Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

Domus en època medieval?

Com ja va esmentar la Marga, a TV3 fa poc que hi ha un programa que es dedica a revelar el secrets que la història encara no ens ensenya: Sota Terra. En l’últim capítol emès es preguntaven si la Domus del Pi, ubicada aVilanova  de  Sau, era del segle XII com indiquen els documents o era més antiga, com deien alguns. Aquí us passo el capítol perquè en disfruteu.

Abans de veure’l, pensava que tractaria de romans, però al final, en descobrir que en realitat la casa era de finals del segle XII, és a dir, en plena època medieval, em vaig fer la pregunta: per què s’anomena “domus”?  Com que jo no he estat capaç d’entendre per què s’anomena “domus” a una mena de fortí medieval, us proposo que doneu hipòtesis sobre aquest tema.

Arnau Lario Devesa

2n ESO

“Ludi apollinares” a la Tàrraco viva

Recordeu l’amfiteatre de Tàrraco, amb les fossae al descobert i els temples cristians testimoniant els martiris i la posterior puixança del Cristianisme? Quan hi anem de visita, trobem la zona antigament recoberta per l’arena solitària i deserta, impoluta, i a les grades, estudiants com vosaltres i algun turista despistat que rememoren el passat.

Doncs bé, hi ha un època de l’any en què l’antiga urbs, i els seus monuments amb ella, reviu i ens permet fer un viatge al passat. Es tracta de les jornades de reconstrucció històrica Tàrraco Viva, que enguany s’han celebrat del 18 al 30 de maig amb un gran èxit de públic.

No us penseu que té res a veure amb la Tarraco morta que esmentava l’acudit que ens va donar a conèixer l’Andrea. Nosaltres vam tenir la sort d’assistir a un dels seus espectacles i us hem de confessar que és una experiència molt recomanable per a tots els públics. No cal ser erudit per gaudir-ne, però està clar que un espectador amb els coneixements que vosaltres heu assolit al llarg del curs en traurà molt de profit.

El dia 30 de maig, un assoleiat diumenge de primavera, vam assitir a la recreació dels Ludi apollinares, a carrec del grup NEMESIS de Tarragona, en col·laboració amb l’Italià ISTITUTO ARS DIMICANDI i la participació especial de LUDI SCAENICI, arribats també d’Itàlia. Durant la República, aquests ludi, celebrats des del 212 aC durant el mes de  juliol en honor del déu Apol·lo, eren exclusivament circenses i no va ser fins a l’Imperi que es van introduir els espectacles a l’amfiteatre, on tenien lloc venationes d’animals exòtics i l’epectacle més esperat de tots: els munera.

A continuació teniu el muntatge fotogràfic de les lluites de gladiadors que vam presenciar a l’arena de Tàrraco. Després del sacrifici inicial en honor  a Nèmesi, la protectora dels gladiadors, podeu observar la pompa amb el magistrat que sufraga els jocs al capdavant. Trobareu imatges del públic de tots els estatus socials, així com el vigilant de la cavea, armat amb la seva vara i el seu punyal. Els protagonistes, però, de l’espectacle van ser els gladiadors que van mantenir duels cos a cos fins que un dels dos queia abatut, tot demanant la clemència del públic i el magistrat president de l’acte. Titus, Rufus, Marcus, Claudius, Iulius i Leo, abillats segons les diferents modalitats de gladiadors (traci, mirmilló, reciari, samnita…), van enfrontar-se i lluitar d’una manera força verosímil, però va ser el reciari qui es va emportar les ovacions més grans d’un public entregat que corejava el seu nom amb entusiasme: LEO, LEO, LEO!!!!!. En un primer moment vaig pensar que el fervor del públic es devia al fet que la seva actuació com a reciari va resultar la més original, creible i variada, ja que la xarxa i el trident donaven un toc exòtic a la lluita, però després d’un sondeig entre el públic circundant, vaig esbrinar un motiu molt diferent i relacionat amb l’actualitat, sabeu quina és aquesta explicació?

Un cop visionat el muntatge, feu-ne un comentari on relacioneu el que heu estudiat sobre el tema dels ludi gladiatorii, però també d’altres aspectes de la societat i la història de Roma que coneixeu. Aquestes qüestions poden servir-vos de guia, però no us limiteu a respondre-les i feu un comentari redactat.

