Author Archives: vcu1010

Bona Pipiatio Classica Latine et ἑλληνιστί

Χαίρετε! Salvete!

Des d’Aracne fila i fila et proposem  que també facis una piulada en llatí i en grec a Twitter dijous dia 15 de novembre, tal com ha proposat Chiron i ens ha animat la Margalida al Facebook i als blocs amb el logo

pipiatio classica

que des d’ahir llueixen El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη. Tots ens preguntàvem què era això?

Ara ja ho sabem! Una piulada clàssica en llatí i en grec! Un altre clam a favor dels estudis clàssics i de la seva utilitat i modernitat, perquè ja ho sabem: “els clàssics no moren mai, s’actualitzen!”
No tinguis por d’equivocar-te, d’escriure malament en llatí i en grec, n’hem d’aprendre i ja se sap:  errando discitur que diu la Lida! Afegeix als teus tuits el hashtag #pipiatioclassica per poder seguir l’esdeveniment des d’aquí i de ben segur que ens farem sentir a la xarxa en  grec (ἑλληνιστί) i en llatí (Latine).

Bona piulada clàssica! Bona Pipiatio Classica! Molt bona iniciativa Chiron!

Ἒρρωσθε! Valete!

 

Μαθηταί

Discipuli discipulaeque

N.B.:

I la Margalida també ens ha proposat de participar en l’activitat Yo conozco mi herencia, ¿y tú?. Es tracta de fer una lectura conjunta entre professors i alumnes “d’una selecció de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins el 12 del 12 del 12 a les 12 hores! Us engresqueu també a llegir els clàssics grecoromans, fer-ne una gravació i publicar-ho al Twitter? Mireu, mireu…! No us oblideu de compartir-ho #yoconozcomiherencia

La transcripció dels mots grecs al català

Has escrit ja el teu nom en grec? Què has fet transcripció o transliteració?

Els noms estrangers d’alfabet diferent del nostre, com són els noms grecs, els podem passar al català o bé per transliteració -sistema que té per finalitat reproduir tots els trets fonètics d’aquests noms mitjançant caràcters llatins, però que sovint origina una grafia que ens en resulta estranya-, o bé per transcripció -procediment que intenta representar els sons del nom estranger sense forçar la grafia de la nostra llengua ni provocar, doncs, formes exòtiques.

J. ALBERICH i M. ROS, La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993)

Els alumnes de grec estem fent una base de dades en el Fil Moodle per tal d’aprendre el pas al català de les grafies gregues. Clica damunt la imatge i la veuràs:

Transcripció grec - Base de dades a Moodle

Ara ja entens la diferència entre transcripció i transliteració? Deixa un comentari amb la teva opinió i el teu nom en grec.

Μαθηταί

Ampliem el lèxic llatí amb “Cada dia un mot de Rodamots”!

Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.

A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.

Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!

Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.

Discipuli et discipulae Linguae Latinae

Placetne vobis horarium Latine?

Salvate, condiscipuli et condiscipulae!

Un nou curs i, per tant, acabem d’estrenar un nou horari. Quins dies i quines hores de la setmana (septimana de septem “set”) fas llatí? Vols tenir el teu horari (horarium, ii n.) d’aquest curs (cursus, -us m.) en llatí (Latine)? Doncs, el document de més avall ens permet comentar, tal com la Margalida ens ho va explicar el curs passat, l’etimologia del mot horari, de l’origen del nom dels dies de la setmana (relacionats amb els planetes i els astres, i alhora amb els déus de la mitologia romana), dels numerals ordinals per indicar l’hora, de les abreviatures a.m. i p.m. (que no són anglès!), del nom de les matèries (Materiae): Mathematica, Biologia, Chemia, Physica, Scientia, Geographia, Oeconomia, Lingua (Latina, Graeca, Catalana, Anglica, Germanica, Hispanica, Francogallica…), Litterae, Artis Historia, Historia (Antica, Medievalis, Moderna…), Musica, Ethica, Technologia, Informatica/Computatoria ars, Psycologia, Philosophia, Gymnastica/Athelica, Ars figurativa, Tutela, Religio,Cultura Classica etc…

De ben segur, que ara t’animes i fas, a més del comentari, el teu horari en llatí!

