Tot invocant la Musa

Ave,

l’altre dia vaig trobar una cançó de hip hop espanyol, Mierda de Kase, que comença amb una invocació a les muses i segueix amb algun llatinisme:

¡Oh! Inmortal Poseidón, el del furioso tridente, a ti me encomiendo en esta difícil empresa, propicia que este velero llegue a buen puerto, permíteme llevar a cabo los designios de Afrodita nacida de las olas, ¡Oh! Calíope, augusta entre las musas, haz florecer el jardín, trae la rima.


Es curiós, oi? Li ho vaig comentar a la Lida i em va dir que busqués obres clàssiques que comencessin amb una invocació a la Musa per tal d’aconseguir la inspiració necessària. Pensava que no me’n sortiria de cap de les maneres; però mireu algunes de les invocacions cèlebres fetes al principi de la Ilíada i de l’Odissea, atribuïdes a Homer, i després el principi dels Treballs i els dies d’Hesíode, representant grec de l’èpica didàctica, i el de l’Eneida del poeta llatí Virgili i comenteu:

Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap de guerrers, i el diví Aquil·leu.

HOMER, Ilíada, I, 1-7 (trad. J. Alberich)

Imatge de previsualització de YouTube

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar partí en el seu ànim,

fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;

mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de L’Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

HOMER, Odissea, I, 10 (trad. C.Riba)

Muses de Pièria, vosaltres que amb els vostres cants doneu la glòria, veniu i canteu Zeus, adreceu un himne de lloança al vostre pare. Ell fa que els homes mortals siguin ignorats o il·lustres, i que per la seva gràcia siguin coneguts o desconeguts. Zeus que trona en el cel i viu en palaus alteroros fa fàcilment fort a qui vol i amb la mateixa facilitat doblega el qui és fort. També li és fàcil de fer petit el que és abundant i fer important el que és desconegut, i amb la mateixa senzillesa redreça allò que és tortuós i castiga els cors orgullosos. Escolta’ns tu, que ens veus i tens cura de nosaltres. Redreça amb la teva justícia les lleis. I que jo pugui explicar la veritat a Perses.

HESÍODE, Treballs i dies, 1-10 (trad. J.Castellanos)

[…] Musa, recorda’m per quina afronta causada al seu numen,

per quin greuge, la reina dels déus un home forçava,

altament pietós, a provar tants de dols, a escometre

tants d’afanys. ¿Poden cabre al cor celeste tals ires?

VIRGILI, Eneida, I, 12-15 (trad. M.Dolç)

Ara que jo ja he anat als orígens de la invocació a la musa en la literatura grega, podríeu ajudar-me a continuar i esmentar en comentari diferents obres de diferents èpoques, cançons, pel·lícules… que comencin amb una invocació; i de la cançó de Kase i de la seva invocació inicial, què n’opineu? Per cert, sabíeu que també hi ha la Musa dels blocs? Sabeu com es diu i com és? (Per cert, la Lida la va obtenir del mateix déu Hermes quan va anar a les VII Jornades de Cultura Clàssica a Sagunt!):

Irena Jagustín

1r de batxillerat grec i llatí

32 thoughts on “Tot invocant la Musa

  1. Oriol García

    Oooooooooooohhhh!!!! El increíble Kase.o! Aquest es un ”Rapero”, que per mi i per moltisima gent es el millor que hi ha!
    Es un artísta que en totes les seves cançons fa referència a algun tema determinat, i en aquest tema anomenat ”Mierda”, fá referència a les invocacions a les muses i seguidament alguns llatinismes.
    Aquesta es una altre de les millons de proves, que mostren que el llatí no está mort, que el llatí segueix sent la base de les llengues i que sense ella no es sap que sería de nosaltres i de la nostra llengua actual!! Qui diría que en algun rap Espanyol surtiríen referències llatines? Cada cop el llatí está surtint mes a la llum, i això es una gran prova, de que algo tan modern com es el Rap, el llatí estigui present en ell! ESTIC ORGULLÓS D’AQUEST ARTICLE I DE TOT EL QUE FA REFERÈNCIA EN EL RAP I LES CLASSIQUES!

  2. Sere eloisa velasquez

    Si,si es molt bona m’acanta el principi.La veritat tinc que dir que ami no m’agrada el rap español peró aquesta esta bastant bé.

    Molt bé Irena Jagustín felicitats!!

  3. Mariano

    Esta molt maca, y avera si tornen les batalles de galls que es feien avans a l’hora del pati pero amb llati 🙂

  4. Margalida Capellà Soler

    Ire, veig que el rap al nostre institut triomfa. A veure si ara busquem més invocacions a les muses i troben la musa dels blogs. Per cert, per Sant Jordi els de quart vàreu veure una pel·lícula amb invocació inicial. Qui ho recorda?

  5. Irena

    Avee,
    jajaj la cançó es bona ehh, bueno qui podria adivinar la musa dels blocs?Com es diu i que fa?

    jaja rap en llatí diu!

  6. Coty

    Bona troballa Ire!
    Kase.o s’ha inspirat molt en les clàssiques per aquest rap, la invocació, els llatinismes… La veritat és que està molt currat, ha buscat les frases exactes per a introduir els llatinismes i han encaixat molt bé en aquesta versió tan moderna de la música, com ho és el rap. A més la invocació sembla de l’antiguitat i tot, s’ha informat bé, oi?
    La cançó és una mica una denúncia social i té molta raó en certes coses.
    La musa dels blocs rep el nom de “Nautica”, suposo que en nom dels INTERNÀUTES. És molt guapa, ja que ens ha d’inspirar per escriure, no? I com a atribut porta un teclat i un ratolí (d’aquest no estic gaire segura), la trobem a la imatge que ens has deixat.
    Vale 🙂

  7. dani costa

    Salve!