  • Orígens dels Ludi apollinares. Context històric de la seva fundació.
  • Amfiteatre de Tàrraco: història, estructura i característiques.
  • Ludi circensenses. Característiques.
  • Ludi gladiatorii. Desenvolupament, tipus de gladiadors…
  • I sobretot, si heu sabut respondre la pregunta sobre l’èxit de Leo, podeu fer una reflexió sobre manifestacions actuals semblants als jocs? I podríeu arrodonir-ho amb l’enllaç a un article que precisament se centrava en aquest tema.

Ave, discipuli, magistra vos salutat!

TERESA I ARNAU

Una nova Antígona, de Benjamín Gomollón

Vull fer ressó d’un esdeveniment teatral que tindrà lloc a Badalona el dia 18 de juny. El grup de teatre format pels actors Mario Carmona, Quim Collado, Genís Lama, alumnes de l’instiut Ventura Gasol, i les actrius Gloria Miret i Sara Martínez, de l’Isaac Albéniz, sota la direcció de Benjamín Gomollón, ens presenten al teatre de la Cooperativa la Moral de Badalona (c/ Güell i Ferrer 86-92) una nova Antígona. Obra del mateix director, continua la tradició del mite, arrelat a la immortal peça de Sòfocles.

Marie Spartali Stillmann, Antígona, c. 1920

[Font: Pittsburg State University]

Tindreu l’ocasió, tots els assistents, de gaudir per un preu de 3 euros, del debut d’una nova companyia de la ciutat, formada per alumnes dels Instituts Isaac Albéniz i Ventura Gassol.

Segons paraules de l’autor, “veureu com la lluita entre germans ha acabat amb la mort d’ambdós i ha fet que a un d’ells, Polinices, per ordres de Creont, li sigui negat un sepulcre digne. És aleshores quan Antígona, desafiant les lleis i al costat del seu company Hemó, decideix enterrar-lo.

Entrareu dins del món màgic de la mitologia clàssica i descobrireu que fets com l’amor, l’honor i el deure tenen fonament en la poesia i el pensament de l’Antiguitat, sempre capaç de renéixer, un cop i un altre”.

Trobareu informació més detallada al Facebook.

Els desitgem moltíssima sort, especialment a l’autor i director, company d’universitat de la Margalida i meu. I, com no, també als joves actors i actrius pel seu valor i dedicació.

Com se sol dir en l’àmbit teatral i amb perdó,

MOLTA MERDA!

O en grec,

Καλή τύχη!

Vitruvi no fa cançons

Sovint em passa que el món clàssic se’m fa present de la manera més inesperada i em sorprèn especialment quan la referència enllaça amb el que us estic explicant a classe en aquell moment.

Diumenge, per exemple, llegeixo a Presència, el suplement docminical d’EL PUNT, el següent tiular: “Vitruvi no fa cançons per a altres grups”. L’estupor inicial no em sobrevé només pel temps verbal, present, utilitzat per referir-se a aquest personatge antic, sinó sobretot perquè difícilment me l’imagino fent cançons… Qui m’explica, doncs, què feia aquest romà, si no és dedicava a la disciplina d’Euterpe? Què en sabeu?

Passat el primer moment de confusió comprovo que el titular parafraseja el títol del nou àlbum d’un grup anomenat Vitruvi, “No fem cançons per a qualsevol”.

Mireu el logo del grup, ara tot lliga. Reconeixeu la imatge en què s’inspira? No és la primera portada de disc en què ens apareix. Recordeu l’article de la Giannina sobre el grup Extremoduro?

TERESA

Pervivència de les “Metamorfosis” en la literatura

Jo he fet el treball personal de llatí sobre la pervivència de les Metamorfosis d’Ovidi dins la literatura. Concretament, el treball consta d’una petita introducció i després de l’anàlisi d’uns relats curts escrits pel poeta català Salvador Espriu, que van acompanyats d’unes il·lustracions de Cèsar Estrany. Per finalitzar, hi ha la conclusió que he pogut obtenir fent aquest treball.

A part, he escrit una metamorfosis més moderna. Espero que us agradi!

Color en un món fosc by on Scribd

(Per llegir-ho còmodament cliqueu aquí.)

Sara Cañizares 1r de batxillerat
I. Isaac Albéniz

El rapte d’Europa en l’art

El meu treball personal consisteix en un estudi de la pervivència de la mitologia en l’art. Aquesta anàlisi se centra en el mite del rapte d’Europa segons Les Metamorfosis d’Ovidi i les seves represetacions artístiques al llarg de la història, des que va ser escrita.
La meva recerca consta d’obres de pintures, mosaics, escultures i d’altres, que tracten el rapte des del moment que el mite va ser escrit per Ovidi fins a l’actualitat, tot fent-li matisacions segons l’època en què es realitzaren.