Si voleu podeu baixar-vos i editar aquest document, completar-lo amb les matèries del vostre horari en llatí (Latine), remarcant les hores de Lingua Latina, i posant les imatges que millor il·lustrin cada dia de la setmana. Podeu optar per fer-lo públic i donar a conèixer aquí l’enllaç o bé el compartiu amb la magistra.

Valete
Margalidae discipula

La capsa de Pandora

És apassionant, la mitologia grega, aquella en què el pecat es troba en segon terme, on les deïtats són d’allò més humanes. Però ¿què és pecat? Davant d’aquest terme ens aparaeix a la nostra ment, estretament lligada, la paraula ”mal”, ¿què és?

Van escriure un cop els grecs sobre una capsa, una capsa que duia dins l’explicació de com el mal havia arribat al món. Diuen que Zeus volia castigar Prometeu per haver robat foc d’allà dalt, de l’Olimp, i haver-lo lliurat als humans. Així va ser com una dona va ser modelada i dotada amb totes les qualitats possibles per a resultar irresistible davant els ulls de qualsevol home. Pandora, seducció personificada, va ser com enviada juntament amb la capsa que guardava dins totes les coses dolentes, així com també hi va ser inclòs de manera benèvola el seu únic remei: l’esperança. Pandora, embolcall que embellia l’adominable present tornant-lo intrigant, desitjable…

”La curiositat va matar al gat”, diuen. I en aquest cas, segurament més d’un felí va caure mort en obrir-se la capsa i desbordar tot el seu contingut. La curiositat, doncs, va provocar una catàstrofe ¿No és, aleshores, una cosa dolenta? Així doncs, ¿no hauria d’haver estat també tancada dins la capsa? Si hi hagués estat tancada, però, el pany no hagués estat burlat per la força que empenyia les mans de Pandora i el mite no hagués pogut continuar més enllà del viatge d’aquesta dona tan bella que carregava tan poc equipatge. No tindria sentit. Si més no, no el té. L’equipatge, el mal….Plantegem-nos, doncs, sota quins perjudicis van decidir les deïtats de l’Olimp què era el mal, per saber què posar-hi, dins d’aquella maleta…. Perquè no es tractava de preparar un equipatge qualsevol, on tots i cadascun de nosaltres hi fiquem de qualsevol manera el mateix: un raspall de dents, un pijama, mudes i un calçat còmode, la càmera i el seu carregador, no oblidem mai el carregador…! Aquest viatge era diferent. La imaginació porta a nombroses escultures clàssiques que cobren vida, aasegudes sobre els núvols, rumiant què posar-hi , doncs, dins de la maleta. La venjança de Zeus segurament es va retardar bastant, ja que resulta dubtós que es posessin d’acord. Si vosaltres, de sobte, us trobéssiu davant d’aquest viatge, en el que només hi heu de portar el mal com a equipatge, ¿què us emportaríeu? El mite perd el seu sentit totalment. El mal és tan relatiu… Ja ho va dir Hume en la seva ètica, que els valors eren relatius, així com que la moral provenia d’una part irracional. Plató li hagués portat la contrària, tot dient que el bé era un valor absolut, cognosible, i el mal, en conseqüència, també ho hagués sigut. A l’actualitat, però, tots ens decantaríem per la primera opció. El mal no és un problema matemàtic, no es pot resoldre racionalment. Prové de molt més endins que la nostra ment calculadora, és pràcticament inconscient quan ens mostrem afectats d’una determinada manera davant d’un fet. Al mal el defineix un sentiment, i els sentiments són diferents per a cadascun de nosaltres. D’alguna manera podem trobar semblances dins d’una mateixa cultura, ja que som educats de manera determinada i pensem de manera semblant. Però el sentir, el sentir és incontrolable, no és ensenyable, canvia constantment al llarg de la nostra vida i és aquesta mateixa qui el va determinant.

