Ave,
l’altre dia vaig trobar una cançó de hip hop espanyol, Mierda de Kase, que comença amb una invocació a les muses i segueix amb algun llatinisme:
¡Oh! Inmortal Poseidón, el del furioso tridente, a ti me encomiendo en esta difícil empresa, propicia que este velero llegue a buen puerto, permíteme llevar a cabo los designios de Afrodita nacida de las olas, ¡Oh! Calíope, augusta entre las musas, haz florecer el jardín, trae la rima.
Es curiós, oi? Li ho vaig comentar a la Lida i em va dir que busqués obres clàssiques que comencessin amb una invocació a la Musa per tal d’aconseguir la inspiració necessària. Pensava que no me’n sortiria de cap de les maneres; però mireu algunes de les invocacions cèlebres fetes al principi de la Ilíada i de l’Odissea, atribuïdes a Homer, i després el principi dels Treballs i els dies d’Hesíode, representant grec de l’èpica didàctica, i el de l’Eneida del poeta llatí Virgili i comenteu:
Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap de guerrers, i el diví Aquil·leu.
HOMER, Ilíada, I, 1-7 (trad. J. Alberich)
[youtube]https://youtu.be/MOvVWiDsPWQ[/youtube]
Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar partí en el seu ànim,
fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de L’Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.
HOMER, Odissea, I, 10 (trad. C.Riba)
Muses de Pièria, vosaltres que amb els vostres cants doneu la glòria, veniu i canteu Zeus, adreceu un himne de lloança al vostre pare. Ell fa que els homes mortals siguin ignorats o il·lustres, i que per la seva gràcia siguin coneguts o desconeguts. Zeus que trona en el cel i viu en palaus alteroros fa fàcilment fort a qui vol i amb la mateixa facilitat doblega el qui és fort. També li és fàcil de fer petit el que és abundant i fer important el que és desconegut, i amb la mateixa senzillesa redreça allò que és tortuós i castiga els cors orgullosos. Escolta’ns tu, que ens veus i tens cura de nosaltres. Redreça amb la teva justícia les lleis. I que jo pugui explicar la veritat a Perses.
HESÍODE, Treballs i dies, 1-10 (trad. J.Castellanos)
[…] Musa, recorda’m per quina afronta causada al seu numen,
per quin greuge, la reina dels déus un home forçava,
altament pietós, a provar tants de dols, a escometre
tants d’afanys. ¿Poden cabre al cor celeste tals ires?
VIRGILI, Eneida, I, 12-15 (trad. M.Dolç)
Ara que jo ja he anat als orígens de la invocació a la musa en la literatura grega, podríeu ajudar-me a continuar i esmentar en comentari diferents obres de diferents èpoques, cançons, pel·lícules… que comencin amb una invocació; i de la cançó de Kase i de la seva invocació inicial, què n’opineu? Per cert, sabíeu que també hi ha la Musa dels blocs? Sabeu com es diu i com és? (Per cert, la Lida la va obtenir del mateix déu Hermes quan va anar a les VII Jornades de Cultura Clàssica a Sagunt!).
Irena Jagustín
1r de batxillerat grec i llatí
Salve!
En el primer cant de l’Eneida de Virgili, podem observar com realitza una introducció a la història que narrarà més tard i també realitza una invocació a la musa per demanar una mena d’ajuda o inspiració per realitzar la tasca tan gran que li havia estat encomanada. Però això no era una particularitat de Virgili sinó que la majoria d’escriptors quan havien de realitzar grans tasques feien una invocació a la musa per tal d’implorar ajuda i inspiració.
Vam comentar aquest fragment a classe l’altre dia!
Les muses són les que inspiren les arts de l’escriptura i la música. Vivien al mont Parnàs, a la Grècia continental central, ja que era on se situava el santuari de Delfos, dedicat al déu de les arts Apol·lo.
En aquest cant de L’Eneida de Virgili, és fa una invocació a la Musa. Hi havien nou muses, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent. Malgrat que l’origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l’Olimp, finalment es van situar al Parnàs, en ser associades al culte d’Apol·lo.
Podem trabar doncs a Cal·líope musa de la poesia èpica, els atributs de la qual eren una tauleta de cera per escriure
,Clio musa de la història, els atributs de la qual eren un volum enrotllat, Èrato (Ἐρατώ) musa de la poesia lírica, els atributs de la qual eren normalment una lira i un pedestal, Euterpe musa de la música, l’atribut de la qual era una flauta.