Ecce picturae statuaeque!


Thaïs García Laso 1.2 Batx
I. Isaac Albéniz

“Domusapientiae”: Benvinguda a la blogosfera!

Avui tinc una molt bona notícia per comunicar-vos, amics d’Aracne fila i fila. La Cristina de 2n de batxillerat ha estrenat un bloc propi sobre món antic anomenat domusapientiae, en el qual aquesta “futura arqueòloga”, tal com ella mateixa s’anomena a la pàgina de presentació, s’ha decidit a parlar del passat, ¿per què no?

Hem pogut comprovar la seva passió per les cultures grega i egípcia en la presentació del seu treball de recerca i ara ens demostra la seva aposta per la difusió dels coneixements a través de la xarxa en la seva futura vida universitària. Seguirem la seva feina també quan estigui fora de l’institut i anirem comprovant la seva evolució a mida que vagi assolint coneixements. També esperem que, tot i que el bloc està plantejat en castellà en un principi, a mida que s’impliqui en la universitat catalana vagin apareixent articles en català. De debò que la seva competència en la nostra llengua és envejable fins i tot per gent nascuda aquí.

En aquests moments tan decisius per als de segon de batxillerat,  de Premià, de Badalona, de Barcelona, d’Amposta, d’arreu…, en què els exàmens finals decidiran si podreu accedir a la selectivitat i, posteriorment, a la universitat, aprofito aquesta iniciativa d’una companya vostra de patiments per desitjar-vos tota la sort del món. I als de l’Albéniz us recordo que us esperem per Sant Jordi 2011 a la tradicional trobada d’exalumnes amb 2n de batxillerat!

Recordeu: Finis coronat opus.

TERESA

Safo “versus” Catul

El meu treball personal consisteix bàsicament en la recerca d’informació sobre Safo de Lesbos (Σαπφώ/Ψάπφω en grec i Sappho en llatí), que va ser una poetessa que va néixer al 650 aC i va morir al 580 aC. Va viure a Lesbos, una illa de Grècia propera a la costa de l’Àsia Menor. El seu pare va ser Escamandrònim i la seva mare Clesi.
Una dona que descriuré com femenina, delicada i molt espiritual, ja que estava identificada i tenia relació amb Afrodita o Venus, la dea del amor, la bellesa, la luxúria, etc.
Va crear una societat a l’illa on les joves es preparaven per al matrimoni, i després aprenien a recitar poesia, cantar, confeccionar collarets i corones de flors, sempre amb l’ajuda de la seva mestra Safo, que ensenyava importants lliçons d’Amor. Es deia que la mestressa de l’amor s’enamorava de les seves alumnes, per això el nom de la seva illa va passar a ser un símbol d’amor entre dones.

La seva poesia es caracteritza per la bellesa, la perfecció formal, la intensitat i l’emoció que transmet en cada vers. Predominen temes d’amor principalment, que causen a la poetessa un desig de transmetre el que sent, recordant moments, sempre amb una naturalitat exagerada i una senzillesa divina.

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè…

També temes de caire sexual femení, i situacions de la seva vida amb les seves alumnes.

– Virginitat, virginitat, a on te’n vas, que em deixes?
– Ja no tornaré a tu, ja no tornaré.

En alguns dels poemes podem veure com fa referència algun déu grec, típic de la literatura clàssica.

Eros m’agità els sentits
com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines.

Amb el pas del temps és va referir a ella mateixa com una anciana que vivia en harmonia, pau interna i naturalitat externa. En els seus poemes podem veure la gran influencia de la natura.

Els estels, vora la formosa lluna,
enrere amaguen el rostre lluent
al temps que, plena, més resplendeix
(sobre) la terra…
argentada

Traduccions: Maria Rosa Llabrés Ripoll

Altres escriptors grecs, com Plató, la consideraven una musa de l’illa i Ovidi, més tard, també fan referència a aquesta dona com una heroïna.
Safo va escriure nou llibres d’odes, cançons nupcials, elegies i himnes. La més famosa és l’Oda a Afrodita. Explica a la seva dea un sentiment d’amor i desig, de manera que també podem apreciar la gran estima que sent per aquesta divinitat.