    Aquesta canço te els seus bons anys, encara avui m’agrada.En la invocacio que realitza Kase esmena un bon grup de referents,es més, en moltes de les seves cançons apareixen referents classics,en la part inferior del comentari os deixo els links de les cançons que os explico.

    Per el que fa a la invocacio esta clar que s’ha de començar qualsevol empresa(proposit) amb l’aprovacio de Poseido, governant dels mars, ja que els navegants viatjaven per els mars i oferien sacrificis a aquest deu per tenir el seu favor.

    En segon lloc apareix Afrodita, nascuda de les onades,mes be del semen de Cronos que va caure desde els cels fins al mar i de l’escuma va apareixer Afrodita.

    Per ultim Kase li demana a Caliope que porti la rima, ja que ella es la musa de la eloquencia.

    http://www.youtube.com/watch?v=f3Iq-VFKKlo Busqueu aqui l’altre referencia classica.

    Per ultim gracies a la Irena per fer aquest article,un cop més.

  8. sonia seve

    Salve!
    Aquesta cançó és molt bona.
    Comença amb una invocació als déus com es feia antigament a Grècia i Roma.
    Té alguns llatinismes i referents com:
    – sine qua non possum sequor ( sense el qual no puc seguir)

    Vale lida 🙂

  9. Cristina Ortiz

    Hola!
    Bé, la cançó no és del meu estil però està molt bé, i a més a més m’agrada molt que s’utilitzen llatinismes i referències mitològiques a les cançons.
    Aquest fet demostra, que els “raperos” i altres sectors de la música, com per exemple el rock, en molts casos estan plens de cultura i no són (com alguna gent pensa) incitadors de la violència ni la incultura.
    Centrantme en el contingut mitològic, anyadiré informació sobre les muses, per a els que no en sapigueu del tema.

    -Les muses són les divinitats que inspiren les arts de l’escriptura i la música, i són filles de Zeus.
    Aquestes tenien un dels seus santuaris al mont Helicó.
    Hi havien nou muses, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent. Malgrat que l’origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l’Olimp, finalment es van situar al Parnàs, en ser associades al culte d’Apol·lo. Els romans van associar les muses a les fonts. Aquestes romanien verges, tot i que algunes tradicions els atribueixen matrimonis i fills igual que la majoria de déus grecs.

    Els primers artistes invocaven a les muses,i creien en la seva existència. Després es va convertir en una figura retòrica començar cada obra amb una invocació o cant per demanar el seu favor.
    Al voltant del seu culte es duien a terme les majors proeses artístiques, per això van acabar donant lloc al terme museu, com a indret on es dipositen les obres d’art. Igualment, va passar a ser anomenat musa tot allò que incitava a la creació, com la bellesa d’una noia, per exemple.
    Les nou muses canòniques eren aquestes:

    -Cal·líope (Καλλιόπη)Musa de la poesia èpica, els atributs de la qual eren una tauleta de cera per escriure
    -Clio (Κλειώ)Musa de la història, els atributs de la qual eren un volum enrotllat.
    -Èrato (Ἐρατώ)Musa de la poesia lírica, els atributs de la qual eren normalment una lira i un pedestal.
    -Euterpe (Ευτέρπη)Musa de la música, l’atribut de la qual era una flauta.
    -Melpòmene (Μελπομένη)Musa de la tragèdia, els atributs de la qual eren una màscara tràgica i coturns (sabates altes).
    -Polímnia (Πολυμνία)Musa dels himnes i la geometria, els atributs de la qual eren els colzes recolzats en un pedestal i la mà sostenint-se el mentó.
    -Talia (θάλλεω) Musa de la comèdia, l’atribut de la qual era una màscara còmica.
    -Terpsícore (Τερψιχόρη) Musa de la dansa, els atributs de la qual eren una cítara per acompanyar els dansaires amb la música.
    -Urània (Ουρανία)Musa de l’astronomia. El seu atribut era una esfera.

    També esmenta (Neptú en llatí)Déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols, protector dels navegants però alhora causant de tempestes i naufragis. Fill de Cronos i Rea, Està casat amb Amfitrite, si bé va tenir nombrosos amors, dels quals nasqueren éssers prodigiosos com ara el ciclop Polifem o Pegas, el cavall alat. És representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps i envoltat per peixos, dofins, Nereides i genis marins.
    I també esmenta a Afrodita (Venus en llatí)Deessa de l’amor, la sexualitat i de la bellesa.
    Simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Va néixer de l’escuma del mar quan hi van caure els genitals d’Úrà. Zeus la va casar amb Hefest, a qui era constantment infidel amb diversos amants, sobretot amb Ares. Apareix generalment com una bella jove nua i els seus atributs són les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just després de néixer, la poma, símbol eròtic a l’antiguitat, i el colom. De vegades es desplaça amb un carro tirat per coloms, cignes o pardals i va acompanyada per les tres Càrites o Gràcies.

    Adeu! 🙂

  10. pallach.carla

    Hola!

    A mi no m’agrada massa el rap, però el principi de la cançó m’ha semblat molt curiós ja que reprèn els referents clàssics i la creença en les muses.

    Les muses són filles de Zeus, Júpiter en llatí, fill de Cronos i Rea, déu del cel i del poder absolut; i de Mnemosine, Titànide que representa la memòria, filla de Gea i Úran.
    Les muses són les que inspiren les arts de l’escriptura i la música. Vivien al mont Parnàs, a la Grècia continental central, ja que era on se situava el santuari de Delfos, dedicat al déu de les arts Apol·lo, Apol·lo en llatí, fill de Zeus. Hi ha nou muses:

    Cal·líope: Musa de la poesia èpica. El seu atribut és una tauleta de cera per escriure.

    Clio: és la Musa de la història i se la representa amb un volum enrotllat, la Terra i un punxó.

