Apol·lo instaurà el seu oracle després d’haver mort la serp Pitó. No és d’estranyar que en els orígens d’aquest oracle hi trobem una serp. Es tracta d’un animal vinculat als sabers ocults de la Mare Terra (Gea) i sempre en contacte amb ella a través dels seus desplaçaments. Precisament una possible etimologia de la paraula sibil·la ens remetria a l’arrel indoeuropea *sibh- (“xiular”), que seria una onomatopeia del so que fa la serp. La resposta de la sibil·la de Delfos sempre era ambigua, de manera que era el propi interessat qui l’havia d’interpretar pel seu compte. En la nostra llengua això queda reflectit en l’expressió “llenguatge sibil·lí”, sinònim de misteriós, enigmàtic.
Juntament amb la de Delfos, una altra sibil·la important al món hel·lènic fou la de Cumes, colònia grega situada prop de la badia de Nàpols. Aquesta sibil•la és la que més influí en el cristianisme gràcies a les Bucòliques del poeta llatí Virgili. En un dels poemes d’aquesta obra apareix la sibil·la de Cumes anunciant el naixement d’un nen que havia de suposar el retorn de la famosa edat d’Or. Segurament l’escena expressava, de forma al·legòrica, l’alegria del moment davant la fi de les guerres civils i el futur pròsper que es podia intuir. I pel que fa a la identitat del nen, aquest podria ser el fill de Polió, un general que havia intercedit en el primer triumvirat. Tanmateix, alguns autors cristians estaven convençuts que aquests versos de Virgili eren en realitat una profecia pagana de l’arribada de Crist, que ja havia estat anunciada pels profetes de l’Antic Testament.
Por al canvi de mil•lenni
El principal responsable de l’adopció de la sibil·la per als interessos del cristianisme va ser Agustí (segle V dC), autor de la influent obra La ciutat de Déu. La irrupció, però, de la sibil·la a les esglésies el 24 de desembre es produí a finals del segle X. Aleshores, la por que provocava el canvi de mil·lenni va generar tot un seguit de representacions sobre la fi del temps i la segona vinguda del Messies, que havia de jutjar la humanitat. En aquesta ocasió, a la sibil·la se li assignà un cant, de melodia gregoriana, basat en un sermó en llatí escrit al segle V dC per un bisbe de Cartago.
Al segle XVI el concili de Trento prohibí qualsevol manifestació musical a les celebracions litúrgiques. D’aquesta manera, el cant de la Sibil·la va desaparèixer de gairebé totes les esglésies d’Europa. Tan sols es mantingué a Mallorca i a la ciutat de Sardenya de l’Alguer, on havia arribat als segles XIII i XIV, respectivament, de la mà de les tropes de la corona catalanoaragonesa. En aquestes terres, el cant de la Sibil·la, que aleshores ja comptava amb una versió en llengua catalana, estava tan arrelat a la societat que difícilment els bisbes pogueren acatar les ordres del concili de Trento. Ara el cant s’està recuperant a la catedral de Braga (Portugal) i a altres punts del territori de parla catalana, com a alguns pobles del País Valencià o a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Antoni Janer Torrents
IES DAMIÀ HUGUET (Campos, Mallorca)
Astronomia clàssica
Ara que estem estudiant la religió dels grecs i els romans, m’he adonat que molts dels noms dels déus, deesses i altres personatges mitològics comparteixen noms amb molts elements de l’Univers. He fet un recull d’aquestes divinitats i personatges de la mitologia tant grega com romana, buscant la seva relació amb els planetes, astres i altres elements característics de l’astronomia. Si en llegir l’article us engresqueu i voleu saber més sobre el tema, podeu consultar aquesta entrada sobre l’astronomia grega o aquesta altra sobre les Perseides.
- Apol·lo era el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana.
La missió lunar Apol.lo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna.
En la mitologia romana Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó.
En la mitologia romana era el déu de la guerra.
En la mitologia romana era el missatger dels déus, protector del comerç.
En la mitologia romana és una deessa principalment associada amb l’amor i la bellesa.
En la mitologia romana, Neptú és el déu dels mars i dels terratrèmols
Plutó era el senyor del món dels morts, més conegut pel sobrenom del déu grec Hades.
Era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel.
En la mitologia grega, Deimos era la personificació del terror. Era fill d’Ares i germà de Fobos.
En la mitologia grega, fill d’ Ares i germà de Deimos.
D’acord amb la mitologia grega va ser una nimfa grega, filla de Licàon.
En la mitologia grega, va ser filla dels reis Cefeu i Cassiopea i la dona de Perseu.
- Els Centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

En la mitologia grega eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Coneixeu més personatges clàssics relacionats amb l’astronomia?
Marc Cortés Rios
2n batxillerat
Institut Isaac Albèniz