També m´he pres el luxe de fer una comparació amb un dels poetes més importants romans, Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus en llatí), que cremava de passió. Per això va voler seguir els grecs, per poder descriure els seus sentiments com ells ho feien. Una de les seves inspiracions per definir el que sentia per la seva estimada Lesbia va ser un poema de Safo, que ell després remodelà.

En el seu poema Safo explica el que sent per un personatge que compara amb els déus, que li toca el cor, la deixa sense paraules i la trasbalsa de dalt a baix fins al punt de sentir-se quasi morta d’ amor. Amb un gran sentiment i una gran dolçor transmet el seu amor.
En canvi, el poeta llatí Catul, tot agafant el poema de Safo, en el primer vers fa referència al que diu l’original tot remarcant que és dirigit a un home i demanant permís als déus per utilitzar la seva bellesa com comparació amb la de la seva estimada. Tot seguit esmenta el pseudònim que ell l’ha posat al seu amor i descriu el que li passa quan ella riu o la veu.
L’últim paràgraf és una nova reflexió que es fa a ell mateix l’oci que ell viu. Aquest últim no apareix en el poema de Safo, ell anomena oci al moment que passa a la taberna xerrant amb els seus amics i creant poemes, envoltat de joc i vi que incita a la desinhibició i la bogeria, per això diu que l’oci destrueix reis i ciutats. En aquest poema podem veure amb la claredat que explicava el poeta i el toc autobiogràfic de la seva vida quotidiana del últim paràgraf típic de la literatura romana.

Després de buscar informació sobre la poetessa Safo de Lesbos i el seu entorn en vida i les petjades que va deixar després de la seva mort, i de llegir els seus poemes, he arribat a la conclusió que va ser igual de meravellosa com artista i mestra que com dona.
Jo penso que va ser una gran dona que estimava tant les lletres com a la seva vida i això feia que ho proclamés amb els seus meravellosos poemes i cants, que arriben al cor de qualsevol que els llegeixi amb una mica de seny.
Em sembla increïble i ,fins i tot, l’admiro quan m’he adonat del que va aconseguir quan va formar una petita societat de dones a l’illa de Lesbos, tota sola, amb l’ajuda del seu gran coneixement, que compartí amb les seves alumnes, a qui ensenyava temes d’amor, sexe, sentiments, etc. que en aquella època i posteriorment no se sabien o no es volien tractar.

En comparar el poema de Catul amb el de Safo m’he adonat que Safo té una delicadesa i un manera de dir les coses que Catul oblida, ella remarca més el que sent i per qui ho sent, en canvi Catul em fa la sensació que dóna importància a d’altres sentiments més materials o egoistes, obscurs i durs, expressats d’una manera més vulgar i no amb tanta dolçor com ella.

El que menys m’ha agradat de la informació que he cercat ha estat la manera com la gent ha parlat des de sempre de la homosexualitat de Safo, independentment de la seva tendència sexual, el que jo penso és que a ella li agradava el goig, i podia veure la bellesa objectiva de les coses, tant en una dona com en un home, com en una fulla, però és clar, això no ho pot apreciar tothom.
També vaig trobar, sobre la mort de Safo, que després de ser rebutjada per un jove marí, es va suïcidar llançant-se des d’un penya-segat a l’Illa de Léucade. Tanmateix, això no té molta credibilitat, ja que no correspon amb la personalitat d’una Safo ja madura, i que en els seus últims poemes es mostra com una dona en pau amb ella mateixa i amb la natura que l’envolta. Per això no ho he afegit a la informació.

Andrea Martínez
1r batxillerat I. Isaac Albéniz

Viatja amb La clàmide d’Hermes

El meu treball personal consisteix a fer una itinerari cultural per Grècia. He hagut de posar-me en el lloc d’una agència de viatges i buscar les possibles destinacions, mitjans de transport, etc. A continuació, teniu la proposta del viatge i la confecció d’un tríptic, en el qual hi ha l’itinerari en imatges i explicacions dels jaciments arqueòlogics que es visitaran al llarg de la ruta. Espero que us sembli una bona proposta i que aviat poguem visitar aquests llocs tan plens d’història!

AGÈNCIA DE VIATGES LA CLÀMIDE D’HERMES

Adreça: Avinguda Hèl·lada número 25, Barcelona
pàgina web: www.clamidehermes.com

Planificació viatge cultural per Grècia:

Oferta Atenes + Grècia Clássica 6 dies 5 nits.

