El curs passat els alumnes de primer de grec varen fer aquest muntatge Lletres gregues en la publicitat, acompanyat del rap del Deka; enguany ho continuem treballant en la base de dades del Fil Moodle de Grec 1 però ja ho volem compartir aquí, tot i que encara és una activitat oberta.
Alumnes de Grec 1
El dia 14 d’octubre del 2010, l’alumnat de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz anirem a contemplar in situ els vestigis de l’antiga Barcino romana. Concretament, realitzarem la visita guiada De Barcino a Barchinona. La ciutat antiga, que parteix del Museu d’històrica de Barcelona, concretament de la seva seu central a la Plaça del Rei. Se’ns presentarà la història de la ciutat antiga fins als primers temps medievals, desgranada al llarg d´un itinerari guiat per les restes arqueològiques. Durant aquest itinerari s´explica l´estructura urbanística de la ciutat i alguns aspectes de la vida urbana en l´època romana, i es visiten les columnes que queden del temple d’August. Inclou una visita al subsòl arqueològic del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, on es troben les restes d’un taller de tints i un de salons, a més d’una factoria vinícola.
A diferència d’altres sortides, com la de l’any passat a Tarragona, en aquest cas us demanarem una tasca a posteriori, però caldria que repasséssiu abans de la sortida alguns conceptes d’urbanisme que necessitareu per completar el dossier de treball que us serà lliurat al Museu i que caldrà que realitzeu i retorneu a la vostre professor o professora de l’institut. Com estem d’urbanisme? Què és el cardo maximus? I el decumanus? Suposo que no hi haurà problemes amb el fòrum i amb els aqüeductes, oi?
Tingueu els ulls ben oberts i pareu atenció a tot el que us exposi el/la guia, ja que després caldrà que confeccioneu un article sobre alguns dels àmbits de lavisita:
Pareu, doncs, molta atenció el dia de la sortida i mireu amb uns nous ulls aquesta zona de la ciutat comtal que fins ara, de ben segur, us cridava més l’atenció per la seves botigues o restaurants. Hi ha una altra manera de mirar la realitat que ens envolta. Proveu-ho, us sorprendrà!
El que us demano, de moment, és que em deixeu un comentari previ sobre el que sabeu en relació als diferents aspectes del contingut de la visita i el que us hi espereu trobar. Després ja direm si s’han complert les nostres expectatives.
Pel que fa a l’alumnat del Cristòfol Ferrer, m’ha dit un ocellet que vosaltres també hi anireu més endavant però fareu una altra ruta. Ens agradaria que en el seu moment deixéssiu un comentari amb la comparació entre la vostra experiència i la nostra.
TERESA
Els alumnes de quart de llatí ens presentem, després d’haver-nos inspirat en l’apunt Personalis charta i d’haver visualitzat i comentat Personalis charta audibilis anirem afegint en aquest widget de biblioteca la nostra presentació en llatí si volem que sigui pública:
Georgina Tur
Lingua Latina, 4t ESO
Rata fiat vol dir, en llatí, que un tractat queda signat. En català, hi ha un licor (aiguardent adobat) que duu per nom aquesta mateixa paraula llatina. El grup de música folk de Terrassa, La Carrau, va incloure en el seu CD “Quin bon bori” (2004) una cançó que prova d’explicar perquè aquest licor té aquest nom, com es prepara i quina relació hi troba amb el llatí.
Vegeu l’Auca sencera en la plana Auques.cat o en aquest visor inferior:
Hadijatou Camara Koita
4t ESO llatí
Ταξίδι (ταξίδια, en plural) significa viatge en grec modern. En aquesta imatge d’una agència de viatges (πρακτορείο ταξιδιών) apareixen els noms de quatre destinacions turístiques, ¿em sabríeu dir quines són? Per encertar-ho, cal recordar que en grec modern ha perdurat la pronunciació itacista de la lletra η.
Tingueu en compte que aquesta imatge està extreta de la pàgina web ΠΑΝΤΡΕΥΟΜΑΙ, que significa literalment EM CASO. De fet, l’adjectiu Γαμήλια prové d’un verb que els de segon coneixeu perfetament i els de primer us trobareu aviat al llibre, ¿sabeu quin és? Pensem, doncs, en destinacions romàntiques…
I si algú s’atreveix a copiar i traduir d’altres mots, abreviatures o frases que acompanyen la imatge, ni que sigui per intuició o similitud amb els anuncis de viatges en català, endavant! I encara més, si aneu al web de l’agència de viatges anunciada, Travel City, trobareu un menú de la dreta (Εκδρομές στο εξοτερικό, Rutes a l’estranger), on podreu trobar ofertes per tot el món. Copieu i traduïu el màxim de topònims possible.
Per ajudar-vos i guiar-vos en aquest viatge, aquí teniu un mapa del món.
Καλό ταξίδι!
ΤΕΡΕΣΑ
A mi m’agrada molt el Tricicle, i veient aquest episodi de Choof! del 1994 em vaig adonar que feien humor amb el llatí. Mireu i comenteu el que és o el que enteneu que a mi encara em queden anys per esbrinar-ho. Per cert, en Cristòfol Colom parlava llatí? L’amic de la família Jordi Bilbeny diu que és català i l’última vegada que va venir a dinar a casa es va referir a una correspondència en llatí. Em podeu donar un cop de mà?
Valèria
5è de Primària
Coneixeu Per Hipòcrates? És una cançó grega de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Quins referents clàssics hi trobeu?
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=H-QR2M2ealM[/youtube]
Jo tenia un mal ben dins el cor
i a un metge encomaní tot el meu cos;
en comprovar que tot era al seu lloc
així, improvisà les conclusions:
-Si vol, pot fer
com fa tota la gent:
deixar tots els plaers,
morir una mica abans.
-Savis han dit
que el peix era roí,
que l’oli era un verí,
i el vi pecat mortal.
Com que el doctor em va guarir d’un cop,
brindàrem per Hipòcrates, tots dos
tot recordant cançons a cada glop
de Creta, de l’Alguer i d’altres llocs.
El vi també
dansava en els tonells
brindant pels seus parents,
les vinyes prop del mar.
El Penedès
volia vi arlès
i a Dènia el moscatell
retsina demanà.
Si no sabeu qui és Hipòcrates no us perdeu aquest vídeo!
Xisco
Mallorca
En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.
Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.
En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?
Continuarà…
TERESA
