Jo he fet el treball personal de llatí sobre la pervivència de les Metamorfosis d’Ovidi dins la literatura. Concretament, el treball consta d’una petita introducció i després de l’anàlisi d’uns relats curts escrits pel poeta català Salvador Espriu, que van acompanyats d’unes il·lustracions de Cèsar Estrany. Per finalitzar, hi ha la conclusió que he pogut obtenir fent aquest treball.
A part, he escrit una metamorfosis més moderna. Espero que us agradi!
Color en un món fosc by on Scribd
(Per llegir-ho còmodament cliqueu aquí.)
Sara Cañizares 1r de batxillerat
I. Isaac Albéniz
La Sara, com sempre, ens regala un dels seus textos, densos, introspectius, plens de colors, sons i olors, però sempre en contacte amb la realitat, amb la intenció de sensibilitzar el lector sobre algun tema actual.
Aquesta vegada, però, la narració té el valor afegit de ser fruit de la reflesió sobre l’obra de dos grans autors, Ovidi i Espriu, tan allunyats en el temps però tan propers pel que fa a la seva sensibilitat literària.
Vosaltres, que heu llegit les “Metamorfosis”, digueu-me què hi veieu, d’ovidià, en el text de la Sara?
Hola!
Sara molt bon treball, l’analizi de cada mite m’agradad molt.
Jo no e llegit la Metamorfosi, però encara aixi m’agradada molt felicitats.
🙂
Ave!!
Molt bona exposició de la Sara, ha sigut un tema molt ben escollit, perquè a ella li agrada molt la literatura i s’hi vol dedicar. Felicitats!!
També he llegit el text de la Sara i els trets Ovidiand que hi veig són les descripcions de l’entorn i del que succeeix i també que hi ha la metamorfosis final.
valee
Sara molt bon treball, esta molt organitzat i l’ has explicat amb molta claretat.Es pot veure com t’ has docuemntat i com l’ has analitzat el contingut.
El que més m’ agradat es com has transmet el sentiment que ovidi vol plasmar en les seves metamorfosis i com han perdurat fins l’ actualitat, cosa que em maravella.
Jo no m’ he llegit la “metamorfosis” d’ ovidi, tot i que es un llibre que tinc pendent, aquest curs abans d’ acabar m’ hauré de llegir la de kafka, de ven segur que també hi trobo un toc ovidià.
Sara m’ agradaria que m’ aclaresis un dubte, has dit que Salvador Espriu va escriure a partir de les ilustracions de Cesar Estrany, i ell a qui va lleguir per inspirar-se?
Ave!
la exposició de la Sara ha estat molt bé, ja que els mites que ha expost quedaven molt clars a la gent que no els havia treballat mai.
En la seva narració, mostra el dubte de si és bo o dolent els actes de cadascú. Això ho utilitza Ovidi quan hi ha una metamorfosi: es pot patir si ets castigat o ajudat pels déus.
Avee!
Un altre cop he de felicitar a la Sara per el seu article!
Es una bona comparació, com diu la Teresa sembla que per la seva llunyania en el temps han de ser molt diferents, pero si et paras a pensar tenen la mateixa sensibilitat literària.
Ave!
Felicitats Sara!
Un altre cop més el teu treball esta molt bé.La veritat es que has fet una exposició clara i organitzada, per la qual cosa a sigut fàcil d’entendre.
Després de llegir el relat que ha escrit la Sara me sorprès.Ha seguit molt l’estil d’Ovidi, ha descrit molt l’ambient, el paisatge, després ha mostrat la situació la qual era protagonitzada per una noia i per últim la metamorfosis,la noia es converteix en una papallona.
M’ha semblat estar llegint un relat més d’Ovidi, com l’any passat, m’ha agradat molt, realment felicitats un altre cop per el treball que has realitzat!
Vale!
AVE!
He trobat molt interessant l’exposició de la Sara, es nota que li agrada el tema treballat ja que ha transmès una delicadesa pel que ha fet.