Itinerari de l’oferta

Vol des de Barcelona, estada a Atenes i circuit organitzat en autocar en grup, visitant el Canal de Corint, Micenes, Olímpia i Delfos.

Dia.1.Barcelona-ATENES
8.00 h Agafem l’avió direcció Atenes a l’aeroport El Prat de Barcelona amb 2:50 de duració del trajecte. Arribada 11h aproximadament. Trasllats en autocar fins l’allotjament. Una bona idea és sortir a dinar al barri de Placa o bé pujar al turó de Licabet a contemplar Atenes des de l’ermita de Sant Jordi i anar a veure l’àgora. Allotjament a l’hotel Acropol 5*.

Dia 2 ATENES

Esmorzar i dia per conèixer la ciutat d’Atenes, passeig a peu per la ciutat, o visita de l’Acròpolis i el Partenó, arribar fins al Parlament i la plaça Sintagma i allà veure el canvi de guàrdia. I finalment sopar en alguna taverna de Monastiraqui o Placa. Allotjament a l’hotel Acropol 5*.

Dia 3 Atenes – Canal Corint – Micenes – Epidaure – OLÍMPIA

Esmorzar. Al matí a primera hora i prèvia cita, el nostre autocar amb guia de parla catalana passarà per l’hotel i us recollir per començar el Circuit del Peloponnès,i Delfos amb nits a Olímpia i Delfos. Sortint d’Atenes amb direcció al Peloponnès, arribarem al canal de Corint per contemplar aquesta gran obra arquitectònica, després, el viatge cap a Micenes. En finalitzar, anirem a Epidaure. Coneixerem el santuari d’Asclepi. En finalitzar, partirem cap a Olímpia, on farem nit. Inclou mitja pensió, serà dinar o sopar. Allotjament a l’hotel Neda Hotel 3* a 300 metres del jaciment arqueològic d’Olímpia.

Dia 4 Olímpia – DELFOS

Al matí, després esmorzar, començarem la visita de l’antiga Olímpia. Després de creuar a la Grècia continental, pujarem a la falda del mont Parnàs on trobarem l’Oracle i el Santuari d’Apol·lo de Delfos. Allotjament Hermes hotel 3*. Inclou mitja pensió, serà dinar o sopar.

Dia 5 DELFOS

Esmorzar. Començarem la visita a Delfos. Visitarem els Tresors de les Polis o ciutats de l’antiguitat. En finalitzar les visites començarem a recórrer la carretera fins Atenes. Allotjament Hotel Acropol 5*.

Dia.6-ATENES
Al matí, anirem a la costa atenesa i acabarem amb les nostres últimes compres a Atenes, barrejar-nos entre els atenesos, visitar el museu Arqueològic i fins i tot anar a conèixer el famós port del Pireu i Microlima. A la tarda anirem a veure la posta de sol al cap Súnion.
Trasllat amb autocar a l’aeroport. Embarcament en el vol de les 23h i retorn a Espanya. Arribada 2:00 h aproximadament. Finalització dels nostres serveis.

PREUS INDIVIDUALS

Mitjans de transports en total (avió VIATGES IBÈRIA + autocars): 220 €
Nits als hotels (Hotel Acropol 5*, Neda hotel 3*, Hermes hotel 3*): 450 €
Despesa serveis a Grècia (Guia turístic, preu de visites als jaciments arqueològics…): 120€
TOTAL APROXIMAT: 790 €

[Si cliqueu a sobre accedireu al tríptic sencer]

Per acabar, aquí us deixo la presentació que he fet servir per fer la promoció del producte davant dels companys de classe.

Jéssica Llavero

1r batxillerat Institut Isaac Albéniz

Εἰρήνη

Ecce la nova producció en format còmic de la Carla Asensio de 1r de batxilerat. Igual que en la primera publicació, Aracne, la dibuixant no només presenta la seva obra, sinó que també teoritza sobre el llenguatge del còmic i presenta l’exhaustiu treball de documentació sobre la vida quotidiana a Grècia necessari perquè les seves imatges gaudeixin del rigor històric propi un treball de clàssiques.

Us aconsello que cliqueu aquí i seleccioneu pantalla completa per poder gaudir del còmic. La presentació comença amb l’explicació teòrica i el resultat definitiu es troba al final.

Que vagi de gust en companyia de la nostra petita i rondinaire Irene!