    Èrato: és la Musa de la poesia lírica i se sol representar amb la lira (com el déu Apol·lo, juntament amb el llorer).

    Euterpe: és la Musa de la música i se la representa amb una flauta.

    Melpòmene: és la Musa de la tragèdia i és representada amb una màscara tràgica i coturns.

    Polihímnia: Musa dels himnes i la geometria. Se la representa amb els colzes recolzats en un pedestal i el mentó a la mà.

    Talia: és la Musa de la comèdia i se la representa amb una màscara còmica.

    Terpsícora: és la Musa de la dansai se la sol representar amb una cítara per acompanyar els dansaires amb la música.

    Urània: és la Musa de l’astronomia. El seu nom ens ho pot indicar ja que provè del mot οὐρανος, ου (ὁ)que vol dir “cel”. Se la representa amb una esfera.

  11. pallach.carla

    Ara seguiré el meu comentari…

    Els artistes com ara Virgili invocaven les muses per a que els ajudessin a l’hora de compondre les seves obres. Avui dia, encara conservem aquesta idea de la musa com a inspiració que necessitem quan hem d’escriure o fer alguna cosa d’aquest estil. Per exemple, m’ha vingut al cap el pintor, escultor i decorador surrealista Salvador Dalí. Segons tinc entès, Gala Éluard, la seva muller, li serví de font d’inspiració per a moltes de les seves obres. D’alguna manera es podria dir que ella fou la seva musa.

    Adéu!!

  12. Margalida Capellà Soler

    Potser us interessarà aquest apunt sobre l’etimologia del mot musa en diferents llengües i riure una estona amb el vídeo de Cantinflas!

  13. Teresa Devesa i Monclús

    Una bona troballa de la Irena, sí més no, curiosa, pel contrast que suposa el to solemne de la invocació inicial amb la resta de la cançó.
    Cristina i Carla, veig que heu fet una descripció exhaustiva de la figura de les Muses, però també és interessant el llatinisme que assenyala la Sònia, més que res perquè està en mig del rap.
    Destaco també detalls personalitzats de la Carla, com el comentari de l’etimologia del nom de la Musa de l’astronomia i la referència la la musa del gran pintor empordanès. En efecte si contemplem amb atenció la seva obra veurem sovint la presència de la seva estimada.

  14. Uxue Avilés

    Salve!!

    La veritat és que si que havia sentit a parlar d’aquest “rapero”.
    La veritat és que mai havia pensat que en les seves cançons poguessin aparèixer i referències a temes clàssics.
    En aquesta cançó com podem veure que parlen de les muses i d’alguns llatinismes.

    Amb tot això podem veure que el llatí encara perdura i que encara s’utilitza per molt tot i que ens costi adonar-nos que quotidianes venen de temes clàssics.

    Vale!!

  15. Laia Muñoz Osorio

    Durant l’època clàssica, els artistes justificaven les seves creacions amb les muses.

    Les muses eren les nou filles de Zeus i Mnemosine, eren les encarregades de vetllar pels diversos gèneres de l’escriptura i la música. Les muses són les següents:

    – Cal·líope: musa de la poesia èpica. El seu atribut és una tauleta de cera per escriure.

    – Clio: musa de la història. El seu atribut és un pergamí enrotllat.

    – Èrato: musa de la poesia lírica. El seu atribut és la lira.

    – Euterpe: musa de la música. El seu atribut és la flauta.

    – Melpòmene: musa de la tragèdia. El seu atribut és una màscara tràgica.

    – Polímnia: musa dels himnes i la geometria. Se la representa asseguda en un pedestal amb el mentó recolzat a les seves mans.

    – Talia: musa de la comèdia. El seu atribut és una màscara còmica.

    – Terpsícore: musa de la dansa. El seu atribut és una cítara.

    – Urània: musa de l’astronomia. El seu atribut és una esfera.

  16. Lourdes Caparrós

    L’Eneida és l’obra més famosa de Virgili, i una de les més importants de la literatura clàssica. Narra el viatge que efectua Eneas des de Troia fins al Laci, i la seva lluita per conquerir el territori i fundar una nova ciutat, que anys després esdevindria Roma.La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.

    tyle=”text-align: justify;”>Virgili, invoca a les muses per tal que li recordin quin va ser el motiu pel qual la deessa Juno estava tan enfadada amb els troians i aquest motiu era el judici de Paris, ja que aquest va escollir a Venus com la deessa més maca de totes, ofenent d’alguna manera a la deessa.

    Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris
    Italiam, fato profugus, Laviniaque venit
    litora, multum ille et terris iactatus et alto
    vi superum saevae memorem Iunonis ob iram;
    multa quoque et bello passus, dum conderet urbem,               5
    inferretque deos Latio, genus unde Latinum,
    Albanique patres, atque altae moenia Romae.

    Musa, mihi causas memora, quo numine laeso,
    quidve dolens, regina deum tot volvere casus
    insignem pietate virum, tot adire labores               10
    impulerit. Tantaene animis caelestibus irae?

    Urbs antiqua fuit, Tyrii tenuere coloni,
    Karthago, Italiam contra Tiberinaque longe
    ostia, dives opum studiisque asperrima belli;
    quam Iuno fertur terris magis omnibus unam               15
    posthabita coluisse Samo; hic illius arma,
    hic currus fuit; hoc regnum dea gentibus esse,
    si qua fata sinant, iam tum tenditque fovetque.
    Progeniem sed enim Troiano a sanguine duci
    audierat, Tyrias olim quae verteret arces;               20
    hinc populum late regem belloque superbum
    venturum excidio Libyae: sic volvere Parcas.
    Id metuens, veterisque memor Saturnia belli,
    prima quod ad Troiam pro caris gesserat Argis—
    necdum etiam causae irarum saevique dolores               25
    exciderant animo: manet alta mente repostum
    iudicium Paridis spretaeque iniuria formae,
    et genus invisum, et rapti Ganymedis honores.
    His accensa super, iactatos aequore toto
    Troas, reliquias Danaum atque immitis Achilli,               30
    arcebat longe Latio, multosque per annos
    errabant, acti fatis, maria omnia circum.
    Tantae molis erat Romanam condere gentem!