”Mal” és un mot abstracte, i al sentir-lo, al llegir-lo, no hi ha manera de crear una imatge concreta a la nostra ment. Proveu-ho. De segur que dóna més dificultats que no la paraula ”arbre”. Però al final, a través de la sensibilitat i del record, és possible donar-li forma. Tot i així, el mal és plastilina. Si mor algun ésser estimat, la mort és el mal. Si una malaltia ens és diagnosticada, aquella serà el mal. Si ens trenquen el cor, aquell qui l’ha fet a miques serà el mal. Si el conflicte entre dos territoris porta la guerra i la fam els seus habitants, aquest serà el mal. O encara més simple: al final d’un dia desastrós, el mal cobra la forma de tot allò que ens ha ocorregut, i si ha estat un dia feliç, el mal serà allò que l’haguès pogut perjudicar. Al tancar els ulls, el trobem en forma de malson, i al obrir els ulls…. al obrir-los, Zeus veu que és el dia fixat per al viatge sense retorn de Pandora. Que hi encabeix, doncs, dins la maleta? No depèn de la revisió meteorològica, menys per Zeus, déu del tro. Arriba l’hora de donar a la irresistible dona modelada de fang un capsa plena de maldat, de dolor. Però aquella serà la capsa de Pandora, o més ben dit ”la capsa de Zeus”. Ja que la maldat, la creueltat, el dolor…. són sentits de manera diferent pels set mil milions de persones que habitem el planeta. Ja que cadascú de nosaltres té la seva pròpia capsa.

Yolanda Picazo

2n de batxillerat

Destresa de cartró i no d’avet!

fracti bello fatisque repulsi

ductores Danaum tot iam labentibus annis

instar montis equum diuina Palladis arte

aedificant, sectaque intexunt abiete costas;

uotum pro reditu simulant; ea fama uagatur.

…Repel·lits pels fats i retuts per la guerra,

els capitans dels grecs, perquè tants anys ja fugien,

un cavall pel giny divinal basteixen, de Pal·las,

com un pujol i amb taulons d’avet li fan les costelles.

Van fingir que era un vot pel retorn: en corre la brama.

VIRGILI, Eneida II 13-17 (trad. M.Dolç)

Què n’opineu del de cartró? Què en sabeu del d’avet? Potser primer us voldríeu fer un casc de guerrer troià i més endavant el cavall!

Discipulae

El metge d’Atenes, de Teresa Pous

Ahir es va presentar a l’Espai Mallorca de Barcelona la novel·la El metge d’Atenes (Ed. Moll), de Teresa Pous, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2010. A càrrec de Carme Arenas (catedràtica de literatura Catalana, crítica literària, traductora i presidenta del PEN Català), Carme Cayol (actriu de teatre, de doblatge i professora de l’Institut del Teatre)  i Mar Rodríguez Cayol (experta en mitologia), i amb una emocionant intervenció del cantautor empordanès Josep Tero.

No us perdeu la presentació de El metge d’Atenes a Llinars del Vallès.

De què va El metge d’Atenes?

A Larissa estant, Alexandre –el metge d’Atenes, condeixeble del gran Hipòcrates– escriu en uns papirs els seus records des de la serenitat de qui ha sabut viure la vida amb humilitat i amb la capacitat d’acceptar que cada experiència és una lliçó que l’ajuda a créixer com a persona i com a professional de l’Art de la medicina. L’amor, el dolor, la pèrdua i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen en aquesta novel·la de formació, que ens situa en l’ambient de màxima esplendor de la Grècia de Pèricles, Sòcrates o Hipòcrates –personatges tots ells d’aquest llibre de Teresa Pous molt ben documentat històricament.

Qui és Teresa Pous?

