Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

“Magna celebratio: Gratias omnibus agimus”

He confeccionat un petit muntatge per tal que tots poguem recordar les estones que vam passar jugant “a romans” a Badalona. També voldria deixar constància del procés que ha permès la filmació d’aquestes imatges i les persones que ho han fet possible.

Tot comença amb l’empenta del Jaume, de 2n de batxillerat, que, en haver-ho fet l’any passat, va encomanar a la seva professora, la Núria, i a les seves companyes de classe les ganes de participar en l’organització dels Ludi Romani de la Magna celebratio MMX. Poca insistència va ser necessària per convèncer-me també a mi, que de seguida ho vaig proposar a l’alumnat de primer. Convençuts igualment alguns alumnes de 4t, la maquinària es va posar en marxa i va tirar endavant gràcies a la bona disposició de la Núria i la Clara del Museu de Badalona, que ens van guiar i orientar per tal que el nostre “bateig romà” fos exitós.

El professor de tecnologia JAM, sempre disposat a col·laborar, s’hi va afegir a última hora i la seva ajuda ha estat inestimable. Cal dir que donava les instruccions sobre la numeració romana molt millor que nosaltres!

Professors i alumnes que ens van visitar i van portar fills, germans, nebots, a jugar amb nosaltres també poden considerar-se peces claus de l’activitat.

A TOTS, GRÀCIES!

Malgrat el caràcter lúdic (ara ja sabeu d’on ve aquest mot) del muntatge, us el plantejo com un exercici de traducció, ja que està íntegrament en llatí.

Traduïu-lo imatge per imatge i allà on no arribi el vostre vocabulari, utilitzeu la vostra capacitat deductiva!

TERESA

 

Quin déu grec ets?

Mireu que m’ha enviat l’Andrea:

Hola Teresa!
Estava mirant una sèrie a internet quan, de sobte, he vist una imatge al costat d’aquestes que contenen enllaços que m’ha cridat l’atenció, en realitat és una tonteria però…

Si cliqueu a sobre la foto, s’obrirà l’enllaç.

L’Andrea té raó. Aquestes finestres emergents que us apareixen de cop en pantalla, sovint amaguen enganyifes o distraccions que poden convertir el treball en xarxa en dispers i poc efectiu. Per tant, si entreu al test a què fa referència la imatge, no se us acudeixi posar el número de mòbil per conèixer el resultat, vosaltres sabeu prou mitologia com per intuir cap a quin déu ens aproparà cadascuna de les possibles respostes a cada pregunta.

Aquest és l’exercici que us proposo, que em comenteu les preguntes i les possibles respostes i deduïu quina relació mitològica podeu establir. Al final, responeu la pregunta  inicial vosaltres mateixos sense veure disminuït en un sol euro el saldo de la vostra targeta. Per això estudieu oi?, per no caure en el parany de la incultura…