    Vix e conspectu Siculae telluris in altum
    vela dabant laeti, et spumas salis aere ruebant,               35
    cum Iuno, aeternum servans sub pectore volnus,
    haec secum: ‘Mene incepto desistere victam,
    nec posse Italia Teucrorum avertere regem?
    Quippe vetor fatis. Pallasne exurere classem
    Argivom atque ipsos potuit submergere ponto,               40
    unius ob noxam et furias Aiacis Oilei?
    Ipsa, Iovis rapidum iaculata e nubibus ignem,
    disiecitque rates evertitque aequora ventis,
    illum expirantem transfixo pectore flammas
    turbine corripuit scopuloque infixit acuto.               45
    Ast ego, quae divom incedo regina, Iovisque
    et soror et coniunx, una cum gente tot annos
    bella gero! Et quisquam numen Iunonis adoret
    praeterea, aut supplex aris imponet honorem?’

    Talia flammato secum dea corde volutans               50
    nimborum in patriam, loca feta furentibus austris,
    Aeoliam venit. Hic vasto rex Aeolus antro
    luctantes ventos tempestatesque sonoras
    imperio premit ac vinclis et carcere frenat.
    Illi indignantes magno cum murmure montis               55
    circum claustra fremunt; celsa sedet Aeolus arce
    sceptra tenens, mollitque animos et temperat iras.
    Ni faciat, maria ac terras caelumque profundum
    quippe ferant rapidi secum verrantque per auras.
    Sed pater omnipotens speluncis abdidit atris,               60
    hoc metuens, molemque et montis insuper altos
    imposuit, regemque dedit, qui foedere certo
    et premere et laxas sciret dare iussus habenas.
    Ad quem tum Iuno supplex his vocibus usa est:

    ‘Aeole, namque tibi divom pater atque hominum rex               65
    et mulcere dedit fluctus et tollere vento,
    gens inimica mihi Tyrrhenum navigat aequor,
    Ilium in Italiam portans victosque Penates:
    incute vim ventis submersasque obrue puppes,
    aut age diversos et disiice corpora ponto.               70
    Sunt mihi bis septem praestanti corpore nymphae,
    quarum quae forma pulcherrima Deiopea,
    conubio iungam stabili propriamque dicabo,
    omnis ut tecum meritis pro talibus annos
    exigat, et pulchra faciat te prole parentem.’               75

    Aeolus haec contra: ‘Tuus, O regina, quid optes
    explorare labor; mihi iussa capessere fas est.
    Tu mihi, quodcumque hoc regni, tu sceptra Iovemque
    concilias, tu das epulis accumbere divom,
    nimborumque facis tempestatumque potentem.’               80

    Haec ubi dicta, cavum conversa cuspide montem
    impulit in latus: ac venti, velut agmine facto,
    qua data porta, ruunt et terras turbine perflant.
    Incubuere mari, totumque a sedibus imis
    una Eurusque Notusque ruunt creberque procellis               85
    Africus, et vastos volvunt ad litora fluctus.
    Insequitur clamorque virum stridorque rudentum.
    Eripiunt subito nubes caelumque diemque
    Teucrorum ex oculis; ponto nox incubat atra.
    Intonuere poli, et crebris micat ignibus aether,               90
    praesentemque viris intentant omnia mortem.

    Extemplo Aeneae solvuntur frigore membra:
    ingemit, et duplicis tendens ad sidera palmas
    talia voce refert: ‘O terque quaterque beati,
    quis ante ora patrum Troiae sub moenibus altis               95
    contigit oppetere! O Danaum fortissime gentis
    Tydide! Mene Iliacis occumbere campis
    non potuisse, tuaque animam hanc effundere dextra,
    saevus ubi Aeacidae telo iacet Hector, ubi ingens
    Sarpedon, ubi tot Simois correpta sub undis               100
    scuta virum galeasque et fortia corpora volvit?’

    Talia iactanti stridens Aquilone procella
    velum adversa ferit, fluctusque ad sidera tollit.
    Franguntur remi; tum prora avertit, et undis
    dat latus; insequitur cumulo praeruptus aquae mons.               105
    Hi summo in fluctu pendent; his unda dehiscens
    terram inter fluctus aperit; furit aestus harenis.
    Tris Notus abreptas in saxa latentia torquet—
    saxa vocant Itali mediis quae in fluctibus aras—
    dorsum immane mari summo; tris Eurus ab alto               110
    in brevia et Syrtis urget, miserabile visu,
    inliditque vadis atque aggere cingit harenae.
    Unam, quae Lycios fidumque vehebat Oronten,
    ipsius ante oculos ingens a vertice pontus
    in puppim ferit: excutitur pronusque magister               115
    volvitur in caput; ast illam ter fluctus ibidem
    torquet agens circum, et rapidus vorat aequore vortex.
    Adparent rari nantes in gurgite vasto,
    arma virum, tabulaeque, et Troia gaza per undas.
    Iam validam Ilionei navem, iam fortis Achati,               120
    et qua vectus Abas, et qua grandaevus Aletes,
    vicit hiems; laxis laterum compagibus omnes
    accipiunt inimicum imbrem, rimisque fatiscunt.