Melpòmene (Μελπομένη)Musa de la tragèdia, els atributs de la qual eren una màscara tràgica i coturns (sabates altes).
Podem veure qu també parla del Déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols, protector dels navegants però alhora causant de tempestes i naufragis.
Salve!
Les muses, divinitats filles de Zeus i Mnemosine, s’involcaven per tal de trobar inspiració en les arts de l’escriptura i la música.
En total n’eren nou: Cal·líope, Clio, Èrato, Euterpe, Melpòmene, Polímnia, Talia, Terpsícore i Urània.
Salvete!
Hi havia sentit parlar d’aquest raper; però no en tenia ni idea que en els seves cançons hi haguessin referents clàssics!
Els grecs creien que els poetes eren éssers especials inspirats per la divinitat. Les muses els concedien el do de cantar les gestes.
Per aquesta raó, al començament de la Ilíada i l’Odissea, el poeta demana ajuda a la musa mitjançant una petita suplica perquè faci sorgir dels seus llavis les paraules veritables i adequades al seu cant.
Les muses eren les nou filles de Zeus i Mnemosine que protegien les arts i el pensament.
Cal•líope (Καλλιόπη, ‘la de la bella veu “) era l’encarregada de la poesia èpica i de l’eloqüència. Se li representava amb una lira.
La llista de muses es completava amb:
Èrato: musa de la lírica i erótica.
Clio: musa de la història.
Talia: musa de la comèdia.
Euterpe: musa de la música.
Polímnia: musa de la retòrica.
Terpsícore: musa de la dansa.
Urània: musa de l’astronomia.
Melpòmene: musa de la tragèdia.
Salvete!
Molt bona recerca! Havia sentit a parlar del raper Kaze.o, a més que he escoltat alguna de les seves caçnçons i són bastant originals, però aquesta, no l’havia sentit… Tot i aixi, està molt bé que artistes i cantant s’enrecordin dels referents clàssics i els plasmin i els mostrin a les seves creacions
Hi havia unes nou muses: Terpsícore (dansa), Cal·líope (bella veu), , Urània (astronomia), Euterpe (música),, Polímnia (retòrica), Talia (comèdia), Melpòmene (tragèdia), Clio (història) i Èrato (eròtica i lírica).
Les muses eren invocades ja que els grecs creien en el seu poder d’inspiració i d’aquesta manera poder inspirar en diferents arts com el de la música o escriptura.
Salve!!
Molt bon treball! Doncs, realment jo abans escoltava a aquest cantant de rap, per tant, el conec des de fa molt de temps i la veritat és que té moltes cançons originals i amb una lletra bastant singular (encara que per alguns els pugui resultar una música indiferent i no els hi agradi pel fet que utilitza un vocabulari inapte), a mi m’agrada, tot i que últimament ja no escolto rap.
La idea de cantar poesia, que és del que es tracta el rap, és una cosa cèlebre. I més si es canta per la glòria dels déus i els herois. Per sort, encara hi ha gent que recorda els nostres avantpassats grecs com romans a través de cançons, i canten temes relacionats amb conceptes clàssics.
L’objectiu d’aquests raps, és reproduir a través d’un relat que resinifica el passat, que anul·la la distància entre el mite i el present del seu públic, ritualitzant-lo. Tant la Ilíada com l’Odissea s’inicien amb invocacions a les muses. La còlera d’Aquil·les o el retorn de la venjança d’Ulisses són un bon exemple. És un sistema que tracta de transformar el concepte de “cantar” en un altre concepte de carga metatextual, el “d’explicar”, “narrar” el passat. Un aspecte important és que quan un raper té la intenció de recrear un mite , sap que estarà apel·lant a la imaginació cultural del públic, i penso que aquest aspecte és un punt a favor.
Personalment penso que és un bon sistema poètic per recrear mites o històries mitològiques.
Salvete!
Desconeixia totalment aquesta cançó però m’ha semblat molt interessant i original que al principi convoqui a les muses per poder obtenir la inspiració. Em sembla molt bé que els cantants, ja siguin de l’estil que siguin, utilitzin aquests referents clàssics en les seves composicions perquè al ser gent influent en la societat fa arribar aquests coneixements clàssics a gent que potser no sap què és una musa.
Hi havia nou muses:
Terpsícore, musa de la dansa; Cal·líope, musa de la veu bonica/bella; Urània, musa de l’astronomia; Euterpe, musa de la música; Polímnia, musa de la retòrica; Talia, musa de la comèdia; Melpòmene, musa de la tragèdia; Clio, musa de la història i Èrato, musa de l’eròtica i la lírica.