TERESA

Déus en vida

Existien els herois en l’antiguitat? Si fem cas a la mitologia, trobarem infinitat d’homes que eren considerats semidéus o herois, com va ser el cas d’Hèrcules. Però realment, què feien per guanyar aquesta reputació? Perquè cap d’ells havia nascut amb qualitats impròpies d’un ésser humà. Això i el fet que m’agradava la història antiga i els seus personatges em va moure cap a la meva idea de treball de recerca. Vaig escollir un personatge del qual ja sabia molt (Ramsès II) i un altre que se’m presentava envoltat de curiositat i fascinació (Alexandre III Magne o el Gran). Volia aprendre sobre ell i vaig aprofitar l’oportunitat del treball per endinsar-me encuriosida en la seva vida. A més, la comparació d’aquests dos homes em permetia l’oportunitat de comparar dos dels més importants imperis, Egipte i Grècia.
La millor manera de comparar aquests dos personatges era fixar-me en els actes que van fer al llarg de la seva vida, però em vaig adonar que igual d’important era analitzar totes les persones del seu voltant, el seu entorn, el qual va influir en les seves conductes i no només la seva biografia. Així vaig començar a redactar l’índex del treball, exposant no només la seva vida des de la infantesa fins a la mort, sinó també les seves batalles, el seu llegat i les dones. Les dones, perquè més endavant vaig descobrir que en tots dos casos van ser una forta influència en les decisions d’aquests personatges.
Un cop vaig tenir fet l’índex, vaig trobar la manera de redactar una qüestió complicada i no pel fet que fos en català, sinó perquè es tractava d’un tema que m’agradava tant que no sabia per on tallar informació, on ser més concreta. Si tot m’agradava! No obstant, tot i que sóc una persona que parla moltíssim, vaig saber cap a on dirigir el meu treball tenint com a referència l’índex. Em vaig adonar que de cadascun dels apartats que feia aprenia alguna cosa nova. En el cas d’Egipte, vaig descobrir molta simbologia, com la trena que tenien els nens i que simbolitzava la infantesa, o els jeroglífics més profunds fets a les parets que ens indicaven que eren de Ramsès II. Ramsès tenia por de què esborressin el seu nom i per aquesta raó va marcar més profunds els símbols. Aquests exemples es veuen en aquestes dues imatges:

En el cas de Grècia, vaig veure molts mites dels quals el propi Alexandre havia estat partícep. Mites com aquests dos, que trobo interessant explicar breument:

Aquest és un mosaic on apareixen Alexandre i Bucèfal. Segur que haureu escoltat el nom de Bucèfal. Era el cavall que Alexandre va aconseguir domesticar i que el va acompanyar durant tota la seva vida militar. El fet de com va guanyar el respecte del cavall ha creat moltes llegendes i diferents versions, però sens dubte és un altre fet que va fomentar la seva reputació com a heroi. Tot va començar quan Alexandre era un nen petit i el seu pare, Filip II, va decidir regalar-li un cavall. Aleshores, segons narra la llegenda, un dels cavalls va començar a mostrar-se tosc i salvatge, renillant per tot arreu, sense que ningú aconseguís tranquil·litzar-lo. Només el jove Alexandre va aconseguir muntar el cavall. Es va adonar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i, amb un gest, va fer que el cavall girés cap al sol, cegant-lo i pujant a la seva gropa. Davant d’aquest acte, diuen que el seu pare va pronunciar una cèlebre frase: “Fill, troba’t un regne que s’iguali a la teva grandesa, perquè Macedònia és petita per a tu”. Des d’aleshores, aquest cavall amb el nom de Bucèfal, només es deixava muntar per Alexandre.
D’altra banda, existeix el mite del nus gordià, representat en aquesta altra imatge. Segons l’antiga llegenda, un llaurador de Gòrdion (actual Anatòlia), anomenat Gordias, portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l’Est acompanyat d’un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Alexandre, quan va conquerir Frígia va decidir tallar el famós nus. Aquella nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, més tard Alexandre conquistaria Orient, convertint-se així en un heroi per al seu poble. En aquesta imatge es pot apreciar la reputació que va guanyar amb aquest acte.

Així, amb mites i curiositats com aquestes vaig anar fent, fixant-me en els punts en comú que tenien tots dos i en les seves diferències.
A l’hora de fer la comparació vaig pensar en quines coses tenien en comú com a homes que eren, homes amb una reputació diferent. No obstant, aquest estatus que van guanyar no va fer que deixessin de ser éssers humans amb els seus errors, com tothom, i per aquesta raó, tota la meva comparació tenia una base sòlida basada en les conductes humanes, no d’herois o déus. És cert que, tal i com afirmo a la meva hipòtesi, van ser considerats déus en vida, però per les conductes i actes que van fer al llarg de la seva vida des d’una perspectiva humana.
Ara bé, he de dir per finalitzar el que em va aportar aquest treball. No només representava un repte propi i una manera de superar-me, sinó que a més, va ensenyar-me història i conductes. He après, segon l’exemple d’aquests personatges, que cada persona es capaç d’arribar tan lluny com vulgui, sempre i quan sigui conscient i persistent en la seva idea. Si t’ho proposes, pots ser tot el que vulguis, heroi, déu, etc. Les limitacions les poses tu mateix i en el seu cas, no van trobar cap obstacle fins arribar al seu objectiu. De la mateixa manera que ells van guanyar aquella reputació i van ser elevats a la categoria de déu, un mateix pot fer-ho igualment si s’ho proposa.
Endavant!
Cristina Fernández
2n batxillerat I. Isaac Albéniz