    Interea magno misceri murmure pontum,
    emissamque hiemem sensit Neptunus, et imis               125
    stagna refusa vadis, graviter commotus; et alto
    prospiciens, summa placidum caput extulit unda.
    Disiectam Aeneae, toto videt aequore classem,
    fluctibus oppressos Troas caelique ruina,
    nec latuere doli fratrem Iunonis et irae.               130
    Eurum ad se Zephyrumque vocat, dehinc talia fatur:

    ‘Tantane vos generis tenuit fiducia vestri?
    Iam caelum terramque meo sine numine, venti,
    miscere, et tantas audetis tollere moles?
    Quos ego—sed motos praestat componere fluctus.               135
    Post mihi non simili poena commissa luetis.
    Maturate fugam, regique haec dicite vestro:
    non illi imperium pelagi saevumque tridentem,
    sed mihi sorte datum. Tenet ille immania saxa,
    vestras, Eure, domos; illa se iactet in aula               140
    Aeolus, et clauso ventorum carcere regnet.’

    Sic ait, et dicto citius tumida aequora placat,
    collectasque fugat nubes, solemque reducit.
    Cymothoe simul et Triton adnixus acuto
    detrudunt navis scopulo; levat ipse tridenti;               145
    et vastas aperit syrtis, et temperat aequor,
    atque rotis summas levibus perlabitur undas.
    Ac veluti magno in populo cum saepe coorta est
    seditio, saevitque animis ignobile volgus,
    iamque faces et saxa volant—furor arma ministrat;               150
    tum, pietate gravem ac meritis si forte virum quem
    conspexere, silent, arrectisque auribus adstant;
    ille regit dictis animos, et pectora mulcet,—
    sic cunctus pelagi cecidit fragor, aequora postquam
    prospiciens genitor caeloque invectus aperto               155
    flectit equos, curruque volans dat lora secundo.

    Defessi Aeneadae, quae proxima litora, cursu
    contendunt petere, et Libyae vertuntur ad oras.
    Est in secessu longo locus: insula portum
    efficit obiectu laterum, quibus omnis ab alto               160
    frangitur inque sinus scindit sese unda reductos.
    Hinc atque hinc vastae rupes geminique minantur
    in caelum scopuli, quorum sub vertice late
    aequora tuta silent; tum silvis scaena coruscis
    desuper horrentique atrum nemus imminet umbra.               165
    Fronte sub adversa scopulis pendentibus antrum,
    intus aquae dulces vivoque sedilia saxo,
    nympharum domus: hic fessas non vincula navis
    ulla tenent, unco non alligat ancora morsu.
    Huc septem Aeneas collectis navibus omni               170
    ex numero subit; ac magno telluris amore
    egressi optata potiuntur Troes harena,
    et sale tabentis artus in litore ponunt.
    Ac primum silici scintillam excudit Achates,
    succepitque ignem foliis, atque arida circum               175
    nutrimenta dedit, rapuitque in fomite flammam.
    Tum Cererem corruptam undis Cerealiaque arma
    expediunt fessi rerum, frugesque receptas
    et torrere parant flammis et frangere saxo.

    Aeneas scopulum interea conscendit, et omnem               180
    prospectum late pelago petit, Anthea si quem
    iactatum vento videat Phrygiasque biremis,
    aut Capyn, aut celsis in puppibus arma Caici.
    Navem in conspectu nullam, tris litore cervos
    prospicit errantis; hos tota armenta sequuntur               185
    a tergo, et longum per vallis pascitur agmen.
    Constitit hic, arcumque manu celerisque sagittas
    corripuit, fidus quae tela gerebat Achates;
    ductoresque ipsos primum, capita alta ferentis
    cornibus arboreis, sternit, tum volgus, et omnem               190
    miscet agens telis nemora inter frondea turbam;
    nec prius absistit, quam septem ingentia victor
    corpora fundat humi, et numerum cum navibus aequet.
    Hinc portum petit, et socios partitur in omnes.
    Vina bonus quae deinde cadis onerarat Acestes               195
    litore Trinacrio dederatque abeuntibus heros,
    dividit, et dictis maerentia pectora mulcet:

    ‘O socii—neque enim ignari sumus ante malorum—
    O passi graviora, dabit deus his quoque finem.
    Vos et Scyllaeam rabiem penitusque sonantis               200
    accestis scopulos, vos et Cyclopea saxa
    experti: revocate animos, maestumque timorem
    mittite: forsan et haec olim meminisse iuvabit.
    Per varios casus, per tot discrimina rerum
    tendimus in Latium; sedes ubi fata quietas               205
    ostendunt; illic fas regna resurgere Troiae.
    Durate, et vosmet rebus servate secundis.’

    Talia voce refert, curisque ingentibus aeger
    spem voltu simulat, premit altum corde dolorem.
    Illi se praedae accingunt, dapibusque futuris;               210
    tergora deripiunt costis et viscera nudant;
    pars in frusta secant veribusque trementia figunt;
    litore aena locant alii, flammasque ministrant.
    Tum victu revocant vires, fusique per herbam
    implentur veteris Bacchi pinguisque ferinae.               215
    Postquam exempta fames epulis mensaeque remotae,
    amissos longo socios sermone requirunt,
    spemque metumque inter dubii, seu vivere credant,
    sive extrema pati nec iam exaudire vocatos.
    Praecipue pius Aeneas nunc acris Oronti,               220
    nunc Amyci casum gemit et crudelia secum
    fata Lyci, fortemque Gyan, fortemque Cloanthum.