Respecte a la història que he llegit, és una història que també m’ha transmès moltes sensacions ja que a més de commoure amb un tema actual ha afegit molts detalls i descripcions que t’apropen a la lectura, i també la metamorfosi, que m’ha fet recordar les llegides i treballades l’any passat. S’assembla bastant a les metamorfosis ovidianes ja que hi ha un minuciós detall de la transformació. En definitiva, m’ha agradat molt. Segueix escribint aquestes històries!
AVE!
Saraaaa! M’agradat molt la teva presentació haig de dir que els mites que mes coneixia i que mes m’agraden son els de Dafne i Narcís. I després el teu escrit es genial, tot i que trobo que el final es una mica tristot .__. ja ho saps ho hem comentat a classe. Crec que a la mar també li ha semblat tristot… En fi mossa… queda `poquet temps de classe i encara em queda un altre article.. un petó i fins demà (K)
att; andriiiiiu
Ave!
Molt bona exposició Sara, sobretot els teus comentaris dels mites que desconeixia. Fins i tot el gran Shakespeare es va fixar en un per fer la seva “opera prima” Romeo i Julieta.
Pero, encara, el que m’ha agradat més ha sigut la teva petita aportació al món de les metamorfosis, tens una imaginació i un do per escriure que és impresionant.
Però m’he quedat amb un dubte, com se suposa que acaba la història, la papallona torna al seu lloc d’origen i allà mor? o és un final obert?
Gracies!
Aveeeee!
Sara m’ha agradat moltíssim el teu treball personal i la metamorfosis de Dafne la que més; també m’he pogut adonar que Narcís surt a la pel·lícula de “Hércules” de Disney (sóc una gran fan), encara que no cal ni mencionar la metamorfosis que has escrit!
Vals molt per escriure (no sé quantes vegades t’ho hauré dit ja en tot el curs!)
Continua així!
Valeee!
Ave!!
Sara, com sempre sorprenent-nos i deleintant-nos amb els teus grans treballs i aquest no anava a ser menys. M’ha semblat que has fet una gran recerca, que t’ha portat moltíssim treball ja que “les Metamorfosis” no són un tema gens curt. Com tu bé has dit, “Les Metamorfosis” han sigut i són una gran inspiració per autors de totes les generacions, tu inclosa perquè crec que se’t pot considerar una veritable autora, Sara.
M’han agradat molt els últims versos d’Ovidi, en els que ell pretenia que, avui, nosaltres seguíssim llegint-lo i estudiant-lo, era el seu objectiu que, com tots podem veure, ha conseguit assolir.
La metamorfosis que has fet, Sara, la comentaré desde casa ja que no m’ha donat temps a llegir-la sencera i prefereixo comentar-la amb més calma.
I, per últim, “Feliciter” Sara, gran TP!!
Vale!!
AVe!
m’agradat molt la teva presentació Sara, ha sigut molt entretinguda i intersant, sobretot la comparació de les dues obres, de Ovidi a espriu.
Jo no en se molt de les metamorfosis, més o menys el que ha exposat la Sara però jo crec que la metamorfosi té com a tema principal la trasformació de l’home en animal o ésser viu amb un final alliberador de la seva pròpia pressió.
Per cert, ara ma vingut al cap un altre obra molt coneguda de Franz Kafka , que es titula la metamorfosis i també va d’un canvi, com bé diu el títol.
El protagonista es transfotma en una cucaratxa horrible, que més tard el portará a un rebuig familiar i a una degradació físca.
És molt trista, i hi ha diferències entre el relat de la sara ia la mateixa vegada semblances:
com a semblança, els protagonistes de les històries es tranformen en insectes, però obtenen dos significats diferents, la papallona es uninsecte volador, que en aquest cas fa referència a la llibertat i la cucaratxa ésta més “pintat” com a un insecte una mica fastigós.
AH! sara,felicitats a sigut una bona tria del tema!!!