“Magna celebratio”: dissabte 24 d’abril

Aquest cap de setmana a Badalona s’ha celebrat la “Magna Celebratio” i ha estat una experiència molt enriquidora. Dissabte, en arribar per el matí, hi va haver algunes dificultats pel que fa a la roba i les sabates perquè anaven curts d’existències, però un cop vam poder arreglar-ho més o menys, ens vam unir a la celebració. A part de veure la diversió dels més petits, també hi havia cavalls, burros, vaig aprendre sobre algunes coses curioses, com per exemple com es maquillaven les antigues romanes, els complements de roba i també en una parada es parlava sobre les trepanacions, tot ensenyant-nos fins i tot un cap trepanat.
Els vestuaris d’alguns personatges, com per exemple els guerrers, eren realment rics quant a “posada en escena”; fins i tot li vaig preguntar a un d’ells quan pesava la malla que portava posada i em va dir que només allò pesava 15 kg. Va tenir una feinada enorme per poder treure-se-la, el vam haver d’ajudar entre tres o quatre.

Va ser una experiència divertida, a més veies els nens petits al·lucinant amb els jocs i divertint-se i rient. Això si, pel matí feia una calor sofocant, i la roba era gruixuda així que estàvem tots desitjant un “manguerassu”.
Aquí us deixo algunes fotos.

Aquest és el cap trepanat
PER CERT, aquest xicot que veieu a la foto era… el romà perfecte!!! I JO tinc una foto amb ell, muahahaha

Andrea Sala

1.2 I. Isaac Albéniz

“Speculum”

La Knarik m’ha fet arribar l’agenda d’activitats culturals de Badalona del 2n trimestre del 2010 perquè hi ha trobat un espectacle anomenat “SPECULUM, el mirall del temps”, que es representarà a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya divendres 7 de maig a les 22h, amb motiu de les festes de la ciutat. Diu el programa aquest serà l’acte central de les Festes de Maig, ja que, amb motiu de la proclamació de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010, es posarà en escena la llarga història de la ciutat per acabar projectant-la cap al futur. La cosa promet…

Badalona es mou. Moveu-vos vosaltes amb ella i aprofiteu el privilegi de ser durant un any el centre cultural de Catalunya! Alguns de vosaltres ja heu fet un primer pas amb  la participació a la Magna, però ho deixeu aquí i continueu consumint cultura, que us obrirà les portes al futur. I faig extensiu el consell als companys i companyes de Premià, a qui convidem a compartir la Festa amb nosaltres. Sabíeu que cada any cremem el dimoni per Sant Anastasi?

Gràcies, Knarik, i continua amb els ulls ben oberts…

TERESA

“Imperium civitas”

Ja fa temps que jugo a un joc d’ordinador que es diu “Imperium Civitas” i hi estic força enganxat perquè és molt interessant. El videojoc té tres parts i representa que tu ets un emperador romà que ha de garantir el progrés de la seva ciutat, que la pots triar. Al principi, només hi ha el fòrum i unes cases, però pots construir-hi monuments religiosos com temples o altars, edificis d’oci, com circs, termes o teatres.

En el joc has de mantenir els ciutadans alimentant-los i, per tant, has de construïr edificis amb aquesta finalitat, com granges porcines, forns, carniceries o plantacions de cereals.

També pots establir rutes comercials i, el que m’agrada més del joc, pots construïr casernes per formar soldats que protegiran la ciutat dels hostils bàrbars que volen arrassar-la.