    Et iam finis erat, cum Iuppiter aethere summo
    despiciens mare velivolum terrasque iacentis
    litoraque et latos populos, sic vertice caeli               225
    constitit, et Libyae defixit lumina regnis.
    Atque illum talis iactantem pectore curas
    tristior et lacrimis oculos suffusa nitentis
    adloquitur Venus: ‘O qui res hominumque deumque
    aeternis regis imperiis, et fulmine terres,               230
    quid meus Aeneas in te committere tantum,
    quid Troes potuere, quibus, tot funera passis,
    cunctus ob Italiam terrarum clauditur orbis?
    Certe hinc Romanos olim, volventibus annis,
    hinc fore ductores, revocato a sanguine Teucri,               235
    qui mare, qui terras omni dicione tenerent,
    pollicitus, quae te, genitor, sententia vertit?
    Hoc equidem occasum Troiae tristisque ruinas
    solabar, fatis contraria fata rependens;
    nunc eadem fortuna viros tot casibus actos               240
    insequitur. Quem das finem, rex magne, laborum?
    Antenor potuit, mediis elapsus Achivis,
    Illyricos penetrare sinus, atque intima tutus
    regna Liburnorum, et fontem superare Timavi,
    unde per ora novem vasto cum murmure montis               245
    it mare proruptum et pelago premit arva sonanti.
    Hic tamen ille urbem Patavi sedesque locavit
    Teucrorum, et genti nomen dedit, armaque fixit
    Troia; nunc placida compostus pace quiescit:
    nos, tua progenies, caeli quibus adnuis arcem,               250
    navibus (infandum!) amissis, unius ob iram
    prodimur atque Italis longe disiungimur oris.
    Hic pietatis honos? Sic nos in sceptra reponis?’

    Olli subridens hominum sator atque deorum,
    voltu, quo caelum tempestatesque serenat,               255
    oscula libavit natae, dehinc talia fatur:
    ‘Parce metu, Cytherea: manent immota tuorum
    fata tibi; cernes urbem et promissa Lavini
    moenia, sublimemque feres ad sidera caeli
    magnanimum Aenean; neque me sententia vertit.               260
    Hic tibi (fabor enim, quando haec te cura remordet,
    longius et volvens fatorum arcana movebo)
    bellum ingens geret Italia, populosque feroces
    contundet, moresque viris et moenia ponet,
    tertia dum Latio regnantem viderit aestas,               265
    ternaque transierint Rutulis hiberna subactis.
    At puer Ascanius, cui nunc cognomen Iulo
    additur,—Ilus erat, dum res stetit Ilia regno,—
    triginta magnos volvendis mensibus orbis
    imperio explebit, regnumque ab sede Lavini               270
    transferet, et longam multa vi muniet Albam.
    Hic iam ter centum totos regnabitur annos
    gente sub Hectorea, donec regina sacerdos,
    Marte gravis, geminam partu dabit Ilia prolem.
    Inde lupae fulvo nutricis tegmine laetus               275
    Romulus excipiet gentem, et Mavortia condet
    moenia, Romanosque suo de nomine dicet.
    His ego nec metas rerum nec tempora pono;
    imperium sine fine dedi. Quin aspera Iuno,
    quae mare nunc terrasque metu caelumque fatigat,               280
    consilia in melius referet, mecumque fovebit
    Romanos rerum dominos gentemque togatam:
    sic placitum. Veniet lustris labentibus aetas,
    cum domus Assaraci Phthiam clarasque Mycenas
    servitio premet, ac victis dominabitur Argis.               285
    Nascetur pulchra Troianus origine Caesar,
    imperium oceano, famam qui terminet astris,—
    Iulius, a magno demissum nomen Iulo.
    Hunc tu olim caelo, spoliis Orientis onustum,
    accipies secura; vocabitur hic quoque votis.               290
    Aspera tum positis mitescent saecula bellis;
    cana Fides, et Vesta, Remo cum fratre Quirinus,
    iura dabunt; dirae ferro et compagibus artis
    claudentur Belli portae; Furor impius intus,
    saeva sedens super arma, et centum vinctus aenis               295
    post tergum nodis, fremet horridus ore cruento.’

    Haec ait, et Maia genitum demittit ab alto,
    ut terrae, utque novae pateant Karthaginis arces
    hospitio Teucris, ne fati nescia Dido
    finibus arceret: volat ille per aera magnum               300
    remigio alarum, ac Libyae citus adstitit oris.
    Et iam iussa facit, ponuntque ferocia Poeni
    corda volente deo; in primis regina quietum
    accipit in Teucros animum mentemque benignam.

    At pius Aeneas, per noctem plurima volvens,               305
    ut primum lux alma data est, exire locosque
    explorare novos, quas vento accesserit oras,
    qui teneant, nam inculta videt, hominesne feraene,
    quaerere constituit, sociisque exacta referre
    Classem in convexo nemorum sub rupe cavata               310
    arboribus clausam circum atque horrentibus umbris
    occulit; ipse uno graditur comitatus Achate,
    bina manu lato crispans hastilia ferro.

    Cui mater media sese tulit obvia silva,
    virginis os habitumque gerens, et virginis arma               315
    Spartanae, vel qualis equos Threissa fatigat
    Harpalyce, volucremque fuga praevertitur Hebrum.
    Namque umeris de more habilem suspenderat arcum
    venatrix, dederatque comam diffundere ventis,
    nuda genu, nodoque sinus collecta fluentis.               320
    Ac prior, ‘Heus’ inquit ‘iuvenes, monstrate mearum
    vidistis si quam hic errantem forte sororum,
    succinctam pharetra et maculosae tegmine lyncis,
    aut spumantis apri cursum clamore prementem.’

    Sic Venus; et Veneris contra sic filius orsus:               325
    ‘Nulla tuarum audita mihi neque visa sororum—
    O quam te memorem, virgo? Namque haud tibi voltus
    mortalis, nec vox hominem sonat: O, dea certe—
    an Phoebi soror? an nympharum sanguinis una?—
    sis felix, nostrumque leves, quaecumque, laborem,               330
    et, quo sub caelo tandem, quibus orbis in oris
    iactemur, doceas. Ignari hominumque locorumque
    erramus, vento huc vastis et fluctibus acti:
    multa tibi ante aras nostra cadet hostia dextra.’