Vale!
Salve!
Una historia sorprenent, sobretot perqué les teves descripcions del paisatge i sensacions son en gran part com les que jo e utilitzat en altres histories, crec que el teu estil a l’hora d’escriure i el meu s’assemblen, a sigut molt impactant de debò, m’encantaria compartir histories i opinions, per descomptat t’animo a seguir escrivint i graçies per regalarnos aquesta historia.
Hola!
Encara que avui no he anat a classe (tinc motius) intentaré fer la feina indicada per avui.
Pel que veig es un bon treball.
El que te de semblança amb Ovidi es la descripció del seu entorn, com descriu detalladament la natura.
La transformació que Ovidi en cada metamorfosis feia.
I que la transformació satisfà a algú, en aquest cas es per un bé però en moltes històries d’Ovidi les transformacins son per venjança.
Bon treball Sara 😀 !
Ave!
Primer de tot moltes gràcies a tots per valorar tant positivament el meu treball i el meu escrit. Per mi es molt important les crítiques i opinions.
Sobre la teva pregunta, Andrea, de amb qui s’inspira Cèsar Estrany, doncs en aquest cas s’inspira directament de les “Metamorfosis” d’Ovidi, ja que amb els seus dibuixos representa diferents moments de un seguit de mites.
I Edgar, sobre la meva metamorfosis i el seu final, no ets l’únic que m’ho ha preguntat. Se suposa que la papallona no pot sobreviure a l’hàbitat on es troba, però jo tampoc dic literalment que es mori… Així que pot ser un final obert o tancat, depèn com el vulgui interpretar cadascú. 🙂 Aquesta qüestió la deixo lliure per als lectors.
Us animo a continuar fent preguntes als autors dels articles, tant de Badalona com de Premià, perquè és la manera d’enriquir-nos a través d’aquest espai col·laboratiu.
Valoro especialment la gent que us heu animat a fer crítica literària, penseu que no sempre tindreu el luxe de comentar un text amb la seva autora.
I especialment agraeixo al Dani, el lletraferit de Premià, que mostra sempre el seu interès pels articles de caire literari, com aquest o el de l’Andrea sobre Safo i Catul. Fins i tot ens hi va regalar un poema propi. Nosaltres també t’animem a seguir escrivint i conreant aquesta sensibilitat literària que et caracteritza. I tens raó que la Sara i tu teniu estils propers, especialment en el relat Mont Taíget avall.
Enhorabona, Sara! Acabo de veure el treball i el text que has escrit, l’un i l’altre fruit de l’estudi comparatiu entre les “Metamorfosis” d’Ovidi i els relats curts de Salvador Espriu. Es tracta d’una molt bona feina, estructurada amb claredat i ben documentada -a més, pel que diuen els companys, exposada amb encert. El text creatiu, per la seva banda, té un segell personal inequívoc, que em fa pensar en d’altres escrits teus: la creació d’atmosferes opressives i/o poètiques, la presència determinant de les veus en el somni -elles desencadenen transformacions, records, mons paral·lels. No estronquis una manera tan personal de sentir i de dir les coses. Endavant amb la ploma, Sara!
La Sara pot estar ben contenta de la síntesi que has fet del seu estil narratiu. Seguirem parlant del futur treball interdisciplinari sobre l’admirat Espriu o la contundent Maria Mercè Marçal quan el temari de Català us hi porti. De moment, us animo a materialitzar el projecte Català-Socials-Francès a banda i banda de la frontera, que en proposar-me’l, m’ha semblat molt interessant.
Salve!
La exposició de la Sara ha estat molt bé, ja que els mites que ha exposat quedaven molt clars a la gent que no els havia treballat mai.
SALVE!
És un gran treball,sobretot perqué les teves descripcions del paisatge i sensacions són sorprenents i ha sigut molt entretinguda i intersant.
vale!
Pingback: Espriu a El fil de les clàssiques | El Fil de les Clàssiques