Us passo el tràiler de la segona part del joc perquè ho  veieu vosaltres mateixos.

Arnau Lario Devesa
1r ESO

“Τα νέα ελληνικά για σας: Δεύτερο μάθημα”

Για σας, παιδιά! Τί κάνετε;

Recordeu que al Πρώτο μάθημα vam treballar les grafies i la seva pronunciació? Per acabar de repassar-les, us aconsello visitar aquest enllaç, extret del bloc ΝΕΟΣ ΑΙΓΙΑΛΟΣ de Santi Carbonell, que molt amablement va deixar un comentari al primer article d’aquesta série, per oferir-nos enllaços útils per a principiants.

  • Copieu el títol del vídeo i intenteu fer-ne una traducció a partir del que sabeu de grec clàssic.
  • A continuació visioneu l’entrada, fins al minut 5:16 aproximadament, i comenteu amb quins objectes de la realitat s’assimilen les diferents lletres, sobretot les que us hagin cridat més l’atenció.
  • Escolteu la cançó i digueu-me si reconeixeu alguna paraula o expressió.

I ara avancem. Fixeu-vos en aquest diàleg i llegiu-lo en grups de dues persones.

[Font: emagister.com]

ΛΕΟ: Καλημέρα, Ρόννι.

ΡΟΝΑΛΔΙΝΙΟ: Καλημέρα, Λέο.

ΛΕΟ: Τί κάνεις;

ΡΟΝΑΛΔΙΝΙΟ: Καλά, ευχαριστώ, και εσύ;

ΛΕΟ: Óχι πολύ καλά.

ΡΟΝΑΛΔΙΝΙΟ: Πού πας;

ΛΕΟ: Πάω στο μάθημα.

ΡΟΝΑΛΔΙΝΙΟ: Κάνεις μάθημα;

ΛΕΟ: Ναι, μαθαίνω ελληνικά.

ΡΟΝΑΛΔΙΝΙΟ: Γεια σου, Λέο.

ΛΕΟ: Γεια σου, Ρόννι.

Després de traduir-lo, en fareu un de similar per llegir-lo i enregistrar-lo.

Καλή τύχη!

Tot preparant la “Magna”

Dilluns  vam mantenir una segona reunió al Museu de Badalona per concretar la nostra participació a la Magna celebratio, que se celebrarà a la nostra ciutat, Badalona, del 23 al 25 d’abril. En aquesta ocasió, a més de la Núria Sadurní, que ja ens va atendre la primera vegada, vam comptar amb les explicacions de la Clara Forn, que ens va fer una interessant presentació de l’objectiu i el contingut d’aquest festival de recreació històrica.

Per posar-nos en antecedents, ens va explicar que els grups de recreació històrica tenen els seu origen en Anglaterra i d’altres països on van començar a celebrar trobades  en què grups d’amants de la història vivien durant uns dies en un altra època. Un viatge en el temps gairebé real en què el dia a dia, sense interrupcions, transcorre exactament igual que en l’època recreada. I amb l’adverbi fidelment, em refereixo a que no s’hi valen ni lavabos, ni dutxes, ni desodorants, ni menjar elaborat, ni rellotges…, ja que el temps ha fet enrerre i s’ha aturat irremissiblement. Els visitants es troben, doncs, amb les olors, els sons i l’ambient d’altres èpoques, no amb exposicions temàtiques…

En altres països, com el nostre, aquest corrent ens ha arribat una mica modificat, de manera que les nostres festes de recreació històrica intenten ser al més fidels possibles a la realitat, però no una còpia extacta de la vida quotidiana. A la Magna, farem de romans, no pretenem ser-ho.