    Tum Venus: ‘Haud equidem tali me dignor honore;               335
    virginibus Tyriis mos est gestare pharetram,
    purpureoque alte suras vincire cothurno.
    Punica regna vides, Tyrios et Agenoris urbem;
    sed fines Libyci, genus intractabile bello.
    Imperium Dido Tyria regit urbe profecta,               340
    germanum fugiens. Longa est iniuria, longae
    ambages; sed summa sequar fastigia rerum.

    ‘Huic coniunx Sychaeus erat, ditissimus agri
    Phoenicum, et magno miserae dilectus amore,
    cui pater intactam dederat, primisque iugarat               345
    ominibus. Sed regna Tyri germanus habebat
    Pygmalion, scelere ante alios immanior omnes.
    Quos inter medius venit furor. Ille Sychaeum
    impius ante aras, atque auri caecus amore,

  17. Pingback: Ser la seva musa | L'univers clàssic dels nostres mots

  18. Iria Rael

    Salve!
    Sincerament desconeixia totalment tan la canço com que els escriptors antigament invocavent musas per trobar i obtenir inspiració, cosa que fa Virgili a l’Eneida.
    Pel que he pogut observar en el primer cant, on s’invoca a la Musa, comença fent referència a com Juno, per causa de l’odio que tenia als troyans, ja que el seu marit l’havia enganyat amb un princep troyà i per què Paris, un jove troyà va escollir a Venus com a la dona més maca i menysprear la seva bellesa (frase 28), per això Juno té aquesta ira contra els troyans i decideix impedir a Eneas i a la seva tripulació la fundació de la nova Troya a Itàlia. És per això, que Juno demana que hi hagi una tempesta per què Eneas no pugui arribar al seu destí i lluny de Laci, i això va fer que fos més difícil per ells i els fes estar més temps en alta mar.

    Vale!

  19. Chaymae Zaouaghi

    Les muses són divinitats que inspiren les arts i que eren filles de Zeus. Els primers artistes invocaven a les muses perquè creien en la seva existència, però amb el temps es va convertir en una figura retòrica que utilitzaven els autors a principis de les seves obres, com a captatio benevolentia.
    A l’Eneida, una obra inspirada en la Ilíada i l’Odissea atribuïdes a Homer. Després d’invocar les muses, Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella serà l’antagonista que intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat.

    Podem trobar altres poemes i obres posteriors a l’Eneida, on els autors comencen invocant a les muses o hi fan referència com per exemple:

    ¡Oh musas, oh altos genios, ayudadme!
    ¡Oh memoria que apunta lo que vi,
    ahora se verá tu auténtica nobleza!
    Dante, La Divina Comedia, Infierno II

    Quién me diera una musa de fuego que os transporte al cielo más brillante de la imaginación; príncipes por actores, un reino por teatro, y reyes que contemplen esta escena pomposa
    William Shakespeare, prólogo de Enrique V

    Estas que me dictó rimas sonoras, culta sí, aunque bucólica, Talía
    Luis de Góngora, primeros versos de la Fábula de Polifemo y Galatea

    – Talía és la musa de la comedia y de la poesía bucólica.

    Per cert, fa uns dies a història de l’art, vam fer l’obra Al·legoria de la pintura de Vermeer. A aquesta obra apareix una figura femenina que s’ha identificat amb la musa de la història Clio, amb un llibre a la mà de l’historiador grec Tucídides, el qual simbolitza la història, i una trompeta a l’altra mà i amb una corona de llorer al cap que simbolitza la fama.

  20. Pingback: Les Nou Muses | El fil del mite grec

  21. Ariadna Ruiz

    Salve!

    Les muses eren les deesses que protegien les arts o les ciències, hi havia una per la poesia, una per la música… En total són 9, Cal·líope musa de la poesia èpica, Clio musa de la història, Èrato musa de la poesia lírica, Euterpe musa de la música, Melpòmene musa de la tragèdia, Polímnia musa dels himnes i de la geometria, Talia musa de la comèdia, Terpsícore musa de la dansa i finalment Urània musa de l’astronomia.

    Com que s’encarregaven de cadascuna d’aquestes arts o ciències, cada vegada que un escriptor havia d’escriure sobre un tema, invocava a la musa perquè li donés inspiració per realitzar la seva obra. És per això que no és estrany trobar cants de les muses per gairebé totes les obres.

    Com a exemples d’obres que es poden trobar les muses hi ha l’obra de “Les tres gràcies” de Rubens o de Rafael Sanzio que totes dues obres representen el mateix. També es poden trobar totes les muses en el sarcòfag que hi ha en el museu del Louvre de París.

  22. Ariadna Ruiz

    Salve!

    Les muses eren les deesses que protegien les arts o les ciències, hi havia una per la poesia, una per la música… En total són 9, Cal·líope musa de la poesia èpica, Clio musa de la història, Èrato musa de la poesia lírica, Euterpe musa de la música, Melpòmene musa de la tragèdia, Polímnia musa dels himnes i de la geometria, Talia musa de la comèdia, Terpsícore musa de la dansa i finalment Urània musa de l’astronomia.

    Com que s’encarregaven de cadascuna d’aquestes arts o ciències, cada vegada que un escriptor havia d’escriure sobre un tema, invocava a la musa perquè li donés inspiració per realitzar la seva obra. És per això que no és estrany trobar cants de les muses per gairebé totes les obres.

    Com a exemples d’obres que es poden trobar les muses hi ha l’obra de El parnasso de l’autor Poussin. L’obra la podeu veure en un enllaç que hi ha a continuació: https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/el-parnaso/e8abab9b-b7d5-4756-bcda-48799c4f8321

  23. Belen Cansino Hernàndez

    Salve!

    En el primer cant de l’Eneida de Virgili, podem observar com realitza una introducció a la història que narrarà més tard i també realitza una invocació a la musa per demanar una mena d’ajuda o inspiració per realitzar la tasca tan gran que li havia estat encomanada. Però això no era una particularitat de Virgili sinó que la majoria d’escriptors quan havien de realitzar grans tasques feien una invocació a la musa per tal d’implorar ajuda i inspiració.