Teresa Pous (Barcelona, 1956) és llicenciada en Filosofia i diplomada en Biblioteconomia. Ha escrit sis llibres de converses i ha estat col·laboradora del suplement de Cultura de l’Avui. Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats, va obtenir el Premi Marian Vayreda 2006. També li agrada la medicina i és una apassionada hel·lenista.

Mercè Otero

T-Pain: ΡΔΦΠ

Fins i tot un cantant de hip-hop americà tan famós com és T-Pain ens ensenya el seu nom en grec, a través d’un vídeo anomenat “Take Your Shirt Off”, que té lloc a una fraternitat. Utilitza una barreja de transcripció i transliteració “ΡΔΦΠ”. Què us sembla? per què fan aquesta distorsió de la llengua grega? Em podríeu escriure bé el nom, ja que aquí només ho escriu així per la semblança de les lletres.

Irena Jagustin

1r batx. Grec

Tot invocant la Musa

Ave,

l’altre dia vaig trobar una cançó de hip hop espanyol, Mierda de Kase, que comença amb una invocació a les muses i segueix amb algun llatinisme:

¡Oh! Inmortal Poseidón, el del furioso tridente, a ti me encomiendo en esta difícil empresa, propicia que este velero llegue a buen puerto, permíteme llevar a cabo los designios de Afrodita nacida de las olas, ¡Oh! Calíope, augusta entre las musas, haz florecer el jardín, trae la rima.


Es curiós, oi? Li ho vaig comentar a la Lida i em va dir que busqués obres clàssiques que comencessin amb una invocació a la Musa per tal d’aconseguir la inspiració necessària. Pensava que no me’n sortiria de cap de les maneres; però mireu algunes de les invocacions cèlebres fetes al principi de la Ilíada i de l’Odissea, atribuïdes a Homer, i després el principi dels Treballs i els dies d’Hesíode, representant grec de l’èpica didàctica, i el de l’Eneida del poeta llatí Virgili i comenteu:

Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap de guerrers, i el diví Aquil·leu.

HOMER, Ilíada, I, 1-7 (trad. J. Alberich)

[youtube]https://youtu.be/MOvVWiDsPWQ[/youtube]

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar partí en el seu ànim,

fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;

mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de L’Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

HOMER, Odissea, I, 10 (trad. C.Riba)

Muses de Pièria, vosaltres que amb els vostres cants doneu la glòria, veniu i canteu Zeus, adreceu un himne de lloança al vostre pare. Ell fa que els homes mortals siguin ignorats o il·lustres, i que per la seva gràcia siguin coneguts o desconeguts. Zeus que trona en el cel i viu en palaus alteroros fa fàcilment fort a qui vol i amb la mateixa facilitat doblega el qui és fort. També li és fàcil de fer petit el que és abundant i fer important el que és desconegut, i amb la mateixa senzillesa redreça allò que és tortuós i castiga els cors orgullosos. Escolta’ns tu, que ens veus i tens cura de nosaltres. Redreça amb la teva justícia les lleis. I que jo pugui explicar la veritat a Perses.

HESÍODE, Treballs i dies, 1-10 (trad. J.Castellanos)

[…] Musa, recorda’m per quina afronta causada al seu numen,

per quin greuge, la reina dels déus un home forçava,

altament pietós, a provar tants de dols, a escometre

tants d’afanys. ¿Poden cabre al cor celeste tals ires?

VIRGILI, Eneida, I, 12-15 (trad. M.Dolç)

Ara que jo ja he anat als orígens de la invocació a la musa en la literatura grega, podríeu ajudar-me a continuar i esmentar en comentari diferents obres de diferents èpoques, cançons, pel·lícules… que comencin amb una invocació; i de la cançó de Kase i de la seva invocació inicial, què n’opineu? Per cert, sabíeu que també hi ha la Musa dels blocs? Sabeu com es diu i com és? (Per cert, la Lida la va obtenir del mateix déu Hermes quan va anar a les VII Jornades de Cultura Clàssica a Sagunt!).

Irena Jagustín

1r de batxillerat grec i llatí