Nosaltres anirem com els esclaus de la dreta. Què hi farem… [Font: foroekklesia]

A continuació, la Clara ens va ensenyar les diferents peces de vestir que s’utilitzarien durant el festival. Algunes cares de desencís vaig veure quan va dir que per conduir el taller de Ludi ens tocava dur les túniques més pobres i, potser passar fret, com ells, que només tenien una túnica. De lluny haurem d’observar els elegants i calents abillaments pratricis. De fet, pocs n’hi haurà en la zona on ens trobem nosaltres, amb l’exposició De laboribus al costat. La informació sobre la roba es va completar amb una detallada presentació sobre la confecció i la significació social del vestuari, el calçat i els complements.

El plat fort, però, va ser la presentació dels ludi, la informació i el material dels quals és un préstec del Camp d’aprenentatge de Tarragona. Tenim, doncs, la garantia de treballar amb descripcions i objectes documentats i confeccionats amb el màxim rigor històric, igual que les túniques que ens proporcionarà el museu.

[Detall del programa 2010]

Les dues professores i els 7 alumnes presents vam prendre nota dels detalls de l’organització i falta encara distribuir la feina entre ells i la resta d’alumnat que no vau poder assistir a la reunió. Se’ns afegiran també tres alumnes del Cristòfol Ferrer i, com no, la seva professora Margalida, convidades d’honor de l’acte. Beth, Núria i Lina, comptem amb vosaltres!

Seguirem informant-vos des del bloc, però us recomano que consulteu el programa complet d’actes perquè us asseguro que hi ha coses molt interessants: Arquitectura baetulense, Marc Antoni i Cleòpatra, concert de música romana, legio IV macedonica, romanorum vita, conferencia sobre els gladiadors: S(it) T(ibi) T(erra) L(evi), portes obertes als monuments i jornades de cuina romana… I recordeu que, si voleu venir amb germans, nebots o d’altres a conèixer com jugaven els pueri romani, cal er inscripció prèvia al Museu.

Exspectamus vos Baetulone. Omnes Baetulonem!

TERESA

“Quis est iste qui venit?”

Com ja sabeu, sempre podem trobar coses relacionades amb el món clàssic, amb el llatí, i aquest és el meu cas. Llegint un llibre d’anglès, “The Unquiet Grave”, he trobat una frase escrita en llatí, que apareix a l’ultim capítol, que rep el nom d’ “Oh, Whistle, and I’ll Come to you, My boy”.

La frase en llatí diu Quis est iste qui venit?, que si no m’equivoco, vol dir “Qui és qui està venint?”.

Ariadna Jiménez
1r batxillerat INS Isaac Albéniz

Τα νέα ελληνικά για σας: Πρώτο μάθημα

Για σας, μαθητές μου,

tal com us vaig comentar a principi de curs, ara que ja heu agafat el ritme d’aprenentge del grec clàssic, és el moment de fer alguna petita incursió en el grec modern (τα νέα ελληνικά), per tal que veieu com ha evolucionat al llarg del temps aquesta llengua indoeuropea, unes de les poques que no va sucumbir a la força abassegadora del llatí de l’Imperi romà. Algú em pot explicar quin factors van condicionar aquest fenomen?

Per començar, visiteu el curs Φιλογλωσσία (em podeu dir l’οrigen etimològic d’aquest nom?) per treballar l’alfabet, comprovar l’evolució fonètica d’algunes vocals i consonants i veure grafies que no hem treballat a classe.

  • A la pantalla The Greek alphabet reviseu totes les lletres i escolteu-ne el so actual. Especifiqueu quines han experimentat una tansformació fonètica respecte a la pronunciació que hem estudiat per al grec antic.
  • Continueu per Letter combinations, és a dir, els diftongs,  i remarqueu també els canvis, tot especificant quines pronúncies coincideixen amb les regles de transcripció dels diftongs que hem estudiat a classe.
  • A la següent pantalla, Alphabet: stress, comenteu l’evolució de l’accentuació . I els esperits i la ι subscrita, què ha passat amb ells? A més, intenteu deduir el significat de les paraules de les tres columnes. Aprofiteu per escriure els mots amb el teclat grec.
  • Finalment, feu els exercicis 1 i 2 i deixeu testimoni al comentari dels resultats.

Καλή τύχη!