  24. Abigail.dina

    Vam comentar aquest fragment a classe l’altre dia!

    Les muses són les que inspiren les arts de l’escriptura i la música. Vivien al mont Parnàs, a la Grècia continental central, ja que era on se situava el santuari de Delfos, dedicat al déu de les arts Apol·lo.
    En aquest cant de L’Eneida de Virgili, és fa una invocació a la Musa. Hi havien nou muses, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent. Malgrat que l’origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l’Olimp, finalment es van situar al Parnàs, en ser associades al culte d’Apol·lo.
    Podem trabar doncs a Cal·líope musa de la poesia èpica, els atributs de la qual eren una tauleta de cera per escriure
    ,Clio musa de la història, els atributs de la qual eren un volum enrotllat, Èrato (Ἐρατώ) musa de la poesia lírica, els atributs de la qual eren normalment una lira i un pedestal, Euterpe musa de la música, l’atribut de la qual era una flauta.
    Melpòmene (Μελπομένη)Musa de la tragèdia, els atributs de la qual eren una màscara tràgica i coturns (sabates altes).

    Podem veure qu també parla del Déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols, protector dels navegants però alhora causant de tempestes i naufragis.

  25. Irene Sanz

    Salve!
    Les muses, divinitats filles de Zeus i Mnemosine, s’involcaven per tal de trobar inspiració en les arts de l’escriptura i la música.
    En total n’eren nou: Cal·líope, Clio, Èrato, Euterpe, Melpòmene, Polímnia, Talia, Terpsícore i Urània.

  26. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!

    Hi havia sentit parlar d’aquest raper; però no en tenia ni idea que en els seves cançons hi haguessin referents clàssics!
    Els grecs creien que els poetes eren éssers especials inspirats per la divinitat. Les muses els concedien el do de cantar les gestes.
    Per aquesta raó, al començament de la Ilíada i l’Odissea, el poeta demana ajuda a la musa mitjançant una petita suplica perquè faci sorgir dels seus llavis les paraules veritables i adequades al seu cant.
    Les muses eren les nou filles de Zeus i Mnemosine que protegien les arts i el pensament.
    Cal•líope (Καλλιόπη, ‘la de la bella veu “) era l’encarregada de la poesia èpica i de l’eloqüència. Se li representava amb una lira.
    La llista de muses es completava amb:
    Èrato: musa de la lírica i erótica.
    Clio: musa de la història.
    Talia: musa de la comèdia.
    Euterpe: musa de la música.
    Polímnia: musa de la retòrica.
    Terpsícore: musa de la dansa.
    Urània: musa de l’astronomia.
    Melpòmene: musa de la tragèdia.

  27. Laia A.

    Salvete!
    Molt bona recerca! Havia sentit a parlar del raper Kaze.o, a més que he escoltat alguna de les seves caçnçons i són bastant originals, però aquesta, no l’havia sentit… Tot i aixi, està molt bé que artistes i cantant s’enrecordin dels referents clàssics i els plasmin i els mostrin a les seves creacions
    Hi havia unes nou muses: Terpsícore (dansa), Cal·líope (bella veu), , Urània (astronomia), Euterpe (música),, Polímnia (retòrica), Talia (comèdia), Melpòmene (tragèdia), Clio (història) i Èrato (eròtica i lírica).

  28. Laia A.

    Les muses eren invocades ja que els grecs creien en el seu poder d’inspiració i d’aquesta manera poder inspirar en diferents arts com el de la música o escriptura.

  29. Chorouk

    Salve!!
    Molt bon treball! Doncs, realment jo abans escoltava a aquest cantant de rap, per tant, el conec des de fa molt de temps i la veritat és que té moltes cançons originals i amb una lletra bastant singular (encara que per alguns els pugui resultar una música indiferent i no els hi agradi pel fet que utilitza un vocabulari inapte), a mi m’agrada, tot i que últimament ja no escolto rap.
    La idea de cantar poesia, que és del que es tracta el rap, és una cosa cèlebre. I més si es canta per la glòria dels déus i els herois. Per sort, encara hi ha gent que recorda els nostres avantpassats grecs com romans a través de cançons, i canten temes relacionats amb conceptes clàssics.
    L’objectiu d’aquests raps, és reproduir a través d’un relat que resinifica el passat, que anul·la la distància entre el mite i el present del seu públic, ritualitzant-lo. Tant la Ilíada com l’Odissea s’inicien amb invocacions a les muses. La còlera d’Aquil·les o el retorn de la venjança d’Ulisses són un bon exemple. És un sistema que tracta de transformar el concepte de “cantar” en un altre concepte de carga metatextual, el “d’explicar”, “narrar” el passat. Un aspecte important és que quan un raper té la intenció de recrear un mite , sap que estarà apel·lant a la imaginació cultural del públic, i penso que aquest aspecte és un punt a favor.
    Personalment penso que és un bon sistema poètic per recrear mites o històries mitològiques.

  30. Nil López

    Salvete!
    Desconeixia totalment aquesta cançó però m’ha semblat molt interessant i original que al principi convoqui a les muses per poder obtenir la inspiració. Em sembla molt bé que els cantants, ja siguin de l’estil que siguin, utilitzin aquests referents clàssics en les seves composicions perquè al ser gent influent en la societat fa arribar aquests coneixements clàssics a gent que potser no sap què és una musa.
    Hi havia nou muses:
    Terpsícore, musa de la dansa; Cal·líope, musa de la veu bonica/bella; Urània, musa de l’astronomia; Euterpe, musa de la música; Polímnia, musa de la retòrica; Talia, musa de la comèdia; Melpòmene, musa de la tragèdia; Clio, musa de la història i Èrato, musa de l’eròtica i la lírica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *